VAP 44-3ª
 |
| La Mare de Déu dels Lliris i Sant Felipe Neri |
En aquesta 3ª entrega del treball publicat en la Revista LILIA de 2016, “Mª Milagro Jordá i Puigmoltó – Una poetessa del segle XIX”, vull remembrar diverses dades del pròleg i alguns fragments de la Ressenya Històrica de la miraculosa troballa dels Lliris en la Font Roja, inclosos en l'Àlbum Poètic dedicat a la Mare de Déu dels Lliris amb motiu de la restauració del seu santuari.
Abans d'encaminar-nos per la primera secció de l'àlbum poètic, part que aquesta dama dedica als "ASUNTOS SERIOS", vull posa el relleu la imatge de "La Purísima Concepción de la Fuente Roja ó de los Liris Milagrosos venerada en el Monte Carrascal de Alcoy" que figura en la primera fulla de l'obra. Aquesta imatge de l'escultor valencià José Esteve Bonet, va ser destruïda en l'any 1936.
Tot seguit, l'autor del pròleg el prevere José Vilaplana Gisbert (autor de "Historia Religiosa de Alcoy"), expresa: "Si el prólogo es la introducción de un libro, en la que se condensa el pensamiento del autor, ó se aclara el objeto que se propone, ó el fin que pretende, pronto ha de verse como este libro es sencillamente el álbum de una noble i cristiana dama", tot seguit revela que "Resaltan generalmente en estas poesias, la riqueza de imaginación y la delicadeza de sentimientos, fecundas fuentes de la inspiración artística" en la que predomina el sentiment religiós, "reflejo fiel del alma de la autora y precioso legado de la educación y de la sangre". El prevere ens anuncia les dos seccions en que està creat l'àlbum, les de "carácter serio y las de carácter festivo", finalitzant el proemi, manifesta que "El celo por la pronta reedificación del Santuario de la Purísima Concepción en la Fuesnte Roja, unido á consideracionesz personales" són els motius que li han estimulat a escriure'l.
En el capítol dedicat a la "Reseña Histórico-Descriptiva del Santuario de la Fuente Roja", els editors de l'obra accentuen: "Siendo el Santuario de la Purísima Concepción de la Fuente Roja el piadoso motivo que impulsa y el santo fin á que se consagra la publicación del presente libro, parécenos justo y conveniente dar á sus lectores alguna idea de la situación tipográfica y de la significación histórica del expresado santuario ...", i definint la deliciosa harmonia del paratge, preceptuen que "Religión y naturaleza han combinado sus gracias y entrelazado sus encantos en torno a este bendito santuario a la Virgen".
Declaració feta en la cort del Justicia en la Vila de Alcoy en el any 1653 sobre lo milagre de les Zebetes en la flor del Lliri; que es trobá junt á la Font Roja en lo Carrascal de esta vila, on se mostrá la imatje de la Purísima Concepció de la Mare de Deu ...
Aquesta extensa acta testimonial autèntica signada pels demandants, pels testimonis i pel Tribunal, va romandre en l'Arxiu de la Parròquia de Santa Maria fins el 25 de maig de 1855. "En esta fecha fue sacada dicha acta por el archivero. Murió este sin devolverla y acaso envuelta entre otros papeles inútiles, se extravió en la casa mortuoria. Queda una copia autorizada por Notario público, y varias copias simples, una de ellas, la tenemos a la vista". Nota al peu de pàgina que figura en l'Àlbum poètic.
Sabem que aquesta acta, descriu minuciosament l'extraordinari miracle ocorregut el 21 d'agost de 1653 en el que el paborde de la Metropolitana de València, l'alcoià Antonio Buenaventura Guerau i Montllor troba entre uns esbarzers un LLIRI amb la imatge de la INMACULADA VERGE MARIA: á unos catorze pasos de donde brotó el primero, vieron ambos sacerdotes otro segundo Lirio lozano y esbelto como aquel, circuido de espinas y erizos. -Es refereix al rector de Confrides Mossèn Pérez (sic)-. Destacar la visita del cavaller Luis Merita el mateix dia i que al dia següent bajaron del Carrascar el paborde i compañeros, llevando los lirios que para la exibición pública fueeron depositados en la sala de la Villa. Fer constar què "la noticia de este milagro corrió rápidamente por España y fuera de ella. El Rey D. Felipe IV pidió explicaciones sobre tan extraordinario suceso, y con este conocimiento se enardeció su fe y devoción hácia el privilegio singular de la Madre de Dios, ..".
 |
| Escultura de la Mare de Déu dels Lliris Obra de José Pérez Peresejo - 1927 |
Per enllestir aquesta ressenya, destacar que per fer més accessible el camí a la Font Roja, està construint-se una nova carretera que "por la amenidad de sus vistas, la pureza de sus aires, y la frescura de sus manantiales, está llamado á ser sin duda el paseo favorito, y á denominarse con toda propiedad el balcón o mirador de Alcoy".
El papa Alejandro VII, mitjançant una butlla expedida en Roma el 8 de desembre de 1661, "apoya la declaración del culto de la preservación original de la culpa en el primer instante de la Concepción de Maria Santísima, prohibiendo las disputas así públicas comoprivadas sobre este punto: cuya Declaración fué publicada con grande solemnidad en esta entonces villa. considerándola como efecto del milagro obrado en la Fuente Roja. En el año 1664 concedió el mismo papa Alejandro VII á instancias de dicho embajador (D. Luis Crespi de Borja) el rezo de la Concepción con octava".
Tots sabem que són molt benvolguts i de gran estima els versos que es canten en les romeries en honor a la Verge del Lliris, per la qual cosa és una satisfacció transcriure aquresta composició en valencià dedicada a la "Purísima Concepción de la Fuente Roja en su traslación á la ciudad de Alcoy con motivo de la reedificación de su Santuario", i que van ser recitats en la romeria del diumenge 8 de juny de 1884.
En el capítol XVII de la "Historia Religiosa de Alcoy" del prevere José Vilaplana Gisbert (autor del pròleg de l'àlbum poètic motiu d'aquest treball) i premiada aquesta Història Religiosa amb "una estatua ecuestre, de plata, de San Jorge Mártir" en el Certamen Literari celebrat en 1890, en la convocatòria i programa de la Romeria de 1884 a partir de la pàgina 587 ens diu:
¡A LA FUENTE ROJA!
Este fué el popular saludo y la frase entusiasta, que nuestros abuelos adoptaron como una palabra de compromiso y una llamada eficaz á todos los alcoyanos, para que el domingo 26 de mayo de 1743, fiesta de San Felipe Neri, nadie faltase al lugar de la cita.
A la Fuente Roja oyóse repetir por todos los ámbitos de la entoncers Villa, y nadie desoyó el llamamiento.
El objeto de aquella imponente Romeria al Santuario de la Purísima Concepción, fué determinar la construcción de un nuevo y más capaz Santuario, en sustitución del antiguo que amenazaba derrumbarse. (Com tots sabem Mª Milagro Jordá va contribuir amb la publicació del seu Àlbum Poétic a més d'altres contribucions dineràries a aquesta obra).
A continuació ens comunica, "... Alcoyanos: que el domingo 25 de Mayo de 1884, víspera de San Felipe Neri, segundo patrono del Santuario de la Púrísma Concepción, ninguno de los que se encuentren con fuerzas para superar las escabrosidades del Monte Carrascal, falte á la Fuente Roja (Las abubdantes y continuadas lluvias, fueron la causa de diferirse la Romeriahasta el domingo 8 de Junio, Fiesta de la Santísima Trinidad).
Sí, ¡á la Fuente Roja! pero sin olvidar que vamos a practicar un acto sagrado de religión; que hemos de asistir á la Romeria con un espírtu de devoción interior y de compostura exterior que edifiquen á la fé y á las prácticas religiosas que nos legaron nuestros antepasados".
A continuació és detallat minuciosament tot el programa de la Romeria.
Tanmateix vull ressaltar a SANT FELIPE NERI com a SEGON PATRÓ del SANTUARI de la MARE DE DÉU DELS LLIRIS.
Josep Lluis Santonja amb l'edicio en 2001 per Lloréns Libreria de: ALCOI - SOCIEDAD, FIESTAS, DEVOCIONES, ICONOGRAFIA (S. XIII-XIX), pàg 161 ens transmet: "... otros testigos del hallazgo de los bulbos con la imagen mariana como el rector de Confrides, mosén Gregori Santamafria, con los sacerdotes mosén Agustí Valls y mosén Josep Just, residentes en Alcoi, el labrador Joan Pérez i los ciudadanos Joan Gisbert y Lluis Merita ...". I en la pàg. 205 ens comunica: "... al introducirse el culto a Nuestra Señora aparecida en los lirios del Carrascal, también favoreció a San Felipe Neri. Renunció el pavorde a aparecer representado en imagen escultórica (referint-se a Antonio Buenaventura Guerau i Montllor) junto a Nuestra Señora y pidió que en su lugar se incluyese a San Felipe Neri. Desde entonces es costumbre representar a Nuestra Señora de los Lirios y a sus pies el santo italiano".
Així mateix el prevere José Vilaplana en la "Historia Religiosa de Alcoy", pàg. 398 en diu: "Las primeras imágenes de la Purísima Concepcion y de San Felipe Neri, que hubo en este Santuario, estaban separadas en diferentes peanas, ... que los Electos, ó señores de la Junta, llevaban las dos andas de los Patronos del Santuario"(sic).
Cal destacar que Antonio Buenaventura Guerau y Monllor, nascut a Alcoi es va graduar en arts i teologia desenvolupant en diferents etapes la càtedra d'Arts en el Estudi General de València a més d'examinador en les facultats d'Art i Teologia i prefecte d'estudis en Reial Col·legi del Corpus Christi de València En l'any 1648 obté, la càtedra de Teologia Escolàstica en València i va ser "Calificador del Santo Oficio" sent aquest paborde un extraordinari orador (es van publicar com a mínim quatre sentits sermons).
En poques línies, el paborde Guerau, al ser una ànima altament religiosa i molt influenciada per diverses manifestacions divines, va ser tutor de Pere Esteve, un afamat i estrany frare valencià que realitzava diversos successos excepcionals, i com tots sabem, aquest religiós alcoià, va ser el principal testimoni de la miraculosa i extraordinària troballa que va succeir quan amb altres religiosos de les parròquies d'Alcoi estaven realitzant uns exercicis espirituals en aquest paratge tan singular i apartat en aquells moments, com és el Carrascar de la Font Roja
Finalment s'ha de tenir en compte que pel seu caràcter sobri i reclòs, va formar part, desenvolupant el càrrec de prepòsit (director) de l'Oratori de Sant Felipe Neri de València, fundada pel Sant en 1645 en l'Església de la Congregació en la plaça de Sant Vicent Ferrer. Així mateix el paborde Antonio Guerau va ser "La alma mater" de la devoció al Sant Felipe Neri a Alcoi fomentant els exercicis espirituals per obrir més tard (el 3 de novembre de 1677) la "Escuela de Cristo en Alcoy", congregació de perfecció cristiana que acollia a religiosos i a seglars a traves "obras de misericordia, la predicación, la música sagrada y el fomento de la piedad popular.". (Textos extrets de diverses fonts i del volum de Josep Ll. Santonja).
Amb la Poesia i la Història, Salut i Música.
Pòrtic treball 2016: Maria del Milagro Jorda i Puigmoltó "Una poetessa del segle XIX
1a. Entrega 2016: Alcoy en el dia 9 de julio de 1873
2a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra social
4a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra poètica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada