...., sabem que en l’any 1808 comença la Guerra del francés, en ella, la població
d’Alcoi es mobilitza creant un Cos de Veïns Honrats (l’ajudant major dels
oficials és Pascual Puigmoltó, oncle de M del Milagro) , vuit partides de
guerrillers i fortifica la vila. Així i tot, a principis de 1812 les tropes
franceses del general Harispe, ocupen Alcoi i forcen la dissolució del Cos de
Veïns confiscant els bens dels lleials alcoians. Els francesos s’acantonen en
els convents de Sant Francesc i en el de Sant Agustí, saquejant ornaments
litúrgics i llibres sacramentals, a més, converteixen en estables part de
l’església de Sant Agustí i el panteó de Sant Francesc. Remarcar que en abril
de 1813, en la població de Castalla, l’exercit francés és derrotat, aquesta
desfeta representa la fugida de les tropes franceses d’aquesta vila i amb això,
la població d’Alcoi i de la comarca es retroba amb les seues ocupacions
habituals.
No obstant, laboralment, la forma de treball manufacturer "casolà" canvia, ja que amb la incorporació de maquinària, l'entramat industrial d'Alcoi es transforma, convertint la producció tèxtil fins ara dispersa, en un sistema quasi centralitzat de fabricació, on el rendiment empresarial és més significatiu. A més, a la conclusió d'aquesta guerra, i amb el regnat absolutista de Ferran VII, totes les transformacions polítiques i socials (Corts de Càdis), són dràsticament anul·lades. Destacar que Alcoi va ser la primera ciutat valenciana plenament industrialitzada. En l'any 1869 els teixidors d'Alcoi constitueixen la "Sociedad de Tejedores de Lana", associació obrera de caràcter reivindicatiu, i que la Federació Regonal de l'AIT "Associació Internacional de Treball, instal·la el seu sindicat al carrer Sant Tomàs nº 9 (erròniament es creia que la seu es va instal·lar al carrer del Forn del Vidre). Aquestes associacions s'enfronten a la 1ª República atès que aquesta es considerada un instrument burgès al servei dels patrons. Amb aquests antecedents, el 7 de luliol de 1873 es declara vaga general en tota la ciutat, un dia desprès més de vuit mil persones la secunden, el dia 9 de juliol, els treballadors encapçalats pel mestre Severí Albarracín, s'entrevisten amb l'alcalde Agustí Albors Blanes, però amb la seua negativa de cedir als internacionalistes el govern de l'Ajuntament, en la mateixa plaça de Sant Agustí esclata una batalla que dura més de vint hores i en la que moren 16 persones (entre elles, el mateix alcalde Agustí Albors), incendien l'Ajuntament i algunes cases confrontants. Molts empresaris amb les seues families són retingudes, però a canvi de 25.000 duros -quantitat que els treballadors valoren per reparar els danys produïts i pagar els sous que no van percebre per aquests successos- són posats en llibertat. Ara bé, quan els activistes s'adonen que les forces militars estan prop d'Alcoi i per tal d'evitar represàlies, deixen lluires immediatament als demés patrons,
Cal dir que l'origen d'aquests successos el tenim en la vaga de paperers que es va produïr en el més d'abril en els Algars i que no tenia caire de cap solució.
Subrallar que aquesta reinvidicació obrera en la qual, els jornalers van controlar la ciutat més de tres dies, va ser la més important ocorreguda a Espanya al segle XIX.
Malgrat que els patrons van prometre diverses millores laborals i socials, una vegada l'exercit va establir l'ordre, aquestes demandes van ser totalment anul·lades i les organitzacions obreres prohibides.
Aquests successos coneguts amb el nom de la Revolució del Petroli (pels edificis incendiats), va obrir una gran ferida entre tots els alcoians, nafra que va tardar molt temps en curar i encara anys després, moltes famílies dels encausats, patien per aquesta causa.
Reafirmant
els fets anteriorment descrits, podem dir que el nostre Ajuntament ha estat
testimoni directe dels nombrosos esdeveniments ocorreguts a la nostra ciutat, a
més, ressalta tan pel seu estil arquitectònic, com per la seua extraordinària
capacitat participativa, ja que des del primer moment, és un edifici viu,
dinàmic i social, en el qual, tots els alcoians hem format i formem part de la
seua història.
Tots
sabem que en el solar en que està construït, es trobava el Convent de Sant
Agustí, però amb motiu de la desamortització i per lògiques necessitades, una
part d’ell es adquirit per la construcció del nou Ajuntament. El dia 30 de març
de 1846, l’arquitecte Jorge Gisbert Berenguer presenta els plànols i la memòria
del nou consistori, projecte verificat per la “Real Academia de Nobles Artes de San Carlos de Valencia”. Poc temps després i en commemoració de les
noces d’Isabel II amb Francisco de Asís, el dia 15 de novembre de 1846, es va
col·locar la primera pedra. A poc a poc i amb molts problemes financers
s’entaulen les obres que van progressant lentament. El 2 de juny de 1851, la
Comissió d’obres manifestant el deterioració de les obres, va prendre la
determinació de construir les instal·lacions més indispensables, i a més, va
acordar llogar diversos baixos amb el propòsit de generar ingressos, però al
ser insuficients aquestes rendes, el 8 de març de 1858, es va tindre que
recorre a demanar un emprèstit. Per fi, i després de moltes dificultats, les
obres es van donar per acabades a principis de 1863.
Esquemàticament,
l’edifici d’estil neoclàssic de quatre plantes, s’accedeix per dues grans
portes a un gran vestíbul, on al fons parteix l’escala principal que duu a una
gran estança en el qual destaca una exquisida vidriera amb l’escut de la ciutat
que dona pas al Saló de plens i a diversos despatxos i instal·lacions. Realçar
la mostra escultòrica i pictòrica dels diversos artistes locals, (Fernando
Cabrera, Plàcido Francés, Ramon Castañer, Emili Sala, Antoni Miró, etc).
Crec important ressenyar la protesta que va tindre
lloc a Alcoi a principis del segle XIX amb el moviment Luddita o Ludisme,
reivindicació en la qual els artesans s’oposaven a la introducció de maquinària,
ja que amb elles, aquests treballadors eren substituïts per altres menys
qualificats i que percebien salaris més baixos. Erròniament, les autoritats van
creure que era una reacció a l’absolutisme, però realment la causa va ser l’animadversió
que produïa la implantació d’una tecnologia, que va afectar al salari i a la
activitat laboral d’aquests treballadors.
La primera protesta
luddita a Espanya, va tindre lloc a Alcoi el 2 de març de 1821, on més d’un
miler d’obrers i camperols de la comarca, destrueixen 17 màquines de cardar i
filar llana, i en la que per reprimir aquesta rebel·lió, va ser necessari l’ajuda
de dos regiments vinguts des d’Alacant i des de Xàtiva. Afegir que les Corts
van prendre la decisió d’indemnitzar als fabricants pels danys que es van
produir.
Salut, Història, Poesia i Música.
Excelent treball! Graçies per compartir ho
ResponElimina