 |
| Jordi Valor i Serra |
En la primera secció, complemente el treball amb diverses dades i notes biogràfiques de Jordi Valor i Serra i la seua obra literària.
En la segona secció i amb el codi QR, desglosse la postil·la 2 (nota A) i les postil·les 3, 4 i 5 (notes B i C) del treball publicat en la revista i que pertanyen al volum titulat «Costumbrismo alcoyano» i incorpore unes vivències personals sobre les festes en el barri de la Verge Maria.
La tercera secció ens apropa a un llistat dels seus articles publicats en les Revistes de Festes que edita l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi entre els anys 1953 i 1985, https://revista.asjordi.org/.
En la quarta secció trobarem un llistat de les novel·les i articles publicats per diverses editorials o mitjans de comunicació.
Per concloure, en la quinta secció he inserit un llistat aproximat de la seues obres literàries, les quals romanen en l’Arxiu de la Biblioteca Municipal d’Alcoi.
 |
| Monerstir de Santa Maria d'Obarra Comarca de Ribagorça Jordi Valor narra la història de "El Vizconde de Espés" |
1.
Notes que complementen
el treball sobre Jordi Valor i Serra
Com ja hem dit,
amb vint-i-dos anys, vivint a Calbera (Alta Ribagorça), se li despertà una
consciència lingüística unitària, on l’interès per la tradició literària i la
passió per l’excursionisme recorrent els Pirineus, és reflecteix en la seua
obra literària.
Així mateix, col·labora amb diversos mitjans de comunicació d'Osca, d'Alcoi, d'Alacant i de València com «La Correspondencia de Alcoy, La Gaceta de Levante, El Noticiero Regional, El Diario de Alicante, El Luchador», els setmanaris "El Camí" i «El faro de Alcoy» i en Madrid, la revista «Alma Hispana»(1)
 |
| Introducció de Miscel·lània Alcoiana |
Recordar del treball publicat en la Revista, què entre altres guardons literaris aconseguits en les poblacions d'Ibi i de Sueca, va guanyar el Segon Premi en els "Jocs Florals de Lo Rat Penat" en 1929.
En els “LXXX Jocs Florals de Lo Rat Penat” celebrats el 29 de juliol de 1963, rep el premi "Pare Eduard Vitòria", guardó instituït per l’Ajuntament d’Alcoi amb el treball “Miscel·lània Alcoiana”, aplec d’escrits dividits en dues parts en el que tracta amb un gran ventall d’arguments estructurals i tècnics, de “La Industria alcoiana i les seues perspectives de millora i progrés”.
Cal destacar dels “LXXX Jocs Florals de Lo Rat Penat”, que a més de Jordi Valor i Serra que rep el premi Pare Eduard Vitòria amb “Miscel·lània Alcoiana”, són guardonats els alcoians Joan Valls i Jordà amb la Viola d’Or pel seu “Poema a la Mare de Déu”, rebent dos accèssits més, el primer de la Flor Natural per “L’amor escandida” i el segon, l'Englantina d’or per Mentre el fruit s’assaona”. El tercer premiat va ser Adrián Espí Valdés que va guanyar el premi del Ateneo Mercantil per un treball biogràfic sobre Antonio Pascual y Abad, el más antiguo litógrafo de España”.
Altre guardó que guanya és el premi “País Valencià” en els “Joc Florals de la llengua catalana a l’exili”, celebrats en la ciutat francesa de Marsella en 1967 amb “Glossa a la fita meridional”. A més, agregar que parla i escriu l’idioma francès amb total fluïdesa.
En 1969 en la ciutat mexicana de Guadalajara obté altre premi amb "La nostra Serra de Mariola i la seva llegenda bimil·lenària" en els "Jocs Florals de la llengua catalana a l'exili".
Ressenyar que
desenvolupant la seua llavor de mestre emprant la llengua castellana tal com ordenava sense pudor la propaganda oficial, en hores no lectives,
parla amb tots sempre amb la nostra llengua.
Com també i al igual que Enric Valor i Vives insistia en denominar a les
nostres terres “País Valencià” en lloc de Comunitat Valenciana que ell, amb una
fina ironia qualificava “de regants i de frares”, Jordi Valor i Serra abraçava
amb total convicció la “Comarca” com a forma viva i arrelada a la nostra identitat històrica i
social i per tant, ben lluny de la província, per a ell una construcció
administrativa poc natural i incoherent, dictada ella des dels centres del
poder.
Amb tot, vull destacar un fragment de «La entrevista del día» que li va fer
el locutor de Radio Alcoi, Lorenzo Rubio i que va plasmar en llengua castellana
en un dels dos articles de la Revista de Festes de 1978 amb el títol de «Justificación Culturalista» del que repassarem el següent fragment:
¿Es que usted, don Jorge, le tiene ... manía al idioma castellano, que siempre, siempre, sus colaboraciones en la Revista de Fiestas de San Jorge son en idioma catalán?. Aquella pregunta me pareció tan sincera en su espontaneidad, que se lo agradecí mucho y se la contesté entonces en estos o parecidos términos: Usted, amigo Rubio, es de Murcia y le enseñaron en la escuela primaria en la lengua de su hogar (castellà), continua la seua reflexió dient ... Sin embargo, para nosotros, ... se ha estado cometiendo el absurdo de transgredir esta ley pedagógica elemental enseñándonos en lengua distinta a la propia del hogar desde el remoto Decreto de Nueva Planta que en 1707 tuvo a bien imponer Felipe V, vencedor en la Guerra de Sucesión, «¿No es hora ya de que se enmiende y a los niños del área catalana, a los vascos y a los gallegos, se les dé ya el privilegio de que gozan desde siempre todos los demás?. És a dir, Català o Valencià, Eusquera i Gallec .
L’altre article que en 1978 va escriure duu per títol “Sant Jordi, el puntal més ferm de la nostra nacionalitat”.
Cal remarcar que en l’any 1937 va contraure matrimoni amb Conchita Gisbert Belenguer, iniciant així una nova etapa malauradament marcada per un context històric especialment dur i complex. No obstant això, d’aquesta unió van nàixer tres fills: Maria del Pilar, Conchín i Jordi, que amb ells. no només va compartir la dedicació i les responsabilitats pròpies de la vida familiar, sinó també els valors i l’esperit que va caracteritzar la seua trajectòria vital.
Finalment si vostès volen ampliar la coneixença sobre aquest "mestre que estimava les paraules", ho podran fer a través en la seua bibliografia com també podran gaudir de la seua obra literària en les principals llibreries i/o en les biblioteques del nostre país.
2. Postil·les del Codi QR
A. David Alí Ben Aznar, jove mercader de «alquiceles» (vestidures morisques a modo de capes blanques de llana), es veu immers en diverses aventures tant insòlites com arriscades, finalment i coronades per un apassionat i exaltat amor amb una esclava grega, la història conclou feliçment. (Postil·la 2).
B Amb aquest «Costumbrismo alcoyano»,
Jordi Valor fa un extens repàs a les “Festes tradicionals alcoianes”,
si bé només inseriré un resumit comentari o introducció sobre cada una
d’elles.
C. La llegenda conta que un pastor de ramat va trobar un 12 d’octubre la Font del Molinar i que amb una aixeta, traçant xicotets canals aconsegueix dur l’aigua a Alcoi per a oferir-la al propietari de l’Hostal del Racó, amo del ramat.
En aquest "Costumbrisme alcoià", l'any l’enceta un acte tant familiar com és el de les Pastoretes i
pastorets, per el dia 4 de gener "tirar la carta a les burretes" i "sentir" el Ban Reial i el dia 5 per la vesprada gaudir de la Cavalcada dels Reis d’Orient.
Segueixen les festivitats de Sant Antoni Abad, Sant
Vicent Màrtir i la Candelera que commemora la presentació de Jesús
en el temple.
 |
| Dedicat a la nostra tia Amparo |
Amb el cicle de Carnaval i el temps de la Quaresma
entrem en un període marcadament religiós, que continua amb el Diumenge de
rams i la Setmana Santa finalitzant ell, amb el Diumenge de Glòria
o Resurrecció, que compren la processó dels Xiulitets, la Glòria i
el berenar de la Mona de Pasqua.
La Festa del pasdoble i la Nit de l’olla: Com tots sabem, aquests dos actes inicien les Festes de Sant Jordi, les quals Jordi Valor defineix amb exactitud
tots els actes santjordians que se celebren els tres dies (Dianes, Entrades
de cristians i de moros, les misses i les processons del dia del Patró que
inclou el Dinar de Sant Jordi i la Retreta i finalitzant el tercer
dia amb les guerrilles, les Estafetes, les Ambaixades i els Alardos.
El més de maig, les parròquies alcoianes instal·len un
altar adornat amb flors per dedicar-lo a la Mare
de Déu i en les que es canten diversos gojos com també en les escoles
públiques «amen de los colegios religiosos».
Una festivitat molt celebrada abans, era la de la Pasqua Granada, Pentecosta o Segona
Pasqua com diem els alcoians en que «la ciudad obrera se
vuelca completa sobre el campo hasta el extremo de ser feriado oficialmente en
el aspecto laboral todo el lunes y parte del martes» i que donen pas
a les primeres comunions.
En el mes de juliol “Tots se’n van de vacacions i es deixen els
morrions”.
21 d’agost – La
Festa de la Font Roja.
«Cuando ya declina el verano y
refresca el ambiente montaraz del Carrascal nos llega la fiesta conmemorativa
de la “Verge
dels Lliris” gloriosa».
Aquest encapçalament ens trasllada a la festivitat de la nostra patrona, la que sens dubte, molt celebrada en la nostra ciutat, Jordi Valor la detalla minuciosament.
L’1 i el 2 de novembre, Tots Sants i les Ànimes,
festes en que és habitual visitar el cementiri duent flors i «coronas» per
recordar als nostres difunts.
A desembre per sant Nicolau (dia 6), era habitual
menjar «panecillos o colauets, cosa ya casi desaparecida».
Dos dies després se celebrava amb un seguit d’actes no
només en la ciutat sinó també al Santuari de la Font Roja, la festivitat de la Puríssima Concepció, que fins el últim
terç de segle XX estava dedicat a totes les mares.
El Cicle de Nadal l'enceta el sopar i les nadales de la “Nit de
Nadal” per posteriorment anar a la Missa del Gall, el
dia 25 amb el “Dinar de Nadal” i “l’asguilando” tots gaudim d’aquestes
entranyables festes, i finalment «el dia
de los Santos
Inocentes»
amb les peculiars innocentades que tots rebem, «concluye el
calendario costumbrista alcoyano».
Jordi Valor també ens parla d’altres costums com
la de “Pegar la volta als ponts”, les
“pinyates al camp” o tantes altres
com la loteria de «El Trabajo», les
tradicions culinàries, etc. i fins i tot de les piadoses, “misses commemoratives”, la
missa mensual del dia 23 o el Vía Crucis penitencial
de sant Cristòfol, pujant al cim on està
l’ermita.
Una herència adquirida és
la de participar
d’una manera o d’una altra en obres teatrals que s’ofereixen tant a Alcoi com
en altres ciutats o com en el meu cas, apuntar-se a solfeig per a ser
músic d’una de les bandes de música alcoianes, les corals o les orquestres.
«Como hijos que somos de la
Montaña, no podemos menos que ser entrañablemente lo que somos, nuestros en
alma y vida, fieles a nuestro pasado humilde y seguros de nuestro porvenir
glorioso».
Amb aquesta reflexió de Jordi Valor i Serra, concloc aquest "essencialisme comunitari", que el podran gaudir llegint tot el llibre.
Clicant damunt dels següents personatges crec interessant conèixer les biografies d’aquests personatges arrelats ells personalment o culturalment a Jordi Valor i Serra.
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano
Manuel Sanchis Guarner
Remigi Albors Raduan
Padre Eduard Vitòria
La bibliografia consultada està inserida dins del treball publicat en la Revista de la Festa de 2026.
---oOo---oOo---oOo---
Com he dit en el treball, les “Festes de carrer”, molt populars i molt presents als barris i partides rurals de la nostra ciutat són part de la nostra manera de ser, per tant em sentiria ben pagat si lligen les següents notes sobre les “festes del barri de la Verge Maria”.
Festes del barri de la Verge Maria
Carrers
de la Verge Maria, Mossèn Rafel de l’Ave Maria i Buidaoli.
Vull recordar
unes festes molt entranyables i amb personalitat pròpia com les que jo vivia al
mes de setembre en el meu carrer de la Verge Maria, en les que la seua imatge,
reflectida en un plafó ceràmic, era engalanada amb vistoses teles, al igual que
els carrers eren adornats amb banderetes i molts balcons, es guarnien de
cobertors fets de paperets de colors o teles.
Durant aquests dies i entre altres actes, recorde que la “Rondalla de la Penya del Bon Humor” homenatjava a les Maries del barri interpretant diverses cançons com també era costum obsequiar al veïnat amb gustoses viandes, i regalar o comprar “paperetes” per l’acostumat sorteig d’electrodomèstics, com també participàvem entre altres, amb els jocs de l’olla o la perola que com tots sabem consisteix en trencar a cops d’un bastó i amb els ulls tapats, una olla de fang que penja d’una corda i que la fan pujar i baixar per fer més divertida i difícil trencar-la. L’olla pot contenir caramels, aigua, farina, monedes, etc., o el que anomenaven la “paella negra” (com deien a casa) i que consistia en que damunt de l’escenari de la placeta de la Mare de Déu, els “convidats” al joc, tenien que agafar amb les dents, una moneda mascarada de greix negre incrustada al centre d’una paella (no cal dir que el qui agafava la moneda, eixia amb tota la cara negra), i fins i tot amb les divertides carreres de sacs
Els passacarrers amb
farolets de paper o els peculiars Nanos i Gegants que ballaven al so de la
xaramita del Senyo Bene eren mostres d’alegria i participació que tots gaudiem com també, la música dels conjunts locals en les populars berbenes
en la placeta de la Mare de Déu, tot adobat per l’especial so de piules i
coets.
Aquestes festes concloïen diumenge, però abans i després d'una sonora "despertà" amb música i coets, prenia protagonisme el "Rosari de l'Aurora" amb missa i comunió que es repetia a les onze i mitja amb una altra "Missa cantada amb sermó", que al finalitzar, altra vegada gaudíem amb els balls dels Nanos i Gegants ... xicotets, xicotets i grans ...
A migdia, i remembrant temps passats, els xiquets de l’Orfenat de Sant Jordi, «serán obsequiados con una comida, que servirán un grupo de señoritas de la barriada»
Per la vesprada seguien amb el bon ambient veïnal fins la nit, hora en que la processó eixia des de la Església en la placeta de la Verge Maria, acompanyats per xiquets i xiquetes comuniants, veïns amb els ciris i farolets de paper i la Mare de Déu del Rosari, i tancant el seguici, la Junta veïnal a la que si no recorde mal, se sumaven altres autoritats i crec que també, membres de l’Associació de Sant Jordi, tots acompanyats pels músics de l'Iris. (Actualment Societat Musical Nova d'Alcoi).
Al acabar la processó
concloïen les festes amb una espectacular i sonora traca des de la mateixa placeta.
3. Articles publicats en les Revistes de Festes de l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi https://revista.asjordi.org/
1954 – E1 bibliòfil s'enamora.
1956 – Viajero que cruzas nuestra España.
1957 – Alcoi necessita esperit.
1958 – El vell carrer de Sant Francesc / Amb el tio “Caram”
1959 – De com el monument a Sant Jordi... Acaronant somnis d’amor
1960 – Vida plena alcodíana: fe en l'esperit, Acaronant somnis d’amor
1961 – ¡Desperta ferro!
1962 – O renovar-se o deperir.
1963 – Estampes populars: Tipus, baladrers i succeïts. / Amb el tio “Catxutxa”
1964 – E1 castell de Barxell ha deixat d'estar habitat.
1965 – Un fester: E1 Marqués de Sant Jordi.
1966 – E1 nostre Sant Jordi.
1967 – La jornada auroral de la nostra festa.
1968 – L’ermita de Sant Jordi al Puig de Santa María.
1969 – Alcoi necessita una ordenació turística.
1970 – Els estudis autòctons i la Biblioteca - Arxiu del Casal.
1971 – La ciutat, la festa, la llengua.
1972 – La nostra aportació cultural I
1973 – La nostra aportació cultural II
1974 – La nostra aportació cultural III
1975 – La nostra aportació cultural IV
1976 – Set segles de fidelitat al nostre patró Sant Jordi Màrtir
1977 – “Maulets i Botiflers”
1978 – Sant Jordi, el puntal més ferm de la nostra nacionalitat
1978 – Justificación culturalista – Signa com a Jorge Valor
1979 – Sant Jordi, símbol d’eterna joventut
1980 – Per Sant Jordi i per Alcoi amb la ment clara i el cor net
1981 – Fracàs d’una botiflerada en l’any 1929 – Recordances d’un setentó
1982 – La Festa, les Lletres i la política – Recordances d’un setentó
1983 – Don José Ortega y Gasset i el nostre problema lingüístic – Recordances d’un setentó
1984 – Amistats literàries: “Gaziel”, Cela, Manent - Recordances d’un setentó
1985 – Recòndita Harmonia – Recordances d’un setentó
Narracions de la muntanya alacantina
El Ramat de Goriet / La masera del Romà / Per la més negra cobdícia / Pasqua florida / Marxa militar / Dolça recompensa / Roc el Pollastre.
Ø
1954 – DUCADO DE BERNIA – Cast.
– Librería Martín, Alicante
Ø
2002 – DUCAT DE BÈRNIA – Cat.
– Trad. Joan M. Perujo – Editorial Bullent, Pincanya
Ambientada a Benissa (Marina alta).
Ø 1958 –
VALENCIANS, SICÀNIA ESPERA VOSTRE AJUT
Ø
1959 – Narracions Alicantines
de Muntanya i Voramar – Cat. –
Editorial Sicània
La cosina Agnès / Una aventura en el tren / Un aplec
en Sant Esperit / La sirena de l’Illa / Rapsòdia tràgica / Claudina s’en va a
estisorar).
Ø 1960 –
RESCOLDO DEL ISLAM – Cast. – Ediciones
Rumbos
El Vizconde de Espés / David Alí, mercader de Xàtiva / Por San Jorge y
Aragón / El Alcaide y la morisca / La viuda blanca / Instantánea de las Fiestas
de los Moros y Cristianos en Alcoy).
Ø 1964 – Miscel·lània alcoiana – Cat. Sicania
Alcoi, treball i nissaga / El vell carrer de Sant Francesc
Ø 1964 –
LINA MORELL. Un cas apassionant –
Cat. – Editorial Sicània
Ø 1970 –
LA NOSTRA SERRA DE MARIOLA I LA SEVA LLEGENDA bimil·lenària
Cat. – Editorial Sicània
Ø 1973 –
COSTUMBRISMO ALCOYANO – Cast. – Imprenta Hispania Alcoyana, SL
Ensayo de un
esencialismo comunitario
Ø 1973 –
TRES historias solariegas de las
montañas de Alcoy – Cast. Obra Cultural de la Caja de Ahorros
Provincial de Alicante
Ø 1975 – DE LA MUNTANYA I DE VORA MAR – Cat. – Col·lecció L’Estel
Estampes d’Alcoi i
de la Marina
Ø 1977 – semplanza de gregorio azaña y dos epistolas suyas
– Cast.
Publicada en la
revista “Papeles de Son Armadans” que Camilo
José Cela editava a Palma de Mallorca. –
.
Ø 1978 – L’etern femení – 1982 – Cat. – Val. - Pirinenca
Els Contes del diumenge Editorial Prometeo
Ø 1981 – XVI / Petit
museu de monstres marins – Cat.
Ø 1981 – XV / Una aventura en tren – Cat.
EINES – Revista Interdisciplinari, n. 1-2 (IES Pare Eduard Vitòria d’Alcoi
Ø 1983 – NARCIS EL BENIDORMÍ – (Pàg 140-142) – Cat.
Cat.
– Escrit en Català – Valencià.
Cast.
– Escrit en Castellà.
5. Relació aproximada de la
seua obra literària i de diverses dades que romanen en
l’Arxiu de la Biblioteca
Municipal d’Alcoi
ü
El Alcaide i la morisca
Dècada de 1930 / Mecanografiat
ü
Alcoi, bresca de mel
1964 / Mecanografiat
Presentat als LXXXI Jocs Florals de `Lo Rat Penat` sobre el tema `Dolços i peladilles d`Alcoi`. Lema Ben Omeia. / Cat. – Val.
ü
Alcoy y sus montañas
1956 /
Mecanografiat
Presentado en los Juegos Florales de Alcoy en el XX premio de la Cámara Oficial de Comercio e Industria. Lema : Atracción - Motivos de turismo en Alcoy y sus alrededores.
ü
Alcoy 1276
Dècada de 1930 / Manuscrit
ü
La Alhambra
Mecanografiat
ü
El amigo Gregorio Azaña: Semblanza y epistolario
1926 / Mecanografiat / 15 cartas entre los años 1926-1934
ü
Angeleta de Narbona
Manuscrit / Cat. – Val
ü
Un aplec en Sant Esperit
Década de 1950 /
Manuscrit
Al dorso correspondencia, narración en verso `El romanç de la Font Santa` / Cat. – Val.
ü
Apuntes de historia de Alcoy
Quadern Manuscrit
ü
Apuntes del Pirineo (excursionismo)
Quadern
Recortes de prensa: colección de trabajos sobre rincones del corazón del Pirineo por mí visitados en la etapa...en que ejercí de maestro rural en Calbera / 1930 – 1934
ü
Articles originals publicats a `Valencia Semanal` i a `Información`
d`Alacant
 |
| Dedicat a la nostra tia Amparo |
ü
Una aventura en el tren / Dècada 1950
Quadern / Al dors diversos manuscrits / Cat – Val
ü
Bàndol Reial 1965
Mecanografiat / Cat. – Val
ü
Los Bobalicones
Mecanografiat
Precede al tít.: Experiencias de nuestras lectores.
ü Bosquejo
de economía agrícola: Influencia de la mecanización del cultivo en el resurgimiento
nacional
1948 / Quadern / Manuscrit
y mecanografiat
Presentado al Certamen Literario de la ciudad de Gandía en honor de San
Francisco de Borja en 1948. Lema: Biciclo
Acompañado del manuscrito para el mismo certamen: Breve síntesis histórica de La figura del IV Duque de Gandía en la historia de España. Lema : impoluta
ü
Cantares de Aragón: colección de jotas de ronda
1932 / Quadern
ü
Carta de amor castiza
Mecanografiat / Firma el escrito `El caballero del azor`
ü Cartas del maestro nacional y escritor alcoyano Jordi Valor i Serra
17/06/1928 - 09/04/1948
66 cartas / Resumen Acompañado de una dedicatoria, carta de presentación y recortes de prensa
ü Cataluña frente al mundo hispanoamericano
1932 / Manuscrit / Firma `Aben Humeya`
ü
El Cautivo: (cuento marroquí)
Copia de su publicació
ü
Claudina va a estisorar
Dècada de 1950
Altres títols de la mateixa obra : L`estisorada de raïm a Benissa / Manuscrit / Cat.
ü
Colaboraciones en periódicos
1926 – 1981 /
Caixa
Ejemplares completos u hojas sueltas (originales o fotocopias) de las distintas publicaciones donde realizó sus col·laboracions.
ü
Colaboraciones en Revistas
1936 – 1983 / Caixa
Ejemplares de las distintas publicaciones donde realizó sus col·laboracions
ü
Colaborador del periódico Ciudad
Diversos anys: Benavente y los educadores / Saludemos al «Boletín Municipal»
ü
Correspondencia con América
Adhesiones `Mutualidad Juvenil Hispano - Americana` (1930-1934)
Correspondencia con José Brissa de la editorial Maucci, editora del Almanaque Hispano-Americano (1925-1939).
ü
Correspondencia institucional
1929 – 1983
ü
David Alí, mercader de Xàtiva
Dècada 1930 /
Mecanoscrit y mecanografiat
En la obra mecanografiada aparece como subtítulo: `Cuento
oriental del Islam de Occidente`
En la obra manuscrita aparece como título borrado : `El cautivo de Barxell`.
ü
De Moraira al Montcabrer amb amor
1975
Opta al II premio `Ciutat d`Alacant` para narrativa breve en lengua valenciana. Lema : Diana.
ü
Dedicatoria a Don Fernando de Córdoba Valor, Aben Humeya
15/03/1925 / Mecanografiat
ü
Dinero y amor
1928 / Manuscrit.
ü
Dulce recompensa
Dècada 1940 / Mecanografiat Precede al tít.: Episodio de adolescència.
ü
El embrujo de Mariola
1932 – 1946 / Manuscrito que según nota cronológica del propio autor, fue escrita el 1932, repasada y corregida el 1946.
ü
En aquella pascua florida
Dècada 1930 / Mecanografiat.
ü
En el corazón del Pirineo: (memorias de un maestro rural)
Manuscrit
ü
Ensayo autobiográfico para la Exploración psicológica de `El Sol`
1929 / Manuscrit
ü
Ensayos polifacéticos: recopilación de artículos publicados en
prensa
Dècada1920 /
Bastantes artículos aparecidos en la Gaceta de Levante.
Algunos firmados bajo el seudónimo de Jacinto Vitoria.
ü
Un episodi de la joventud en el cor del Pirineu
Mecanografiado / Lema : Alta Ribagorça / Cat – Val.
ü
FONDO JORDI VALOR I SERRA
1923 – 1985 / Básicamente abarca toda la producción literaria del escritor.
ü
Glossa a la fita meridional
1967 / Mecanografiat / Guardonat amb el premi `País Valencià` als `Jocs Florals de la llengua catalana a l`exili celebrats a la ciutat de Marsella en 1967, ara quelcom corregit i una mica actualitzat (1977). Cat. – Val.
ü
Los gravísimos acontecimientos del momento en la situación actual en
la gran familia militar
Dècada1920 / Mecanografiat / `Escrito por persona enteradísima`.
ü Hi han
amors que maten
Dècada 1950 / Manuscrito con correcciones de Joan Valls
Otros títulos de la misma obra: El tràgic exemple d`una pel.lícula; Rapsòdia
tràgica
Resumen: Acompañado de carta de Joan Valls Jordá. / Cat. – Val.
ü Himne a Alcoi
Manuscrit I mecanografiat / Lema: Serres grises / Cat. – Val.
ü
Una historia que pudo ser verdadera: [para el tema] El Patronato de
la Juventud Obrera de Alcoy en su tradicional devoción a la Virgen de los
Lirios
1956 /
Mecanografiat / Presentado a los Juegos
Florales de Alcoy (1954).
Lema : Regeneración.
ü
Historias solariegas: narraciones de la juventud
1948 / Mecanoscrit i incomplet.
ü
Històries casolanes: Narracions alcoianes
Jordi Valor i Serra; edició a cura de Vicent Cabanes i Fitor i Eugeni Sempere Reig; [ilustraciones de Vicent Blanes]. / Alcoi: Ajuntament, Xarxa de Biblioteques Municipals, 2008 (Alcoi: Gràfiques Alcoi) / Editado con motivo del Día del Libro, 2008. / Cat. – Val.
