EN EL COR DE LA NOSTRA MÚSICA

       Com diu l’enunciat, l’objectiu principal d’aquest treball ha estat el de fusionar gràficament el nostre cor amb la nostra música.

Treball VAP 42-B

        Si per una banda, aquest òrgan, que està situat en el pit dels éssers humans i de molts animals, és el centre i principal agent de la circulació de la sang, per l’altra, definim el cor com la part més íntima de l’ésser humà, on es concentren les passions, la força, els afectes de l’ànima i dels sentiments morals, i fins i tot, és el nucli suposat de les facultats intel·lectuals.

Enllaç a
 Radio Banda 

    Així doncs i amb el protagonisme del nostre cor, entenent-lo sempre lligat a la nostra existència vital i a l’experiència de la pròpia realitat, he desenvolupat aquest treball vinculant-lo a la nostra música i metafòricament el represente, mitjançant les seues tres capes:

Pericardi: La Música Festera, símbol representatiu per a les festes de moros i cristians.

Miocardi: Els Músics que han fet possible aquest univers musical. (Entre altres compositors parle de Juan Cantó, d’Antonio Pérez Verdú, d’Amando Blanquer, de Rafael Mullor, de José Carbonell, de José Espí Ulrich, de José Mª Valls i de diverses obres compostes per ells).

Endocardi: La membrana fina, llisa i brillant que simbolitza l’unitat musical i festera.

Per tan i per endinsar-nos en l’article, clicarem en el següent enllaç de la Revista de Festes de 2016 que ha editat l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi:

En el Cor de la Nostra Música (pàg. 160, 161 i 162)

L’any de composició del ballet Danza Colorista de Rafael Mullor Grau (pàg.161) és el de 1995 i està dedicada a la Filà Andalusos d’Alcoi per commemorar la seua Alferesia.

Pd. És un treball en el que la meua infermetat no m’ha impedit gaudir llargament d’aquest món tan fascinant com és la música, primerament com a músic i ara escrivint sobre temes relacionats amb aquest art.

-        En la versió de mòbil hi ha que anar a la pàgina 161. 

Salut i Música.

DE TROMPETES, TROMPES I METALL

Radiobanda.com

Amb aquest títol, vull que recordem diverses parèmies o refranys que parlen de la família d'instruments musicals de vent metall (trompeta, trompa, corneta, tuba, trombó, ...), denominats així per estar fets amb aquest material, els quals reunint una sèrie de qualitats sonores, fan alternar uns sons aguts, dramàtics i forts amb uns altres extremadament afables, solemnes i suaus, en definitiva, la versatilitat d'aquesta família d'instruments els fa perfectes per a gaudir profundament de tot tipus de música.

VAP 85 - Inserit en Radio Banda i PÀGINA66 

Ressenyar que aquest "moviment" (VAP 85) forma part del meu bloc Música, Festa y Parèmia, que amb més de 7000 entrades ens convida a conèixer aquest meravellós univers de la Música i de les Nostres Tradicions.

Aleshores i sense cap compàs d'espera, anem a Treure la trompeteria amb els següents protagonistes clarament sonors i resolutius.

PÀGINA66.com 

-         Anar a toc de corneta.

És a dir, que sarcàsticament ens crida a fer feina amb diligència i promptitud.

Però també  podem referir-nos al toc de corneta o diana que sonen en els quarters militars, atès que amb aquestes notes, a més de la tropa, en el món civil, moltes famílies ja no necessiten "adequar" el rellotge despertador per a llevar-se i per tan, acudeixen a temps a les seues activitats, o siga s'alcen a toc de corneta.

Tanmateix si amb Buscar harmonia a les notes de la trompeta, es preguntem si es refereix a la seua musicalitat, i amb Ser un bon trombó per què inventa un bon so, afalaguem a l’intèrpret. Quan exterioritzem: Brilla més que un baix, ho diem per què sona brillantment o per què el seu instrument el té ben net?.

I en relació a ser la Trompeta de pregoner, Anunciar-lo amb trompeteria o Publicar una cosa a so de trompeta, descrivim a una persona que tot ho xerra i conseqüentment no és de fiar?.

Amb tota seguretat sabem què: Més val aixecar-se a to de campana que a so de corneta, per què inicialment ens crida alegrement a participar en esdeveniments festius (religiosos i/o seculars), atès què, els tocs de campana sempre els hem relacionat amb als valors de pau i llibertat, no obstant, amb la segona part de l’anterior proverbi com també Amb so de corneta es pot vèncer, però no convèncer, dissortadament es reafirmen els conceptes de tristesa, de desgracia i fins i tot d’irracionalitat i de mort.

La ironia ben entesa l’observem en la lletra de les següents frases fetes, però són vostès els que deuen interpretar la seua música:

-        Si la trompa vols tocar, a la xaranga no has d’anar

-        Cantant de trompeta, mai no val una castanyeta.

-        Amb trompes, tabals i flautes.

-        So de tuba o de pandorga?.

-        Tocant aixina, el trombó es transformarà en un trombollarc.

Tot allò que es dóna per socórrer una necessitat, ho coneixem amb el nom d’almoina o llimosna, així què amb les següents quatre parèmies reviurem aquestes donacions:

La llimosna secreta, no a toc de trompeta o La caritat amb trompeta no em peta, és a dir, que no cal fer pompa de la generositat atès què l’Almoina secreta és la més perfecta que ratifiquem o rectifiquem amb Trompeta i caritat, vanitat i no pietat.

Mercat Central
de València
14-10-2023

-        Les trompetes de la mort.

Malgrat l'enunciat, aquestes "trompetes" són bolets que s'assemblen a elles, de color gris-negrós ens fan creure que són verinoses, però res més lluny de la realitat ja que culinàriament molt apreciats, gaudeixen del seu sabor tots els que els coneixen, (el nom científic és el de Craterellus).

-       A la trompeta de la mort no li facis mai el sord.

Aquest sarcàstic refrany ens adverteix d'un possible perill amb el joc de paraules (mort-sord) que també el podem associar amb una de les Set Trompetes de l'Apocalipsi o Dia del Judici Final, les quals anuncien la destrucció de l'univers.

Alta Trompeta de l'Apocalipsi (la quinta), la fa sonar l'àngel Abadón perquè escampe una terrible plaga de llagostes que turmentarà als homes que no tinguen el segell de Déu en el front (Apocalipsi 9-1-12).

-        Quan Abadón toque la trompeta, és quan es decidirà la questió.
   -      Obrir els segells de l'Apocalipsi després de fer un recital de trompeta final.

Els capítols 5 i 6 de l'Apocalipssi, parles d'un pergamí que té Déu a la mà dreta protegit amb set segells que ningú pot obrir, només un xiquet que representa a Jesús els acabarà obrint, aleshores apareixen quatre genets muntant quatre cavalls de diferents colors, el blanc simbolitza la conquesta o la glòria, el roig la guerra, el negre la fam i el groc cendrós que representa la mort.

-        Anar-se'n a can trompeta.
     -        Una tos seca, és de la mort la trompeta
     -        La mort no fa sonar la trompeta.

Amb el comiat d’aquestes tristes i tenebroses sentències, donem pas a una tetralogia en la que recobrarem? forces vitals amb algun dels següents episodis:

-        Déu ens guarde d’un mal veí i d’un aprenent de cornetí.

-        Sense cap sentit, va fer sonar el cornetí.

-        Un cornetí i un mal veí, fan aixecar-se de bon matí.

-        Val més un mal vi que un aprenent de cornetí.

Així mateix i abans de concloure el treball, amb les següents frases fetes i la qualitat del gas ventós que es forma dins del ventre i que s’expel·leix per l’anus, (naturalment es referim al pet o bufa), reviurem el seu soroll i olor característic:

-        El que d’educació no se subjecta, del seu cul fa trompeta.

-        I trompetejaràs olorosa i sonorament!. Sentència!

-        Trompeteig de cul, tempesta de prop.

-        Trompetejant olorosament.

-        D’un bon cul i d’una trompeta, tot és aire lo que sona.

Cul..., culinàriament cuit amb diversos ingredients, les mongetes són un plat fet majoritàriament amb llegums o fesols les quals produeixen en el nostre cos uns efectes flatulents, per això diem què:

-        Sopar de mongetes, concert de trompetes.

-       Amor de monja i trompeteig de frare, tot és aire.

Per què mai no s’ha de concedir gens d’importància als actes terrenals dels qui dediquen la vida i els pensaments a Déu.

Finalment i per raons d’espai, he obviat les característiques dels instruments inclosos en aquest “moviment” (trompetes, cornetes, trompes, fiscorn, tuba, ...), les quals i com la resta dels refranys o parèmies a més d’altres lligams musicals, les podeu seguir en el següent enllaç:

Instruments musicals de vent metall

Salut i Música

L'Alcòy de Joaquim Martí i Gadea

Aquest treball que enguany he publicat en la Revista de la Festa que edita l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi i que he titulat L'Alcòy de Joaquim Martí i Gadea (VAP 084), ni de bon tros pretén ser ni un estudi lexicogràfic ni dialectològic, sinó més bé vull que a més de parlar de les nostres vivències, servisca d’homenatge a uns éssers que han aconseguit que la nostra llengua amb totes les seues variants, continue sent un idioma viu, destacat i comú entre tots nosaltres.

I un d'aquests éssers va ser Joaquim Martí i Gadea, un "hombre de pueblo de extracción rural humildísima, pulido más tarde en el Seminario Conciliar de Valencia", què ens a llegat una extensa obra literària amb la llengua que des de sempre s'ha parlat i que reflecteix graficament "á fi de qu' el poble sapia son pasat, unich mitj de voler com se deu á la térra del Gé (xe) y treballar per la sehua grandea y prosperitat".

Nascut el 15 de juliol de 1837 a Balones (El Comtat), des de molt xicotet i exercint d’acòlit del rector del poble, rep lliçons de gramàtica, de llati i d'altres matèries. Als 17 anys la seua vocació religiosa el duu a Ingressar al Seminari Conciliar de València on estudia filosofia, humanitats i Teologia amb un excel·lent resultat.

Ordenat rector en 1865, oficia la seua primera missa al seu poble, després es destinat a altres poblacions: Casinos, Pedreguer, Dénia i Senija, on comença el seu treball literari gràcies a la col·laboració dels llauradors i veïns a través de l'anotació en unes llibretes de dades, anècdotes, etc. les quals les reflecteix en la seua entretinguda i popular producció literària. 

En 1876, ja de regent a Anna, publica diversos llibres fins 1876 en que guanya, mitjançant unes oposicions el curat de Mislata, ciutat on escriu quasi tota la seua obra fins als 83 anys edat en que mor el 16 de novembre de 1920.

Amb referència a la seua obra literària, cal tindre en compte que quan les escriu, les normes ortogràfiques que actualment utilitzem no existien (Normes del 32 o de Castelló), no obstant amb les quatre narracions escollides he preferit destacar el llegat fonètic, narratiu i fins i tot retòric i amb això, reflectir els diversos tipus de personatges amb els costums i les festes de llavors.

Jordi Vila Llàcer 
Acrilic sobre tela

I com parlem de festes i aquesta Revista tracta de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, he seleccionat quatres narracions compostes per Martí i Gadea en les que només inseriré alguns fragments, els quals, en la seua totalitat, estan inclosos en les pàgines 224 a 227 de la citada revista.

En la primera narració del treball, el nostre protagonista narra La Embaixá de Sen Jòrdi d'Alcòy.

Es un simulacre de batalla entre mòros y cristiáns, compòst de varies filades ó digas batallòns de gent armada, vestida á l' antiga, representant als antichs reynes d' Espanya, ademés dels capelláns, matuters ó contrabandistes y alguns grèmis de arts y oficis; el día de la festa del sant ...

Mosen Torregrosa és el seguent protagonista i que com tots sabem  Fon un capellà, fill d’ eixa població, del qual se conta que també va pendre part en la batalla del barranch d’ este nòm, durant la reconquista, en la que guanyaren als mòros els cristiáns per mediació de Sen Jòrdi, patró dels alcoyáns, el que s' aparegué p' els ayres, segóns la tradició, montat sobre briós cavall, ...

Li segueix la Cuca fea d’Alcòy de la qual recordarem la cançoneta composta per Marti i Gadea:

La Cuquè feè, com dihuen

els alcoyáns á l’antiga,

es una bestia que tot

lo que pòt hu agarra y pilla.

Finalment parlarem d’eixe paratge que són Les Uxoles d’Alcòy  ... fresch en l’ estiu y calent l’ ivèrn, per estar acarasolát, van els amos á estiuar en los mesos de la calor, y á juar tot l’ any en los díes festíus els afectats á mirarse les ungles y á vóreles vindre, lo mateix qu’ els que tenen el gust de vórelo jorrar y d’ alçar el colse. ... 

No voldria acabar aquesta síntesi del meu treball sense subratllar l'opinió d'un erudit com Francisco Rodríguez Marín, director de la Biblioteca Nacional d'Espanya en aquell temps: ... todos los lectores que han leído sus obras, coinciden en afirmar que Martí Gadea es el máximo folklorista de la literatura valenciana. Corroborant aquest parer, Severino G. Borrás, secretari de "Lo Rat Penat", destaca: ... la obra del Sr. Martí Gadea vale mucho y opino que en su patria o no es bastante conocido o no se le da toda la importancia que se merece.

Llengua, Salut i Música.

Pd. Els títols de tota la seua obra literària estan inclosos en el treball publicat en la Revista de la Festa de l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi de 2023.