Translate

dimarts, 18 d’agost del 2020

UNA APROXIMACIÓ A LA SEUA OBRA POÈTICA - Mª MILAGRO JORDÁ I PUIGMOLTÓ – UNA POETESSA DEL SEGLE XIX

VAP 44-4ª 

En aquesta 4ª entrega de la 1ª Part del treball publicat en la Revista LILIA de 2016 “Mª Mlagro Jordá i Puigmoltó – Una poetessa del segle XIX”, vull aproximar-vos amb diverses composicions a la seua l’obra poètica.

Sabem que els principis fonamentals de les arts, naixen en la natura i per això, mai no pararà de treure conseqüències.

Amb aquest precedent, en l'art poètic, els versos estan sotmesos a diverses mesures, capacitat que Mª del Milagro, en el seu anhel, va saber comunicar en aquests poemes, utilitzant el ritme, la rima i els diversos recursos literaris de la forma més convenient, transmetent-nos els seus pensaments, les seues creences i les seues vivències, percepcions que són les que vull difondre en aquest treball, vinculant-los, amb diversos successos ocorreguts i amb varies obres d'infraestructura construides al llarg del segle XIX (Veure els fragments del dijous 9 de juliol i els dels dijous 13 d'agost i dissabte 15 d'agost).

Continuant amb aquest treball, matisar que les composicions de María de Milagro Jordá, fidelment transcrites, tenen una clars detinataris, és a dir, la seua obra poètica parla de la Mare de Déu, dels amics, dels esdeveniments, ... però per raons d'espai, només podré transcriure i comentar alguns dels seus poemes.

En aquesta primera secció dedicada als "ASUNTOS SERIOS" vull distingir la imatge poètica dels següents tres versos de "INSPIRACIÓN y DEDICATORIA a la PURÍSIMA CONCEPCIÓN de la FUENTE ROJA":

Cal recordar que en molts dels seus poemes, els protagonistes són els sentiments religiosos, lúgubres i nostàlgics, més tristos que alegres, i en els quals coneixem a la seua família (mare, germana, cosins, nebots,...) a través de les seues defuncions, com en aquest Epitafio en la tumba de mi querido sobrino Joaquín Rico y Jordá, muerto a la edad de 5 anos:

En canvi, aquest altre vers, En la tumba de Inés y María de Igual y Garrigos, muertas á la edad de 4 y 6 años respectivamente, ens mostra amb una singular musicalitat, una esperança en l'altra vida:

Els éssers als quals van dedicades aquests poemes, possiblement van ser inhumats en el Cementeri construït en la part alta de la població (al S. XX conegut per Cementeri vell al final del carrer de Sant Vicent), el seu origen el trobem en la Reial Cèdula del 3 d'abril de 1787, signada pel rei Carles III que disposava no inhumar als difunts en les esglésies.

El Cabildo reunit el 12 de desembre de 1803, arran del perill de contraure infermetats i epidèmies i per les males olors -El sagristà de la vila Pedro Juan Botella va manifestar "Que era cierto que de las tres sepulturas comunes que había en la Iglesia Parroquial, dos se hallaban llenas, y la tercera a la mitad; que las sepulturas tenían mucha humedad y no tenían osario" (sic)- i per l'augment d'habitants en la vila, va acordar construir un nou cementiri en la part alta, exactament en l'Altet de la Creu (com he dit adés, a la part d'amunt del carrer de Sant Vicent). La construcció d'aquest cementiri la va dirigir l'arquitecte Juan Carbonell i Satorre i després de quasi deu anys entre el projecte i la construcció, "Fué bendicido y abierto al público el día 4 de febrero de 1812". Afegir que gràcies a la seua situació, al sud d'Alcoi "su proximidad no puede nunca perjudicar á la salud pública, por los continuos vientos que la orean, especialmente los de levante" (sic).

La primera partida de defunció del dia 24 de febrer de 1812, duu la següent nota: "El difunto que antecede (Jorge Pérez y Pérez) fué el primero que se enterró en el Cementerio, y este era el sepulturero".

Per continuar amb la tendresa del seu esperit nostàlgic, d'anhel maternal i amb un raig de llum i esperança, tenim que llegir el versos d'aquest sonet titulat A Mi Madre en su ausencia.


L'ésser humà té el privilegi de fusionar totes les emocions i els sentiments a través de l'ànima. En aquest cas els pensaments de la nostra dama, són mostrats a través d'aquestes dècimes dedicades a María Corbí y Asensi, el seu tìtol ho diu tot, La belleza del alma:

Finalment dir què, amb els quatre fragments inserits en el meu bloc, finalitze la 1ª Part dedicada a la interessant i peculiar trajectòria personal i literària de MARIA DEL MILAGRO JORDÁ I PUIGMOLTÓ - UNA POETESSA DELSEGLE XIX i a diversos esdeveniments que van ocórrer en Espanya i en Alcoi al segle XIX.

Ressenyar que amb la secció dedicada als "ASUNTOS FESTIVOS", extensa i enginyosa col·lecció de xarades, reprendrem pròximament la 2ª part del treball publicat en la Revista LILIA de l'any 2017.

Com tots sabem, la "Charada - Xarada" és una endevinalla en què es tracta d'encertar una paraula a partir d'una indicació sobre el seu significat i el de les paraules que es poden formar prenent-ne una síl.laba o combinant-se dos síl.labes o més.

       En la 2na. part, amb les quatre xarades seleccionades, recordarem diversos episodis de la història d'Espanya com també altres esdeveniments ocorreguts en l'Alcoi del segle XIX.

Amb la Poesia i la Història, Salut i Música.

BIBLIOGRAFIA:            

ÁLBUM POÉTICO DEDICADO Á LA PURÍSIMA CONCEPCIÓN DE LA FUENTE ROJA, AMADÍSIMA PATRONA DE ALCOY, CON  MOTIVO DE LA RESTAURACIÓN DE SU SANTUARIO, POR DOÑA MILAGRO JORDÁ Y PUIGMOLTÓ DE SAMPER. Impresor-Librero FRANCISCO COMPANY -1886.

LA REALIDAD IMAGINANA. MILAGRO JORDÁ Y PUIGMOLTÓ. – PEPA BOTELLA DE CASTAÑER. Ajuntament d’Alcoi – Institut de Cultura Juan Gil Albert. 1998.

CRECIMIENTO URBANO DE ALCOY EN EL SIGLO XIX. José Cortés Miralles. Artes Gràficas Saler - Excmo. Ayuntamiento Alcoy 1976 

Manual de la història d’Alcoi. Ricard Bañó i Armiñana – Misèria i Companyia – Llibreters, editors i paperaires. Alcoi 1999.

HISTORIA  RELIGIOSA DE ALCOY. José Vilaplana Gisbert. Pbro. Imprenta de Payá. Alcoy 1903

GUIA DE ALCOY. Remigio Vicedo Sanfelipe. Imprenta El Serpis. Alcoy 1925

Història d’Alcoi. Edició commemorativa del 750e aniversari de l’atorgament de la Carta Pobla. Ajuntament d’Alcoi – Editorial Marfil 2006. Josep Lluis Santonja Cardona i Josep Mª Segura Martí. - Angel Beneito Lloris, Rafael Hernández Ferris i Ramón Molina Ferrero (El segle XIX, època de canvis i revolucions). Joaquim Cuevas Casaña (La industrialització en el segle XIX).

PERSONAJES ALCOYANOS. Rafael Abad Segura 2002.

Historia de España y de los pueblos Hispanoamericanos hasta su independència – Tomo iii. Manuel Rodríguez Codolá - Miguel Santos Oliver - Editor Miguel Seguí Barcelona 1919.

ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:
1a.Part 2016 (El treball complet està en l'edició en paper de la Revista LILIA)

2a. Part 2017: Pòrtic 2017  -  5a. E.  -  6a. E.  -  7a. E,  -  8a. E.

Pòrtic treball 2016: Maria del Milagro Jorda i Puigmoltó "Una poetessa del segle XIX

1a. Entrega 2016: Alcoy en el dia 9 de julio de 1873

2a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra social

3a. Entrega 2016: Pròleg i ressenya de l'àlbum poètic


dissabte, 15 d’agost del 2020

PRÒLEG I RESSENYA DE L'ÀLBUM POÈTIC "DEDICADO A LA PURÍSIMA CONCEPCIÓN DE LA FUENTE ROJA

VAP 44-3ª

Mare de Dèu dels Lliris i Sant Felipe Neri
La Mare de Déu dels Lliris
i Sant Felipe Neri

En aquesta 3ª entrega del treball publicat en la Revista LILIA de 2016, “Mª Milagro Jordá i Puigmoltó – Una poetessa del segle XIX”, vull remembrar diverses dades del pròleg i alguns fragments de la Ressenya Històrica de la miraculosa troballa dels Lliris en la Font Roja, inclosos en l'Àlbum Poètic dedicat a la Mare de Déu dels Lliris amb motiu de la restauració del seu santuari.

Abans d'encaminar-nos per la primera secció de l'àlbum poètic, part que aquesta dama dedica als "ASUNTOS SERIOS", vull posa el relleu la imatge de "La Purísima Concepción de la Fuente Roja ó de los Liris Milagrosos venerada en el Monte Carrascal de Alcoy" que figura en la primera fulla de l'obra. Aquesta imatge de l'escultor valencià José Esteve Bonet, va ser destruïda en l'any 1936.

Tot seguit, l'autor del pròleg el prevere José Vilaplana Gisbert (autor de "Historia Religiosa de Alcoy"), expresa: "Si el prólogo es la introducción de un libro, en la que se condensa el pensamiento del autor, ó se aclara el objeto que se propone, ó el fin que pretende, pronto ha de verse como este libro es sencillamente el álbum de una noble i cristiana dama", tot seguit revela que "Resaltan generalmente en estas poesias, la riqueza de imaginación y la delicadeza de sentimientos, fecundas fuentes de la inspiración artística" en la que predomina el sentiment religiós, "reflejo fiel del alma de la autora y precioso legado de la educación y de la sangre". El prevere ens anuncia les dos seccions en que està creat l'àlbum, les de "carácter serio y las de carácter festivo", finalitzant el proemi, manifesta que "El celo por la pronta reedificación del Santuario de la Purísima Concepción en la Fuesnte Roja, unido á consideracionesz personales" són els motius que li han estimulat a escriure'l.

En el capítol dedicat a la "Reseña Histórico-Descriptiva del Santuario de la Fuente Roja", els editors de l'obra accentuen: "Siendo el Santuario de la Purísima Concepción de la Fuente Roja el piadoso motivo que impulsa y el santo fin á que se consagra la publicación del presente libro, parécenos justo y conveniente dar á sus lectores alguna idea de la situación tipográfica y de la significación histórica del expresado santuario ...", i definint la deliciosa harmonia del paratge, preceptuen que "Religión y naturaleza han combinado sus gracias y entrelazado sus encantos en torno a este bendito santuario a la Virgen".

Declaració feta en la cort del Justicia en la Vila de Alcoy en el any 1653 sobre lo milagre de les Zebetes en la flor del Lliri; que es trobá junt á la Font Roja en lo Carrascal de esta vila, on se mostrá la imatje de la Purísima Concepció de la Mare de Deu ...

Aquesta extensa acta testimonial autèntica signada pels demandants, pels testimonis i pel Tribunal, va romandre en l'Arxiu de la Parròquia de Santa Maria fins el 25 de maig de 1855. "En esta fecha fue sacada dicha acta por el archivero. Murió este sin devolverla y acaso envuelta entre otros papeles inútiles, se extravió en la casa mortuoria. Queda una copia autorizada por Notario público, y varias copias simples, una de ellas, la tenemos a la vista". Nota al peu de pàgina que figura en l'Àlbum poètic.

Sabem que aquesta acta, descriu minuciosament l'extraordinari miracle ocorregut el 21 d'agost de 1653 en el que el paborde de la Metropolitana de València, l'alcoià Antonio Buenaventura Guerau i Montllor troba entre uns esbarzers un LLIRI amb la imatge de la INMACULADA VERGE MARIA: á unos catorze pasos de donde brotó el primero, vieron ambos sacerdotes otro segundo Lirio lozano y esbelto como aquel, circuido de espinas y erizos. -Es refereix al rector de Confrides Mossèn Pérez (sic)-. Destacar la visita del cavaller Luis Merita el mateix dia i que al dia següent bajaron del Carrascar el paborde i compañeros, llevando los lirios que para la exibición pública fueeron depositados en la sala de la Villa. Fer constar què "la noticia de este milagro corrió rápidamente por España y fuera de ella. El Rey D. Felipe IV pidió explicaciones sobre tan extraordinario suceso, y con este conocimiento se enardeció su fe y devoción hácia el privilegio singular de la Madre de Dios, ..".

Escultura de la Mare de Déu dels Lliris
Obra de José Pérez Peresejo - 1927

Per enllestir aquesta ressenya, destacar que per fer més accessible el camí a la Font Roja, està construint-se una nova carretera que "por la amenidad de sus vistas, la pureza de sus aires, y la frescura de sus manantiales, está llamado á ser sin duda el paseo favorito, y á denominarse con toda propiedad el balcón o mirador de Alcoy".

El papa Alejandro VII, mitjançant una butlla expedida en Roma el 8 de desembre de 1661, "apoya la declaración del culto de la preservación original de la culpa en el primer instante de la Concepción de Maria Santísima, prohibiendo las disputas así públicas comoprivadas sobre este punto: cuya Declaración fué publicada con grande solemnidad en esta entonces villa. considerándola como efecto del milagro obrado en la Fuente Roja. En el año 1664 concedió el mismo papa Alejandro VII á instancias de dicho embajador (D. Luis Crespi de Borja) el rezo de la Concepción con octava".

Tots sabem que són molt benvolguts i de gran estima els versos que es canten en les romeries en honor a la Verge del Lliris, per la qual cosa és una satisfacció transcriure aquresta composició en valencià dedicada a la "Purísima Concepción de la Fuente Roja en su traslación á la ciudad de Alcoy con motivo de la reedificación de su Santuario", i que van ser recitats en la romeria del diumenge 8 de juny de 1884.

En el capítol XVII de la "Historia Religiosa de Alcoy" del prevere José Vilaplana Gisbert (autor del pròleg de l'àlbum poètic motiu d'aquest treball) i premiada aquesta Història Religiosa amb "una estatua ecuestre, de plata, de San Jorge Mártir" en el Certamen Literari celebrat en 1890, en la convocatòria i programa de la Romeria de 1884 a partir de la pàgina 587 ens diu:

¡A LA FUENTE ROJA!

Este fué el popular saludo y la frase entusiasta, que nuestros abuelos adoptaron como una palabra de compromiso y una llamada eficaz á todos los alcoyanos, para que el domingo 26 de mayo de 1743, fiesta de San Felipe Neri, nadie faltase al lugar de la cita.

A la Fuente Roja oyóse repetir por todos los ámbitos de la entoncers Villa, y nadie desoyó el llamamiento.

El objeto de aquella imponente Romeria al Santuario de la Purísima Concepción, fué determinar la construcción de un nuevo y más capaz Santuario, en sustitución del antiguo que amenazaba derrumbarse. (Com tots sabem Mª Milagro Jordá va contribuir amb la publicació del seu Àlbum Poétic a més d'altres contribucions dineràries a aquesta obra).

A continuació ens comunica, "... Alcoyanos: que el domingo 25 de Mayo de 1884, víspera de San Felipe Neri, segundo patrono del Santuario de la Púrísma Concepción, ninguno de los que se encuentren con fuerzas para superar las escabrosidades del Monte Carrascal, falte á la Fuente Roja (Las abubdantes y continuadas lluvias, fueron la causa de diferirse la Romeriahasta el domingo 8 de  Junio, Fiesta de la Santísima Trinidad).

Sí, ¡á la Fuente Roja! pero sin olvidar que vamos a practicar un acto sagrado de religión;  que hemos de asistir á la Romeria con un espírtu de devoción interior y de compostura exterior que edifiquen á la fé y á las prácticas religiosas que nos legaron nuestros antepasados".

A continuació és detallat minuciosament tot el programa de la Romeria. 

Tanmateix vull ressaltar a SANT FELIPE NERI com a SEGON PATRÓ del SANTUARI de la MARE DE DÉU DELS LLIRIS.

Josep Lluis Santonja amb l'edicio en 2001 per Lloréns Libreria de: ALCOI - SOCIEDAD, FIESTAS, DEVOCIONES, ICONOGRAFIA (S. XIII-XIX), pàg 161 ens transmet: "... otros testigos del hallazgo de los bulbos con la imagen mariana como el rector de Confrides, mosén Gregori Santamafria, con los sacerdotes mosén Agustí Valls y mosén Josep Just, residentes en Alcoi, el labrador Joan Pérez i los ciudadanos Joan Gisbert y Lluis Merita ...". I en la pàg. 205 ens comunica: "... al introducirse el culto a Nuestra Señora aparecida en los lirios del Carrascal, también favoreció a San Felipe Neri. Renunció el pavorde a aparecer representado en imagen escultórica (referint-se a Antonio Buenaventura Guerau i Montllor) junto a Nuestra Señora y pidió que en su lugar se incluyese a San Felipe Neri. Desde entonces es costumbre representar a Nuestra Señora de los Lirios y a sus pies el santo italiano".

Així mateix el prevere José Vilaplana en la "Historia Religiosa de Alcoy", pàg. 398 en diu: "Las primeras imágenes de la Purísima Concepcion y de San Felipe Neri, que hubo en este Santuario, estaban separadas en diferentes peanas, ... que los Electos, ó señores de la Junta, llevaban las dos andas de los Patronos del Santuario"(sic).

Cal destacar que Antonio Buenaventura Guerau y Monllor, nascut a Alcoi es va graduar en arts i teologia desenvolupant en diferents etapes la càtedra d'Arts en el Estudi General de València a més d'examinador en les facultats d'Art i Teologia i prefecte d'estudis en Reial Col·legi del Corpus Christi de València En l'any 1648 obté, la càtedra de Teologia Escolàstica en València i va ser "Calificador del Santo Oficio" sent aquest paborde un extraordinari orador (es van publicar com a mínim quatre sentits sermons). 

En poques línies, el paborde Guerau, al ser una ànima altament religiosa i molt influenciada per diverses manifestacions divines, va ser tutor de Pere Esteve, un afamat i estrany frare valencià que realitzava diversos successos excepcionals, i com tots sabem, aquest religiós alcoià, va ser el principal testimoni de la miraculosa i extraordinària troballa que va succeir quan amb altres religiosos de les parròquies d'Alcoi estaven realitzant uns exercicis espirituals en aquest paratge tan singular i apartat en aquells moments, com és el Carrascar de la Font Roja     

Finalment s'ha de tenir en compte que pel seu caràcter sobri i reclòs, va formar part, desenvolupant el càrrec de prepòsit (director) de l'Oratori de Sant Felipe Neri de València, fundada pel Sant en 1645 en l'Església de la Congregació en la plaça de Sant Vicent Ferrer. Així mateix el paborde Antonio Guerau va ser "La alma mater" de la devoció al Sant Felipe Neri a Alcoi fomentant els exercicis espirituals per obrir més tard (el 3 de novembre de 1677) la "Escuela de Cristo en Alcoy", congregació de perfecció cristiana que acollia a religiosos i a seglars a traves "obras de misericordia, la predicación, la música sagrada y el fomento de la piedad popular.". (Textos extrets de diverses fonts i del volum de Josep Ll. Santonja).

 Amb la Poesia i la Història, Salut i Música.

ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:
1a.Part 2016 (El treball complet està en l'edició en paper de la Revista LILIA)
En la última entrega insereix tota la bibliografia consultada.

2a. Part 2017: Pòrtic 2017  -  5a. E.  -  6a. E.  -  7a. E,  -  8a. E.

Pòrtic treball 2016: Maria del Milagro Jorda i Puigmoltó "Una poetessa del segle XIX

1a. Entrega 2016: Alcoy en el dia 9 de julio de 1873

2a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra social

4a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra poètica



dijous, 13 d’agost del 2020

UNA APROXIMACIÓ A LA SEUA OBRA SOCIAL - Mª MILAGRO JORDÁ I PUIGMOLTÓ – UNA POETESSA DEL SEGLE XIX

VAP 44-2ª

En aquesta 2ª entrega del treball publicat en la Revista Lilia de 2016 “Mª Milagro Jordá i Puigmoltó – Una poetessa del segle XIX”, vull aproximar-vos a la seua i interessant obra social.

Podem dir que la burgesia en aquest segle va ser el grup social més influent i econòmic de l'estat espanyol arran de la industrialització del comerç i de les empreses financeres. 

Els membres de la burgesia imitaven als aristòcrates en la celebració de festes i reunions en els salons de les seues luxoses residències. A Alcoi, a més, els xicotets comerciants, metges, advocats, etc. també compartien aquestes gales. La vida de Mª Milagro Jordá y Puigmoltó no va ser una excepció, ja que formava part d'aquesta societat, classe que organitzava aquestes vetllades i en les quals, els recitals de música i de poemes, conjuntament amb jocs d'atzar, recerca de xarades o tertúlies crematístiques, eren compartides d'una forma amena o fins i tot sarcàstica per part de tots els concurrents. Així i tot, cal destacar la llavor altruista que amb la formació religiosa, desenvolupaven moltes d'aquestes dames en pro de les persones més necessitades.

Per conèixer la seua llavor, cal recordar que Maria del Milagro Jordá y Puigmoltó va nèixer a Alcoi el dia 2 d'abril de 1823 i va ser bategada en la Parròqui de Santa Maria, com també destacar que per la condició social i religiosa dels seus pares "Doña María del Milagro Puigmoltó y Ortiz de Almodóvar, descendiente de una de las más ilustres familias de Alcoy, y su padre, el noble y distinguido Caballero Don José Jordá y Jordá, (maestrante de la Real Maestranza de Caballería de Valencia, Institución creada en l’any 1690)", va cursar la seua ensenyança en el Col·legi del "Real Monasterio de las Religiosas Salesas" d'Oriola.

Ressenyar que l'educació que va rebre en aquest col.legi és un reflex de la societat burgesa en la qual va viure, és a dir, va ser "educada con la mayor pureza religiosa y al propio tiempo con los adornos necesarios á quien había de ocupar un lugar distinguido en la sociedada més, al ser una persona extraordinàriament intel·ligent “se prestaba sin esfuerzo á todos los estudios, así como á todas las labores propias de su sexo".

Als quatre mesos d'haver complert 14 anys (el dia 5 d'agost de 1837), es va casar amb el noble José Luis Samper de las Casas, natural de Sax, fundant el seu domicili familiar en la "Plaza de San Agustín nº 24"  d'Alcoi, (actualment Plaça d'Espanya).

Aquesta dama, espill de virtuts i model d'esposa, no va tindre fills, no obstant això, dotada d'un extraordinari caràcter familiar i d'un gran esperit caritatiu, era inqüestionable tan per la seua ajuda com pel seu afecte amb les persones més desfavorides.

Com des d'ara veurem, cal destacar la importantíssima i altruista llavor social que es va dur a terme en aquesta ciutat en la segona meitat d'aquest segle com va ser la construcció i adequació de l'Asil de "Las Hermanitas de los Ancianos Desamparados", congregació religiosa que té la missió d'acollir als ancians en un ambient familiar per atendre les seues necessitats materials, d'afecte i espirituals.

Aquesta Congregació va començar la seua llavor "el dia 11 de mayo de 1878 vispera de la festividad de Ntra. Señora de los Desamparados"  en una casa del carrer de Sant Josep, propietat d'Eugenio Llopis i Camila Miralles, però al augmentar el nombre de persones acollides, es van traslladar a l'antiga fàbrica de cigarretes del carrer de Santa Teresa (Sant Blai) i més tard, per dificultats en el pagament del lloguer, l'antic Hospital de la Plaça de Mare de Déu va ser cedit per l'Ajuntament per allotjar a aquests ancians. 

"La necesidad de construir un edificio para las Hermanitas de los Pobres, si se quería que esta institución permaneciera entre nosotros, estaba en la conciencia de todas las personas piadosas".

Aquest fragment va ser inserit en la "Revista de Alcoy nº 115" del diumenge 8 d'agost de 1880. Un any abans, el dia 28 de març de 1879, diverses ànimes benefactores, encapçalades per Jaime Pajarón y Ripoll, Arxipreste de la Parròquia de Santa Maria, Francisco Pastor Boronat i Francisco Navarro y Martínez, Sacerdot de l'Església de Sant Maure i Sant Francesc, es van reunir en la llar de Maria del Milagro i del seu marit José Samper, per disposar de quina forma dotar a aquesta Congregació d'una casa, aleshores, aquest matrimoni va donar desinteressadament un terreny situat en el Camí de les Ombries o la prolongació del Carrer de la Corbella, (des de 1985, Santa Marta i actualment El Camí).

Després de molts càlculs, el projecte signat per l'arquitecte José Moltó i Valor (autor de l'estudi de reconstrucció de l'Ermita de la Font Roja en 1884), va prendre forma atès que les obres dirigides per José Verdú van començar el 25 d'agost de 1879 amb aportacions i donatius (constatar que es van reunir 240.000 reials). Aquestes obres fetes en menys d'un any van ser inaugurades amb les instal·lacions més indispensables el dia 8 d'agost de 1880 .

Destacar la crònica de Francisco de A Sempere publicada en la "Revista de Alcoy nº 115":

El edificio que hoy van á estrenar las Hermanitas de los Pobres con sus ancianos acogidos mide 22 metros y 50 centímetros de fachada y 13 metros de fondo, con un huerto de 35 metros de largo po 22 y 50 centímetros de ancho. La fachada es toda de piedra y ofrece un aspecto sumamente bello, pudiendo albergarse en este edificio 50 acogidos y 10 hermanitas. Tiene la casa todas las piezas indispendables para el servicio á que se destina con camas de hierro y todos los muebles y ropas necesarias, y además un bonito oratorio y un espacioso huerto, porque D. José Samper de las Casas y su virtuosa señora Dª Milagro Jordá, fueron muy pródigos en la cesión de terreno ...

Constarar que en l'ùltim testament de Mª del Milagro es va fixar "una renta perpetua ó por el mayor tiempo que permitan las leyes patria" pel manteniment de la residència. A més, la cláusula vintè setena, disposa que es construirà una església al costat de la Casa Asil amb una capacitat similar a la de la Mare de Déu dels Desamparats, destinada al culte del poble i dels acollits. (Timoteo Briet i Montaud, Arquitecte municipal amb Jorge Vilaplana Gisbert projecten aquesta església). Dintre d'ella, es construirà un senzill panteó "en el que se colocará su cadaver y el de su mencionado esposo". (Les seues restes romanen en una urna en l'altar major de la capella de l'actual residència del "Hogar San José" en el carrer de Santa Teresa de Jornet). 

Làpida que roman en la capella

En la clàusula vintè vuitena, es prevé la construcció d'una casa i un hort "que ha de servir de morada del capellán que ha de tener a su cargo la dirección y asistencia espiritual del citado asilo". L'església i la casa van ser inaugurades el 29 de juliol de 1893.

A més de les nombroses obres de caritat efectuades en la ciutat, i altres decisions, llegades en l'últim testament, convé destacar que la clàusula trenta tercera i successives disposa d'una renda per la construcció i adequació en el mateix carrer, d'un col·legi catòlic. En aquest recinte va veure la llum el "Patronato de la Juventud Obrera" que posteriorment, i ja al segle XX, amb una altra parcel·la es va edificar l'actual Col·legi dels Salesians Sant Vicent Ferrer.

Vull recordar la sentida nota necrològica inserida en la "Revista de Alcoy" del dia 22 de gener de 1887, la qual resumeix perfectament la personalitat i la humanitat d'aquesta dama.

Ayer a las nueve de la mañana entregó su alma á Dios la virtuosa señora Dª Milagro Jordá y Puigmoltó, esposa del acaudalado propietario D. José Samper de las Casas á una edad avanzada, después de una larga y penosa enfermedad sufrida con resignación cristiana.

Las cuantiosas limosnas que la finada distribuye entre los pobres, su profunda piedad, el cáracter simpático que la distingue y el pertenecer á la antigua nobleza han hecho que su muerte haya impresionado vivamente al público y que haya sido generalmente sentida.

Pocas semanas antes de su muerte dió á conocer el "Album Poético", dedicado á la Purísima Concepción de la Fuente Roja, del que ya nos ocupamos, preciosa colección de poesias cortas, pero sentidas, en el que predomina el tono lúgubre, propio de las almas que padecen y las miras elevadas del alma que es condición de los que creen.

Que el Cielo la haya acogido en su seno y descanse en paz.

Fragment del treball publicat en la Revista Lilia de 2016, (pàg. 74 a 81).

El meu agraïment a Pepa Botella de Castañer, autora de l'assaig "La Realidad Imaginada. Milagro Jordá y Puigmoltó".

Amb la Poesia i la Història, Salut i Música.


ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:
1a.Part 2016 (El treball complet està en l'edició en paper de la Revista Lilia)
En la última entrega insereix tota la bibliografia consultada.

2a. Part 2017: Pòrtic 2017  -  5a. E.  -  6a. E.  -  7a. E,  -  8a. E.

Pòrtic treball 2016: Maria del Milagro Jordá i Puigmoltó - Una Poetessa del segle XIX

1a. Entrega 2016: Alcoy en el dia 9 de julio de 1873 - 147 anys dels Fets del Petroli

3a. Entrega 2016: Pròleg i ressenya de l'àlbum poètic

4a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra poètica