ü Històries de muntanya i de vora mar
2009/ Jordi Valor i Serra.
Edició a cura de Vicent Cabanes i Fitor i Eugeni Sempere Reig. / Cat. – Val.
ü
Un idilio en Bocairente
(marcha militar) / Mecanografiat
ü Instantánea de las Fiestas de `Moros y `Cristianos` que puede servir de epílogo a este libro Dècada de 1930 / Mecanografiat
ü El juramento en el clan
Dècada de 1920 / Mecanuscrit.
ü
La leyenda de la Sierra Mariola
1965canografiat.
ü
L`estudi al mig del bosc
1975 / Mecanografiat / Opta al II premio `Ciutat d`Alacant` para narrativa breve en lengua valenciana. Lema : Diana
ü
L`etern femení
Dècada 1970 / Manuscrit / Cat. – Val.
ü
Ma cosina Agnès
Dècada 1950 /
Manuscrito con correcciones de Joan Valls
Otros títulos de la misma obra : La cosineta Agnès del Safareig / Cat. – Val.
ü
El mártir Juan Prats : (tradición alcoyana]
1942 / Mecanografiat
ü El mas
de les Alborses: narración de la Sierra Mariola
1942 – 1960 / Manuscrito escrito en 1942 / Al segundo cuaderno incorpora la traducción manuscrita en valenciano del año 1960 bajo el título : `El cas de Lina Morell` / Cat. -Val.
ü La media
luna bajo el almendro: historias solariegas de `Moros y Cristianos` en las
montañas valencianas del sur
1956 / Mecanografiat / Conté: `Recuerdo de un castellano leal...`; `El Vizconde de Espés`; David Alí, mercader de Xátiva`; Por San Jorge y Aragón`; El Alcaide y la morisca`; La viuda blanca`; `Instantánea de las fiestas...que puede servir de epílogo`.
ü Mi
pequeño museo de reproducciones pictóricas: [para el tema] un artículo
periodístico sobre un motivo de Alcoy
1956 / Mecanografiado presentado a los Juegos Florales de Alcoy en el XIX premio del Jefe Local de F.E.T y de las J.O.N.S. Lema : Apeles
ü Miscelánea
1960 – 1980 / Carpeta / Agrupación de escritos varios : motivos festeros, cartas al director, problema lingüístico, memorias, reseñas de libros, ... / Cat. – Val.
ü Na María
del mas del Romaní : (Noticia biográfica de una labradora montañesa ...)
1942 / Mecanografiat / Precede al tít.: Historia solariega.
ü Nadalenques
Mecanografiat / `Per dalt de l`Alberri` ; `Camí de Betlem` ; `Galtetes de rosa` ; `Xiquets i xiquetes` / Cat. – Val.
ü Narcís el benidormí: un conte
1982 / Manuscrit / Cat. – Val.
ü Narraciones
de la juventud
1915 – 1927 / Mecanografiado / Contiene: Al salir el sol. - 10 p.; El castillo de la vieja Contestania. - 1924. - 21 p. ; Violeta, marina y dulce (Estudiantina). - 1915. - 40 p. ; El gran secreto. - [1927]. - 19 p. ; La fortuna del periodista. - 13 p.
ü Narraciones
de la Sierra Mariola
1940 / Manuscritos definitives / Carpet
ü Narracions
alacantines de muntanya i voramar
1929 – 1950 /
Mecanoscrits
Publicados en 1950 bajo el título : `Històries casolanes : narracions
alcoianes, a excepción de `El bibliòfil s`enamora`. / Conté: El ramat de Goriet
(1942) ; L`àvia del mas del Romà (1942) ; Negra cobejança (1937) ; Pasqua
florida (1929) ; Marxa militar (1930) ; Dolça recompensa (1945) ; Roc el
pollastre (1949) ; El bibliòfil s`enamora (1950?) / Cat. – Val.
ü La nieta
del duque de Bernia: (narración)
1949 / Manuscrito de la obra publicada con el título Ducado de Bernia.
ü La
nostra Serra de Mariola i la seva llegenda bimil.lenària
1969 / Manuscrito y mecanografiado presentado `Jocs Florals de la llengua catalana-Guadalajara-México-1969. Lema: Mariola.
ü Nota
bio-bibliográfica
1941 / Manuscrit /
ü Notas
Calpe-Castalla:
1935-1939 / Manuscrit
ü Notas
Castalla
1939 / 12/04/1939 - 04/05/1939 / Diario de su encarcelamiento.
ü Notas en
el corazón del Pirineo
1930-1934 / Manuscrit
ü Nuestro
historiador Pascual Boronat y Barrachina / 1971 / Manuscrito y mecanografiado
Ponencia presentada a la Primera Asamblea Comarcal de Escritores (Alcoi, 1971),
organizada por el Instituto de Estudios Alicantinos e Instituto Alcoyano
`Andrés Sempere`
ü Patria
nueva [recortes de prensa]
Colección de artículos publicados en El Faro (Alcoy, 1932-1934) y Humanidad (Alcoy, 1936-1937)
ü La pedrà del mellat: cuento en valencià de costums alcoyanes escrit en abril de 1929 Mecanografiado presentado al concurso de `lo Rat Penat ` de 1929 bajo el lema `Resurrexit, Alleluya! / Acompañado de la obra mecanografiada, ya encuadernada, mencionando el premio concedido por el Ayuntamiento de Alcoy / Cat. – Val.
ü El perro
muerto: narración de la Sierra Mariola
1947 / Publicado dentro de `Dos novelas de aquella retaguardia` bajo el título `Katia se casa dos veces`.
ü Pilarín
: (novela inédita]
1955 / Mecanografiat
ü El
pintor y el torerillo: (episodio)
Dècada 1950 / Mecanografiado presentado a Concurso de Cuentos Cajas de Ahorros.
ü ¡Por San
Jorge y Aragón!
(La epopeya alcoyana de 1276) / Dèdcada 1930 / Mecanografiat
ü Prec a
la Verge Maria
1961 / Mecanografiat / Cat. – Val.
ü Presentació
de `Júlia`, novel·la d`Isabel Clara Simó
1984 / Manuscrit y
mecanografiat
Presentació feta al Centre Cultural d`Alcoi el 20 de gener de 1984 / Cat. –
Val.
ü La
provincia de los contrastes naturales : [para el tema] El paisaje alicantino en
la obra literaria de Gabriel Miró
1935 / Mecanografiat / Presentado a la Fiesta de la Poesía de Elda (1935?). Lema : Miró, nexo de unión provincial.
ü Recuerdo
de un castellano leal y de una su vieja carta que le hace ganar cidiana batalla
1954 / Mecanografiat.
ü Rescoldo
del Islam en el valle del Alto Serpis : historias solariegas de `Moros y
Cristianos` en las montañas valencianas del sur
Manuscrit
ü
Roque el pollastre
1934 / Manuscrit
ü
Rosa Puig atraviesa el caos : (novela)
1947 / 1956 / La parte segunda de esta novela `Jacinto Vitoria` fue publicada en : `Dos novelas de aquella retaguardia` (1980) bajo el título `En un lugar de la Mancha` / La parte primera de esta novela `Guillermo Altafulla` fue publicada en: `Tres historias solariegas de las montañas de Alcoy (1975)` bajo el título `La amargura de Rosa Puig`.
ü
Sant Jordi, llegat històric i religiós del nostre Alcoi
Dècada 1950 / Manuscrit i Mecanografiat / Cat. – Val.
ü
Sílvia de Benidorm
Dècada de 1950 / Manuscrito
con correcciones de Joan Valls.
Otros títulos de la misma obra : La sirena de l`Illa.
ü
Sinfonía en gris : [para el tema] El paisaje en la literatura espanyola
Paisaje de Benisa 1954 La sombra de Mariola / 1952 Mecanografiado de la obra escrita en 1932 y corregida el 1946
ü
La subconsciència del nostre Joan Gil i Simon
1983 / Publicado en el suplemento literario y cultural de Ciudad `La casa del Pavo`, monográfico dedicado a Juan Gil-Albert (1983) / Cat. – Val.
ü
Trozos escogidos de la confusa historia de la ciudad de Alcoy por
diferentes autores : recopilados por Jorge Valor y Serra
1927 / Mecanografiat
ü
Virutas de oro : [para el tema] Manifestaciones artísticas de Benisa
1954 - Mecanografiado presentado a los Juegos Florales de Benisa (1954). Lema : Virutas de oro.
ü
La viuda blanca : (de Austrias a Borbones)
Dèdcada de 1930 / Mecanoscrit i mecanografiat
ü El Vizconde de Espés : (pirenaica)
Dècada de 1930 / Mecanoscrit i mecanografiat.
Altres treballs
ü Mi buen Armando y su novela valenciana del
capitan Ribot / Separata de la Revista “Valencia Atracción” – 1953
ü Una Aventura en el tren / n. 15 del “Conte del diumenge” -Ed. Prometeo – 1981
Hemeroteca
v El Faro / Órgano del Partido Republicano Radical
Socialista de Alcoy
- San Jorge, militar i mártir 16-04-1932 – pàg. 3
- La mujer en la guerra: Helen Zenna Smith 09-09-1933
– pàg. 8
- En Alcoy urge una eficaz política de cultura 24-12-1931
– pàg. 8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada