Treball Publicat per l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris d'Alcoi
en la Revista Lilia de 2024 (pàg. 97 a 107)
en l'epígraf «La Música de Inspiración Mariana»
Cap. I.- Introducció / Joaquim Martí i Gadea / Francesc Sarrió - VAP-100
 |
| III Centenari i Coronació de la Mare de Déu dels Llirtis Imprenta T. Jordá Gentilesa d'Amelia Terol Pérez |
Encete el treball d’enguany recordant el nostre paratge de la Font Roja amb una breu però particular narració de Joaquim Martí i Gadea, escriptor, folklorista i rector nascut en la veïna població de Balones el 15 de juliol de 1837.
Naix en lo barranch del Molinar, á uns tres quarts d’ eixa ciutat, propet de la preciosa ermita de la Purísima, tan venerada dels alcoyans, ahon sosuí el prodigi d’ aparèixer tres imágens d’ ella en tres lliris que se trobaren entre les bròses y mates del Carrascal.
Allí van á fer romeries, paelles y una funció solemne el día de la festa, rahó per la qu’ es pròu coneguda en tota la comarca, qu’ es també lo que m’ hos ha mogút á dedicarli estes línies y la copla consabuda;
La Fònt Ròja d’ Alcòy
Y
ademés per l’ allicient que presten lo bonico del paisage, la hermosa cascada,
la bondat de les aygües y la ben provista hospedería.
Conque
anímense els escursionistes, que no s’ arrepenedirán d’ anar per allí.
 |
| Santuari de la Font Roja |
Després d’haver gaudit de la lectura d’aquest relat, amb el següent gràfic recordarem esquemàticament els cinc oratoris que hem tractat en les edicions de la Revista LILIA de 2022 i de 2023, per centrar-nos seguidament en els que ens endinsarem enguany
v Gràfic dels Oratoris interpretats en la Congregació valenciana (autor i any d’estrena)
v Recordem ...
Per
a donar una millor informació al lector, quan ha sigut
possible, incorpore en cada oratori, el seu Íncipit Literari que
és el primer mot que l’encapçala tenint en compte que aquest, descriu les
primeres paraules que en els llibres antics, l’identificava davant la manca
d’un títol específic.
Tanmateix
l’Íncipit
Musical compleix amb la mateixa funció que el literari però
reflectit amb solfa, és a dir, les primeres notes d’una melodia serveixen per a
identificar la part musical d’un oratori o d’una altra obra.
Com
hem recordat diverses vegades, l’estructura musical dels oratoris es basa en la
successió de distintes seccions: parts instrumentals amb els recitatius, àries,
duos, trios, tonades, seguidilles, passatges corals i altres formes no específiques,
les quals es compaginen amb les fonts literàries com les al·legories morals i
hagiografies sense oblidar els textos de la Bíblia, emprant-se quasi sempre la
forma poètica sense cap o poca secció narrativa.
Esquemàticament, els oratoris amb un estil netament hispànic, l’arieta i el recitat comparteixen funcions, separant-se així del model italià que si empra en l’arieta el discurs expressiu, i el recitatiu en el narratiu. Malgrat això, amb aquesta tònica, algunes vegades Ortells ha situat pasajes narrativos con recitados y pasajes meditativos con arietas (Isusi/Villanueva 2020:126), però és des de 1715, amb La Gloria de los Santos de Pere Rabassa (del qual parlarem pròximament), quan el model italià comença a implantar-se, i és des de llavors, quan conviuen cronològicament les dues formes al menys des d’un punt de vista literari.
Com
ja sabem, el primer Oratori que es va interpretar en territori hispànic, es va representar
en l’Iglesia de la Real Congregación de
San Felipe Neri de Valencia,
sent el Mestre de Capella de la Catedral valenciana, Antonio Theodoro Ortells el
qui va compondre i dirigir en 1702 El
Hombre Moribundo.
Ressenyar
què Reducido à
Concento músico, els
més de 33 oratoris interpretats per primera vegada en la Congregació valenciana
entre 1702 i 1780, es van repetir alguns d’ells altres vegades, com el compost
per Pedro Martínez de Orgambide
en 1704 i 1713, com també referir, que es van representar en altres
Congregacions de Sant Felip Neri.
Excepte l’Oratorio Sacro a la Pasión de Cristo Nuestro Señor, La Gloria de los Santos i el d’aquest
treball (Afectos de una ...) que
estan complets, és a dir amb les particel·les musicals i el versos, dissortadament,
en molts altres només romanen custodiats les parts literàries.
