VAP 60 - 3t.
El Cant dels Ocells
Respon-li lo Pardal: -Avui, nit de Nadal. és nit de gran contento.
El Verdum i el Lluer diuen cantant també: -Oh, que alegria sento!.-
Cantava el Passerell: -Oh, que hermós i que bell és l’infant de Maria!.-
I lo alegre Tord: -Vençuda n’és la Mort: ja naix la vida mia.-
Refila el Rossinyol: -Hermós és com un sol, brillant com una estrella.-
La Cotxa i el Bitxac festegen al manyac i sa Mare donzella.
Cantava el Reietó per glòria del Senyor, inflant amb biçarria;...
Aquesta Nit de Nadal pels singles de Mariola1 venen els Reis d’Orient a la nostra ciutat d’Alcoi, -Oh que alegria sento!- canten el Lluer, el Tord i el Rossinyol. El Passerell, el Verdum i el Teuladi, fan cor amb el Reietó, la Cotxa i el Bitxac que lloen a Jesús, fermós com un sol i brillant com una estrela
A Nadal a la Seu de València es posava un cabàs amb xiulets de terrissa i un llibrell d’aigua beneïda per a que els agafaren mig plens i imitar el cant dels ocells.
A la nostra ciutat el Diumenge de Ressurrecció se celebra la “Processó dels Xiulitets”, caracteritzada pel bulliciós so de milers de xiulitets emulant als ocells i fent-los sonar en senyal de goig i alegria.
El “xsirrrrr o
xsiip..xsiip”, és el xiuxiueg característic del pardal o teuladí,
sempre bulliciós i vinculat a les persones, per terra es mou fent salts i acostuma
a niar en forats i sota les teulades dels edificis. Es dóna el cas de que quan
desapareixen els humans, desapareixen també aquests pardals.
Aquest ocell, representa la humilitat, la simpatia, l’espotaneidad, la senzillesa i la llibertat, però també revela el caire insolent i desordenat d’una persona que fins i tot, pot sembrar discòrdia al voltant.
Els romans el van associar a divinitats protectores i domèstiques
atès que protegia el menjar dels insectes.
Recordar que els
ocells estan associats amb l’intuïció, l’enginy i l’estratègia i tots ells, com
el verderol2 o verdum, amb
un cap gran i un fort i ample bec, ens regala un cant molt apreciat on les estrofes
ràpides “xororo..xiriri..xuing..xuing..” estan rematades per un llarg i profund
xiulet metàl·lic fàcil de reconèixer, sent el lluer (conegut també com lluonet, tiroret, gavatxet, franceset, ...), xicotet, d’una
coloració verdosa grogenca, el que emet durant el seu vol ondulat i àgil,
refilets i notes curtes “tsuu-it..tsuu-it...”
Que vistós i
que bell és el cant del passerell3– paixarell,
prim i amb una cua llarga i escotada i uns sons variats melodiosos i alegres,
els quals no tenen rés a envejar amb els del notable tord, que des de temps llunyà, representava un paper
precognitiu per als nostres avantpassats.
Símbol de llarga vida, aquest ocell migrador, grisenc per damunt i vermellós amb taques negrenques en el pit, nia en els arbres, alimentant-se de fruits, destaca el seu timbrant i melodios cant “ziit.. zuit..” que fins i tot en l’Edat mitjana, varen creure en ell, el cant del Paradis anunciador de la Bona Nova dels cristians.
Tots coneixem tan de nit com de dia el cant de rossinyol4, vistós i extraordinari per la bellesa del seu cant, quan s’adona que l’escolten vol fer-se sentir més i encara refila millor, no obstant com ocell discret que és, sol amagar-se per a cantar i criar als seus fillets.
La llegenda diu que és el missatger dels enamorats que estan lluny i pateixen enyorança o mal d’amor.
Les xiulades curtes i repetides amb un aspre so metàl·lic que finalitza amb una estrofa ràpida, és el segell de la cotxa, au de color marró fosc o negre i cua vermellosa que agita sovint i que quan vola, imita a la papallona.
El cant del bitxac5 compost d’un “xac..xac..” curt, sec però insistentment repetitiu, dóna glòria al reietó, ocell al qual el Nostre Senyor li va encomanar dur el foc a la terra i en reconeixement, li va donar la corona i el títol de rei del ocells: reietó, reiet, rei petit i reiantí6.
Postil·les
1.
.... En el cim / l’àguila
explora l’immens / amb son vol meditatiu. / Pels cingles de Mariola / vaig
igual que un pelegrí. / Del meu gest de bruixot místic / s’ha burlat un
teuladí. “La Cançó de Mariola”. (Paisatges de serra i vall), versos de Joan Valls i Jordà.
2.
Oníricament,
el verdum que vola en llibertat significa que la nostra vida és plena i
agradable, però si està dins de la gabia, pot significar que ens sentim
presoners a l’hora prendre decisions.
3.
D’una
persona dificil d’embaucar, el refranyer diu que -És un passarell-, però també
es contradiu atès què -Fer el passerell- il·lustra
a una persona inexperta i
que es deixa enganyar i fins i tot, trobem què -Haver-hi passerells- significa
haver-hi lladres. A Alcoi diem Paixarell
4.
Ocell d’uns
5.
Au d’uns
6.
El reietó niava al portal de
Betlem i va portar molsa i palletes del niu per fer el jaç del Nen Jesús, la
Mare de Déu el va nomenar rei dels ocells. Moltes cultures li atreveixen la
reialesa, potser perquè apareix en començar l’any agrícola. (Soler 1998:631).
Treball publicat en la REVISTA LILIA de 2020 que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris en les pàg. 92 a 98 conjuntament amb altres interessants articles escrits pels diversos col·laboradors en que conta aquesta publicació.
Amb els Ocells, Salut i Música.
Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia i cibergrafia
consultada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada