Mª del Milagro Jordá y Puigmoltó, una poetessa en el segle XIX - Revista LILIA 2017 VAP 49-4
“ASUNTOS FESTIVOS – CHARADAS” 8a. entrega
Vull finalitzar el treball amb aquesta xarada escrita amb seguretat a primers de febrer de 1873. Redactada en un valencià clar i comprensible, tenim que endevinar la seua solució, que passa per encertar el seu nom, apel·latiu que representa a un vegetal molt comú, un vegetal i un animal semi-domèstic tots dos en un, i una porció gran de líquid.
XARADA XXII (pàg 147) - FUCHIREM AL CAP DEL MÓN
 |
| Francesc Pi i Margall |
Sentada baix ma primera,
Sentir cantar la tersera.
Y el dos y tres arrancar;
Mes crec no ham de disfrutar
Este estiu tan plaer,
Pues si el tot pucha al poder
Fuchirém al cap del mon,
Viachant per la segón
Volent ó sense voler.
Aquesta xarada escrita en valencià tracta volent ó sense voler del 1r. President de la Primera República Espanyola Francesc Pi i Margall.
Iniciem el vers amb M'agrada en el camp estar Sentada baix ma primera, és a dir baix un "PI".)
Continua dient: Sentir cantar la tersera. En el camp podem veures entre altres animals el "GALL".
El quart vers explica que: Y el dos i tres arrancar. Quina planta mediterrània de fulles grosses en forma de ventall, flors més o menys groges i fruits semblant al dàtil descobrim sovint?, la resposta és el margallò. Milagro li lleva la última lletra i la solució queda en "MARGALL", és a dir dos i segón correspon al "MAR" i el tres al "GALL".
... Pues si el tot pucha al poder, doncs el tot es refereix a "PI i MAR GALL", segon president espanyol de la República ... Fuchirém al cap del mon. Viachant per la segon (pel MAR) Volent ó sense voler.
El sarcasme i la sagacitat que reflecteix la nostra dama en l'anterior composició sobre Francesc Pi i Margall - (1824 - 1901), vull en certa forma equilibrar-la perfilant breument la seua biografia.
Doctor en dret, filòsof, escriptor i polític vinculat al Partit Demòcrata pren part en la Revolució de 1854 on publica les seues idees federalistes, director del periòdic "La Discución" en 1866 s'exilia a París on profunditza amb els coneixements socials de Proudhon. En 1868 torna a Espanya i és designat diputat en les Corts Constituents, no obstant s'oposa al marcat caràcter monàrquic de la Constitució de 1869.
L'11 de juny de 1873, es proclamat President de la Primera República Espanyola, partidari d'un model federalista i a falta d'una nova constitució, amb el lema de "Orden y Progreso", vol abastar un extens programa de reformes socials i polítiques, però a causa de les Revolucions Cantonals en algunes ciutats de València, Múrcia i Andalusia, concrets episodis de la Tercera Guerra Carlista com també, per conspiracions alfosines i desavinences republicanes, el dia 18 de juliol de 1873 es veu obligar a dimitir. El 3 de maig de 1874 pateix un atemptat del que ix indemne.
Ressenyar que amb la Restauració Borbònica, abandona la vida política fins 1880 que torna gràcies a la flexibilitat dels governs liberals. En 1891 edita el periòdic "El Nuevo Régimen" a més de reorganitzar i definir el projecte republicà. És escollit diputat els anys 1886, 1891 i 1893, però la seua notorietat va decaient amb motiu de la seua oposició a la Guerra amb els Estats Units d'Amèrica arran de la Guerra de Cuba (1895 - 1898) i de formular la independència de diverses colònies. (més dades en la "Real Academia de la Historia").
El 4 de gener de 1874, el general Pavia assentant un colp militar, dissolt les Corts republicanes, i amb un govern presidit per Francesc Serrano suspèn la Constitució, anul·lant els drets i les llibertats adquirides. Poc després amb el pronunciament de Martínez Campos el 29 de setembre de 1874, la Restauració Borbònica enceta una nova etapa amb la proclamació d'Alfons XII com a rei d'Espanya(14).
En aquest període, caracteritzat per una certa estabilitat institucional, es conforma un model liberal d'estat amb la incorporació de diversos moviments socials, culturals i polítics, tot fruit dels canvis econòmics produïts en la Revolució Industrial. No obstant amb la dictadura de Primo de Rivera, s'anul·len moltes d'questes transformacions socials, raons que finalment generen la vinguda, de la Segona República el dia 14 d'abril de 1931.
Inqüestionablement, amb aquestes quatre xarades coneixem a una dama culta i intel·ligent, què amb un temperament extravertit i apassionat, dóna una visió crítica però raonada de les seues idees, que emmarcades amb el títol de "Asuntos festivos-charadas", ens convida a reflexionar sobre uns capítols de la nostra història no obstant desprès d'haver transcorregut quasi dos segles, i què amb distints matisos, a hores d'ara observen una evident concordança.
Finalment assenyalar que en aquests dos treballs, (el primer publicat en la Revista LILIA de l'any 2016 i aquest de 2017), he volgut sintetitzar des del naixement de Mª del Milagro Jordá i Puigmoltó el dia 2 d'abril de 1823 fins el 21 de gener de 1887, dia en que va morir, determinats esdeveniments històrics ocorreguts, en els quals "ella" ens ha transmès les seues creences i les seues vivències, a més, hem gaudit de la seua intensa personalitat en la que "como mujer piadosa a la que llamaban la madre de los pobres" va mitigar amb importants obres socials i caritatives, moltes necessitats dels més desfavorits, tot fruit del seu amor a Déu i de la seua fe cristiana.
NOTES (ALGUNES MOLT RESUMIDES)
Els texts escrits en llengua castellana formen part de l'Álbum Poético dedicado á la Purísima Concepción de la Fuente Roja de Mª Milagro Jordá y Puigmoltó i de la Realidad Imaginada. Milagro Jordá y Puigmoltó de Pepa Botella de Castañer.
14.- Com sabem Carles de Borbó i d'Austria-Est (Carles VII), Duc de Madrid i net del primer pretendent a la corona Carles Mª Isidre, reclama el tron quan la Revolució de 1868 destrona a Isabel II. En instaurar-se la Primera República, els carlins aglutinen als conservadors, catòlics i comptant amb l'ajuda dels reaccionaris monàrquics reclamen el tron, llavors esclata la Tercera Guerra Carlista (1872 - 1875), però són vençuts novament. En 1875 es proclamat Alfons XII (fill d'Isabel II) rei d'Espanya, després de la seua mort el 25 de novembre de 1885, els carlistes segueixen aspirant al tron, però el naixement de l'hereu pòstum Alfons XIII, frenen totes les seues aspiracions.
BIBLIOGRAFIA:
ALBUM POÈTICO DEDICADO Á LA PURÍSIMA CONCEPCIÓN DE LA FUENTE ROJA,AMADÍSIMA PATRONA DE ALCOY CON MOTIVO DE LA RESTAURACIÓN DE SU SANTUARIO, POR DOÑA MILAGRO JORDÑA Y PUIGMOLTÓ DE SAMPER. Impresor-Librero FRANCISCO COMPANY - 1886
LA REALIDAD IMAGINANA. MILAGRO JORDÁ Y PUIGMOLTÓ. – PEPA BOTELLA DE CASTAÑER. Ajuntament d’Alcoi – Institut de Cultura Juan Gil Albert. 1998.
Manual de la història d’Alcoi.
Ricard Bañó i Armiñana – Misèria i Companyia – Llibreters, editors i
paperaires. Alcoi 1999.
HISTORIA RELIGIOSA DE ALCOY. José Vilaplana Gisbert.Pbro. Imprenta de Payá. Alcoy 1903.
Historia de España y de los pueblos Hispanoamericanos hasta su independència – Tomo iii. Manuel Rodríguez Codolá - Miguel Santos Oliver - Editor Miguel Seguí Barcelona 1919.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada