Societat Unió Musical d'Alcoi / Una aproximació a la seua història - Revista EINES 2025

Portada de la Revista 

    El següent treball (VAP080) està publicat en "EINES", Revista de cultura i ensenyament que edita l'IES Pare Vitòria d'Alcoi i ha sigut presentat en l'Auditori de la Fundació Mútua Levante d'Alcoi el dia 26 de maig de 2025. 

    Engany aquesta Revista amb el "Dossier" De Música i Músics, històricament i musicalment fa "Un repàs per les entitats musicals alcoianes", sent la SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D'ALCOI una de les protagonistes d'aquesta revista.

Preludi

    La Música és l’art de combinar els sons de la veu humana i dels instruments o dels uns amb els altres d’acord amb les lleis de la melodia, harmonia i ritme i que ens afecten d’una manera agradable, coherent i lògica. Conseqüents com són les Bandes de Música, col·lectiu d’éssers que amb un instint especial i una notable sensibilitat i baix la batuta d’un mestre, tenen com a objectiu la interpretació de l’art de la Música.

I amb aquest objectiu, recordarem diverses dades de la Societat Unió Musical d’Alcoi des dels seus orígens, i amb les denominacions i els noms dels directors, repassarem períodes crítics i de bonança com també èpoques de premis i de decepcions, en definitiva rememorarem una xicoteta part de la seua història.

Però abans i per descomptat, agrair de tot cor al meu amic i company músic Ernest Llorens Climent, l'ajuda rebuda per a poder concordar diverses dades i diverses dates sobre la "nostra banda".

Des de la Lírica Moderna fins a la Sociedad Artística Unión Musical

1.      Van dirigir la Lírica Moderna en determinats concerts celebrats a Alcoi. 

Banda de Música La "Lírica Moderna" - 1905

El germen d’aquesta Societat Musical ens duu als inicis del segle XX, on treballadors del pobles de la comarca venen a “guanyar-se el sustent” en les fàbriques de la indústria alcoiana i que amb una afició en comú, la Música, s’ajunten per a gaudir d’ella amb músics d’altres formacions desaparegudes com els de la Banda de la Sociedad El Trabajo i els de La Patria Chica².

2.      Bategada amb el noms de “Música dels Insurrectes” ja que diversos membres procedien de la Primitiva i de la Novíssima; "Música de la Mano Negra” (nom atribuït a una suposada organització anarquista secreta que va actuar a Andalusia a finals del S. XIX, possiblement inventada per apaivagar les revoltes del camp i donar-los mala imatge) o "Música de l’Arròs claret” (potser per l’escàs nombre de músics).

    Aleshores, és en l’any 1905, quan baix la tutela de Federico Espí Botí i amb els germans José i Antonio Pastor funden aquesta banda de música amb el nom de Lírica Moderna. Començant a assajar en un local tèxtil després de les seues tasques laborals i baix la direcció d’Antonio Pastor, aquesta inquietud musical al poc temps es veu recompensada a través de diversos actes com el del 24 de febrer de 1907 en què participa en l’important esdeveniment polític i social de la inauguració del Viaducte de Canalejas amb la presència del propi President del Congrés José Canalejas Méndez. Ressaltar que en aquesta multitudinària manifestació s’estrena el pasdoble SALUDO A CANALEJAS de Federico Espí, director de la banda i nebot de José Espí Ulrich, compositor alcoià amb un gran bagatge musical.

Banda de Música de la Creu Roja

En l’estiu de 1919, aquesta agrupació musical s’integra en l’Assemblea local de la Creu Roja, de la qual pren el seu nom, sent el seu primer director el cèlebre i prolífic compositor José Carbonell García del que guardem com un valuós tresor, un pergamí amb el seu nomenament com a director de la banda, destacant com no i entre altres, els pasdobles dedicats a la Creu Roja EL CAMILLERO, HEROICIDAD o LA CRUZ ROJA EN ALCOY, aquest últim compost en honor al seu president Enrique Pérez Barceló.

Vull ressenyar que en aquest període, els músics col·laboren amb la funció assistencial³ d’aquesta institució a més de les lògiques activitats musicals.

3.      Els músics empren l’uniforme reglamentari de la Institució i col·laboren en diverses llavors humanitàries com a portalliteres auxiliars, com en el tràgic accident ocorregut el dia 22 de desembre de 1922 entre les poblacions d’Ontinyent i d’Agres on va descarrilar un tren que tornava els soldats del Regiment Biscaia 51 a Alcoi amb més de 150 ferits i 10 morts, o en l’abundant nevada de 1926 auxiliant a la població alcoiana. 

La Revista de Alcoy del 26 d’abril de 1923 ens participa de les condecoracions a la Brigada de camilleros per l’auxili emprat en l’accident ferroviari i en el qual prestaven servei els músics de la banda.

En 1927 ocupa el primer faristol José Mompó Colomina, excel·lent violinista i president de la Asociación de Profesores de Orquesta de Alcoy. En 1931 amb la seua direcció i presidència s’inicia un nou projecte musical bandístic sota el nom de Sociedad Artística Unión Musical de Alcoy on es multipliquen les actuacions.

No obstant, en 1936 i per culpa de la guerra, tota l’activitat musical cessa. Dissortadament en 1939, diversos músics són empresonats mentre uns altres a causa de les seues idees tenen que fugir d’Alcoi. Malgrat això i amb José Mompó al capdavant, la banda reinicia la seua vida musical.

Integrant-se en 1944 en la Sociedad de Socorros Mutuos El Trabajo, a més de la tasca docent, es promouen concerts i audicions en els Teatres Calderón i Circ, en les festes d’Alcoi acompanyem a la Filà Gusmans i des de 1947 ininterrompudament a la Filà Llana.

En 1952 José Mompó, desprès d’una notable evolució musical, deixa la direcció sent substituït per Lorenzo Solá Caparros fins 1954 que pren possessió Juan Torregrosa Sevila, brigada músic del Regimiento de Infantería de Vizcaya nº 21.

Amb el mestre Torregrosa el treball s’incrementa qualitativament, guanyant en 1955 el 1r. Premi en el Certamen Regional de Xàtiva, on s’estrena la bandera que apadrinen la Sra. Ramona Rico, Viuda de Tadeo Juan, membre fundador de la banda i el Sr. Francisco Agulló, Primer Tro de la Filà Llana al qui un any després, el compositor José Albero Francés li dedica la marxa mora LLANERO I PRESIDENT, obra que s’ha instituït en marxa insígnia de la Filà Llana i de la Unió Musical d’Alcoi.

Parti­cipem en els con­certs de la Feria de Albacete en l’Emblemático Templete del Recinto Ferial en 1957 i 1958 i guanyem a Pego el 2n. Premi (1958).

Des de la Unión Musical de Educación y Descanso fins l’any 2003

Al desaparèixer la Banda del Regiment, Juan Torregrosa és traslladat a València succeint-li en el càrrec, Antonio Mompeán Valenzuela, brigada i subdirector ja retirat de la banda del Regiment d’Alcoi.

Unión Musical de E. y D.

En 1960, per diverses causes sobre tot econòmiques, la banda s’incorpora a l’Obra Sindical de Educación y Descanso i amb José Almeria Gisbert de president, es reestructura el funcionament de l’Entitat sobre la base d’uns criteris sòlids d’implicació i responsabilitat aconseguint una notable estabilitat institucional alhora que musical.

Així doncs, s’enceta la dècada en les instal·lacions que ens cedeixen al carrer Sant Vicent, tocant amb uns instruments vells i desfasats. Però amb moltes ganes de fer música, participem en diversos concerts i esdeveniments com el Centenari del Casino de Novelda, en dues edicions de la Semana de la Ópera de Elda (1968-1969) o en 1971, en la 1ª Demostración Músico-Vocal Alicantina on s’homenatja a Moisés Davia Soriano director de la Banda Municipal d’Alacant i de la Coral Crevillentina.

Amb nous instruments sufragats pels mateixos músics el nivell musical augmenta i corroborant el fet, guanyem en 1972 el 2n. Premi en el Certamen de Monover i el 1r. Premi en el IV Certamen Provincial en el Teatre Principal⁴ d’Alacant, Primer Premi que aconseguim novament en la següent participació el 17 de febrer de 1974.

4.      Ressenyar que en el vestíbul en acabar el certamen, José Almeria Gisbert amb el bombardí inicia les primeres notes de l’Himne d’Alcoi, sons que els músics de la banda vàrem acompanyar en senyal de respecte i consideració al nostre poble.

Aquest guardó ens permet participar representant a la província d’Alacant i amb les Bandes de Benaguasil i de La Vall d’Uixó en la XVII Demostració del Primer de Maig de 1974 que aleshores se celebrava a Madrid.

Amb diversos actes, cal destacar un concert⁵ en el Temple Egipci de Debod (interpretant-se entre altres, la marxa mora LLANERO I PRESIDENT) i conjuntament per les tres bandes WEST SIDE STORY, VALENCIA, etc. Després, en l’Ajuntament madrileny som rebuts per la Corporació Municipal. Com a cloenda, la nit de l’1 de maig i retransmesa per TVE, la banda actua en l’Estadi Santiago Bernabeu, amb la presència dels Prínceps d’Espanya i del Cap d’Estat de llavors entre altres personalitats.

5.      Cal subratllar l’afectuosa col·laboració en aquests actes de José Mª Valls Satorres, de Juan Tomás Silvestre Tabasco (que aleshores residien a Madrid) i de José Luis Córcoles Bordera.

Doncs bé, aquest entrenament musical sumat als concerts del VII Centenari de Sant Jordi, els actes Santjordians, els homenatges a José Mª Ferrero i a Gerónimo Giménez i altres events per la geografia valenciana, de Múrcia i d’Albacete, ens duu a guanyar novament el 1r. Premi en Alacant (17-10-1976).

Tanmateix cal ressenyar que en aquestes dates ja es una realitat la incorporació de la dona música a la nostra banda, les quals formen part indivisible de l’organigrama d’aquesta Societat Musical.

El 13 de març de 1977, Antonio Mompeán després de 17 anys al capdavant de la Banda i en un entranyable concert en el qual és nomenat DIRECTOR HONORARI, cedeix la batuta a Vicent Ivorra Pujalte, músic format en el si de la banda i que amb aquestes paraules certifica: Todo continuará igual porque estamos cimentados sobre una base fuerte i segura.

Amb aquests fonaments, l’activitat musical continua, però amb l’arribada de la democràcia i a conseqüència de les lògiques i justes revindicacions del patrimoni sindical usurpat per la dictadura, els músics tenim que deixar la ubicació en el carrer de Sant Vicent (Seu de la CNT abans del cop d’estat de 1936) i trobar un lloc on prosseguir la nostra trajectòria.

Es mamprenen diverses gestions i finalment, l’Ajuntament ens cedeix provisionalment les instal·lacions dels antics Jutjats al Passatge de Sant Agustí on traslladem el mobiliari i l’arxiu musical i per tan, continuem ampliant la nostra tasca artística.

No obstant això i després de quasi dos anys de romandre en els Jutjats⁶, sobtadament, i en un termini de 48 hores per orde de l’alcaldia d’aquell moment, els devem deixar arran de la imminent vinguda de la Policia Armada⁷ a la que li han adjudicat aquestes dependències. Altra vegada ens vegem en el carrer atès que les solucions oferides, per diferents causes són totalment inviables. Aleshores, la Filà Llana ens cedeix la seua seu i un fet essencial ens ompli de moral per a prosseguir FENT MÚSICA, com és el guanyar un més després el 1r. Premi del Certamen de Benidorm.

6.      Quatre mesos abans, per raons operatives del I.N.P. ens traslladen a l’últim pis de l’edifici el qual el tenim que condicionar.

7.      Quan la policia s’assabenta, el comandant ens mostra el seu disgust per aquest incoherent fet, atès que no tenia cap noticia del desallotjament. 

Es cerquen possibles solucions per a la continuïtat musical i social i finalment, la Sociedad de Socorros Mutuos El Trabajo, donant-nos tota classe de facilitats ens acull novament, la qual cosa ens permet consolidar la nostra tasca musical.

No obstant, la inquietud de tindre una seu pròpia cada vegada s’accentua més i finalment en 1980 s’adquireix un local pagat i condicionat pels propis músics al Carreró la Marquesina on traslladem totes les nostres pertinències (algunes guardades en els domicilis dels músics).

Accentuar que amb la continua llavor formativa, destacar els HUIT GUARDONS aconseguits baix la direcció de Vicent Ivorra.

Mantenint el mateix camí, en 1985 Rafael Mullor Grau⁸ músic format en la banda és nomenat nou director, aleshores l’Acadèmia musical es reforça i amb l’encert de la nova direcció, es consoliden amb fermesa tots el continguts musicals.

8.      Inicialment, són proposats Benedicto Ripoll Martínez, José M. del Valle Galvañ i Rafael Mullor Grau per a ocupar el primer faristol, però atès que els dos primers es troben dirigint les bandes d’Ibi i de Banyeres, Rafael Mullor és qui desenvolupa el càrrec, reafirmat aquesta decisió un any desprès.

Menció apart mereix l’extensa obra compositiva i els guardons aconseguits pel nou director. Qui no s’ha emocionat al “sentir” la marxa mora UN MORO MUDEJAR, el pasdoble ALS LLANEROS DIANERS, la DANZA COLORISTA o l'AMBAIXADOR CRISTIÀ que tots ells, mai no perdran actualitat gràcies a les seues genials instrumentacions, sense oblidar el poema simfònic HEROICUM, obra dedicada a la seua dona Sònia Vila, música de la banda o el pasdoble ALBIELI dedicada els seus sogres Alberto i Elisa.

En 1990, escollida nova Junta Directiva amb Ernest Llorens Climent de president i amb un conjunt de comissions de treball (artística, econòmica, acadèmica, ...), s’inicia un nou model de gestió molt més compromès amb el desenvolupament institucional i musical de l’entitat. 

Societat Unió Musica d'Alcoi
Llotja de Sant Jordi- 1998

Amb aquest criteri en 1991 José Miguel del Valle Galvañ inicia la seua etapa com a director i ressenyant la persistència en tots els actes musicals, destacar entre altres el concert amb la Primitiva pel 150é Aniversari de la Música Nova, l’intercanvi musical amb l’Associació Musical del Prat de Llobregat dirigida per Adolfo Cloquell Seguí o el nomenament de PRESIDENT HONORARI que rep José Almeria Gisbert en 1996, any on en Alcoi se celebra l’Assemblea General de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), organitzada per les tres bandes alcoianes⁹ i l’Ajuntament d’Alcoi.

9.  Ernest Llorens Climent és nomenat per aquesta Assemblea, Vicepresident Assembleari. Juntament amb Josep Almeria Serrano (President), Ernest Llorens va formar part de la Junta de la FSMCV des de 2006 a 2014. (J. Almeria vocal de 2002 a 2006).

En abril de 2000, amb motiu de la capitania de José Luis Córcoles Bordera i la Filà Llana, amb l’espectacle visual i sonor, CATORZE FILAES DE MOROS, CATORZE MARXES MORES, són interpretades catorze marxes mores en el Teatre Calderón d’Alcoi i subratllar la cordial i mútua convivència de les dues entitats, atès que la Banda ostenta el títol de LLANERO D'HONOR  i la Filà la de MEMBRE HONORARI.

Però novament un succés ens sacseja. Motivat per unes obres que estaven realitzant-se en l’edifici adjacent, es produeix un enfonsament que afecta a la nostra seu, el qual no ens permet accedir a ella. No obstant, gràcies a la immediata ajuda dels membres de l’Ajuntament, que ens cedeixen un local a l’antic Col·legi dels PP. Franciscans, la nostra tasca no es veu compromesa. Això si, per a traslladar tot l’instrumental i mobiliari, va ser precís una grua i traure’l per les finestres.

Posteriorment i a través d’un conveni de col·laboració ens traslladem a l’edifici Orosia Silvestre, instal·lacions on actualment romanem i que condicionem per a continuar desenvolupant la nostra llavor musical i docent.

S’institucionalitzen els Concerts de Nadal i amb l’Harmònica Alcoiana, les tres Societats musicals d’Alcoi en 2001, homenatgem a Amando Blanquer Ponsoda.

Realçar que en l’apartat docent, en l’any 2003 es culmina el projecte formatiu a través de l’Escola de Música, la qual inscrita en el Registre de Centres Docents de la Conselleria de Cultura de la Comunitat Valenciana, imparteix diverses especialitats musicals, mantenint viva la seua il·lusió de formar nous músics, sense oblidar QUE L'EDUCACIÓ MUSICAL, NO POT NI DEU ESTAR AL MARGE DE LA FORMACIÓ INTEGRAL DE TOTS ELS ÉSSERS HUMANS. 

Des del 1r. Centenari de la Societat Unió Musical d’Alcoi fins l’actualitat

Profundament arrelat al si del ric, complex i polièdric entramat cultural i social de la nostra ciutat, aquesta societat musical arriba a l’any 2004, període en el què el subdirector Andrés Arévalo Cots dirigeix amb solvència i bon sentit cinc concerts fins a desembre que es fa càrrec del primer faristol, Francesc Xavier Martínez Martínez.

"BENVINGUT 2005" Sota la seua direcció i amb aquesta capçalera, iniciem els actes "CAP AL CENTENARI" amb un gran ventall d’activitats socials, educatives i per descomptat musicals, ressaltant la celebració dels 12 concerts dedicats als socis protectors, als mitjans de comunicació, a l’Associació de Sant Jordi, a l’Ajuntament d’Alcoi, a la Filà Llana, a la Comparsa Moros Musulmanes d’Elda, al Rotary Club Alcoy, a la Sociedad El Trabajo, ... i com no, als nostres directors i als nostres músics.

Cartell Homenatge de la Fila Llana 

Amb diversos actes adients a l’efemèride transcorre el semestre i el 23 de juliol en el Palau de la Música de València, actuem com a Societat Musical convidada en la VI GALA DE LA MÚSICA VALENCIANA, esdeveniment on es lliuren els Premis Euterpe de Música, en la què interpretem diverses obres i amb l’Orfeó Universitari de València estrenem GENE-SIS, obra simfònica per a Banda i Cor, composta per aquesta gala per Arnau Bataller, famós creador musical per a cinema i televisió.

Destacar el Premi Euterpe de Composició de Música Festera que rep Rafael Mullor per la seua marxa mora AL PRIMER TRO.

Viatgem a Lisboa i participem en un festival de música amb les bandes de Loures i Alcochete i en el Concert de Santa Cecilia s’estrena el pasdoble que Rafael Mullor ha obsequiat als músics de la banda, titulat encertadament CENT ANYS D'UNIÓ, no obstant aquesta alegria es veu afectada per la mort del músic Alberto Sempere Lloret què en senyal de gratitud els músics li dediquem el concert.

