Enguany en el 369 aniversari sobre lo milagre de les Zebetes en la flor del Lliri ...on se mostra la imatge de la Purísima Concepció de la Mare de Déu, recordarem l’origen de l’Oratori segons el Codi de Dret Canònic, sintetitzant diverses dades de la Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de València i amb el record del miracle en la Font Roja, esmentar al Prepòsit d’aquesta Congregació orotoniana l’alcoià Antonio Buenaventura Guerau i Monllor (Dr. Guerau), per centrar-nos finalment en l’Oratori com a gènere musical i recordar, diversos compositors i poetes que han encimbellat aquesta música al lloc que li correspon, els quals van estrenar els seus oratoris a València.
Aquest treball està publicat en la Revist LILIA 2022 que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris d'Alcoi i duu el n. VAP 078
v L’Oratori
(Codi de Dret Canònic)
Segons el Codi de Dret Canònic (Part III, Tit. I, Cap. II –
1223-24-25-29) l’Oratori (Orator: Casa d’oració / Orare: Orar) és el lloc on
una comunitat o confraria de fidels, que amb llicència de l’Ordinari es destina
al Culte Diví, i que amb l’anuència superior competent, es permès l’accés
d’altres devots.
En els oratoris poden
realitzar-se totes les celebracions sagrades excepte aquelles que ho
impedisquen les normes litúrgiques, pel dret o per prescripció de l’Ordinari, a
més convé beneir l’oratori segons el Ritu Litúrgic i reservar-lo exclusivament
per al Culte Diví quedant així lliures de qualsevol us domèstic.
v La Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri – Luis Crespi de Borja
Després de recordar les funcions canòniques de l’oratori, vull
endinsar-vos parlant de la Reial Congregació de Sant Felip Neri i dels oratoris
com a gènere musical.1
Encara que la forma d’Oratori possiblement es remunta al S. XII, on es
donaven unes explicacions fàcils del Ritu Religiós per a una millor comprensió
dels creients cristians, durant la Contrareforma, dins d’aquest ritu cristià,
s’estableixen noves ordes religioses, entre les quals, l’Orde de l’Oratori,
fundada en Roma en 1564 per Sant Felip Neri està formada per sacerdots seculars
i seglars. Onze anys després, el 15 de juliol de 1575 mitjançant la butlla Copiosus in misericordia Deus acreditada
pel Papa Gregori XIII es transforma en Congregació.
Destacar què amb un mateix esperit i entusiasme i gosant d’una gran
repercussió entre els fidels en la península Itàlica, les cases d’aquesta Orde
s’estenen per tota la resta del món catòlic .
A València en l’any 1648, l’Eclesiàstic Luis Crespi de Borja, mostrant
la seua admiració pel Sant, funda el primer Oratori de la Congregació de Sant
Felip Neri a la península, a pesar de l’oposició de les autoritats diocesanes i
de les ordes regulars contraries a la seua implantació.2
Luis Crespi va nàixer a València el 2 de maig de 1607, estudió Gramática, Retórica, Filosofía y se doctoró en Teología
en el Estudio General de Valencia. (Arxiu Catedral de València).
De pavorde en la Seu, durant dues dècades va donar classes de Teologia
Escolàstica en La Universitat. En 1631 es ordenat prevere gosant d’un bon
prestigi com a orador. Com advocat dels pavordes es trasllada a Roma dues
vegades per un plet amb els canonges de la Seu, el qual finalment guanya, tot
seguit és nomenat canonge ardiaca de Morvedre.
Cal dir que durant les seues estades al Vaticà, va freqüentar
assíduament l’Església de Santa Maria de
Vallicella, casa mare dels
filipenses, entorn sagrat que li va afavorir al seu esperit religiós per a que
vulguera fundar a València aquesta Congregació orotoniana. El projecte tenint
el vistiplau reial, va patir diversos entrebancs, sobre tot pel canvi al model
tradicional religiós que representava, i després de quedar empantanat durant
algun temps, com he dit adès, l’Oratori va veure la llum en l’any 1648, 53 anys
després de la mort del fundador Sant Felip Neri.
 |
| Làpida que recorda a Luis Crespi de Borja i que roman en l'Església de Sant Tomàs i de Sant Felip Neri de València |
En 1650, Luis Crespi és nomenat Bisbe de la Diòcesi d’Oriola. Huit
anys després, Felip IV li encarrega la defensa del Dogma de la Inmaculada
Concepció de la Mare de Déu enviant-lo d’Ambaixador a la Santa Seu, allí i en
bona part gràcies a la seua llavor, el Papa Alexandre VII va decretar la Festa
de la Inmaculada el 8 de desembre de 1661.
