VAP 44-2ª
En aquesta 2ª entrega del treball
publicat en la Revista Lilia de 2016 “Mª Milagro
Jordá i Puigmoltó – Una poetessa del segle XIX”, vull aproximar-vos a la seua i interessant obra social.
Podem dir que la burgesia en aquest segle va ser el grup social més influent i econòmic de l'estat espanyol arran de la industrialització del comerç i de les empreses financeres.
Els membres de la burgesia imitaven als aristòcrates en la celebració de festes i reunions en els salons de les seues luxoses residències. A Alcoi, a més, els xicotets comerciants, metges, advocats, etc. també compartien aquestes gales. La vida de Mª Milagro Jordá y Puigmoltó no va ser una excepció, ja que formava part d'aquesta societat, classe que organitzava aquestes vetllades i en les quals, els recitals de música i de poemes, conjuntament amb jocs d'atzar, recerca de xarades o tertúlies crematístiques, eren compartides d'una forma amena o fins i tot sarcàstica per part de tots els concurrents. Així i tot, cal destacar la llavor altruista que amb la formació religiosa, desenvolupaven moltes d'aquestes dames en pro de les persones més necessitades.
Per conèixer la seua llavor, cal recordar que Maria del Milagro Jordá y Puigmoltó va nèixer a Alcoi el dia 2 d'abril de 1823 i va ser bategada en la Parròqui de Santa Maria, com també destacar que per la condició social i religiosa dels seus pares "Doña María del Milagro Puigmoltó y Ortiz de Almodóvar, descendiente de una de las más ilustres familias de Alcoy, y su padre, el noble y distinguido Caballero Don José Jordá y Jordá, (maestrante de la Real Maestranza de Caballería de Valencia, Institución creada en l’any 1690)", va cursar la seua ensenyança en el Col·legi del "Real Monasterio de las Religiosas Salesas" d'Oriola.
Ressenyar que l'educació que va rebre en aquest col.legi és un reflex de la societat burgesa en la qual va viure, és a dir, va ser "educada con la mayor pureza religiosa y al propio tiempo con los adornos necesarios á quien había de ocupar un lugar distinguido en la sociedad" a més, al ser una persona extraordinàriament intel·ligent “se prestaba sin esfuerzo á todos los estudios, así como á todas las labores propias de su sexo".
Als quatre mesos d'haver complert 14 anys (el dia 5 d'agost de 1837), es va casar amb el noble José Luis Samper de las Casas, natural de Sax, fundant el seu domicili familiar en la "Plaza de San Agustín nº 24" d'Alcoi, (actualment Plaça d'Espanya).
Aquesta dama, espill de virtuts i model d'esposa, no va tindre fills, no obstant això, dotada d'un extraordinari caràcter familiar i d'un gran esperit caritatiu, era inqüestionable tan per la seua ajuda com pel seu afecte amb les persones més desfavorides.
Com des d'ara veurem, cal destacar la importantíssima i altruista llavor social que es va dur a terme en aquesta ciutat en la segona meitat d'aquest segle com va ser la construcció i adequació de l'Asil de "Las Hermanitas de los Ancianos Desamparados", congregació religiosa que té la missió d'acollir als ancians en un ambient familiar per atendre les seues necessitats materials, d'afecte i espirituals.
Aquesta Congregació va començar la seua llavor "el dia 11 de mayo de 1878 vispera de la festividad de Ntra. Señora de los Desamparados" en una casa del carrer de Sant Josep, propietat d'Eugenio Llopis i Camila Miralles, però al augmentar el nombre de persones acollides, es van traslladar a l'antiga fàbrica de cigarretes del carrer de Santa Teresa (Sant Blai) i més tard, per dificultats en el pagament del lloguer, l'antic Hospital de la Plaça de Mare de Déu va ser cedit per l'Ajuntament per allotjar a aquests ancians.
"La necesidad de construir un edificio para las Hermanitas de los Pobres, si se quería que esta institución permaneciera entre nosotros, estaba en la conciencia de todas las personas piadosas".
Aquest fragment va ser inserit en la "Revista de Alcoy nº 115" del diumenge 8 d'agost de 1880. Un any abans, el dia 28 de març de 1879, diverses ànimes benefactores, encapçalades per Jaime Pajarón y Ripoll, Arxipreste de la Parròquia de Santa Maria, Francisco Pastor Boronat i Francisco Navarro y Martínez, Sacerdot de l'Església de Sant Maure i Sant Francesc, es van reunir en la llar de Maria del Milagro i del seu marit José Samper, per disposar de quina forma dotar a aquesta Congregació d'una casa, aleshores, aquest matrimoni va donar desinteressadament un terreny situat en el Camí de les Ombries o la prolongació del Carrer de la Corbella, (des de 1985, Santa Marta i actualment El Camí).
