LA BANDERA DE LA UNIÓ MUSICAL D'ALCOI
UN CONCERT EN MOVIMENT
L'HIMNE DE FESTES D'ALCOI
VAP 27
Treball publicat en la revista Música i Poble nº 173 (juliol 2013)
pàgines 44 a 49
Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
https://issuu.com/musicaipoble/docs/revista173pdf
Inserit en pagina66.com i magazine Doble6, diari en internet que publica l'empresa Pagina 66 Noticias SL.
Aquest treball s'editat en tres parts:
Primera part el 17 de maig de 2014
http://pagina66.com/not/95003/dos-simbols-i-un-concert-part-1-
https://issuu.com/musicaipoble/docs/revista173pdf
Inserit en pagina66.com i magazine Doble6, diari en internet que publica l'empresa Pagina 66 Noticias SL.
Aquest treball s'editat en tres parts:
Primera part el 17 de maig de 2014
http://pagina66.com/not/95003/dos-simbols-i-un-concert-part-1-
Segona part el 23 de maig de 2014
http://pagina66.com/not/95135/dos-simbols-i-un-concert-part-ii-un-concert-en-moviment
Tercera part el 7 de juny de 2014
http://pagina66.com/not/95384/dos-simbols-i-un-concert-part-iii-l-rsquo-himne-de-festes-d-rsquo-alcoi
Una manifestació intensa, una exteriorització tumultuosa
i desbordant impossible de fer desaparèixer, ... i al mateix temps, un
sentiment dolç, tranquil, reflexiu i profund que va fins al fons del nostre
ser, del nostre cor, dels nostres sentits, són les sensacions que sentim en
determinades etapes de la nostra vida.
I
aquestes sensacions les vaig viure en un dia molt assenyalat en Alcoi, el dia en
que els músics marquen l’inici de les festes en honor a Sant Jordi.
Com
tindrem ocasió de comprovar, aquest treball consta de tres parts. La primera,
versa sobre la bandera
de la Societat Unió Musical d'Alcoi,
símbol
representatiu d’una entitat musical. La segona part, descriu les emocions que vaig sentir al portar la
bandera de la meua banda en el desfile del Dia dels
Músics de l'any 2011, i no podríem
acabar aquest treball sense parlar dels autors de la música i de la lletra del nostre Himne de Festes, símbol
d’Alcoi i dels alcoians.
Considere
important ressaltar l’ordre en que està escrit aquest article, ja que la bandera, és la que encapçala el CONCERT EN MOVIMENT del Dia dels MúsicS, que són,
els que interpreten acompanyats de milers de veus l’HIMNE DE FESTES D’ALCOI.
EL SÍMBOL
El símbol és una
forma de mostrar una sèrie de pensaments més o menys abstractes, serveixen per
a transmetre concepcions amb trets associats i socialment acceptats i són
aquells que representen els seus valors, metes i història distingint-se dels
altres, així mateix, aglutinen als seus membres creant un sentiment de
pertinença.
LA BANDERA – Símbol representatiu d’una Societat Musical
La bandera d’una Societat Musical no és només un llenç
que està subjecte per un dels seus costats a un pal o a una asta, aquest símbol
és més que un objecte físic, ja que carregat d’un important valor emotiu,
serveix de distintiu a tots els músics que pertanyen a aquests col·lectius,
encara més, vincula al voltant d’ella a un conjunt de persones que gaudeixen de
la música i de l’univers particular de la seua societat musical.
Habitualment,
les banderes de les societats musicals tenen un nexe en comú. En el llenç,
figuren el nom de l’entitat i apareixen motius musicals artísticament brodats
com la lira, el clarinet, l’any de fundació o de la confecció de la bandera,
les fulles de llorer, l’escut de la població, la imatge de la nostra patrona Santa Cecilia i en les nostres terres, l’escut dels
quatre pals de gules en camper daurat, etc. En la cimera de l’asta, sobreïx la
lira o altre motiu artístic musical. Cal destacar també el colorit i la
importància que donen als estendards, els corbatins o llaços de participació en
els diferents esdeveniments en que han actuat, (Certàmens, festivals de música,
entitats festeres, etc.). En definitiva, totes les banderes atresoren una
simbologia semblant tan pels distintius musicals com per les peculiaritats
socials o poblacionals.
Amb
aquesta introducció, la bandera de la Societat Unió Musical d'Alcoi, a més d’algunes
característiques comuns descrites anteriorment, conta amb les següents
peculiaritats: l’anvers, confeccionada en seda, és de color roig carmesí i
dintre del cercle que està brodat en fil daurat, apareixen els tres elements
tradicionals de l’escut heràldic d’Alcoi, com són la corona, les ales i el
losange amb les quatres barres de la corona d’Aragó, en la part central
flanquejada amb dos fulles de llorer unides per un llaç blau, figura una lira
amb la U que simbolitza la Unió travessada per la lletra M de Musical. En la part superior de
l’emblema està escrit UNIÓN MUSICAL i en la part
inferior, ALCOY. L’inrevés de color blau clar,
té brodat amb fil daurat l’any de la seua confecció, AÑO 1955. Finalment, en la cimera de l’asta destaca l’escut de l’entitat en
metall platejat.
Bandera de la Unió Musical d'Alcoi - Any 1955 |
Vostès
es preguntaran perquè aquesta Societat Musical, fundada en 1905, té una bandera
confeccionada 50 anys després?. La resposta és la següent: amb motiu de la seua
participació en el Certamen de Bandes Civils celebrat
a Xàtiva el 20 d’agost de 1955, (en el qual va guanyar el Primer Premi baix la direcció del seu mestre Juan Torregrosa Sevila), va ser necessari contar
urgentment amb una bandera pròpia. L’ensenya, encarregada a Angelita Rico coneguda i detallista brodadora
alcoiana, va ser confeccionada en tres dies i respecte a la seua asta
metàl·lica, cal destacar la seua cimera amb la lira i les fulles de llorer, que
li va donar forma l’artesà Alberto Domínguez
amb un minuciós i excel·lent treball.
Un dia
abans del certamen i en la seu de la Sociedad El Trabajo, la bandera va se beneïda
pel Reverend Capellà de l’Església de Santa María
José Gadea Vicent i apadrinada per la Sra. Ramona Rico Mira, (Viuda de Tadeo Juan Amorós, fundador i membre destacat de
la banda), i pel Sr. Francisco Agulló Gadea,
(aleshores Primer Tro de la Filà Llana i
president de la Sociedad
Apolo). En el mateix acte, es van unir a l’asta de la bandera dos
llaços d’honor, l’un donat per la Sociedad El Trabajo (seu de la banda en aquell
moment) i l’altre concedit per la Filà Llana.
Sense
oblidar el període en la que els músics de la banda fèiem música sense tindre la seua
pròpia bandera, cal reiterar que l’estendard estrenat en l’any 1955, ha sigut i
és part viva de la seua història. Així doncs, tan en èpoques difícils, penúries
econòmiques, canvis forçosos de seus, les sensibles perdudes d’amics músics,
etc. com en temps de premis i guardons en els que cal destacar els quatre Primers Premis seguits guanyats en els
Certàmens patrocinats per la Diputació d’Alacant, sense oblidar els guardons en
Cocentaina, Benidorm, Villena, Murcia, etc., i els concerts en Madrid,
València, Albacete, Lisboa, Elda, Prat de Llobregat, etc., la idiosincràsia
dels músics de la banda ens ha fet anar sempre endavant i així arribar a una gran
commemoració en l'any 2005, em refereix al Primer Centenari de la seua fundació, període en
el que vam gaudir d'una extensa programació d’activitats socials, culturals,
educatives i clar està, musicals.
Finalment
vull ressaltar la cordial convivència ininterrompuda des de l’any 1947 de la
banda amb la Filà Llana, prova d’aquesta relació és el títol de Llanero de Honor que ostenta
orgullosament aquesta Societat Musical.
Fotografia de Benito Sáex, cedida per la Filà Ligeros |
UN
CONCERT EN MOVIMENT – El desfile del Dia
dels Músics i els Certàmens Musicals
La música, a més de ser una manifestació cultural
i artística, és el fruit d’una intuïció creativa, que s’expressa en el temps i
en l’espai. La finalitat d'aquest art és despertar una experiència en l'home,
estimulant el seu camp perceptiu i expressant sentiments, pensaments i idees.
Com
vaig dir en una ocasió l’aroma de les festes de Sant Jordi comença a flairar-se
pertot arreu, és una fragància que s’escampa, però sobretot, fa sentir ganes de
fruir d’aquesta essència, precisament en un acte tan rellevant en Alcoi com és
el Desfile de Bandes del Dia dels Músics, en que aquests, (músics
d’Alcoi i d’altres poblacions), ofereixen al públic amb la interpretació de
diversos pasdobles, un Concert en Moviment, concert que comença en l’Avinguda del País
Valencià, continua pel carrer de Sant Llorenç i que finalitza en l’entranyable
“bandeja” amb la interpretació del nostre Himne de Festes.
No obstant, el
trajecte del desfile a sofert variacions. Sabem que La Fiesta del Pasodoble se celebra
des de fa més d’un segle i que en l’any 1917,
l’itinerari ve ser el mateix que es fa actualment, però no sempre ha sigut
així. En un temps, els músics de les bandes començaven el desfile des del
Parterre cap a la Plaça d’Espanya, continuant pel carrer de Sant Nicolau fins
arribar a la Glorieta, on en el seu “Templete” concursaven en els Certàmens Musicals. Crec interessant transcriure el
següent fragment de La Revista de Fiestas
de l’any 1950: A las seis y media
de la tarde, FIESTA DEL PASODOBLE en cuyo
desfile tomarán parte las Bandas de música de comparsas que se inscriban para
este interesante concurso, que finalizará en el Paseo de la Glorieta. Se
otorgarán diversos premios en metálico a las que resulten mejor calificadas.
Continuant amb la participació de les bandes en els certàmens, podem dir que
algunes edicions es van celebrar en la Plaça de bous de la ciutat, com la de l’any
1931, en que van concursar dos dies consecutius (20 i 21 d’abril), amb la
particularitat de que les bandes guardonades Daran grandes conciertos en lugares que designará la Comisión Municipal de Fiestas.
En l’any 1965, per
diverses causes se suprimeix la habitual celebració del Certamen Musical, i és
des d’aquesta data, quan el format actual del desfile amb unes mínimes
variacions, surt
al carrer. De fet, eixe any unes bandes de música van començar la Fiesta del Pasodoble
en l’Hospital Civil d’Oliver, continuant pel carrer dels Alçamora, L’Alameda
(en aquell temps Avda. de José Antonio), Pont de Sant Jordi, carrer de Sant
Tomàs fins a la Plaça d’Espanya a la que també arribaven les altres bandes que
eixien per la Avda. del Generalísimo, (actualment l’Avinguda del País Valencià)
i carrer de Sant Llorenç,
En la primavera de
1982, arran de la commemoració del PRIMER CENTENARI DE LA MÚSICA FESTERA, i presentat per José
Almeria Gisbert, membre de la Federació Valenciana de Societats Musicals, es
va celebrar en la Glorieta un Certamen Musical
rememorant aquest esdeveniment i en el que van participar quatre Societats
Musicals, una d’elles, la Societat Musical “Mestre Orts” de Gaianes, per la mort del
seu director va interpretar fora de concurs, l'obra obligada del Certamen, el
pasdoble Musical Apolo del compositor Amando Blanquer Ponsoda, les altres Societats Musicals
concursants van ser la Unió Musical de Beniarrés, la Unió Artística Musical d’Ontinyent i
la Unió Musical
de Cocentaina. Posteriorment a l’hora del desfile de bandes, unes
societats musicals el van començar des de la Glorieta i la resta per l’Avinguda
del País Valencià per confluir totes elles en la “bandeja”, on abans de la
interpretació de Mahomet,
CENTENARI pasdoble del mestre Cantó i de l’Himne de Festes,
van rebre les banderes un llaç commemoratiu del Primer
Centenari, a més cada societat musical va ser obsequiada amb una
artística medalla.
Societat Unió Musical d'Alcoi en l'Avgda. del País Valencià - Visual Producciones |
El
divendres 13 de maig de 2011, (per raons de calendari, les festes en Honor a Sant Jordi es van celebrar en
maig), a les 7,30 de la vesprada, al final de l’Avinguda del País Valencià va
començar el Concert
en Moviment amb la participació de quasi totes les societats
musicals que conviuen amb les filaes aquests dies tan meravellosos per a tots
nosaltres, i que amb la interpretació d’un atractiu repertori de pasdobles,
obri el primer acte de la Trilogia Festera.
Allí, envoltat dels
meus amics músics, espere amb impaciència el moment de portar l’Ensenya musical
de la banda en el desfile, poc temps després, el mestre de la banda, Francesc Xavier Martínez Martínez, dona l’entrada al
pasdoble Suspiros
del Serpis de José Carbonell García
(director de la banda en l’any 1927), des d’eixe moment i amb una perfecta
harmonia, les notes flueixen màgiques, sense estridències, matisant cada
passatge, i jo amb la bandera desplegada al muscle i al pas de la música em
deixe guiar per ella, tranquil·lament, amb una sensació reflexiva i profunda
que arriba fins al fons del meu cor. De sobte, els aplaudiments que la gent
d’Alcoi premia amb entusiasme als músics, em desborda, com també les mostres de
suport, d’estima i de carinyo de tota la meua família, començant per la meua mare Carmen i mon pare Antonio des del Cel, ma tia Amparo, d’Inma, de Ludmila i Joan,
de Mª Carmen i Quico, de Susana, de Dolma, de Silvia i Jordi i de Mariola i
Blai, com també les mostres de cordialitat i d'afecte dels amics, amb
tot això i captivat per l’esperit de la música i de la festa, al llarg del
trajecte i amb una gran emoció, continue gaudint d’aquesta fragància fins
arribar a la “bandeja” on esperen milers de veus per estimar i cantar el nostre
Himne de Festes,
... llavors, Jordi Pérez Martínez, Sant Jordiet en aquest any li dóna la batuta al músic
Juan Ponsoda Plá director de l’Himne i aquest,
dalt del podi i amb energia marca el seu inici, aleshores, tots els alcoians
com jo sentim
que la nostra ànima s’agita per la música, per les notes SOL, LA, SI, DO, MI ... inicials de
l’obra, i una sensació intensa esclata amb NOSTRA FESTA JA ...
seguits amb els VISCA!, que conjuntat tot
amb la solemnitat del so de les campanes de la Parròquia de Santa María ens fan viure una tumultuosa
i desbordant experiència que resulta impossible de fer desaparèixer.
GENS UNA SUMUS: Del Dia
dels Músics i de la Nit de l’Olla,
com també de la Fiesta del Pasodoble o de la Nit de les panxes
buides s’ha escrit i s’ha parlat molt, només vull destacar la
integració dels músics amb la festa, amb els festers i amb tots els alcoians i
proclamar que tots “FORMEM UNA GRAN FAMILIA” o
com diríem en llatí “GENS UNA SUMUS”.
L'HIMNE DE FESTES – Símbol d’Alcoi i dels alcoians
Adés
he fet referència al significat de la bandera de la Societat Unió Musical d’Alcoi i del Concert en Moviment
que ofereixen els músics en el desfile. A continuació vaig a parlar d’un
altre símbol d’identificació, l’Himne de Festes
d’Alcoi.
Tots
nosaltres sabem que quan interpretem un himne, be de forma cantada, amb un
instrument musical, també quan la taral·legem o simplement quan la memoritzem
sense traure-la a l’exterior, estem expressant sentiments d’alegria, d’entusiasme
o de fervor, així mateix podem expressar sensacions de tristesa o malenconia,
ja que un himne és una composició emblemàtica d’una col·lectivitat, a més, la
representació musical i literària d’un esdeveniment pel qual s’identifiquen i
uneixen entre si les persones que la interpreten. Tanmateix, un himne pot estar dedicat a un Déu, a
un sant o a un heroi, pot commemorar una victòria o inclús també un fet luctuós
o una derrota en una batalla o en una guerra.
Tal com he dit,
aquesta part versa sobre els autors de l’Himne de Festes d'Alcoi, el
compositor Gonzalo
Barrachina Selles, l'autor de la lletra en llengua castellana, el
poeta i periodista Eugenio Moltó Botella i
el traductor de la mateixa lletra al nostre idioma, l'escriptor Josep Sanç i Moia.
Gonzalo Barrachina Sellés |
Si
las Escenas Levantinas se titulasen “Caucasianas” y fuese un tal Barrachinisky
su autor, en vez de Barrachina, esta “Suite” se hubiera oído en todo el mundo. Amb esta
frase del compositor Pablo Sorozábal Mariezcurrena vull encapçalar el meu petit homenatge a Gonzalo Barrachina Sellés, autor de la música de
l’Himne de
Festes d’Alcoi.
Gonzalo Barrachina va néixer a Alcoi el 29
de setembre de 1869. Els seus pares el van instruir en l’art de la música,
alumne avantatjat de José Jordá Valor i Rafael Valor Andrés, en 1887 es va traslladar a
Madrid per a continuar els seus estudis musicals baix la tutela dels
prestigiosos professors d’harmonia i composició del Conservatori
de Madrid, l’alcoià Juan Cantó Francés,
(Autor d’obres com Andante y Polonesa i el pasdoble Mahomet)
i Valentín Arín Goenaga. A Madrid compaginava
els seus estudis d’harmonia i composició amb actuacions d’instrumentista
d'oboè. En 1893 va guanyar el Primer Premi en la
especialitat d’oboè en el Conservatori de Madrid,
(el seu professor era Fermín Ruis Escobés). i
va obtenir per oposició una plaça en l’Orquestra de la Sociedad de Conciertos de Madrid,
dirigida per Tomás Bretón Hernández, (autor d’entre
altre obres de la sarsuela La Verbena de la Paloma). En l’any 1897 li van
atorgar el Premí de Composició del Conservatori
Madrileny. Després de viure a la capital on va treballar amb els reconeguts
compositors Vicente Arregui Garay, Conrado del Campo Zabaleta i Ruperto
Chapí Lorente. Va tornar a la seua ciutat on va fundar en 1905 la Sociedad de
Conciertos de Alcoy. Des de l’any 1912 fins a la seua mort
ocorreguda el dia 1 de maig de 1916, va ocupar el primer faristol de la Corporación Musical
Nueva del Iris de Alcoy.
Dintre de la seua
producció musical cal ressaltar un Himno a Alcoy amb lletra de José Abad Carbonell i cantat el dia 21 d’abril de
1911 amb la intervenció de més de mil veus d’infants d’Alcoi. Va compondre
entre altres pasdobles els titulats Gratitud, Goya, Majas i Majos, aquest últim estrenat pocs dies després de la seua
defunció, i el destacat Ecos de Levante, inspirat en cants populars d’Alcoi en
el que sobreïx el solo d’oboè, estrenat i dirigit per ell mateix en l’any 1912.
El mestre Barrachina també va compondre sarsueles com Los Viejos Compadres
o La Bella
Zaida amb la composició “Sig” de
la que més endavant parlarem. Composicions d’aire oriental com Romance Morisco,
i la dansa morisca Árabe y Gitano, obra pòstuma de l’autor, dedicada
a la ballarina Carmen Tórtola Valencia,
investigadora, especialista i antropòloga en danses orientals, (aquesta obra es
va estrenar en 1916 en la Glorieta i va ser interpretada en l’entrada de moros
de l’any 1917).
Composicions per a
veu i piano com Trist
Record o Eterna Canción. Per a petita orquestra: Zambra Gitana
en l’any 1903. Òperes, com Almila, creada
per a xiquets. La Música Nova va
estrenar per Santa Cecilia de 1909 la Missa a dos veus
amb els meravellosos continguts del Benedictus i del Gloria.
Menció especial
mereixen els poemes simfònics, Los Encantos de Merlín i
La Venta de los
Gatos (1911), inspirat aquest últim en la llegenda del poeta sevillà
Gustavo Adolfo Bécquer i estrenat per la Orquesta Sinfónica
de Sevilla.
Adés transcrivia les
paraules de Pablo Sorozábal sobre la
meravellosa suite Escenas Levantinas, ratificant aquesta opinió podem dir sense
por de equivocar-nos gens que la partitura descriu genialment amb un estil dolç
i tranquil i al mateix temps enèrgic i dinàmic, l’aroma del nostre camp i els
costums del nostre poble. Està composada originalment per a Orquestra amb els
moviments Ball de
velles, Conte d’infants, En la trilla o Cant de
batre i Dansa característica. En l’any 1906, Julio Laporta Hellín, transcriu per
a gran banda aquesta obra i posteriorment, José
Gisbert Andrés instrumenta el primer temps de la suite titulada En la Romeria.
Vull ressenyar l’espectacular “solo” de trompa
del Cant de batre,
on recrea meravellosament un fragment del que posteriorment seria el nostre Himne de Festes.
Com a síntesi, cal
destacar la coherència de Gonzalo Barrachina i
la seua obra musical, la fidelitat a una manera d’entendre l’art de compondre, amb
un gran poder expressiu, ric en timbres, matisos i una clara influència del
post-romanticisme, i per descomptat, d’unes atractives i meravelloses al·lusions
a la música moresca. Naturalment, va tindre una evolució, un progressiu domini
de la tècnica compositiva, amb tot, qual escoltem la seua música, sabem que el
seu art respon a una música original i pròpia, i aquesta música no és el
producte d’una tessitura forçada, per això, l’obra de Gonzalo
Barrachina està plena d’una fecunda i original inspiració.
Eugenio Moltó Botella |
Bé sabem que tots els
himnes necessiten una
lletra per a aprofundir millor en la ment de tots els sers humans, i en aquest
cas en l'ànima dels alcoians, per crear els versos del nostre Himne, es va elegir al poeta, escriptor i
periodista nascut a Alcoi, Eugenio Moltó Botella.
“... doblemente
alcoyano, por nacimiento y por simpatía, consagró a nuestro pueblo lo más
diáfano, íntimo y cultivado de su inspiración. Si algún día se quiere medir la
capacidad de nostalgia alcoyana, se habrá de acudir a este varón nuestro”. Aquesta
frase de l’humanista i escriptor Adrián Miró García
descriu fidelment a l’autor de la lletra de l’Himne de Festes.
Eugenio
Moltó Botella naix el 15 de març de 1862, estudia a
València el batxillerat i la carrera d'advocat a Madrid. Posteriorment ja en
Alcoi, exerceix els càrrecs de fiscal, jutge municipal i durant un període curt
de temps, va ser regidor de l’Ajuntament de la
ciutat. És membre del Círculo Industrial de Alcoy i de la Sociedad El Oriente
també d’Alcoi, i és en aquest temps, quan comença la seua tasca d’escriptor i
periodista.
És destacable la seua
agilitat i la seua personalitat periodística, primerament de redactor amb el
periòdic El Eco de Alcoy i posteriorment
dirigint juntament amb Remigio Vilaplana Gisbert,
el periòdic bisetmanal La Lucha. Durant un temps col·labora amb
una revista caricaturista alcoiana titulada La Gilí. Degut
a la seua disposició i competència és ràpidament reconegut com a periodista,
escriptor i poeta. Dirigeix a Cadis el periòdic local El Observador i col·labora assíduament amb El Debate, diari de tendència catòlica editat a
Málaga.
En l'any 1902, es
trasllada a Bilbao on dirigeix La Gaceta del Norte,
signa cròniques, editorials i articles. Des de l'any 1910 es fa càrrec de la
gerència del mateix periòdic fins el 23 de juliol de 1934, dia que li sorprèn
la mort. En memòria seua transcric un fragment que li dediquen els seus
companys del rotatiu: ... su pluma ágil, florida
(con su gran alma de poeta), delicada, brillante, hizo artículos y crónicas
deliciosas, exquisitas, magníficas. Era de una riqueza de expresión y de una
galanura y elegancia de frase insuperables. Lo que salía de su pluma siempre
era bello, reuniendo todas las cualidades de la belleza. Como poeta era
espléndido.
De la seua alcoiania podem donar fe per la qualitat de les obres que va escriure. Cal
ressenyar l’apunt líric titulat Mariola,
l’extens poema que relata l’epidèmia de còlera que va colpejar a Alcoi en 1885
titulat La
Epidemia. Els poemes A San Jorge i
A La Ciudad de Alcoy. En els Certámenes Científico-Literarios de Alcoy,
va guanyar la Flor
Natural en l’any 1914 amb el poema Alma alcoyana. En 1921, per
commemorar el III Centenari del Patronatge de Sant
Mauro (Patró d’Alcoi juntament amb Sant Jordi i la Mare de Déu dels
Lliris) escriu el càntic titulat Tu fe te ha salvado,
on aconsegueix la Flor Natural. En l’any 1927 i amb Canto a Alcoy guanya el premi establert pel Cònsol de
Bolívia.
Aquest escriptor des de molt xicotet va viure
fora d’Alcoi, però com li va dir al nostre Adrián
Miró García ... això sí, em vaig endur la ciutat sencera, amb el Barranc
del Cinc i Sant Cristòfol, la plaça Major i fins la placeta del Fossar. Va viure en França, Cuba, Mèxic,
Califòrnia on va estudiar la vida dels indis. A 1931 torna a Espanya i viu a
València on va tindre una significada rellevància en el ressorgiment de les
lletres valencianes.
En 1934
inicia la seua activitat literària col·laborant amb el setmanari Acció on
publicaria baix el pseudònim de O de San Juan les cròniques titulades Regalíssia de Moro
fins juliol de 1936. Posteriorment i ja en 1940 inicia juntament amb Xavier Casp i Verger i Miquel
Adler i Noguerol la col·lecció L’Espiga de la Editorial Torre.
D’entre les seues obres, vull destacar Raïmet de pastor (1949), selecció
de narracions de la nostra terra on no falta l’evocació a la de Serra de
Mariola. En l’any 1952 publica una selecció de poemes titulada Camí i Alba.
Col·labora amb la revista Lilia en 1953, any de la Coronació
de la Verge dels Lliris, amb un emotiu poema dedicat a la Verge, ... Santa María, estel
matutí, gemma del dia, llum del destí.
En 1954 publica Els pells roges, en la que descriu
la vida dels indis americans. De la meua fullaraca, és el títol d’uns fragments dedicats a Xavier Casp i Verger, que comencen el 11 de gener parlant del
captaire: La caixa sonora del seu violí, tenia
quelcom de taüt, i l’arquet, semblant a una serra, el so, quin gemec. Hom surt
del Conservatori, i llavors comença la gran similitud de la vida,
aquest llibre el finalitza el 24 d’octubre. En l’any 1962 i dintre de la
col·lecció L’espiga edita una obra
netament espiritual on figura l’aparició mítica de Sant
Jordi.
La seua darrera obra publicada va ser I Sant Francesc digué, drama en quatre actes sobre la vida del sant. Va morir a València en
l’any 1962.
ALGUNES DADES SOBRE L’HIMNE DE
FESTES D’ALCOI
Inicialment formava part de la sarsuela La Bella Zaida que
amb el número titulat Coro y Cortejo del Gran Visir, hi havia una
composició amb l’enigmàtic nom de SIG, aquesta música quan s’interpretava seduïa a
tots els alcoians tan per la qualitat musical com pel sentiment que despertava,
per aquest motiu la Associació de Sant Jord en
Assemblea General Ordinària de 25 de febrer de 1917 i a proposta del seu
president, Francisco Laporta Gisbert va aprovar
declarar a aquesta obra, l’Himne de Festes d’Alcoi, concretament un any després
de la mort de Gonzalo Barrachina Selles.
Del títol de l’obra coneixem dues versions, la
primera ve del carismàtic músic de la Nueva del Iris, José GISbert –SIG al inrevés– i de segon cognom Andrés i la segona versió, de la ciutat algeriana “SIG” situada
prop d’Orà i que està travessada per un riu que
duu el mateix nom.
En
l’entrada de moros de l’any 1910, ostentant la capitania la filà Marrakesch, es va estrenar el “SIG” per la Musica Nueva del Iris de Alcoy En el periòdic local Heraldo de Alcoy de
març de 1917, apareix un article signat per Dikler que comença dient Desde hace unos años, cuando la comparsa de
Marrakesch en nuestra alegre y típica entrada de moros estrenó el pasdoble
“Sig” del maestro Barrachina ...
Convé destacar el dia 11 d'abril de 1917, data oficial de la seua
estrena. Aquest dia al Teatre Calderón d’Alcoi,
i baix el patrocini de la Asociación de Prensa de
Alcoy, el mestre i pianista
Rafael Casasempere Moltó (pare dels també musics Rafael i Gregorio) va dirigir magistralment la interpretació
de la partitura, van tindre l’honor d’estrenar-la els músics de les bandes de
música locals amb la col·laboració d'un cor de veus femenines i les
capelles de Santa Cecilia, Primitiva i Nueva del
Iris. Cal afegir que
aquest prestigiós director va realitzar un excel·lent treball d’adaptació, amb
l’additament inclús d’alguns compassos al final.
Per la vesprada del 21 d'abril del mateix any, Dia dels Músics, els components de les bandes locals acudeixen puntuals a la Plaça de la Constitució per estrenar l’Himne al carrer, però segons conten les cròniques,
els músics i el nombrós públic s'impacienten, ja que el director que ha
de dirigir-lo i el cor de veus femenines que tenien que cantar-lo no es
presenten a l'acte, per la qual cosa un músic de la Banda Primitiva pren la iniciativa i dóna l’entrada a l’obra. Un fragment de
la crònica de El Liberal deia: ... el
estreno público y oficial del Himno de
Fiestas, que estaba anunciado se cantaría ... i segueix ... La imprevisión del
Sr. Presidente de la Comisión de Fiestas fue tan grande en la organización de
este acto que, si se hubiera propuesto fracasar el estreno de dicho Himno, no hubiera hecho más para
lograrlo ... No obstant
això, la interpretació va ser llargament aplaudida pel públic assistent a l'esdeveniment
i rubricant d’aquesta forma, el seu suport a l’obra.
Una altra data
important va ser la del 9 de setembre de 1965, dia en que en Sessió Plenària de
l’Ajuntament d’Alcoi, la música de l'Himne var
ser declarada Himne Oficial d’Alcoi.
El protagonisme de l’Himne de Festes
(amb la lletra) i l’Himne Oficial d’Alcoi sempre
està viu en tots els esdeveniments públics, cal recordar la interpretació
puntual a les 10 del matí en l’acte de la Glòria,
en els diferents concerts que s’ofereixen en la ciutat, en diversos actes
institucionals, com també, en el descobriment cada any del Cartell anunciador de les Festes
en honor a Sant Jordi.
DIRECTORS
DE L’HIMNE:
En l’any 1965 es va
institucionalitzar la direcció de l’Himne de Festes, tots els anys següents ha estat
dirigit per un reconegut músic alcoià o vinculat a la nostra ciutat. El primer
director que va d’encapçalar aquest esdeveniment va ser Fernando de Mora Carbonell, que des de l’any 1939 fins a 1973, va estar
al capdavant del Centre Instructiu Musical Apolo - Banda Primitiva d’Alcoi. Des de llavors,
cada any ha tingut un protagonista diferent.
D’entre tots els
directors de l’Himne,
vull recordar a la gran pianista i professora de música, Pilar Mompó Aracil, (primera dona
que va dirigir l’obra en l’any 1981), eixe dia a pesar de la climatologia
adversa ja que durant la interpretació, va ploure a semalades, la seua direcció
va ser memorable.
Juan Tomás Silvestre Tabasco - Director de l'Himne en l'any 2005 |
Amb especial emoció
recorde a Carlos Palacio García, que el va
dirigir en l’any 1978, (aquest home va
tardar quasi quaranta anys en poder tornar a Alcoi i a causa de l'apassionament
al dirigir la composició, la batuta li va saltar de la mà). No puc oblidar
a dues persones als que he d’agrair tan a nivell personal com a nivell musical
la meua estima per aquest art, em refereix als meus mestres Antonio Mompeán Valenzuela, director de l’obra en
l’any 1977 i José Almería Gisbert en l’any 1996,
com també al meu amic Juan Tomàs Silvestre Tabasco,
productor de la Col·lecció de Música de Moros i Cristians "Ja baixen" en l’any 2005 i en 1992
a José Almeria Molina, director de la Societat Musica
Nova d’Alcoi.
Cal destacar al
prestigiós músic Amando Blanquer Ponsoda que va
dirigir l’Himne
en dos ocasions, primerament en l’any 1966 i la segona vegada en 1982, any que
es commemora el Primer Centenari
de Música Festera,
interpretant-se primerament el pasdoble de Juan Cantó Francés, compost en l’any 1882 “Mahomet” i a continuació arrodonir l’esdeveniment,
amb l’obra de Gonzalo Barrachina. El compositor
alcoià Lluis Blanes Arqués (autor del Poema Simfònic “La Font Roja”),
el va dirigir des del podi en l’any 1974 com també el director de la Orquestra Harmònica
Alcoiana, Vicente Jordá Payá en
l’any 1986. Van tindre l’honor de dirigir-lo l’investigador i músic Ernesto Valor Calatayud en 1998 i el mestre de la Unió Musical de
Cocentaina, José Pérez Vilaplana en
l’any 1973. En definitiva, des del primer director fins a l’últim, tots ells,
ens han omplert els ulls d’emoció quan han dirigit el nostre Himne de Festes.
Vull destacar als
compositors Amando Blanquer Ponsoda amb El Glòria de la Missa a Sant Jordi, a José Albero Francés amb el pasdoble Festa Alcoiana, a José Mª Valls Satorres amb la marxa solemne 23 de Abril (dedicada
a la Filà Llana i a la Unió
Musical d’Alcoi i composta sobre música de mestres alcoians), a José Vicente Egea Insa, autor del pasdoble Fernandín,
1r. Premi de l’Associació de Sant Jordi de
l’any 1998 i també a altres autors, que han inclòs en alguns passatges de les
seues obres, solfa de l’Himne de Festes d’Alcoi.
Cal ressenyar que de les tres estrofes en que està creada la lletra de aquest Himne, només s’interpreta la primera. Crec que és molt interessant conèixer-ho complet, és a dir, cantant les tres estrofes. Respectant la lletra d’Eugenio Moltó Botella, i aprofitant el treball, vull recordar a continuació la versió en la nostra llengua, traduïda per Josep Sanç i Moia.
Cal ressenyar que de les tres estrofes en que està creada la lletra de aquest Himne, només s’interpreta la primera. Crec que és molt interessant conèixer-ho complet, és a dir, cantant les tres estrofes. Respectant la lletra d’Eugenio Moltó Botella, i aprofitant el treball, vull recordar a continuació la versió en la nostra llengua, traduïda per Josep Sanç i Moia.
Nostra
festa ja,
cridant-nos està,
cridant està.
Amb veu i alè que es vida
de tots es beneïda, beneïda. (bis)
cridant-nos està,
cridant està.
Amb veu i alè que es vida
de tots es beneïda, beneïda. (bis)
¡Visca!.
¡Visca!.
Llaor,
llaor,
per donar-te esplendor
riu en l'esfera
la primavera. (bis)
per donar-te esplendor
riu en l'esfera
la primavera. (bis)
¡Visca!.
¡Visca!. (1)
És llum
i color,
alegre
bullidor,
renovador.
Manantial
d’il·lusions
que
esclata en cançons, (bis)
¡Visca!. ¡Visca!.
Del
patri fogar
és himne i és cantar
de nostra història,
xifra de glòria. (bis)
Sacre ritual
d’un culte patriarcal,
immemorial.
A tu en aquestes cançons,
van nostre oblacions (bis).
¡Visca!. ¡Visca!.
I pel
teu honor
Ton
sobre ara d’amor
juntem
llurs mans
els
alcoians. (bis)
¡Visca!.
¡Visca!.
Cal
afegir que en la primera versió escrita en llegua castellana, es van canviar
les interjeccions ¡HURRA!. ¡HURRA!. per les apassionades ¡Visca!. ¡ViscA!.
L’anotació (1) indica que quan es canta només
la primera estrofa, l’Himne finalitza amb els ¡Visca!. ¡Visca!.
Per concloure,
no vull fer cap anàlisi musical i poètic del nostre HIMNE DE FESTES, ja que els que si
que l’han fet i des de fa molts anys, han sigut totes les alcoianes i tots els
alcoians, expressant amb la seua música i amb la seua lletra un llenguatge ple
de sentiments i d'emocions, ja que és una fascinant composició feta pera a
tots, que conté una línia pura i una frescor expressiva, tot això coronat amb
els VISCA!
que lloa les qualitats i mèrits, expressant un desig de llarga vida i de
prosperitat a la música i a la festa.
Salut i Música
Bibliografia consultada:
- Revista de Festes dels anys 1950, 1951 i 2006 - Associació de Sant Jotrdi.
- Diccionario Alcoyano de Música i Músicos - Ernesto Valor Calatayud.
- Arxiu de la Societat Unió Musical d'Alcoi
- Extra de Sant Jordi del Periódico CIUDAD de l'any 2008 - Josep Tormo Colomina.
- La Nova des de 1842 - Josá Maria Valls Satorres.
- Juan Cantó, artista muy laborioso - Rafael Coloma.
- 1882 - 1982 Primer Centenario de la Música Festera Alcoyana - Adrián Espí Valdés.
- Nostra festa - Associació de Sant Jordi.
- Invasió suntil i altres contes - Pere Calders i Juan Martinez Sala - Edicions 62.
- Personajes alcoyanos + Rafael Abad Segura.
- Fotografia UMDA de l'Avda. del País Valencià - Visual Producciones.
- Fotografia de la "Bandeja" de Benito Sáex, cedida per la Filà Ligeros
- Fotografia de la "Bandeja" de Benito Sáex, cedida per la Filà Ligeros
WSAP A SOFIA: 25 JULIOL 2013
ResponEliminaVicent: Hola com v tot, açi com sempre, ara et conte.
T.escric per dirte k m.han publicat en la revista n. 173 i en la pag 44 de musica i poble , un article dos simbols i un concert ke vaig escriure, m.agradaria k kuan pugues el veges, i ja em dius k t.ha paregut.
Este es http://issuu.com/musicaipoble/docs i num 173.
Jo ja h acabat les vacances i estem be. Petonets. Record a la gent dl cent salut.
Sofia: Molt bé. Ara ho mirare
Vicent: Gracies
Sofia: Tot aixó ho has escrit tuuuuuu.....
Vicent: Si i buscat datos en molta documentació per fer.ho. Pero la part emotiva es meua com ho vaig viure en eixe moment.
M.alegre k ho hages llegit.
Sofia: Emotiu
Vicent: Si
Sofia: Molt bonic
Vicent: Per porta la bandera I vore a tota l familia pel carrer miranme.i davant d l meua banda amb l bandera d l meua banda
Sofia: Molt emotiu
Vicent: I aprofitan aixo he buscat i h escrit este article.
Vaig a pasejar un poc estem en platja dema no treballe estem en daimus.
Vicent: Estic content d veritat k t.agrade.
Sofia: Jaja
Vicent: Adeu i gracies del comentari teu k se k es sincer.
Sofia: Gràcies amic. Sempre Vicent
Sofia: Bona nit
Vicent: Adeu. Bona nit
WSAP A JUAN TOMÁS: 25 - 26 JULIOL 2013
ResponElimina25 de juliol
Vicent: Hola soc Vicent, com estas?
T.escric per dirte k m.han publicat en la revista n. 173 i en la pag 44 de musica i poble , un article dos simbols i un concert ke vaig escriure, m.agradaria k kuan pugues el veges, i ja em dius k t.ha paregut.
Vicent: Este es http://issuu.com/musicaipoble/docs i num 173
Tambe apareixes tu, en el text. Ja em diras. Una abraçada atots vosaltres. Adeu.
26 de juliol.,
Juan Tomas: Bravo, Bravo y no dic hurra perque no m'agrada.
Primer gracies per el teu record. M'a fet viatjar molt enrrere.
Et felicite perque l'article esta molt documentat i te calitat literaria.
T'anime a continuar en este mon de la investigacio musical que et aportara grans satisfaccions. Una abracada molt forta i besades a la familia
Vicent: Moltes gracies, gaudix fent estes coses i amb la teua opinio tan positiva segui-ré. Una abracada d nosaltres tambe per a la teua familia.
Correu Electrònic José Mª Valls - 07 setembre 2013
ResponEliminaEstimado amigo: De nuevo en Madrid y ……. me enteré que me habías mandado un trabajo publicado en Música i Poble. "Dos simbols i un Concert" es un trabajo agradable y generoso. Vivencias, costumbres, afectividad y altruismo llenan tu escrito. Gracias por tus citas sobre el libro de la Nova y ese 23 de abril marcha solemne estrenada por la Unió Musical en aquel lejano abril de 1985.
Un fuerte abrazo José María.