Posteriorment com a Bisbe de Plasencia continua la seua comesa pastoral, però al patir diverses malalties, més tard i aconsellat pels metges inicia el retorn a Madrid, la nit del 15 d’abril de 1663 quasi sense forces arriba a Noves (Toledo), allí la seua salut s’agreuja i finalment mor el 19 d’abril. Amb la funció sagrada de l’Oficio in die obitus el seu cos és traslladat al Col·legi Imperial de la Companya de Jesús i quatre anys després és enterrat en la Capella de Santa Ana de l’Oratori de Sant Felip Neri de València.
Arran d’haver conegut diverses dades del fundador d’aquesta Congregació a València, cal especificar que aquesta Orde posseïa dos edificis els quals formaven una mateixa construcció, prop del carrer del Comte de Montornès, la Casa Conventual hui desapareguda i l’Església en la plaça de Sant Vicent, actual Parròquia de Sant Tomàs Apòstol i Sant Felip Neri i que la Congregació valenciana estava constituïda per dos germandats, l’Oratori Gran, instituït per pares i germans consagrats i que feien la vida en comú, i l’Oratori Parvo que el formaven seglars que es reunien per a efectuar les diferents pràctiques devotes.
Tanmateix, sense quedar lligat per cap vot, l’esperit en aquestes
Congregacions era el d’aglutinar en amples reunions al feligresos, per a compartir
la Paraula de Déu, d’orar en comú, llegir llibres espirituals i escoltar
diversos sermons i fragments de música vocal, tenint com a objectiu el difondre
la fe cristiana i amb la idea de apartar á la
juventud, especialmente, de los espectáculos mundanos. (Pedrell
1894?:328).
Aquesta notorietat quedava demostrada arran del seu caràcter popular
donat què, s’induïa als creients catòlics a participar activament amb el cant, convertint-se
aquest en un eficaç mig d’expressió per a difondre la fe cristiana sense emprar
el llatí, només cantant amb llengua vulgar, amb melodies populars i declamació
sil·làbica.
Abans de parlar musicalment de l’oratori, vull destacar la important implicació en la vida religiosa alcoiana de Sant Felip Neri, que com tots sabem acompanya en la iconografia a la Nostra Patrona la Mare de Déu dels Lliris, com també al seu principal valedor, l’alcoià Dr. Antonio Buenaventura Guerau i Monllor – Dr. Guerau, Prepòsit de la Congregació a València i descobridor en la Font Roja de les Zebetes en la flor del Lliri ...on se mostra la imatge de la Purísima Concepció de la Mare de Déu.
v L’Oratori
(Gènere musical) – Giovanni Animuccia i
Giovanni Pierlugi da Palestrina
Així doncs i com tindrem ocasió de comprovar, el nom d’ORATORI ve
donat per la sala contigua a l’Església de Santa
Maria in Vallicella a Roma,
lloc sant on Felip Neri funda la Congregació.
Assenyalar que per aquest espai sagrat durant la Contrareforma es van
compondre diversos Ludi o laudi
spirituali, que són cants polifònics que s’alternen amb
passatges de la Storia Sacra i en el qual, els membres de la comunitat
religiosa o confraria es reunien per a orar i cantar.
Un dels primers compositors en crear els Ludi o laudi spirituali va ser Giovanni Animuccia3 (Florència
1514 – Roma 20 de març de 1571). Amic de Felip Neri, els Himnes de lloança, cantats
i dramatitzats en la Congregació després del sermó, li van donar una gran
importància a la història musical, atès que amb ells es va iniciar l’ORATORI
com a gènere musical.
Destacar que els textos, apropiats i afectius a ull dels devots, trets
de la Bíblia i d’altres Llibres Sagrats, són al·legòricament subtils i vius,
per això al prescindir dels infames i baixos sentiments, es convertien en un
model a seguir per tots els creients cristians.
Inicialment aquests Diàlegs Sacres només es glosaven en les esglésies
de la Congregació, on un pare filipó després de la primera part de l’oratori,
pronunciava un sermó amb un to retòric i commovedor per prosseguir amb la
segona part d’aquest ritual, el qual primerament estava supeditat a dates
fixes, però al prendre un major protagonisme, les seues funcions s’amplien a
les festivitats dels sants, les seus beatificacions o canonitzacions i altres
esdeveniments festius i religiosos, com també passen a representar-se en altres
llocs significatius.
L’Oratori com a composició o gènere musical s’interpreta en forma de
concert, és a dir, amb textos i música, però sense cap representació escènica,
ni vestuari propi ni ningun decorat.
Així mateix, la música d’aquest gènere, en la que només s’escriu la
línia melòdica i el baix continu, es compon de diverses parts melòdiques que
són cantades per solistes i cors, és a dir, amb la dicció de fragments recitats-cantats
i per les àries, cantades per una sola veu, es descriu i es comenta una trama derivada
de la religió cristiana.
En síntesi, l’harmonia de l’oratori, és
tan senzilla i al mateix temps tan lloada, que el més lleu canvi, “ens esglaia
com la curta pluja d’un més d’estiu”.
Abans de recordar a diversos compositors d’Oratoris, crec necessari
ressaltar a Giovanni Pierlugi da Palestrina, potser el més gran compositor de música litúrgica.
Nascut a Palestrina (antiga Praeneste – Lacio) en 1514 ó 1515, va morir a Roma el 2 de
febrer de 1594.
La llegenda es conta que de jove, cantant pels carrers de Roma mentre
venia els queviures de la granja familiar, va ser escoltat pel Mestre del Cor
de Santa Maria Maggiore, el qual
impressionat per la seua talentosa veu, el va educar musicalment.
Per raons d’espai, obviarem tan les diverses dades sobre la seua
ensenyança musical com els noms de les seues composicions, però sabem que en
1544 és mestre de cor i organista en la seua ciutat, tanmateix en 1551 a Roma
li és confiat la direcció i formació dels xiquets cantors de la Basílica de
Sant Pere ... En 1581 és nomenat mestre de música del Princep Buoncompagni, nebot del Papa Gregori XIII i des de llavors,
possiblement enceta el període més fecund de la seua vida.
Ressenyar que com a deixeble i penitent i influenciat per Felip Neri,
adquireix una lloable maduresa espiritual i litúrgica, la qual cosa li permet
aprofundir en les seues composicions i amb això, aconseguir una extraordinària
transparència i sobrietat, què a hores d’ara, encara ens permet gaudir d’una perfecta
comprensió del text juntament amb una sublim expressivitat músical.4
v Compositors
i escriptors d’Oratoris
Rappresentazione di anima e di corpo, amb música d’Emili de
Cavalieri5 i lletra d’Agostino Manni,6 possiblement
el primer oratori compost, va ser representat en 1600 en l’Oratori de Vallicella, aconseguint allí una extraordinària
repercussió poètica-musical.
Aquesta Plàtica Sacra metafòricament es basa en un debat entre l’ànima
i el cos, és a dir, entre el cel i l’infern i la virtut i el pecat. Amb un
estil declamatori distingit però lliure i al mateix temps adornat i enèrgic, i
amb les veus del cor a l’uníson per a comprendre millor la lletra, sorgeix el
diàleg entre àngels i homes i en el que intervenen altres personatges com la
vida material, el temps, la prudència i la consciència, sent el narrador, el
qui ens alliçona si cal renunciar (o no) als plaers del món per la salvació
espiritual o de l’ànima.
Malgrat això, al basar-se en textos de fe i de passió, es crea un
certa controvèrsia atès què es contraposa amb l’òpera que com tots sabem, el
seu relat dramàtic és més bé laic i s’escenifica habitualment amb una posada en
escena, o tal vegada, pot romandre entre els dos gèneres a causa d’una certa i
subtil teatralitat?.
Cal dir que al S. XVII a Roma s’empra l’Oratori llatí amb Giacomo
Carissimi7 compositor que va saber exterioritzar
l’agitació humana amb una dramatisme estimulant a través de cadascun dels
personatges, on el cor comenta l’acció amb els diversos fragments musicals de
l’oratori (passatges bíblics, lluites, laments, ...) i Marc Antonie Charpentier8 a Paris. Les Regles de composició
juntament a unes 500 obres (misses, antífones, himnes, magnificats, oratoris,
etc.) és el particular llegat de Charpentier que roman en la Biblioteca Reial des de
1727.
Dels grans mestres de l’Oratori italià podem citar a Luigi
Rossí compositor, cantor i organista, possiblement nascut en 1598 a Torremaggiore, Regne de Nàpols on va
estudiar. Cal dir que el seu camí musical fou similar al d’altres músics però culturalment
i com a compositor de música barroca, ens ha llegat un extraordinari repertori.9 Mor
a Roma en 1653.
Bernardo Pasquini, Massa y Cozzile
7/12/1637 – Roma 21/11/1710. Musicalment es va formar a Roma sent un excel·lent
clavecinista. En 1657 en l’Església de Santa
Maria in Vallicella pren possessió del càrrec d’organista d’aquest
emblemàtic lloc, traslladant-se posteriorment a altres esglésies com a
organista. Director musical en la cort de Cristina de Suècia, va ser un gran clavecinista
component famoses obres per a teclat o conjunt instrumental de cambra (cantates,
sonates, ...), una cantata a Felippo
Neri a més de dotze
oratoris.10
v Compositors
d’Oratoris vinculats a la Reial Congregació de Sant Felip Neri de València
Antonio Teodoro Ortells - Francisco Sarrió - Pedro Martínez de Orgambide
Vull expressar que per a inserir els oratoris d’aquest treball he
triat l’orde de composició o d’estrena i com hem fet abans, només podrem parlar
dels seus compositors d’una manera més o menys resumida reflectint per raons
òbvies diversos versos o fragments de cada Oratori.
Tanmateix reflectir que en quasi totes les composicions d’aquest
gènere musical, la música no està manuscrita en la partitura, sinó que està
copiada en quadernets assignats als musics i als cantors que la interpreten, a
més, en cada un d’ells només apareix la música del cantor i de l’instrument a que
li pertoca, així mateix vull ressaltar l’Arxiu de la Reial Congregació de Sant
Felip Neri de Mallorca, per la seua llavor en la custodia d’aquest extraordinari
patrimoni coral i musical.
El primer compositor que estrena a la Reial Congregació de Sant Felip
Neri de València un oratori va ser Antonio Theodoro Ortells, nascut el 29 de març de 1647
a la població turolense de Rubielos de Mora.
Al poc de nàixer, la família es trasllada a València on el nostre
protagonista en 1657 s’inicia d’escolà de cor en el Col·legi del Patriarca de
València fins al 8 de maig de 1664 per habérsele
acabado la voz. No obstant, en
la processó de Corpus del mateix any ix de ballador i continua ensenyat ball i
cant en la parròquia de Sant Andreu. Cal destacar de la seua educació musical,
el domini del cant pla, cant d’orgue i contrapunt, rebent lliçons d’altres
instruments com el violí, la corneta i el baixó (precursor del fagot).
En la Catedral d’Albarracín (1671/1674) i en el Patriarca de València
(1674/1677) exerceix com a mestre de capella, sent el 28 de maig de 1677 quan
pren possessió d’aquest magisteri en la Seu de València, càrrec que ocupa fins
a la seua mort el 4 de desembre de 1706 on està soterrat en la cripta reservada
per als beneficiaris.
Recordat com un extraordinari compositor com Luigi Rossí o Palestrina, entre la seua musica religiosa gaudim d’himnes,
salms, càntics, oratoris, antífones, misereres, motets (destacar l’ús policoral
–conjunts instrumentals i de veus separades– de dotze veus), etc.
Conservats en l’Arxiu de la Catedral en trobem més de 130 en llatí i
216 en castellà, tanmateix, la solemnitat i la sensatesa va ser l’essència en
tot el seu repertori i pels fonaments que ens ha llegat, es considerat un dels
compositors mes respectats de la seua època.
§ 1702 - El hombre moribundo
De la seua producció per a la Congregació només ens han arribat tres
oratoris, el primer datat en 1702 i estrenat a València, El hombre moribundo ens transmet una sensació de derrota i una
resignació total davant de l’imminent desenllaç.
Amb aquesta sensació, el Dimoni
i l’Àngel reciten: El hombre està para morir: al arma, al arma.
Aleshores l’autor amb una nota prescriu: Tocan instrumentos en tono de batalla. Seguidament el Dimoni i l’Àngel amb una lluita verbal expressen: Yo
campeon del Infierno / Yo celestial Custodio / Subo à tentarle / Baxo à guiarle
–Àngel– / Por fi puedo
traerle à un llanto / à un gozo / eterno, Valdreme de el
Temor / Yo de el Error...
L’oratori amb els personatges del Dimoni
(declamat pel contrabaix) i l’Àngel
(glossat per la veu de tiple) ens parlen metafòricament, de les temptacions i
de la rendició de comptes.
Enutjat per la falsa veritat, és a dir per la Mentida (tiple), l’Home
moribund, interpretat pel contralt, vol trobar l’esperança en la vida
eterna: Ya sin aliento, / con tardo movimiento, / el
pulso se me esconde, / el alma se me và, mas no se à donde.
Aleshores, el Temor de Déu (tenor) l’esclareix:
En esto te has de ver, hombre despierta: / pues
es cierto el morir, la suerte incierta, / el Juez inexorable, / la sentencia
final, irrevocable.
Finalment les cinc veus a cor corroboren: O
momento fatal! / ò instante! ò punto! / de quien està pendiente / gozar, ò
padecer eternamente.
S’ha de tindre en compte que la principal inquietud d’un compositor és la de crear música per transmetre totes les seues inquietuds, per això enguany i amb aquesta creença he inserit quatre oratoris, dos d’Ortells i els altres dos de F. Sarrió i P. Martínez.
§ 1703 - el juicio particular
Adviertase,
que aunque es este Oratorio se explica el juicio particular con
circunstancias, que significan dilacion de tiempo, forma de Tribunal, acusacion,
y defensa, esto se dice à imitacion de los profetas. Que acomodandose à nuestro
corto modo de entender, lo explican con semejante aparato; pero en la verdad,
todo sucede en un instante, dando Dios al alma en vivo conocimiento de sus
meritos, y justificación de la sentencia.
Amb aquesta reflexió, aquest oratori, reduït a concento musico i cantat en l’Església de la
Congregació en 1703 i seguint una temàtica similar a la de l’home moribund, Antonio
T. Ortells enceta una controvèrsia entre el Dimoni (contrabaix) i el Vici
(tiple) per una part i la Virtut
(tenor), l’Àngel (tiple) i l’Ànima (contralt) per l’altra, recomanant
o advertint del lloc on aniran els mortals després de morts, és a dir,
s’elevaran al Cel o més bé, ... baixaran fins a l’infern?: ... Temed, mortales, dia
tan temido: prevenid sus horrores desde aora, pues no sabeis el dia, ni la hora.
Es particularment destacable la didascàlia del llibret en la primera
part d’aquest oratori: Aquí los instrumentos
forman algunos ecos como trompeta. Però millor que la indicació de la particel·la, és més concreta la del
llibret: Aqui podra tocar brevemente, una trompeta, con
pausa, y repetir sus ecos dos o tres vezes mientras el alma dize los siguientes
versos: Mas què horrorosa trompa es esta, Cielos. Que sustos añadiendo a mis
rezelos. (Isusi/Villanueva
2020:136).
Puntualitzar que la lletra de quasi tots els oratoris estan impresos
per Antonio i Jayme Bordazar en la impremta de la Plaça del Palau Episcopal de
València i recordar que aquests diàlegs sacres estan ordenats en Introducció,
Primera i Segona part, i ressenyar què Al
acabar la primera parte se indica: Síguese una platica que dura media hora.
§ 1703 - La Conversión de un Pecador
Francisco Sarrió, prevere i mestre de capella de l’Església Parroquial de San Martin
de València compon per a la Congregació oratoniana en 1703, La Conversión de un Pecador.
Basada en la paràbola de El Hijo Pródigo què juntament amb la de l’ovella perduda i
la de la dracma perduda conformen una trilogia, caracteritzada pel missatge
misericordiós de Jesús cap als pecadors penedits i la conversió dels
esgarriats, parla del pecat, de la desobediència i de la rebel·lia com també
del sofriment i de la necessitat del perdó que duu a l’estima i a l’afecte.
Reduït a concento musico, els quadernets d’aquest oratori,
descriuen els cinc personatges que es mouen amb les tessitures dels dos tiples,
Plaer i Desengany (amb un significat distint com son la viva satisfacció
dels sentits amb el plaer i el sentiment de decepció que representa el desengany),
el tenor: Joventut, tresor diví?, el
contralt representat pel Fill Pròdig i
el contrabaix personificat pel Pare.
Destacar que quan l’obra o requereix, els cinc intèrprets canten a cor.
En aquest oratori no s’estableix cap separació clara de les parts, no
obstant per la mètrica, la composició, creada en recitatiu, és significativament
il·lustrativa atès què, està concebuda dins dels paràmetres ideològics
contrareformistes, tal com va instituir el fundador de la Orde de la
Congregació Sant Felip Neri.
Així mateix, segons el Directorio de los
ejercicios del Oratorio de la ciudad de Valencia de 1709, a poqueta nit dels diumenges i
dies de festa, des de l’1 de novembre fins a Pasqua de Resurrecció, aquests
oratoris eren interpretats en l’Església de la Congregació.
Cal dir que la seua duració total era d’unes tres hores, de les quals los diálogos sacros puestos en música debían durar
alrededor de una hora. (Angulo 2020:7).
L’acte incloïa mitja hora d’oració mental, posteriorment es cantaven unes
lletanies a la Verge, resant diverses vegades el Pare Nostre i l’Ave Maria, com
també un Requiem acternam pels difunts i una antífona Sub tuum praesidium o segons el temps litúrgic, l’Ave Redemptoris Mater, l’Ave Regina caclorum o
el Regina caeli lactare.
A continuació, el rector demanava resar un Pare Nostre i un Ave Maria con cinco veces el Santísimo nombre de Jesús (Angulo 2020:8) per després seguir
amb la Introducció.
L’argument de la Conversión de un
pecador és el
següent: En la Introducció el Cor
canta: Alentad, Pecadores, oid / de un Padre amoroso, /
de un Hijo perdido, / la apostada lid: / de el Padre empeñado en / hacerle
gloriosa, / de el Hijo arrestado à perderse infeliz, / Festivos oid, / como
vence al amor el olvido / la luz al engaño, La Gracia al desliz. / atención oid.
Ja en la Primera part la Joventut
i el Plaer reciten: Que fertil ocasion / què grata, què oportuna ofrece à tu ambición, /
de pompas, de plazeres, y abundancia / en el mundo, y la fortuna ...
Quan acaba aquesta part segueix una plàtica de mitja hora i en la
segona versen: ¡Que sueño tan pesado
/ mi alma ha padecido! …
La notació manuscrita dels fulls reflecteix que està transcrita per
Fra. Nicolas del Pilar Carmta Deseto. (Torrente
/ Marín 2000:183/184).
§ 1704 - Oratorio sacro al Nacimiento de Christo Señor Nuestro
En l’any 1704, s’estrena en la Reial Congregació de Sant Felip Neri de
València el primer oratori de Nadal bategat amb el nom de “Oratorio sacro al Nacimiento de Christo
Señor Nuestro” de Pedro Martínez de Orgambide, prevere i mestre de capella en el Reial
Col·legi del Corpus Christi fins a 1727, any en que va morir.
De origen madrileny, a hores d’ara poc més se sap de la seua
trajectòria, però molt valorat per la noblesa valenciana, compon música per a
les acadèmies del regne en 1704 i 1705. Entre la seua obra s’inclouen misses,
antífones, villancets, salms, motets, goigs, una sesta11 (Pues él Mundo os ofreze, amb lletra de Josep V. Ortí i Major) per a
la Congregació i aquest potser l’únic oratori.
L’Oratori de Nadal Reducido a
concento musico i amb un llenguatge musical exclusivament genuí, està interpretat
per dos tenors (Sant Josep i Luzbel), dos tiples (Maria Santíssima i l’Àngel), contralt (1r. Pastor), contrabaix (2n. Pastor), i el cor amb els sis cantors.
Segons els quadernets manuscrits pel mateix copista de El juicio particular, la instrumentació està
musicada per a l’arpa i per a un senzill però coherent baix12 continu afí al
programa filipense, sent el recitat i l’arieta els que es reparteixen les
funcions de forma expressiva i narrada respectivament.13
Així mateix la finalitat d’aquesta composició és la de rememorar el
Naixement de Jesús, és a dir, per contemplar les coses celestials (contemplari caelestia) en la Nit més joiosa de l’any, on els sis
personatges del cor, en la Introducció lloen a Jesús amb els següents versos:
Canten
à Dios su gloria en las alturas, / logren paz en la tierra y à los hombres, / y
con varios renombres, / el Cielo en su grandeza, / la Tierra en su firmeza, /
le alaben, le bendigan, y les adoren: / y todos à una voz las criaturas, canten
su gloria, cuenten sus venturas.
En la primera part l’Àngel
fa saber als Pastors: Albricias, albricias, albricias pastores / cessen
vuestras dudas, cessen los temores / de alegres noticias soy Nuncio feliz, ...
Després de la plàtica, Luzbel intenta terroritzar: Ha del fúnebre caos pavoroso! / Ha de sus infieles
moradores, però l’Àngel li respon: Ha del Impireo14, patria del contento, / ha de todas sus noble
Gerarquias, / en mi suave acento / de mi voz colegid mil alegrias. .., segueixen
versant els personatges concloent l’oratori amb l’Himne Trisagi Trinitari Gloria al Padre de tal Hijo, / gloria al Hijo de tal
Padre, / Gloria al Fuego que imflama Padre, y Hijo, / que Santo Amor procede de
Hijo, y Padre.
Amb aquest Diàleg Sacre, el qual evoca el Naixement de Jesús i que va
tornar-se a interpretar a València en 1713 i a Nadal de 1729 a la Congregació
de Palma de Mallorca, pose punt i seguit a aquest treball, que pròximament el
continuaré, rememorant diverses dades sobre Sant Felip Neri i sobre aquest
apassionant gènere musical.
Salut i Música. I per si de
cas, sigueu bons... si podeu (Sant
Felip Neri).
Postil·les
Els textos escrits en castellà dels oratoris, estan copiats
literalment dels llibrets originals com també els escrits en llatí i italià.
- En el pròxim treball tractarem musicalment
entre altres temes de la Contrareforma amb el Concili de Trento, de la
Música Religiosa al S. XVI i la vinculació a la Congregació de l’Oratori.
- Als regnes hispànics a més de la Congregació
de València, es van establir altres: a Villena en 1650 (actualment on està
l’Església de les Monges Trinitàries), Madrid 1660, Sòria 1670, Granada
1671, Cadis 1672 (En l’edifici de l’oratori, d’estil barroc construït
entre 1685 i 1719 es va redactar la Constitució de 1812), Barcelona 1673,
Mallorca 1712, Vic 1721, Alcalá de Henares 1694, Córdoba 1699, Conca 1733,
Sevilla 1698, Toledo S. XV-XVI i altres ciutats de la resta del món catòlic.
Ressaltar l’autonomia administrativa que gaudeixen totes les cases d’aquesta
Orde.
- Animuccia, mestre de la Congregació a Roma, en 1555 va ser nomenat mestre
de capella a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Les seues misses,
motets, salms i madrigals es conserven a la Biblioteca del Vaticà.
Destacar el Madrigali e
Motetti a quatro e cinque voci (Venècia 1548) o Il primer llibre di Messe (Roma 1567). A la seua mort, li va succeir el seu amic Palestrina.
- Palestrina
va compondre diversos motets i Laudi spirituali per a l’Oratori de Felip
Neri del qual també va ser mestre de música. Entre la seua fecunda producció
musical, trobem més de 100 misses, (com la solemne Missa Papae Marcelli composta en honor al Papa
Marcel II, mort a les tres setmanes de la seua entronització), quasi 400
motets, 29 obres del Càntic dels Càntics, 35 magnificats, 75 himnes, etc.
- Cavalieri naix a Roma abans de 1550 i mor el 11-03-1602. Compositor, organista, coreògraf i ballarí. És considerat l’instaurador de l’estil monòdic teatral, la seua música vocal, molt expressiva i ornamental melòdicament i amb el baix continu, construeix el principi de l’òpera primigènia dins de la Camerata Florentina conjuntament amb Peri i Caccini.
- Manni naix en 1547 a Cantiano (Ducat d'Urbino). Com advocat es trasllada a Roma on coneix a Felip Neri. En la Congregació orotoniana es ordenat rector en 1580. Dedica a Neri diverses obres com la Pia instituta et spirituales exercitationes quas s. Philippus Nerius in Congregationes Oratorii o De collationibus patrum nostrorum coran B. Philippo fundatori habitis (incomplet). Predicador, escriptor i poeta, en 1587 elegit Prefecte s'encarrega després de la mort de Felip Neri del seu procés de beatificació i canonització. Col·labora amb T. Bozio en la redacció de les constitucions de la Congregació de l'Oratori i després d'una dilatada tasca apostòlica literària, mor a Roma el 25 de novembre de 1618.
- Nascut a Marino (Estats Pontificis) en 1605. Després de cantar en el cor i ser reconegut com un excel·lent organista, és nomenat mestre de capella de la Basílica de Sant’Apollinare de Roma. Impulsor de l’Escola Romana i de l’oratori llatí, compon una gran quantitat de misses, motets i cantates i entre altres, en 1656 li posa música a la història de Jeftè, jutge jueu que promet sacrificar a la primera persona de la seua casa que el reba si guanya als Amonites en la batalla, (aquesta persona va ser la seua filla). Dissortadament, de la seua obra original, només s’han recuperat contades copies. Mor el 12 gener de 1674.
- Nascut a París en 1643, amb vocació
de pintor es trasllada a Roma per perfeccionar els seus estudis però al
conèixer a Carissimi, la seua
personalitat li fa canviar els pinzells per la música, que estudia
profusament. En tornar a Paris sobre 1670 treballa amb Molière i Corneille en diverses obres teatrals,
ressaltar les seues composicions que gaudeixen d’un caràcter i un encant
especial. En 1680 es nomenat compositor i director musical para Marie de Lorraine, Duquesa de Guisa.
Escriu misses per a Lluis XIV ensenyant música a Felip d’Orleans i en 1698
és el nou director de la Sainte
Chapelle de París que roman fins la seua mort el 24 de febrer de 1704.
- Dins del llegat de Rossi podem citar dues òperes, Il palazzo incantato d’Atlante i Orfeo. Àries, duets i cantates
(prop de 300, dotades d’una elegància exquisida com el Lamento della Regina di Svetia en
honor a Gustau II Adolf de Suècia) i diversos oratoris sent el més
destacat Giuseppe figlio di Giacobbe,
que ens parla la vida de Josep fill de Jacob (Gènesi Cap. 37-50).
- Destacar el primer de 1671, Caín i
Abel basat en textos de Giovanni
F. Apolloni i interpretat en Roma en la capella
del Palau Borghese. En
1675, Sant’Alessio, declamat en l’Oratori de F.
Neri de Roma o Divae Clarae
Trumpus, representat
en 1682.
- La sesta és una composició per a ser
tocada i cantada en lloc sagrats per les vesprades.
- Baix o Violó és l’antic baix de viola
de gamba dels italians o el violoncel que és un diminutiu de violone ó contrabajo, de quatre cordes
(do-sol-re-la), la prima es
vibrante y traduce bien las melodías tiernas, amorosas exaltadas. La
segunda y la tercera tienen una sonoridad insinuante, buena para la
expresión de los sentimientos dulces i tranquilos, y la cuarta ó bordón
conviene por manera admirable á las melodías de carácter sombrío y
misterioso. (Pedrell
1894?502).
- Model d’oratoris italians que
generalment associen: Recitat = narrat i l’arieta = expressió.
- Pertanyent i relatiu al diví i
celestial
Bibliografia
– Cibergrafia
Angulo,
Raul – Edición
crítica 2020
-
Oratorio Sacro a la
pasión de Cristo, Nuestro Señor (1706) – A. Teodoro Ortells
Asociación Ars Hispania / DiScrip
Preimpresión S.L. – 2017 – 2020
Amb la col·laboració de la
Congregació de l’Oratori de S. Felip Neri de Palma de Mallorca
Biblioteca
Valenciana Digital
-
https://bivaldi.gva.es
-
El hombre moribundo, El Juicio
particular, La conversión de un pecador,
Oratorio Sacro al nacimiento de Christo Señor Nuestro.
Generalitat Valenciana /
Biblioteca Nicolau Primitiu
Gran
Enciclopèdia de la Música
-
Primera Edició 2002 – Vol. 6
Fundació Enciclopèdia Catalana
Isusi-Fagoaga,
Rosa / Villanueva Serrano, Francesc
-
La Música de la Corona d’Aragó: Investigació
Trasferència i Educació nº 20
Institut de Creativitat i
Innovacions Educatives – Universitat de València – 2020
Jordá
y Puigmoltó. Milagro
-
Album Poètico dedicado a la
Purísima Concepción de la Fuente Roja
Francisco Company,
Impresor-Librero 1886
Pedrell,
Felipe
-
Diccionario Técnico de la Música /
Segunda Edición
Torres Oriol, Isidro – Barcelona /
Biblioteca Nacional de España
http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000010690&page=1
Noticias
Jurídicas (03/02/2022)
-
https://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/cdc.l4p3t1.html
Rodríguez
Canfranc, Pablo (14/04/2022)
-
Música Antigua.com
http://www.musicaantigua.com /
Rappresentazione di anima e di corpo
Torrente,
Álvaro / Marín, Miguel Ángel
-
Bibliografías y
Catálogos – I Catalogo descriptivo de pliegos de villancicos en la British
Library (Londres) y la University Library (Cambridge)
Edition
Reichenberger – Kasel 2000
-
https://ca.wikipedia.org/wiki
Congregación del Oratorio de Sant Felipe Neri (03/12/2021)
-
http://hortusmusicae.blogspot.com
(27/02/2022)
-
https://es.wikipedia.org/wiki/Luigi_Rossi
(09/03/2022)
-
https://www.treccani.it/enciclopedia/agostino-manni_(Dizionario-Biografico)
(12/03/2022)
-
https://ec.aciprensa.com/wiki/Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina
(14/03/2022)
-
https://ca.wikipedia.org/wiki/
Església de Sant Tomàs Apòstol i Sant Felip Neri (15/03/2022)
-
https://eulaliense.blogspot.com/2020/01/el-paso-in-extremis-por-santa-olalla.html
(16/03/2022)
-
https://es.wikipedia.org/wiki/Giovanni_Animuccia (14/04/2022)
-
https://dbe.rah.es/biografias/37428/antonio-teodoro-ortells
(14/04/2022)
-
http://www.musicaantigua.com
/ Marc Antoine Charpentier (14/04/(2022)
- http://archivocatedraldevalencia.com/personajes/crespi-borja-luis/ (14/04/2022)
-
https://en.wikipedia.org/wiki/Bernardo_Pasquini
(14/04/2022)
IMATGES (18/03/2022)
- http://hortusmusicae.blogspot.com/search/label/Francisco%20Sarri%C3%B3
-
http://eurovisionnocheydia.blogspot.com/2012/06/y-para-2013-que.html
-
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/db/MA_Charpentier_II.jpg