Jo mateix

VAP 10

Ut quéant láxis. 

                                                                    

Jo mateix, ... vaig nàixer a Alcoi, em van batejar amb el nom de Vicent en record del meu oncle, germà de la meua mare i les meues arrels musicals són herència del meu avi matern, i afegint que l'estima pel meu poble, són valors en els quals ha tingut vital importància tota la meua família, vaig a encetar aquesta nova aventura literària, (llegat del meu avi patern), sabent que la llengua té la maliciosa puresa de ser utilitzada i divulgada d'una manera o d'una altra per diversos intermediaris.

La meua infància va transcórrer com la de molts xiquets, amb els meus pares, la meua germana Mª Carmen i els meus avis, ..., jugant en el carrer amb els amics i rebent les primeres lliçons en l'Escola de l'Ave Maria. En l965 continue amb els estudis en la Escuela de Faus (Graduada de Niños nº 2, coneguda també per l'Escola de la Plaça de Dins), on el director Juan Colomer en llegir la meua narració sobre les festes d'Alcoi, em va animar a presentar-la al III Concurso Literario Infantil de l'any 1967 patrocinat per la Fila Magenta d'Alcoi, concurs en el que vaig aconseguir l'accèssit. Acabe aquesta primera etapa en l'Escola de José Ribera.
         Als 13 anys encete la meua vida laboral en les oficines d'una cooperativa, assiteix a classes de comptabilitat, francés, obtenint el tìtol de Graduat Escolar en l'Academia Tècnos d'Alcoi. Després de realitzar diverses tasques com a treballador autònom, actualment treballe d'administratiu en la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana.  

         Resonáre fíbris.

           En el més de maig de 1965, els meus pares Antonio i Carmen em van dur a la Unió Musical d'Alcoi on comence a estudiar música en la seua escola amb els mestres Antonio Mompeán Valenzuela i José Almeria Gisbert, els primers mètodes de solfeig en que vaig estudiar van ser l'Eslava i Progreso Musical. 

En l’Acadèmia de la banda vaig rebre les primeres lliçons de clarinet de Benedicto Ripoll Martínez que posteriorment les amplie en l'Escola Municipal d’Alcoi amb Fernando de Mora Carbonell. 

Any 1967 - Escales dels Sindicats

En l'any 1970 a causa d'una greu malaltia vaig canviar el clarinet pels instruments de percussió. Des de llavors Angel Cloquell Seguí i Juan Vañó Puerto, músics percussionistes de la UMDA, m'eduquen en aquesta disciplina musical. Més tard, coneixent la importància d'aquests instruments, continue els estudis en el Conservatori Municipal d'Alcoi i més endavant en el Conservatori Superior de Música Oscar Esplá d'Alacant, amb els professors José Castelló Rizo i Joan García Iborra.

Eren temps on compaginava l'estudi amb el treball i els assajos, per aquest motiu només tinc aprovats tres cursos oficials en la disciplina de percussió. Com no, agrair des d'ací i de tot cor a aquests amics, per tots els seus ensenyaments musicals i humans.   

Míra Gestórum.   

            

Durant l’etapa en que he sigut músic en actiu en la Unió Musical d’Alcoi, participem en diversos Certàmens, amb un importat resultat artístic, cal recordar els quatre primers premis seguits guanyats en els Certàmens que organitza la Diputació Provincial d’Alacant, els aconseguits en Benidorm i Cocentaina  (dues vegades consecutives) i Monòver. És significatiu el reconeixement d’aquesta Societat Musical en concerts, com en la Semana de la Ópera de Elda (anys 1968 i 1969) i en la 1ª Demostración Músico-vocal homenatge al famós músic i director Moisés Davia Soriano a Crevillent el 25 de setembre de 1971. En l'any 1974 en la Demostración Sindical del 1º de Maig a Madrid, representem a la província d'Alacant. Participem juntament amb altres societats musicals en festivals de música com en Jumilla, Carlet, Elx, Biar, Muro, Dolores, etc.

Estadi Santiago Bernabeu 1974
Jo mateix, Pep Ripoll, Ernest Llorens,
Juan Tomás Silvestre i Àngel Miró

El diumenge 25 de febrer de 2001, en el Teatre Calderón d’Alcoi el prestigiós i especial compositor alcoià Amando Blanquer Ponsoda rep un merescut homenatge dels músics de l’ Harmònica Alcoiana, la Música Nova, la Primitiva i la Unió Musical amb un Concert d’obres creades per ell, la meua banda interpreta Rituals i Dances d’Algemesí, al finalitzar el concert, el mestre Blanquer em felicita per la expressivitat mostrada tocant els timbals, testimoni que sempre portaré molt dins de mi.

Any 2004 - Teatre dels Salesians

Com tots els membres de la banda recorde amb satisfacció l’enregistrament de cinc volums l’Antologia de Música Festera Ja Baixen, el Vol. 1, interpretat conjuntament per músics de la Nova i de la Unió; i els titulats Ja Baixen 2, Serpentines i Confetti, Pas a la festa i Ja Baixen Vol. 10. 
      Ressaltar els moments inoblidables viscuts tan musicalment com socialment,  amb els membres de la Fila Llana d'Alcoi
         Per altra banda (mai més ben dit), he desenvolupat diverses tasques, primerament la d'arxiver i posteriorment he sigut secretari i tresorer en varies de les Juntes Directives de l’Entitat, i en l’Acadèmia de la banda he donat classes de percussió a diversos alumnes. Finalment destacar que tant en temps difícils com en temps de premis i guardons, artísticament i socialment aquesta banda de música a representat per a mi i per la meua família un punt d’encontre on tots hem gaudit d’aquesta afició.

Col·labore com percussionista amb diferents entitats musicals, de les què guarde un grat record pel acolliment que em van donar. En la Societat Musical Nova d’Alcoi, a més, comparteix l'experiència de l'enregistrament dels volums 3 (Als Músics) i 5 (Música del compositor José Mª Valls Satorres) de l’Antologia de Música Festera Ja Baixen. Participe en diferents esdeveniments amb les Societats Musicals de Cocentaina, Societat Unió Musical i Ateneo Musical, en la Societat Musical Mestre Orts de Gaianes, en la Societat Musical "L'Aliança" de Vinaròs, en la Societat Cultural Unió Musical de Muro, en la  Societat Musical "La Magdalena" de Tibi, etc. 

   
        Assistísc a diversos cursos de perfeccionament de percussió, en els que destaque els Primeros Encuentros de Percusión celebrats a Xixona del 28 d’agost al 7 de setembre de 1985, organitzat per Kalimba percussió i impartits pels destacats i reconeguts professors de percussió Joan García Iborra, Javier Benet Martínez, Armando Lorente Montasanz, Enrique Llopis Oliver i Jesús Salvador Llopis

Fámuli tuórum.

He sigut percussionista de l’Orquestra Simfònica Alcoiana, (subratlle  entre altres actuacions, el CIII Concert interpretat en el Gran Teatre d’Elx) i en l’Orquestra de plectre Harmònica Alcoiana (Cal destacar l’acollida que vam tindre en el XV Festival de Música de Plectro celebrat en Logronyo en setembre de l’any 1981).

En tot aquest període he tingut el plaer de ser dirigit per reconeguts i apreciats mestres com Antonio Mompean Valenzuela, Vicente Ivorra Pujalte, Rafael Mullor Grau (compositor de Un Moro Mudejar, Cents anys d’Unió, Heroicum, etc.), José M. del Valle Galvañ, Andrés Arévalo Cots i Francesc Xavier Martínez Martínez, tots ells directors de la Unió Musical d’Alcoi, com també per José Pérez Vilaplana, José Almeria Molina, José Mª Valls Satorrres, Gregorio Casasempere Gisbert, Vicente Jorda Payá, José Manuel Mogino Martínez, Jaime Lloret Miralles, Enrique Torró Insa, Jose Insa Martínez i Joan Garcia Iborra, professor del Conservatori Superior de Música Oscar Esplá d'Alacant.

Sólve pollúti.

Modest, Joan, Lluis,
Vicent, Jesús, Begoña,
Paqui, Rullo i Tino

En l’any 1983 un grup d’amics músics d’Alcoi vam formar l’Orquestra Rasgos, en la qual toque la bateria. El 16 de desembre del mateix any, i amb una Gran vetlada musical celebrada en el Teatre Principal d’Alcoi iniciem el nostre camí musical. Cal recalcar la desinteressada col·laboració de Paco Amaya al capdavant de la Coral Infantil San Jorge, de la coreografia del Ballet Korein, (Esther Martí, Fedora Ballester, i Dori Lloret sota la direcció artística de Inma Cortés), de la cantant Adela Sanjuán, i del percussionista Angel Cloquell Seguí, tot aquest espectacle presentat pels entranyables Pepito i de la que posteriorment seria la nostra cantat Begoña.

Musicalment és una època molt dinàmica i suggestiva en la que al llarg de set anys actuem en diversos esdeveniments i en poblacions com en Alcoi, La Nucia, Elx, Ojos Negros, La Romana, Elda, El Provencio, Albarracín, Vilallonga, Borriol, etc. i per a mi, un dels llocs més entranyables, em refereix a Mas del Olmo, llogaret situat en el Racó d’Ademús.

Lábii reátum.

Ah, si cada home –cada dona– estimés amb tot cor la seva terra, les seves tradicions, la seva llengua. Cadascú al seu lloc, com en una orquestra ...  Quin acord s'obtindria!.

Aquesta reflexió del Missatger de la Pau i Músic Pau Casals i Defilló, llegida en el Museu Català de les Arts i les Tradicions Populars situat en el Castellet de Perpinyà (comarca del Rosselló), és el que ens ha impulsat a recollir les més de cinc mil parèmies, totes elles reflectides en un bloc o web didàctic titulat Música, Festa i Parèmia i els subtítols Recull de Parèmies Musicals i de Festes que des del Roselló i les Illes Balears i la Sardenya, al Baix Segura i el Carxe ens apropen amb la nostra llengua, ens duu a l'assoliment d'aquest objectiu i per les comarques d'on procedeixen, sent així què el lligam utilitzat són els idiomes que compartim i amb ells parlem dels músics, de la música, dels instruments /vent, corda, percussió i mixtes), dels cants, dels balls, de les festes i de les endevinalles, tot això vinculats amb termes que expressen admiració, alegria, dolor, resignació, etc. i que reflecteixen punts de vista, decisions i apreciacions.

Després de gaudir la música de forma activa, des de fa un temps, disfrute d'aquest art "sentint-lo" i a més, una altra inquietud que tenia des de xicotet mig aplaçada, la recupere i la cemence a practicar altra vegada, com és la d'escriure o redactar diverses reflexions sobre música i altres temes i que diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò d'ells com són la Revista de Festes de Alcoi (ASJ), la Revista Lilia (Arxiconfraria Mare de Déu dels Lliris), Periòdic Ciudad d'Alcoi, Pàgina66, Revista Música i Poble (FSMCV), Radiobanda, Radio Alcoi (Cadena SER) o la Confederación Española de Sociedades Musicales.

Sáncte Ioánnes.

             I aquest és el món d'un DEGUSTADOR DE MÚSICA.

. 

                                                      Vicent Antoni Agulló Pérez ... Jo mateix.