Les poesies líriques estrenades a València,
es van imprimir per Antonio o Jayme de Bordazar, Vicent Cabrera i la Vídua de
Bordazar, i que d’aquestes composicions, únicament s’han recuperat contades particel·les
manuscrites que s’imprimien com els llibrets dels versos, és a dir, en format de
quartilla (8ena. part d’un plec de paper).
v Francesc Sarrió i Joseph de San Juan
Francesc Sarrió - Segle XVII - XVIII
Oratori "La Batalla de los Angeles"
Capella de Sant Miquel d’Alcoi
L’Arcàngel Sant Miquel està
representat amb ales i armadura de general romà --oOo-- L’Arcàngel Sant Miquel Reducido à Concento Músico, Francesc Sarrió va compondre aquest Oratorio que se cantó en la Iglesia de la Real Congregación de San Felipe Neri de la Ciudad de Valencia, año de 1712. Imprès per Antonio Bordazar junto al Palacio Arzobispal, aquest oratori creat per a sis veus, representen a Sant Miquel1 que és interpretat per la veu del Contralt; als dos Àngels els donen veu els dos Tiples; Luzbel que és executada per la veu del Contrabaix i els dos Dimonis. són declamats pels Tenors primer i segon. Pel seu títol, podem perfectament raonar que tracta de la batalla o lluita emprada pels Àngels de Déu amb l’ajuda de Sant Miquel contra els Dimonis i Luzbel, per tant a més dels poemes lírics transmesos per cadascun dels personatges, cobra una important rellevància la lluita de versos que interpreten el Cor dels Àngels: enlairats pel Contralt i els dos Tiples i el Cor dels Dimonis, vocalitzats pel Contrabaix i els dos Tenors. Destacar la força del Cor amb tots els personatges que inicien l’oratori amb el següent Íncipit literari: La rebelión más fiera, que puso en turbación toda la Esfera, dexando por despojo, al eterno escarmiento del abismo. A més d’aquest oratori i del que vam recordar en la Revista Lilia de 2022 i que tristament no es conserven les parts musicals, en 1690 compuso parte de la música para la representación de La fiera, el rayo y la piedra de Calderón que se realizó en el Palacio Real (torrente / Dir.casares 2006:423-24) i diverses obres sacres: Misses, una en do Major a 9 veus amb òrgan i baix continu. Versos: (Domine ad adjuvandum a 12v i instruments). Motets: (Audite coeli a 12v òrg i bc.). Magnificats: (a 12v òrg i bc). Salms: (Beatus vir. a 12v òrg i bc.). Antífones: (Salve Regina a 8v bc). Villancets: (Amor divino, Solo), ... (incloc només un títol de cada composició) i afegir que algunes d’elles romanen en varis arxius eclesiàstics valencians. Ressenyar que no se sap ni el lloc ni la data de naixement i de mort, però si sabem que entre altres, va exercir d’organista en les Esglésies dels Sants Joans i de Sant Martí de València i des de 1717 en el Convent de las Descalzas Reales de Madrid, per més tard, romandre com a mestre de Capella en la Catedral de Palma de Mallorca. |
Salut, Poesia i Música, i com va dir Sant Felip Neri SIGUEU BONS … SI PODEU.
v Postil·les
Representat amb ales i armadura de general romà..., també el trobem amb una llança a la mà dreta i a la mà esquerra una balança en les que pesa les ànimes que adopten formes humanes en el dia del “Judici final” i que el dimoni estirant, intenta endur-se-les a l’infern.
En la “Jerarquia angèlica”, els arcàngels pertanyen al 2n. esglaó després dels Principats i abans dels Àngels de la “Jerarquia Inferior”.
La Bíblia ens diu que la “Jerarquia angèlica” està constituïda per nou cors o ordres: Suprema (Consellers), Mitjana (Governadors) i Inferior (Ministres). Amb tres cors cadascuna, tots ells formen la “Cort Celestial”.
La Bibliografia / Cibergrafia està reflectida en el III Capítol del treball
Enllaços dels altres capítols.
Oratori: Afectos de una alma Reconocida al beneficio de su justificción en el exemplar de Santa Maria Madalena (sic)- 1715/ 1716
Cap. III.- Joseph de San Juan / Bibliografia - Ciberhgrafia
Oratori: Triunfo de la Gracia Divina, representada en el martirio de la Gloriosa Santa Bábara - 1732