El 25 de setembre, els músics de la Societat Instructiva Musical d’Alfafara en el Círculo Industrial d’Alcoi ens fa gaudir de la seua música en un Concert Homenatge com també ho fan els de la Societat Nova d’Alcoi en altre concert el 22 de gener de 2006 al Teatre Salesians (al mateix temps que a la Banda Primitiva pel seu 175é Aniversari).

Com a cloenda, el dia 26 de febrer de 2006 en el Salón Rotonda del Círculo Industrial i de mans d’Àngel Asunción, President d’Honor de la FSMCV, la Unió Musical d’Alcoi rep la Medalla d’or amb motiu del Centenari, i llegint-se una síntesi de tots els actes celebrats en aquest esdeveniment, s’estrena en aquesta gala la SUITE SINCRÒNICA, obra del compositor Ferrer Ferran que amb els tres moviments: I - EL SOMNI COMPARTIT, II - ELEGIA i III - CAP AL CENTENARI, descriu musicalment amb emoció i passió la nostra història.

Finalment el 21 de juliol en el Palau de la Música, rebem el Premi Euterpe a la millor Web bandística atorgat per la FSMCV.

Amb el record sonor i afectiu de tots els actes del Centenari, encetem l’any 2007 lògicament amb música. Prenem part en els Certàmens de Villena i Múrcia i cal subratllar el concert celebrat en el Palau de la Música de València amb un ple de públic interpretant-se entre altres, obres de José Carbonell, Rafael Mullor i Amando Blanquer (octubre de 2008) i en la IX Gala de la Música Valenciana, rep el guardó a l’exdirectiu de la FSMCV per la seua dedicació, José Almeria Gisbert.

Tot i que la activitat musical no cessa mai, en 2012 nomenat Gaspar Nadal Maronda nou director, s’intensifiquen les mateixes dinàmiques musicals empreses anteriorment, vivències que gaudim amb el concert TELL ME A BRAS STORY, del prestigiós quintet Spanish Brass Llur Metalls i interpretada pels músics de la banda, l’obra HERNANDIANA, dedicada a Miguel Hernández que es dirigida pel seu l’autor José Rafael Pascual Vilaplana (1/11/2014), com també què, en la Gala commemorativa del 110é Aniversari de la nostra fundació, celebrada en el Círculo Industrial d’Alcoi, Ernest Llorens Climent és nomenat PRESIDENT D'HONOR, (12-10-2015).

Expressant en música tot el que no es pot dir en paraules, el 19 de juny de 2016, baix l’epígraf de MÚSICA D'ARRELS a la Plaça de la Seu de Xàtiva, interpretem la SIMFONIETA N. 3 de David Penades, la qual recorda la barbàrie ocasionada per les tropes borbòniques a Xàtiva en juny de 1707 dins de la Guerra de Successió. Aquesta obra la vàrem donar a conèixer a Alcoi en el Concert del 9 d’octubre al Teatre Calderón i en Juliol de 2017 amb el CONCERT DE MARIOLA, retem homenatge a Gonzalo Barrachina i Joan Valls en un concert de música i poesia contant amb la col·laboració de Pilar Almeria i Juli Mira.

En gener de 2018, amb Iñaki Lecumberri Camps nou director d’aquesta Societat, iniciem un nou període en el qual la il·lusió i el treball seriós i responsable continuen formant part de la nostra essència musical.

Fragància que en juny i baix la seua direcció transmetem mitjançant la gravació del Cd “De Santander a la Muntanya” patrocinat per la Filà Muntanyesos¹⁰ i el 23 de juliol, gaudim del concert que brinden Ignasi Domènech i Sergi Sempere, músics de la banda i prestigiosos percussionistes professionals estrenant l’obra per a percussió i banda COSINS (per ells) composta per Alfons Yépez Santamaria (Chipi).

10.   Ressenyar la singularitat dels anys 1963 i 1964, en els quals el nostre músic Rafael Moltó Esteve va exercir els càrrecs d’Alferes i Capità en aquesta Filà.

Commemorant el Centenari de la fundació de la Banda de la Cruz Roja¸ en l’estiu de 2019 se celebren diversos actes en la Fundación Mutua de Levante a més d’un expressiu Concert Homenatge a l’Assemblea de la Creu Roja d’Alcoi i el 29 de setembre, en l’Auditori de la Diputació d’Alacant amb un ple de públic, els nostres musics interpreten una important quantitat de música creada pels alcoians Alfons Yépez, Amando Blanquer, Juan Canto i Rafael Mullor.

Dissortadament de 2020 a 2022, a causa de la pandèmia del Covid 19 les tasques docents i musicals es veuen afectades, no obstant i condicionades sempre per les normes sanitàries, aquesta llavor es continua realitzant.

Amb la bona música tot és bo de sentir!. Aquestes percepcions en 2022 i amb els sons del tradicional concert de festes Santjordianes i participant en elles, només una setmana després, guanyem el Segon Premi en el II Certamen d’Interpretació de Música Festera “Vila de Cocentaina”.

II Certamen d'Interpretació de Música Festera
"Vila de Cocentaina" - 2022

Continuem FENT MÚSICA, i amb els actes de Santa Cecília de 2023 interpretem el Concert per a banda i trombó solista d’Alfons Yépez Santamaria “Chipi” amb la participació del músic italià Francesco d’Urso i la MARXA SOLEMNE 1905 dedicada a la banda pel director Iñaki Lecumberri, què per finalitzar la seua etapa com a mestre de la Societat, ens obsequia amb la direcció d’un entranyable “Assortit Nadalenc” en el Teatre Calderón, concert en el que acomiadem l’any.

Enguany encetem una nova etapa musical amb Rafael M. Garrigós García, que atresorant una àmplia trajectòria com a director de banda, orquestra i cor, i amb l’habitual pràctica conjunta de valors com la convivència, l’esforç i la constància, sens dubte, seguirem fent camí en la nostra història musical i social.

Epíleg

Sent que la nostra família musical és una realitat gràcies a la dedicació d’un gran nombre de persones que per raons obvies no les podrem mai reflectir, si que vull que recordem la bonhomia de José Beneyto, d’Amando Oltra i de Francisco Climent, la dedicació de les famílies Cloquell, Ripoll i del Valle, l’impuls d’Inmaculada Ripoll (primera dona música), de Josefa Santamaria i de Laura Climent, dels Socis d’Honor Enriqueta Serrano, Purificación Peidro i Vicente Juan i en representació dels nostres músics, remembrarem als presidents Ernesto Alborch, Francisco Juan Jover Miralles i Aranzazu Pascual (Primera Presidenta) i per descomptat, agrairem i recordarem sempre, l’entrega, la paciència i la sapiència de tots els mestres i directors que ens han acompanyat en els més de 119 anys d’història.

Tanmateix, és important per a nosaltres recordar els homenatges ofrenats, com el de Benedicto Ripoll Peidro, músic decà de la banda i reconegut “xaramiter” alcoià en 1978, o el dels mestres José Mompó i Antonio Mompeán que en 1988 i en un concert pòstum vàrem interpretar les obres que va dirigir i amb les quals vàrem guanyar diversos certàmens,... i memorar a Benjamin Ripoll Martínez, a Àngel Cloquell Seguí o a Alfons Yépez Jurado que en febrer de 1999, els nostres alumnes i músics, amb Música i Poesia i amb el títol CON CIERTO SENTIDO (CONCIERTO SENTIDO), li vàrem retre un sentit homenatge pòstum al qual se sumaren Pilar Almería i Josep Manel Casany recitant diversos poemes.

UN SOMNI COMPARTIT¹¹, Àngel Miró Beneito i la Societat Unió Musical d’Alcoi. Amb aquest somni compartit, recordarem sempre a Àngel, un músic, però sobre tot un amic que ens va deixar orfes de la seua humanitat i de la seua senzillesa i que en 2011 li vàrem tributar el nostre homenatge, com també a Sergi Sempere Ramos, que Amb el cor en la mà, i els batecs de la percussió i de la solfa, va rebre una emotiva manifestació d’estima en un concert pòstum el 24 de febrer de 2022.

11.   Títol del CD editat en record d’Àngel en 2011 i amb la música del seu darrer concert interpretat en el Palau de la Música de València.

En l’hivern de 2022, dissortadament i amb poca diferencia de dies, el nostre cor va patir la pèrdua dels nostres companys Vicent Oltra, Vicent Ivorra i Andrés Arévalo. Que amb MÚSICA AMB ÀNIMA, concert dedicat a Andrés amb la col·laboració dels músics de l’Harmònica Alcoiana, servisquen per sempre d’estima i reconeixement per aquests amics.

Coda 

D’igual manera, cal posar en SOLFA la important funció educativa dels músics i dels mestres de l’Acadèmia de solfeig i d’instruments com Francisco Llácer (mestre en 1931), Benedicto Ripoll Martínez ensenyant els secrets dels instruments de fusta, José Sempere Payá amb les classes de solfeig, Antonio Mompeán i José Almeria (solfeig i metall), Daniel Arévalo Cots (percussió) i l’Escola de Música, què amb Alfons Yépez (President actual) i Àngela Esteve Montilla al front d’ella, la formació de nous músics continua sent fonamental per fer acréixer tot el nostre organigrama: Banda Jove i Banda Simfònica, grups de Música de cambra i solistes, Coral l’Aplec amb Andrés Arévalo, o realització dels Cursos de Percussió Ciutat d’Alcoi, d’Iniciació al Jazz, de Cant i Tècnica Vocal, ... que ens omplen tots ells de bones sensacions sonores.

Emocions que traslladem dins de la programació anual amb els Concerts d’Exaltació a la Música Festera i la participació en les nostres festes, en les d’Elda i en altres poblacions, o els concerts i audicions on han col·laborat solistes com José Castelló Rizo (percussió) Antonio Miguel Santos (clarinet) o Bene Ripoll Belda (xaramita), i sens dubte, les gales amb que rememorem la Festivitat de Santa Cecilia o el Nadal, on totes elles gosen d’una personalitat pròpia.

Sense oblidar la festivitat de la nostra patrona, recordar del Nadal els CONCERTS EN  FAMÍLIA amb Fernando Argenta i els alumnes de la nostra Escola i els RECITALS D'ARREL VALENCIÀ  amb Pep Gimeno “Botifarra”.

En 2016 amb motiu del 400é Aniversari de la mort de Cervantes, subratllar l’espectacle LIBERRIMO MIGUEL amb la Companyia de teatre “La Dependent” d’Alcoi i en 2017, amb un extens repertori de música associativa, tots vàrem fruir del violinista Ernest Llorens Satorre amb el seu concert NEW YORK JAZZ PROJECT. 

 A més, hem gaudit de jornades d’esplai i diversió amb la música de ball interpretada per les orquestres Hawái, Juventud Unión Musical i Rasgos.

Finalment, vull concloure aquest treball amb unes paraules del meu amic Ernest Llorens Climent dedicades a la nostra banda: 

La memòria ens evoca a totes i tots els que van unir els seus desitjos, aconseguint materialitzar-los en evidències capaces de ser compartides i de cristal·litzar-se en la veritat, en aquesta veritat que avui som.

... I de la mà de la música seguirem somiant!.

Treball realitzat per Vicent Agulló Pérez

10 de març de 2024

Salut i Música.

TREBALLS QUE ESTAN INCLOSOS EN LA REVISTA DE CULTURA I ENSENYAMENT EINES