CERTAMENt!, A COCENTAINA TOTS VÀREM GAUDIR AMB LA MÚSICA FESTERA DEL II CERTAMEN

Societat Unió Musical d'Alcoi

Inicialment i abans d'entrar en "matèria musical", voldria valorar positivament totes les mostres de respecte i cordialitat que s'han viscut entre tots els participants de CERTAMEN. 

CERTAMENt aquests exemples són els que li donen el seu sentit musical i social a aquests esdeveniments.

Programa de mà del Certamen

Aquest treball (VAP 079) està inserit en els següents mitjans de comunicació:

Radio Banda   i en   PÀGINA66 

CERTAMENt!, i després d’un llarg compàs d’espera, ocasionat pels motius que tots sabem, el dissabte 30 d’abril de 2022 al Centre Cultural El Teular de Cocentaina es va celebrar el II Certamen d’Interpretació de Música Festera “Vila de Cocentaina” amb la participació de tres destacades societats musicals de la Marina Alta, l’Alcoià i l’Alacantí.

L’ordre de participació va establir que la primera banda participant del certamen fora la Unió Musical “La Primitiva” de Castell de Castells, dirigida per José Rafael Albert Guerola, societat que conta amb una important quantitat de guardons obtinguts en diversos certàmens.

En segon lloc baix la batuta d’Iñaki Lecumberri Camps, va actuar a la Societat Unió Musical d’Alcoi. Aquesta societat amb més d’un segle d’història musical i social a actuat en importants ciutats com València, Madrid, Lisboa, Albacete o Barcelona i sense oblidar altres, a guanyat quatre primers premis seguits en quatre participacions consecutives del Certamen d’Alacant o el 1r. Premi a Xàtiva (1r. certamen en que va participar).

Finalment i tancant aquest ordre, va participar el Centre Artístic Cultural “Verge de la Pau” d’Agost, entitat impulsada per José Castelló Rizo, (bon amic i professor meu de percussió) que des de 1978, (any de la seua creació) a aconseguit 35 primers premis en més dels 60 certàmens en els quals ha participat i que actualment es dirigida per José Vicente Algado Climent.

Doncs bé, després d’aquesta xicoteta introducció històrica, CERTAMENt!, i amb l’excel·lent interpretació en el Centre Cultural El Teularet de les 9 composicions musicals pels músics de les tres societats, vàrem gaudir d’un superlatiu repertori de Música Festera en el que la destacable marxa mora “Qustantaniya” (topònim de Cocentaina en àrab) del compositor contestà José Vicente Egea Insa, va ser l’obra obligada del esdeveniment.

Així mateix i com he pres el costum d’opinar sense demanar condescendència ni complicitat, vull deixar clar i net, que la llavor del jurat, sempre és difícil i fins i tot controvertida, per això crec que tenim que demanar-li al dimoni que ens lliure de fer cap comentari sobre la seua tasca.

Com he dit adés, sens dubte, vàrem gaudir amb la interpretació musical de cadascuna de les 9 composicions, no obstant al haver sigut “músic en actiu” de la Societat Unió Musical d’Alcoi, només expressaré la meua opinió sobre la participació d’aquesta societat en el certamen.

Al meu mode d’entendre la música, vull subratllar la seua exquisida participació, és a dir, Certament! vàrem (vaig) gaudir d’unes grates sensacions motivades per l’equilibri sonor i el correcte conjunt de matisos emprats tan en la dolcesa dels pianos (dolcesa vol dir delicadesa i no debilitat) com en la grandiositat (no soroll) dels forts en les obres interpretades.

Amb la interpretació del pasdoble de presentació Alberri de José Insa Martínez compost en 1965, vull recalcar l’excel·lent “solo” de clarinet i de requint (interpretats per Arnau i Miguel Angel).

A continuació i formant un mateix grup vull ressaltar els fonaments rítmics i perseverant musicalitat de la marxa mora de José V. Egea, Qustantaniya, obra d’obligada execució i de l’Alcázar de Elda, marxa cristiana de lliure interpretació composta per Rafael Mullor Grau, músic format en aquesta societat musical, les quals varen ser ben resoltes pels músics emprant unes intenses però subtils capacitats sonores, motivades elles, per la intel·ligent i experta direcció d’Iñaki Lecumberri Camps.

Una vegada va finalitzar l’actuació de les tres societats musicals, el Centre de Dansa Mònica Taléns, ens va oferir a tots els presents unes coreografies pròpies per a festes de moros i cristians.

Llavors, els membres del jurat es van reunir per a deliberar la interpretació de cadascuna de les bandes, mentre, dins del teatre i entre el públic assistent, es feien diverses càbales sobre quin seria el desenllaç del certamen.

Finalment el jurat format per Josep R. Sellés i Camps, Saül Gómez i Soler i José V. Egea i Insa, actuant de secretari Francesc Valor i Llorens, va dictar el següent resultat: 1r. Premi: Centre Artístic Cultural “Verge de la Pau” d’Agost, 2n. Premi: Societat Unió Musical d’Alcoi i 3r. Premi: Unió Musical “La Primitiva” de Castell de Castells.

CERTAMENt!, i a mode de cloenda vull felicitar de tot cor als músics d’aquestes tres societats musicals pel treball transmès com també vull agrair i donar el meu suport, a totes aquestes entitats per la seua llavor i per l’esforç que realitzen en pro d’aquesta cultura musical i social.

Salut i Música.

LA LLAUISA AMB EL JOAN I EL PEP, ... UN TRIANGLE AMORÓS?

Una història perfectament imperfecta, ... però, .... pot ser imperfectament perfecta?. Doncs, vosaltres sou els que teniu que opinar i si de cas, jutjar.

  Taller d'Escriptura i Creativitat 2021-22 - Ajuntament d'Alcoi                                     VAP 076

En el bar del poble hi ha exposada en un cridaner marc blau, verd i carabassa, una espectacular fotografia a tot color que mostra tres personatges, en mig d'una gojosa Llauisa estan molt contents i somrients Joan i Pep.

Vostès diran qui són, doncs bé, Llauisa que és la que està enmig de Joan i Pep es la vaca més formosa i la que dóna més llet i de millor qualitat de tota la comarca.

Toni en un matí de diumenge entra amb el seu fill Tonet al bar on està aquesta vistosa fotografia, curiós com tots els xiquets li pregunta a son pare qui són els protagonistes de la fotografia, ara t'ho contaré, aleshores, se senten en una taula i mentre esmorzen uns entrepans de llonganisses i botifarra de ceba, amb un platet de cacaus, l’altre d’olives i dos gots de ... Toni li conta a Tonet la peculiar història d’aquesta instantània.

Al segon terç del S. XX, Pep de l’horta, tenia un masia en la part més allunyada del poble, tranquil·lament i sense cap preocupació, cuidava dels seus animals i de l’horta i només baixava al poble per a vendre els seus productes que recollia del camp (en aquell temps, tots ecològics i sense pesticides).

Un bon dia, coneix a Joan que estava comprant diverses viandes en la botiga ubicada en la plaça major del poble, comencen a parlar, i quan Joan li diu a Pep que és veterinari i que està buscant feina, al masover se li obri el món, donat que feia temps que necessitava un veterinari ja que no en hi havia cap prop del poble.

 Llavors, li proposa treballar en la masia i sense cap problema es posen d’acord. El tracte és el de que Joan ajude en les feines del camp i vaja amb compte dels animals que hi ha en l’estable. Com la masia està molt lluny del poble, acorden que el veterinari viurà en ella i a més Joan rebrà cada mes certa quantitat de duros.

Així doncs, amb aquest tracte, tan Joan com Pep comencen a treballar junts en el “Mas de Pep”.

Allí la tasca que realitzen no s’acaba mai, ja que com tots sabem el treball del camp és infinit: llaurar, adobar, sembrar, regar, treure les males herbes, recol·lectar, etc., tanmateix, amb la faena en l'estable contant les 10 vaques lleteres i les 10 cabres que produeixen llet també, tot es multiplica enormement, ja que cal tindre'l net i els menjadors sempre amb pinso o herba, els abeuradors amb aigua fresca i clara, ....

Tots els dies de l’any, abans de la primera claror, van a l’estable a preparar la feina amb les vaques i les cabres, és a dir tindre a punt tota la intendència per a munyir-les després, recollir la llet que la posen en les lleteres netes i desinfectades, i que més tard un camió les arreplega (totes elles ben etiquetades per a evitar confusions i no donar vaca per cabra -naturalment parlem de la llet-), desprès portar-les a pasturar quan es menester (les vaques també), etc. això si, gràcies a Joan que és veterinari, la part sanitària està garantida, no obstant a tot hora (i no en el senti literal), tenen que estar damunt d’elles, tenir cura de tota la feina ramadera que cal mantenir al dia i de tota la infraestructura agrícola, ....

Aixina van passant els dies, setmanes i mesos i cada vegada estan més compromesos amb la feina, però, finalment Joan nota una cosa estranya amb el comportament de Pep, totes les vesprades fins a poqueta nit, desapareix de la casa i no sap que fa ni on es dirigeix.

Nosaltres i Tonet s’assabentarà ara: El misteri que amaga (amagava?) la foto és el següent, l’amic Pep està enamorat fins la medul·la de Llauisa, que com hem dit adés, és la vaca més formosa i la que dóna millor llet de totes les vaques de la contrada, i perdudament enamorat, totes les vesprades va veure a l’estimada per estar amb ella i dir-li coses boniques, acariciant-li la cara, l’esquena, el llom ... (Se suposa que aquesta estima es corresposta, atès que Llauisa gemegant i amb els ulls plens d’alegria, continua fent la millor llet de totes les vaques).

Una matinada, mentre Pep està duent a les cabres a pasturar a la part damunt de la masia i Joan està en l’estable munyint les vaques, observa mentre munyis a la vaca del costat, que Llauisa té el ulls quasi coberts de lleganyes i molesta no distingeix quasi res del que li rodeja, aleshores deixa de munyir a l’altra vaca i agafa una gassa esterilitzada xopada en aigua oxigenada, i poc a poc i amb suavitat, va llevant-li totes les lleganyes que li cobrien els ulls. Llavors, Llauisa contenta i agraïda, espenta amb el cap a Joan a un cantó de l’estable i ....

Potser que des d’aquest moment Llauisa senta alguna cosa especial pel veterinari com pareix sentir per l’amo del mas?.

Els mesos van transcorrent i amb aquest secret triangle amorós?, Pep i Joan com a bons amics treballen colze a colze en totes les tasques de la masia, llaurant, sembrant, regant, recol·lectant les hortalisses, els llegums, etc. i venent-los a  la botiga i al mercat, netejant l’estable i munyint el ramat, omplint les lleteres tots els dies, etc.

Però la novetat des d’aquell dia és la següent, per les vesprades les desaparicions enceten un nou torn, primer Pep s’esfuma i després Joan amb qualsevol quefer desapareix també.

Dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, ..., finalment les sospites per aquestes continues absències, comencen a enrarir la convivència, cada vegada estan més seriosos i rabuts, ... un dia quan estan asseguts a l’ombra de la figuera més gran que hi ha en la masia, mirant-se amb cara de pomes agres comencen a parlar, primerament amb calma, però poc a poc la conversa va pujant de to i és aleshores, quan el tema de Llauisa esclata, .... sorolls, crits i que si tu o que si jo, ... quan estan casi arribant a les mans senten un fort i llastimós bramit, els dos es queden espantats i quiets mirant-se i aleshores, tots dos van corrent a l’estable, allí veuen a Llauisa tota nerviosa, bramant, saltant i pegant coces com si fos un burro, en eixe moment i avergonyits es miren, i ella els mira amb uns ulls enamorats i llastimosos implorant que es calmen, ells torbats per aquesta estúpida disputa no sabent on mirar, baixen la cara i es tranquil·litzen, i és aleshores i en un exercici de telepatia al mateix temps, els tres arriben a la mateixa conclusió.

Jordi i Vicent - Novembre 2021

Alumnes del Taller d'Escriptura i Creativitat