Francesc Tàrrega, José Luis González i l'Harmònica Alcoiana
"La tècnica no ha de constituir un fi, sinó un mitjà necessari per arribar a la perfecció de l'art" - Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea.
 |
Treball VAP 66, inserit en Radio Banda i en PÀGINA66
Amb aquestes reflexions de
Francesc d’Assis Tàrrega i d’Andrés Segovia, aquest sobre el nostre guitarrista
clàssic José Luis González, vull encetar dins del meu bloc “Música, Festa i
Parèmia” el moviment dedicat a la família d’Instruments
Musicals de Plectre i Pols, com la Guitarra, el Llaüt, la Bandúrria, la
Mandolina, l’Arpa, la Cítara, etc. els quals es fan sonar amb els dit de les
dues mans o mitjançant els plectres o pues de forma triangular, gaudint així
d’una singular varietat de sons produïts gràcies a la profusió de mides i a les
tècniques d’estudi i d’interpretació dels diversos i reconeguts compositors,
que tots ells ens han llegat a través de les seus obres, un espectacular món
musical de pols i plectre.
.jpg)
Un d’aquests compositors en l’art musical de la
guitarra va ser el Vila-realenc Francesc d’Assis Tàrrega, creador dels
fonaments de la tècnica de la guitarra clàssica del segle XX, mètode que va
emprar en la composició de l’emotiu i tendre “Cápricho
árabe”, serenata per a guitarra dedicada al compositor i violinista
Tomás Bretón i Hernández en 1892, on Francesc Tàrrega amb un musical i marcat
perfil andalusí, combina un manifest virtuosisme, és a dir, l’hàbil caràcter
expressiu i melòdic de l’obra, es barreja freqüentment amb breus i ràpids motius
orientals o arabescs, sentiments sonors que no obstant de no ser una gravació
recent, i com ha reflectit anteriorment Andrés Segovia, l’extraordinària
destresa i capacitat musical del guitarrista clàssic alcoià Jose Luis González
Juliá, interpretant-la amb la guitarra, ens transmès tot l’art musical, resolent
“sin blandura ni rigidez”
les infinites complexitats tècniques i melòdiques d’aquesta afable però al
mateix temps vigorosa serenata per a guitarra clàssica.
 |
| Revista Ritmo novembre 1963 |
Com sabem, Alcoi compta amb
l’Orquestra Harmònica Alcoiana, formació centenària que amb les famílies
instrumentals de guitarres, llaüts, bandúrries i la secció de percussió,
interpreten brillantment multitud de composicions gràcies a la textura i al
color musical dels seus instruments, per la qual cosa, no voldria acabar el
treball sense destacar què José L González amb només 14 anys i amb els músics
de l’Harmònica Alcoiana, van delectar musicalment en un especial concert
celebrat en el “Salón Rotonda del Círculo Industrial” a un nombrós i entregat
públic.
Ressenyar que aquestes formacions instrumentals tenen el
seu origen en l’Edat Mitjana, ... més informació en el Glossari
del recull: Rondalles.
Recordar que en l’enllaç d’aquest capítol, trobem
les característiques de cada instrument a més de tot el repertori paremiològic.
No obstant, a continuació farem DITS amb els
següents exemples:
-
A mestre
d’arpa aprenent de sambuca.
-
Acabar com
el ball de parra, que va acabar sense cordes ni guitarra.
-
Als de
Vilaverd els va caure l’arpa, i els d’Alforja la varen plegar.
Baix Camp.
-
Ballar al so
de guitarres, bandúrries i acordions.
-
Cantar a
llaüt trencat.
-
Dir bé sa
guiterra.
Anar per bon camí els negocis, els assumptes,
...
Illes Balears.
-
En mi pueblo hay hombres, hombrecicos, cagabandurrios y piedrecicas de
chisquero.
Chisquero: Mechero,
encendedor.
Bolsa de cuero
sujeta a la cintura, que lleva la yesca, el eslabón y el pedernal para encender
la lumbre o el cigarro.
Utiel-Requena.
-
En dies de
festa, la guitarra no es presta.
-
Home
xicotet, guitarra i guitarronet.
A Alcoi.
(L’Alcoià).
- Malàrum!, va
dir el rei David quan va trucar el Cel i sant Pere no el va deixar entrar
amb l’arpa.
-
No concordar
la cítara amb el saltiri.
Saltiri: Instrument
medieval de teclat, la caixa de ressonància és triangular trapezoïdal, té de
set deu
cordes les quals són indistintament colpides o pinçades.
Cadascun dels cent cinquanta cants
que formen el llibre veterotestamentari dels salms.
-
Ser un
cagabandúrries.
-
Tenir al pit
un llaüt amagat.
-
Tocar la
mandolina.
-
Trempar-li
la mandolina.
Fragments dels instruments de plectre:
Guitarra: Instrument musical de corda, compost d’una caixa de
ressonància en forma de vuit amb un cercle buit al centre i un mànec dividit en
dinou trasts i que amb ....
La guitarra a sofert diverses variacions tan en la seua forma i dimensió
com en la seua ...
Llaüt: ... L’origen es remunta cap el 2000 aC. -llaüts de
cos poc profund i mànec llarg-, però va ser a l’Edat Mitjana ...
L’arpa: ... les cordes estan tensades damunt d’un marc més o
menys triangular que serveix de caixa de ressonància ...
Enllaços amb tot el capítol i el programa de mà:
Instruments
Musicals de Plectre i pua / Programa
de mà de Música, Festa i Parèmia