LA MÚSICA PAREIX DEL CEL GRAN MELODIA

 VAP 60 - 4t.

El Cant dels Ocells

... el Canari segueix: la música pareix del Cel gran melodia. Ja n’entra el Cotoliu: -Ocells, veniu, veniu, a festejar l’Aurora.- 

I lo Merlot, xiulant anava festejant a la més gran senyora. 

L’Estiverola diu: -No és hivern ni és estiu sinó que és primavera; perquè ha nat una flor que pertot dóna olor, i omple el cel i la terra.-

 Canta el Francolí: -Ocells: qui vol venir a glossar melodia, a veure el gran Senyor amb son gran respledor a dins d’una establia?.- 

Ve cantant la Puput: -Eixa nit ha vingut el Rei de més grandesa.-     

... i el Canari amb una gran melodia, acompanya al Cotoliu i el Merlot. L’Estiverola, la Puput i el Francoli, agasajen aquesta flor que dóna olor i ompli la terra sencera, com És el Rei Nostre Senyor.

         Amb les següents interjeccions sobre el canari: Qu -Eu, que té rahó, canari- (Martí 2006:34). -Recanari!, si s'ha ouit un atropoll com si una batalla donares- (Martí 2006:464). -

        Recordem aquest ocell, habitual tan en ambients forestals com domèstics i estimats per l'especial coloració verdosa del seu plomatge i la qualitat i la varietat harmònica del seu cant. Bella i dòcil au que és, ens alegra a tots inmensament, conexió que el cotoliu amb una mena de "u liu liu" i la seua xicoteta cresta al clatell juntament amb el plomatge gris amb ratlles blanques a la cara i cella molt marcada, ens acompanya audaçment amb el seu vol ràpid de forts batuds.

I lo merlot amb el seu variat repertori, abastant des del cantussol aflautat i greu, fins l’aterridor i agressiu “riiiiis..touk..touk....” on el mascle per marcar el seu territori, emet sons com “xiiinx..xiiinx..xoonc”, no deixa indiferent a la l’estiverola o capellana, que amb el niu fet de molsa, llana i pel i amb la seua corbata negra sobre el color groc del pit, emet un ampli repertori de sons entre el quals destaquen els aguts “iisstt..iisstt..isstt” o trinos curts “isste..isste..isste..isste”.

El francolí, ocell hui en dia escàs en aquestes terres, destaca pels virolats matisos negres, marrons i blancs del seu plomatge, conjuntament amb l’eixordador i aspre so que emet.

Amb el cant “pfu..pfu..pfut”, la cridanera cresta, ales ocres i les puntes negres del llarg pic i amb una envergadura d’uns 48 cm., la puput o la palput  és una de les aus més populars de la mediterrània.

Quan els Seus Pares van perdre a Jesús en Jerusalem, la puput volant, els va guiar cap al Temple, Aleshores la Mare de Déu li va donar en reconeixement, el plomell semblant a una corona que té en la testa i una pedra calenta per a covar ous i que duu baix la llengua: el llegendari diu que quan ix a volar i la deixa en el niu, dóna alegria a qui la troba.

Puput: Bolic de cabells que sobreixen per damunt la cresta de la cabellera.

Treball publicat en la REVISTA LILIA de 2020 que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris en les pàg. 92 a 98 conjuntament amb altres interessants articles escrits pels diversos col·laboradors en que conta aquesta publicació.

Amb els Ocells, Salut i Música.

Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia i cibergrafia consultada

PELS SINGLES DE MARIOLA VENEN ELS REIS ...

 VAP 60 - 3t.

El Cant dels Ocells

Respon-li lo Pardal: -Avui, nit de Nadal. és nit de gran contento.

El  Verdum i el Lluer diuen cantant també: -Oh, que alegria sento!.-

Cantava el Passerell: -Oh, que hermós i que bell és l’infant de Maria!.-

I lo alegre Tord: -Vençuda n’és la Mort: ja naix la vida mia.-

Refila el Rossinyol: -Hermós és com un sol, brillant com una estrella.-

La Cotxa i el Bitxac festegen al manyac i sa Mare donzella.

Cantava el Reietó per glòria del Senyor, inflant amb biçarria;...   

             Aquesta Nit de Nadal pels singles de Mariola¹ venen els Reis d’Orient a la nostra ciutat d’Alcoi, -Oh que alegria sento!- canten el Lluer, el Tord i el Rossinyol. El Passerell, el Verdum i el Teuladi, fan cor amb el Reietó, la Cotxa i el Bitxac que lloen a Jesús, fermós com un sol i brillant com una estrela

       A Nadal a la Seu de València es posava un cabàs amb xiulets de terrissa i un llibrell d’aigua beneïda per a que els agafaren mig plens i imitar el cant dels ocells.

      A la nostra ciutat el Diumenge de Ressurrecció se celebra la “Processó dels Xiulitets”, caracteritzada pel bulliciós so de milers de xiulitets emulant als ocells i fent-los sonar en senyal de goig i alegria.

El “xsirrrrr o xsiip..xsiip”, és el xiuxiueg característic del pardal o teuladí, sempre bulliciós i vinculat a les persones, per terra es mou fent salts i acostuma a niar en forats i sota les teulades dels edificis. Es dóna el cas de que quan desapareixen els humans, desapareixen també aquests pardals. 

Aquest ocell, representa la humilitat, la simpatia, l’espotaneidad, la senzillesa i la llibertat, però també revela el caire insolent i desordenat d’una persona que fins i tot, pot sembrar discòrdia al voltant.

Els romans el van associar a divinitats protectores i domèstiques atès que protegia el menjar dels insectes.

Recordar que els ocells estan associats amb l’intuïció, l’enginy i l’estratègia i tots ells, com el verderol² o verdum, amb un cap gran i un fort i ample bec, ens regala un cant molt apreciat on les estrofes ràpides “xororo..xiriri..xuing..xuing..” estan rematades per un llarg i profund xiulet metàl·lic fàcil de reconèixer, sent el lluer (conegut també com lluonet, tiroret, gavatxet, franceset, ...), xicotet, d’una coloració verdosa grogenca, el que emet durant el seu vol ondulat i àgil, refilets i notes curtes “tsuu-it..tsuu-it...”

Que vistós i que bell és el cant del passerell³– paixarell, prim i amb una cua llarga i escotada i uns sons variats melodiosos i alegres, els quals no tenen rés a envejar amb els del notable tord, que des de temps llunyà, representava un paper precognitiu per als nostres avantpassats.

Símbol de llarga vida, aquest ocell migrador, grisenc per damunt i vermellós amb taques negrenques en el pit, nia en els arbres, alimentant-se de fruits, destaca el seu timbrant i melodios cant “ziit.. zuit..” que fins i tot en l’Edat mitjana, varen creure en ell, el cant del Paradis anunciador de la Bona Nova dels cristians.

Tots coneixem tan de nit com de dia el cant de rossinyol⁴, vistós i extraordinari per la bellesa del seu cant, quan s’adona que l’escolten vol fer-se sentir més i encara refila millor, no obstant com ocell discret que és, sol amagar-se per a cantar i criar als seus fillets.

La llegenda diu que és el missatger dels enamorats que estan lluny i pateixen enyorança o mal d’amor.

 Les xiulades curtes i repetides amb un aspre so metàl·lic que finalitza amb una estrofa ràpida, és el segell de la cotxa, au de color marró fosc o negre i cua vermellosa que agita sovint i que quan vola, imita a la papallona.

El cant del bitxac5 compost d’un “xac..xac..” curt, sec però insistentment repetitiu, dóna glòria al reietó, ocell al qual el Nostre Senyor li va encomanar dur el foc a la terra i en reconeixement, li va donar la corona i el títol de rei del ocells: reietó, reiet, rei petit i reiantí⁶.

Postil·les

1.          .... En el cim / l’àguila explora l’immens / amb son vol meditatiu. / Pels cingles de Mariola / vaig igual que un pelegrí. / Del meu gest de bruixot místic / s’ha burlat un teuladí. “La Cançó de Mariola”. (Paisatges de serra i vall), versos de Joan Valls i Jordà.

2.          Oníricament, el verdum que vola en llibertat significa que la nostra vida és plena i agradable, però si està dins de la gabia, pot significar que ens sentim presoners a l’hora prendre decisions.

3.          D’una persona dificil d’embaucar, el refranyer diu que -És un passarell-, però també es contradiu atès què -Fer el passerell- il·lustra a una persona inexperta i que es deixa enganyar i fins i tot, trobem què -Haver-hi passerells- significa haver-hi lladres. A Alcoi diem Paixarell

4.          Ocell d’uns 26 cm d’envergadura, de color marronós i blanquinós per la part inferior i cua vermellosa, té un vol ràpid i viu en zones frondoses. 

5.          Au d’uns 13 cm de llargària amb colors variats, cos xicotet i rabassut, ulls negres i cap arrodonit, les seues ales i cua curtes són de color fosc i característic és, el seu cant trinat curt, agut i repetitiu.

6.          El reietó niava al portal de Betlem i va portar molsa i palletes del niu per fer el jaç del Nen Jesús, la Mare de Déu el va nomenar rei dels ocells. Moltes cultures li atreveixen la reialesa, potser perquè apareix en començar l’any agrícola. (Soler 1998:631).  

Treball publicat en la REVISTA LILIA de 2020 que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris en les pàg. 92 a 98 conjuntament amb altres interessants articles escrits pels diversos col·laboradors en que conta aquesta publicació.

Amb els Ocells, Salut i Música.

Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia i cibergrafia consultada

ELS OCELLS QUAN SÓN AL CEL, VAN CANTANT "PAU, PAU, PAU" ....

 VAP 60 - 1ª

Rememorant el Naixement de Jesús en la NIT MÉS JOIOSA DE L'ANY, vull desitjar-vos un BON NADAL en un temps tan difícil com és el que estem vivin actualment.

Amb aquest treball publicat enguany per la REVISTA LILIA que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris i la conexió emotiva i entendridora d'aquesta NADALA, he presentat a cada ocell mostrant les seus costums i característiques fisiològiques i naturalment sonores  per cohesionar-les amb la simbologia mítica llegendària i proverbial d'aquestes aus.

Treball dividit en sis entregues:

1ª Entrega

Tots sabem que els ocells són animals vertebrats generalment adaptats al vol, atés que les seues ales estan dissenyades per aquesta finalitat, la part devantera és més gran que la trassera i estan cobertes de plomes. Cal destacar que tan els ossos com els músculs de les ales i el de l’espatlla, estan dotats per a poder volar bé i sobtadament, i que el disseny de les plomes de la cua, permeten controlar la direcció del vol. Tanmateix tenen altres característiques com saltar, córrer, nadar i fins i tot bussejar, trobant-les pertot arreu i amb una gran diversitat de mides.

Ressenyar que el seu sistema digestiu els permet digerir els aliments després de menjar-se’ls. La seua reproducció està relacionada amb el vol, ja que posen o coven els ous en un niu en lloc de dur-los a l’interior dels seus cossos, per tan, són éssers organitzats, propis de la vida sensitiva i amb unes clares funcions essencials, complementades elles, per una gran mobilitat i una alta capacitat de resposta i a més, amb una important habilitat per a emetre un extens repertori de sons.

Cal dir que aquests sons, entesos com una sèrie de notes, són emesos en successió i sempre estan relacionats donat què, transmeten informació, la qual es manifesta emfatitzant sentiments, emocions i estats d’ànim mitjançant els cants i altres discursos corporals, és a dir, quan sentim a un ocell cantant, entenem que el seu cant és sinònim d’alegria i de satisfacció, que piula perquè es complau, però també ho fa per atraure al sexe oposat, sabent que la insistència del cant dels mascles és el senyal que crida a les femelles i que està marcat per la quantitat de menjar que tenen al seu abast, tanmateix, el cant és una forma de marcar territori i d’allunyar a altres rivals si més no, d’una manera agressiva quan un adversari vol possessionar-se de la seua propietat.

Els ocells, quan són al Cel, van cantant: “PAU, PAU, PAU”,

 i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans

haurien admirat i estimat.

Aquest fragment i la interpretació amb el violoncel del Cant dels Ocells, formen part del discurs que va pronunciar Pau Casals i Defilló en la seu de l’ONU el dia 24 d’octubre de 1971 quan li van lliurar la Medalla de la Pau.

Tot el treball està publicat en les pàg. 92 a 98 conjuntament, amb altres interresants articles escrits pels diversos col.laboradors en que conta aquesta publicació.

Amb els Ocells, Salut i Música.

Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia i cibergrafia consultada

L'ÀLIGA IMPERIAL, MISSATGER DIRECTE DE DÉU

VAP 60-2n

Rememorant el Naixement de Jesús en la NIT MÉS JOIOSA DE L'ANY, hui NIT DE NADAL vull felicitar-vos en un dia tan especial en el qual parle d’un ocell missatger directe de Déu com és l’Aliga Imperial.

El Cant dels Ocells:

En veure despuntar el major il·luminar en la nit més joiosa, els ocellets, cantant, a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.

L’Àliga imperial va pels aires volant, cantant amb melodia, dient: Jesús és nat per traure’ns de pecat i dar-nos alegria.   

Jesús és Nat    

Tot seguit i amb la saviesa de l’Àliga Imperial, missatger directe de Déu, ens enlairarem amb ella al Cel, atés què aquesta au simbolitza la llum del dia, l’aire i el foc alhora que representa el Pare, és a dir, la majestat del Déu Pare i que amb les seues ales, (com els àngels, alats també), duu les ànimes al Cel i a la immortalitat, sent un dels quatre animals del tetramorf. 

Aquests grans ocells, amb un fort bec, urpes poderoses, llargues ales i excel·lent visió, nien en arbres o en penya-segats i al ser una de les aus més conegudes de la terra, són considerades símbols del valor i del poder i a més, són utilitzades com a emblema heràldic en molts escuts familiars, militars i polítics.

El costumari ens diu que una persona molt espavilada és una àliga, és a dir, que actua amb molta intel·ligència, també parla del qui té mirada d’àliga o qui és batejada per atresorar un ganxut nas aguilenc. 

Afegir que una aguileta era una moneda de cinc cèntims i una ració de beguda pel mateix valor.

Postil.la

 El tetramorf cristià és una representació iconogràfica que s’identifica amb els Quatre Evangelistes: Mateu (l’Àngel), Marc (el lleó), Lluc (el bou) i el l’àliga, associada a l’evangeli de Joan, que és el de més elevació espiritual i teològic, és a dir, és la Paraula de Déu, l’esperit de la profecia i l’emblema de l’ascensió a través de la mística. 

Treball publicat en la REVISTA LILIA de 2020 que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris en les pàg. 92 a 98 conjuntament, amb altres interessants articles escrits pels diversos col·laboradors en que conta aquesta publicació. 

Amb els Ocells, Salut i Música.

Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia i cibergrafia consultada