ELS CANTS DELS OCELLS, UNA APROXIMACIÓ AL SEU MÓN

 VAP 60

Els ocells, quan són al Cel, van cantant: “PAU, PAU, PAU”,

 i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans

haurien admirat i estimat.

Aquest fragment i la interpretació amb el violoncel del Cant dels Ocells, formen part del discurs que va pronunciar Pau Casals i Defilló  en la seu de l’ONU el dia 24 d’octubre de 1971 quan li van lliurar la Medalla de la Pau.

Rememorant el Naixement de Jesús en la Nit més joiosa de l’any, enguany mitjançant la Revista Lilia que edita l’Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris i amb la connexió emotiva i entendridora d’aquesta nadala, he presentat a cada ocell d’aquesta cançó nadalenca, mostrant les seues costums i característiques fisiològiques i naturalment sonores i cohesionant-la amb la simbologia mítica, llegendària i proverbial d’aquestes especials aus.

Ressenyar que en aquest pòrtic he resumit el treball editat en la Revista Lilia de 2020 des de la pàgina 92 a la 98 ambdós  inclosos.

Jesús és Nat

Amb la saviesa de l’Àliga Imperial, missatger directe de Déu, ens enlairarem amb ella al Cel, atès què aquesta au simbolitza la llum del dia, l’aire i el foc alhora que representa el Pare, és a dir, la majestat del Déu Pare i que amb les seues ales, (com els àngels, alats també), duu les ànimes al Cel i a la immortalitat, sent un dels quatre animals del tetramorf¹.

Aquests grans ocells, amb un fort bec, urpes poderoses, llargues ales i excel·lent visió, nien en arbres o en penya-segats i al ser una de les aus més conegudes de la terra, són considerades símbols del valor i del poder i a més, són utilitzades com a emblema heràldic en molts escuts familiars, militars i polítics.

El costumari ens diu que una persona molt espavilada és una àliga, és a dir, que actua amb molta intel·ligència, també parla del qui té mirada d’àliga o qui és batejada per atresorar un ganxut nas aguilenc. Afegir que una aguileta era una moneda de cinc cèntims i una ració de beguda pel mateix valor.

Avuí, Nit de Nadal, És Nit de Gran Contento

Aquesta Nit de Nadal pels Cingles de Mariola² vénen els Reis d'Orient a la nostra ciutat d'Alcoi, -Oh que alegria sento!- canten el Lluer, el Tord i el Rossinyol. 

El Passerell, el Verdum i el Teuladí, fan cor amb Reietó, la Cotxa i el Bitxac  que lloen a Jesús, fermós com un sol i brillant com una estrela.

A Nadal a la Seu de València es posava un cabàs amb xiulets de terrissa i un llibrell d'aigua beneïda per a que els agafaren mig plens i imitar el cant dels ocells.

A la nostra ciutat, el Diumenge de Resurrecció se celebra la "Processó dels Xiulitets" caracteritzada pel bulliciós so de milers de xiulets emulant als ocells i fent-los sonar en senyal de goig i alegria. 

El “xsirrrrr o xsiip..xsiip”, és el xiuxiueg característic del pardal o teuladí, sempre bulliciós i vinculat a les persones, per terra es mou fent salts i acostuma a niar en forats i sota les teulades dels edificis. Es dóna el cas de que quan desapareixen els humans, desapareixen també aquests pardals.

Aquest ocell, representa la humilitat, la simpatia, l’espontaneïtat, la senzillesa i la llibertat, però també revela el caire insolent i desordenat d’una persona que fins i tot, pot sembrar discòrdia al voltant. Els romans el van associar a divinitats protectores i domèstiques atès que protegia el menjar dels insectes.

La Música del Cel sona melodiosament

... i el Canari amb una gran melodia, acompanya al Cotoliu i el Merlot. 

L’Estiverola, la Puput i el Francoli, agasajen aquesta flor que dóna olor i ompli la terra sencera, com És el Rei Nostre Senyor.

La Tortora i el Colom, admiren a tothom

Els Picots i els Borroners canten amb alegria, com la Guatlla i el Cucut, que han vingut des de molt lluyn per a contemplar al Messies.

-Vaig a niar dins l'establia- diu la Perdiu  mentre la Garsa , la Griva i el Gaig piulen -Ara ve el Maig- referint-se naturalment a Jesús i Maria

Tot arbre  reverdeix, tota  branca  floreix

Amb el paisatge sonor emès per la Cadernera i el Pinsà gaudim de l’exultació¹¹ primaveral del Diamant més Gran sense principi ni fi. 

Així mostren el Xot i el Mussol una exaltació¹¹ especial, àdhuc¹¹ el Gamarús i el Duc, que en un esclat de glòria i llum, glosen tots el Naixement de Jesús. 

El Duc és el més gran d’aquesta família. Reservat i solitari i amb quasi dos metres d’envergadura, ressalten les poderoses urpes, el voluminós cap amb dos grans ulls color taronja rematats pels llargs plomalls cefàlics, predominen en el seu plomatge, les tonalitats marrons grisoses més fosques al dors i blanquinoses a la gola. Aquesta au emet un profund i greu “buhuu..” que s’escolta a gran distància. Durant l’època de zel, les parelles dialoguen amb una sèrie ràpida de notes curtes acabades amb “bu..huu-bu..huu-buhuuu”.

La gent interpreta que quan el duc es posa dalt de la muntanya ens diu: -Pu..ja!, pu..ja!- (Gomis Zool. 330), com també que la presència del duc prop d’una casa, senyala desgràcia per a algú dels qui l’habiten.

Per Compartir un Món Millor en la Nit més Joiosa de l’Any

    A mode de conclusió i després de recordar amb aquests ocells, les seues capacitats sensorials inclosa l’extensa habilitat d’alegrar-nos amb els seus cants, i sense oblidar el tarannà simbòlic, llegendari i proverbial, vull subratllar d’aquesta nadala El Cant dels Ocells¹³, la seua emotiva tendresa i que ens estimule ella, per agermanar-nos amb el seu missatge ple d’amor i d’alegria, i així gaudir tots, d’un millor món compartint esperances i sentiments comuns i únics.

Postil·les

1-     El tetramorf cristià és una representació iconogràfica que s’identifica amb els Quatre Evangelistes: Mateu (l’Àngel), Marc (el lleó), Lluc (el bou) i el l’àliga, associada a l’evangeli de Joan, que és el de més elevació espiritual i teològic, és a dir, és la Paraula de Déu, l’esperit de la profecia i l’emblema de l’ascensió a través de la mística.

2-     .... En el cim / l’àguila explora l’immens / amb son vol meditatiu. / Pels cingles de Mariola / vaig igual que un pelegrí. / Del meu gest de bruixot místic / s’ha burlat un teuladí. “La Cançó de Mariola”. (Paisatges de serra i vall), versos de Joan Valls i Jordà.

11-   Exultació: Mostrar felicitat i alegría. – Exaltació: Elevar un sentiment, una passió. – Àdhuc: Fins i tot.

13-   La música d’aquesta nadala està composta en la tonalitat de mi menor, per això el seu emotiu discurs harmònic i melòdic.

     Coda: Tot aquest treball el podeu gaudir integrament en la Revista Lilia conjuntament amb altres interessants treballs escrits pels diversos col·laboradors en que conta aquesta publicació. 

Amb els Ocells, Salut i Música.

Treball acabat en confinament el 26 d’abril de 2020, enguany dia de Sant Jordi.