Després de molts càlculs, el projecte signat per l'arquitecte José Moltó i Valor (autor de l'estudi de reconstrucció de l'Ermita de la Font Roja en 1884), va prendre forma atès que les obres dirigides per José Verdú van començar el 25 d'agost de 1879 amb aportacions i donatius (constatar que es van reunir 240.000 reials). Aquestes obres fetes en menys d'un any van ser inaugurades amb les instal·lacions més indispensables el dia 8 d'agost de 1880 .
Destacar la crònica de Francisco de A Sempere publicada en la "Revista de Alcoy nº 115":
El edificio que hoy van á estrenar las Hermanitas de los Pobres con sus ancianos acogidos mide 22 metros y 50 centímetros de fachada y 13 metros de fondo, con un huerto de 35 metros de largo po 22 y 50 centímetros de ancho. La fachada es toda de piedra y ofrece un aspecto sumamente bello, pudiendo albergarse en este edificio 50 acogidos y 10 hermanitas. Tiene la casa todas las piezas indispendables para el servicio á que se destina con camas de hierro y todos los muebles y ropas necesarias, y además un bonito oratorio y un espacioso huerto, porque D. José Samper de las Casas y su virtuosa señora Dª Milagro Jordá, fueron muy pródigos en la cesión de terreno ...
Constarar que en l'ùltim testament de Mª del Milagro es va fixar "una renta perpetua ó por el mayor tiempo que permitan las leyes patria" pel manteniment de la residència. A més, la cláusula vintè setena, disposa que es construirà una església al costat de la Casa Asil amb una capacitat similar a la de la Mare de Déu dels Desamparats, destinada al culte del poble i dels acollits. (Timoteo Briet i Montaud, Arquitecte municipal amb Jorge Vilaplana Gisbert projecten aquesta església). Dintre d'ella, es construirà un senzill panteó "en el que se colocará su cadaver y el de su mencionado esposo". (Les seues restes romanen en una urna en l'altar major de la capella de l'actual residència del "Hogar San José" en el carrer de Santa Teresa de Jornet).
En la clàusula vintè vuitena, es prevé la construcció d'una casa i un hort "que ha de servir de morada del capellán que ha de tener a su cargo la dirección y asistencia espiritual del citado asilo". L'església i la casa van ser inaugurades el 29 de juliol de 1893.
A més de les nombroses obres de caritat efectuades en la ciutat, i altres decisions, llegades en l'últim testament, convé destacar que la clàusula trenta tercera i successives disposa d'una renda per la construcció i adequació en el mateix carrer, d'un col·legi catòlic. En aquest recinte va veure la llum el "Patronato de la Juventud Obrera" que posteriorment, i ja al segle XX, amb una altra parcel·la es va edificar l'actual Col·legi dels Salesians Sant Vicent Ferrer.
Vull recordar la sentida nota necrològica inserida en la "Revista de Alcoy" del dia 22 de gener de 1887, la qual resumeix perfectament la personalitat i la humanitat d'aquesta dama.
Ayer a las nueve de la mañana entregó su alma á Dios la virtuosa señora Dª Milagro Jordá y Puigmoltó, esposa del acaudalado propietario D. José Samper de las Casas á una edad avanzada, después de una larga y penosa enfermedad sufrida con resignación cristiana.
Las cuantiosas limosnas que la finada distribuye entre los pobres, su profunda piedad, el cáracter simpático que la distingue y el pertenecer á la antigua nobleza han hecho que su muerte haya impresionado vivamente al público y que haya sido generalmente sentida.
Pocas semanas antes de su muerte dió á conocer el "Album Poético", dedicado á la Purísima Concepción de la Fuente Roja, del que ya nos ocupamos, preciosa colección de poesias cortas, pero sentidas, en el que predomina el tono lúgubre, propio de las almas que padecen y las miras elevadas del alma que es condición de los que creen.
Que el Cielo la haya acogido en su seno y descanse en paz.
Fragment del treball publicat en la Revista Lilia de 2016, (pàg. 74 a 81).
El meu agraïment a Pepa Botella de Castañer, autora de l'assaig "La Realidad Imaginada. Milagro Jordá y Puigmoltó".
Amb la Poesia i la Història, Salut i Música.
Pòrtic treball 2016: Maria del Milagro Jordá i Puigmoltó - Una Poetessa del segle XIX
1a. Entrega 2016: Alcoy en el dia 9 de julio de 1873 - 147 anys dels Fets del Petroli
3a. Entrega 2016: Pròleg i ressenya de l'àlbum poètic
4a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra poètica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada