 |
| Plafo Ceràmic que roman en el Museu Arquològic Municipal d'Alcoi "Camilo Visedo Moltó" |
El plafó mostra a Sant Gregori beneint els camps envaïts per una plaga de llagosta representada en esta iconografia en forma de papallones volant.
El Sant vist ornaments de bisbe, amb la mà esquerra subjecta el bàcul i amb la dreta, l'aspersori o salpasser.
Al seu voltant trobem fins a vuit personatges: l'escolà que li subjecta el poalet de l'aigua beneïda, altres escolans portant ciris i una creu alçada i un personatge noble.
Al seu costat, Santo Domingo de la Calzada amb l'aurèola de Santedat que li subjecta un llibre obert.
Al terra, es representa un camp amb vinyes i el Cel blau difuminat.
La col·lecció de plafons ceràmics devocionals del Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó d'Alcoi. Treball realitzat per Josep Maria Segura Martí.
VAP 61
Quin ès l |
| La llagosta (xtec.cat) |
La llagosta, perquè té les banyes de cérvol, els ulls de vaca, el front de cavall, les potes de cigonya, la cua de colobra i les ales de colom. (Dita popular).
Hui dia 9 de maig celebrem la festivitat de Sant Gregori bisbe d'Òstia, patró d'Alcoi i intercessor contra les terribles plagues de la llagosta que arruïnaven (i arruïnen) els cultius i les faenes del camp.
Cal ressenyar que aquest patró és prou desconegut per a tots els alcoians, per la qual cosa enguany amb aquest treball, publicat en la Revista de Festes de Moros i Cristians que edita l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi, vull que recordem amb dit treball, uns quants passatges de la vida d'aquest sant protector i dels seus miracles.
Nascut a la península Itàlica, va vindre com legat Papal a les Corts de Burgos i Pamplona per a combatre una espantosa plaga de llagosta que enfosquia el sol. El Sant, convençut de que la plaga era un càstig de Déu ....
Va predicar sobre tot a Navarra i La Rioja morint a Logronyo el 9 de maig de 1044, .... ressaltar que introduint aigua en la part superior de la seua relíquia formada per un cap de plata en la qual es conserven ossos del sant, aquesta aigua adquireix propietats miraculoses ....
.... A Alcoi, en el més de gener de 1513 trobem la primera documentació on es demana la ajuda de Déu per a lluitar contra la plaga, els dos anys posteriors aquest insecte es multiplica perillosament, .... un síndic es desplaça a la Basílica de Sant Gregori a recollir aquesta aigua portentosa i en tornar a Alcoi amb l’aigua beneïda aquesta plaga va cessar miraculosament ....
.... 1547 – 1641 – 1687 són anys on la plaga destrueix tot el que troba al seu abast com el 1693 i 1694 on novament tornen a la Basílica per recollir l'aigua beneïda i en ruixar els camps "veíase como nubes de compacta lagosta levantaba el vuelo ..." o en plena Guerra de Successió quan en 1708 a més "se dieron tres misas cantadas para procurar la protección del santo patrono" (Santonja 2001:257) i fins i tot en 1748 quan agreujat pels terribles terratrèmols es van suspendre les festes a Sant Jordi.
Des de 1753 fins 1757 la llagosta destrueix cultius duent a la misèria a milers de persones ...., en Abril de 1757 retorna la plaga per finalment el dia 9 de maig de 1757, festivitat de Sant Gregori “pudo considerarse totalmente destruida la calamitosa plaga” .... A causa d’aquestes adversitats les festes a Sant Jordi de 1755 a 1757 també es van suspendre ....
Vull destacar la fe que professa Sant Gregori i la seua aigua miraculosa, quan els fidels de més de 1500 pobles han anat a recollir-la a la seua Basílica a Sorlada (Navarra) sent l’última visita documentada, la dels veïns de la Torre de les Maçanes que el té com a Sant Patró, ....
Tot aquest treball el podeu llegir complet en l’edició de la Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi de 2021.
Finalment, ressenyar que amb la terrible pandèmia de la Covid-19 que actualment estem patint, tots devem de conscienciar-nos per a lluitar contra ella, (elles) atès que només adoptant criteris rígids però transparents, podrem reduir les seues fatals conseqüències.
Tradició, Salut i Música.