Translate

dimarts, 18 d’agost del 2020

UNA APROXIMACIÓ A LA SEUA OBRA POÈTICA - Mª MILAGRO JORDÁ I PUIGMOLTÓ – UNA POETESSA DEL SEGLE XIX

VAP 44-4ª 

En aquesta 4ª entrega de la 1ª Part del treball publicat en la Revista LILIA de 2016 “Mª Mlagro Jordá i Puigmoltó – Una poetessa del segle XIX”, vull aproximar-vos amb diverses composicions a la seua l’obra poètica.

Sabem que els principis fonamentals de les arts, naixen en la natura i per això, mai no pararà de treure conseqüències.

Amb aquest precedent, en l'art poètic, els versos estan sotmesos a diverses mesures, capacitat que Mª del Milagro, en el seu anhel, va saber comunicar en aquests poemes, utilitzant el ritme, la rima i els diversos recursos literaris de la forma més convenient, transmetent-nos els seus pensaments, les seues creences i les seues vivències, percepcions que són les que vull difondre en aquest treball, vinculant-los, amb diversos successos ocorreguts i amb varies obres d'infraestructura construides al llarg del segle XIX (Veure els fragments del dijous 9 de juliol i els dels dijous 13 d'agost i dissabte 15 d'agost).

Continuant amb aquest treball, matisar que les composicions de María de Milagro Jordá, fidelment transcrites, tenen una clars detinataris, és a dir, la seua obra poètica parla de la Mare de Déu, dels amics, dels esdeveniments, ... però per raons d'espai, només podré transcriure i comentar alguns dels seus poemes.

En aquesta primera secció dedicada als "ASUNTOS SERIOS" vull distingir la imatge poètica dels següents tres versos de "INSPIRACIÓN y DEDICATORIA a la PURÍSIMA CONCEPCIÓN de la FUENTE ROJA":

Cal recordar que en molts dels seus poemes, els protagonistes són els sentiments religiosos, lúgubres i nostàlgics, més tristos que alegres, i en els quals coneixem a la seua família (mare, germana, cosins, nebots,...) a través de les seues defuncions, com en aquest Epitafio en la tumba de mi querido sobrino Joaquín Rico y Jordá, muerto a la edad de 5 anos:

En canvi, aquest altre vers, En la tumba de Inés y María de Igual y Garrigos, muertas á la edad de 4 y 6 años respectivamente, ens mostra amb una singular musicalitat, una esperança en l'altra vida:

Els éssers als quals van dedicades aquests poemes, possiblement van ser inhumats en el Cementeri construït en la part alta de la població (al S. XX conegut per Cementeri vell al final del carrer de Sant Vicent), el seu origen el trobem en la Reial Cèdula del 3 d'abril de 1787, signada pel rei Carles III que disposava no inhumar als difunts en les esglésies.

El Cabildo reunit el 12 de desembre de 1803, arran del perill de contraure infermetats i epidèmies i per les males olors -El sagristà de la vila Pedro Juan Botella va manifestar "Que era cierto que de las tres sepulturas comunes que había en la Iglesia Parroquial, dos se hallaban llenas, y la tercera a la mitad; que las sepulturas tenían mucha humedad y no tenían osario" (sic)- i per l'augment d'habitants en la vila, va acordar construir un nou cementiri en la part alta, exactament en l'Altet de la Creu (com he dit adés, a la part d'amunt del carrer de Sant Vicent). La construcció d'aquest cementiri la va dirigir l'arquitecte Juan Carbonell i Satorre i després de quasi deu anys entre el projecte i la construcció, "Fué bendicido y abierto al público el día 4 de febrero de 1812". Afegir que gràcies a la seua situació, al sud d'Alcoi "su proximidad no puede nunca perjudicar á la salud pública, por los continuos vientos que la orean, especialmente los de levante" (sic).

La primera partida de defunció del dia 24 de febrer de 1812, duu la següent nota: "El difunto que antecede (Jorge Pérez y Pérez) fué el primero que se enterró en el Cementerio, y este era el sepulturero".

Per continuar amb la tendresa del seu esperit nostàlgic, d'anhel maternal i amb un raig de llum i esperança, tenim que llegir el versos d'aquest sonet titulat A Mi Madre en su ausencia.


L'ésser humà té el privilegi de fusionar totes les emocions i els sentiments a través de l'ànima. En aquest cas els pensaments de la nostra dama, són mostrats a través d'aquestes dècimes dedicades a María Corbí y Asensi, el seu tìtol ho diu tot, La belleza del alma:

Finalment dir què, amb els quatre fragments inserits en el meu bloc, finalitze la 1ª Part dedicada a la interessant i peculiar trajectòria personal i literària de MARIA DEL MILAGRO JORDÁ I PUIGMOLTÓ - UNA POETESSA DELSEGLE XIX i a diversos esdeveniments que van ocórrer en Espanya i en Alcoi al segle XIX.

Ressenyar que amb la secció dedicada als "ASUNTOS FESTIVOS", extensa i enginyosa col·lecció de xarades, reprendrem pròximament la 2ª part del treball publicat en la Revista LILIA de l'any 2017.

Com tots sabem, la "Charada - Xarada" és una endevinalla en què es tracta d'encertar una paraula a partir d'una indicació sobre el seu significat i el de les paraules que es poden formar prenent-ne una síl.laba o combinant-se dos síl.labes o més.

       En la 2na. part, amb les quatre xarades seleccionades, recordarem diversos episodis de la història d'Espanya com també altres esdeveniments ocorreguts en l'Alcoi del segle XIX.

Amb la Poesia i la Història, Salut i Música.

BIBLIOGRAFIA:            

ÁLBUM POÉTICO DEDICADO Á LA PURÍSIMA CONCEPCIÓN DE LA FUENTE ROJA, AMADÍSIMA PATRONA DE ALCOY, CON  MOTIVO DE LA RESTAURACIÓN DE SU SANTUARIO, POR DOÑA MILAGRO JORDÁ Y PUIGMOLTÓ DE SAMPER. Impresor-Librero FRANCISCO COMPANY -1886.

LA REALIDAD IMAGINANA. MILAGRO JORDÁ Y PUIGMOLTÓ. – PEPA BOTELLA DE CASTAÑER. Ajuntament d’Alcoi – Institut de Cultura Juan Gil Albert. 1998.

CRECIMIENTO URBANO DE ALCOY EN EL SIGLO XIX. José Cortés Miralles. Artes Gràficas Saler - Excmo. Ayuntamiento Alcoy 1976 

Manual de la història d’Alcoi. Ricard Bañó i Armiñana – Misèria i Companyia – Llibreters, editors i paperaires. Alcoi 1999.

HISTORIA  RELIGIOSA DE ALCOY. José Vilaplana Gisbert. Pbro. Imprenta de Payá. Alcoy 1903

GUIA DE ALCOY. Remigio Vicedo Sanfelipe. Imprenta El Serpis. Alcoy 1925

Història d’Alcoi. Edició commemorativa del 750e aniversari de l’atorgament de la Carta Pobla. Ajuntament d’Alcoi – Editorial Marfil 2006. Josep Lluis Santonja Cardona i Josep Mª Segura Martí. - Angel Beneito Lloris, Rafael Hernández Ferris i Ramón Molina Ferrero (El segle XIX, època de canvis i revolucions). Joaquim Cuevas Casaña (La industrialització en el segle XIX).

PERSONAJES ALCOYANOS. Rafael Abad Segura 2002.

Historia de España y de los pueblos Hispanoamericanos hasta su independència – Tomo iii. Manuel Rodríguez Codolá - Miguel Santos Oliver - Editor Miguel Seguí Barcelona 1919.

ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:
1a.Part 2016 (El treball complet està en l'edició en paper de la Revista LILIA)

2a. Part 2017: Pòrtic 2017  -  5a. E.  -  6a. E.  -  7a. E,  -  8a. E.

Pòrtic treball 2016: Maria del Milagro Jorda i Puigmoltó "Una poetessa del segle XIX

1a. Entrega 2016: Alcoy en el dia 9 de julio de 1873

2a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra social

3a. Entrega 2016: Pròleg i ressenya de l'àlbum poètic


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada