DEGUSTADOR DE MÚSICA - Un bloc de música i de paraules: de març 2025

HOMENATGE A T 2013
Alcoi (Acrílic s/paper, 54x38)
ANTONI MIRÓ
----
Títol del treball i en la
part inferior, portada del bloc

... ENS ENSENYÀ A BALLAR
A CANTAR I A ESTIMAR
D'AIXÒ ELLA ERA
LA QUE MÉS SABIA ...

Amb els versos d'aquesta cançó que mai no diràs mai, cançó "Homenatge a Teresa" d'Ovidi Montllor i Mengual, introduïsc aquest treball en el qual li vull retre un xicotet homenatge pel 30é Aniversari de les seues vacances en el que trobarem un conjunt de frases fetes amb el denominador comú de "cantar".

Ovidi Montllor transmetent-nos tot el seu art interpretatiu, ens va donar a conèixer mitjançant la lletra i la música d’aquesta poesia-cançó, diverses vivències de ”Teresa" o “Tereseta la loca”, en la que destaca la seua imaginació, humilitat i tendresa.

Teresa Mora Ferrándiz, va nàixer a Alcoi en 1899 en el si d’una família humil. Sent la quarta de cinc germans, als 13 anys va començar a treballar en la secció d’ordits en una fàbrica tèxtil alcoiana de «Hijos de Salvador García» coneguda popularment con la “Fàbrica Escaló”.

Fàbrtica d'Escaló 1927-1930
Al fons l'Escola Industrial / BIVIA

Després de recordar aquestes dades sobre la nostra Teresa, (que després reprendrem), a continuació i mitjançant aquest treball (VAP68) i amb la cançó que mai no diràs mai, vull que vostès interpreten tant en sentit literal com emocional aquesta frase i unes altres de l'article.

Per exemple ... la podem interpretar com una melodia personal, ..., o que com un secret, mai no la compartirem amb ningú, .... o que aquesta expressió baix l'epígraf musical, està condicionada per l'emissió de la veu i el seu timbre,.... o podem associar el cantar amb l'alegria i la llibertat,.... o fins i tot, ens recorda el caràcter efímer de la felicitat sobre la tristesa, ...o bé fisiològicament, "cantar" dòna peu a expel·lir una olor forta i desagradable.... ???

Aquestes interpretacions sumades a un xicotet repertori de frases fetes en les que també parle dels "Joglars", les poden descobrir mitjançant els dos següents mitjans de comunicació:

Radiobanda

Pàgina)66

Tornant a la nostra protagonista, vull destacar que per a conèixer més dades sobre aquesta entranyable persona, poden visitar el següent enllaç de la Viquipèdia:

Teresa Mora Ferrandiz

Finalment reflectir que en aquest altre enllaç trobaran una gravació on Ovidi canta aquesta cançó, que complete amb la resta de parèmies que tracte en el "moviment":

Cantar - El Cantar en les Parèmies

Salut, Poesia i Música

Treball Publicat per l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris d'Alcoi
en la Revista Lilia de 2024 (pàg. 97 a 107)
en l'epígraf «La Música de Inspiración Mariana»

Cap. III.- Joseph de San Juan / Bibliografia - Ciberhgrafia - VAP 100

Triunfo de la Gracia Divina, representada en el martirio de la Gloriosa Santa Bábara - 1732 / Extracte bibliogràfic de Joseph de San Juan (1685? - 1735)

Reducido à concento musico por Don Joseph de San Juan Maestro de la Real Capilla de las Descalzas de Madrid, aquest oratori es va cantar en la Real Congregación del Oratorio de San Felipe Neri en la Ciudad de Valencia, en 1732 i compost per a quatre veus, el personifiquen els següents intèrprets: Santa Bàrbara que l’exalça la veu del Contralt; l’Amor Divino amb el Tenor; la Fe i la Humanitat són ponderats pels Tiples, i el Cor: els quatre cantors.

Imprès en València per Antonio Bordazar, l’íncipit literari el dona a conèixer el Cor que canta: Ha del eterno Palacio! ha del celestial Alcázar! Quien llama al Querúbico⁹ Trono del amor.

Amb aquest íncipit, cal esmentar que dissortadament ens han arribat poques dades sobre aquesta composició. Així i tot, és molt interessant i rellevant saber tant pel període com pel lloc d’estrena (a poca distància l’un de l’altre), que gaudim a València del Conjunt Històric de Sant Joan de l’Hospital on descobrim l’església més antiga de la ciutat (S. XIII) i en la qual és venerada Santa Bàrbara de Nicomèdia.

Bàrbara de Nicomèdia va nàixer al S. III i és una santa i màrtir idolatrada per tota la cristiandat. Protectora contra els llamps i el foc, està associada als explosius, a l’artilleria i les mines.

Si bé no hi ha cap prova històrica de la seua existència atès que no és citada en cap martiri i diversos historiadors la qüestionen, sabem que al S. VII el seu nom comença citar-se i el seu culte es difon al S. IX, amb tot, és gràcies a les llegendes Àuries i l’Speculum historiare¹⁰ de Vincent de Beauvais, quan la seua popularitat assoleix la màxima difusió.

La seua festa que se celebra 4 de desembre va ser exclosa en 1969 a causa dels dubtes historiogràfics, no obstant, si que es manté al Martirilogi romà i en l’Església Ortodoxa, permetent-se el culte en els llocs on és tradicional.

L’origen d’aquesta devoció el devem a l’Emperadriu Constança Augusta de Grècia que després d’enviduar i vinculada familiarment al Rei Jaume I, la va acollir a València.

Real Capella de
Santa Bàrbara

Aquesta emperadriu, malalta de lepra, va trobar prop de l’Església de Sant Joan una imatge de Santa Bàrbara que va dur a sa casa i que va netejar amb aigua, líquid que després va emprar per llavar-se ella, i és llavors, en llavar-se amb la mateixa aigua, quan miraculosament va sanar.

Agraïda per aquesta curació, va manar construir en el lateral del presbiteri una capella en honor a Santa Bàrbara, sent enterrada en aquest lloc quan va morir en 1307. Desprès al construir-se una nova capella d’estil barroc al S. XVII, les seues restes van ser traslladades a ella.

La imatge de la santa és representada amb la corona al cap, una espasa, una torre amb tres finestres, un calze amb l’hòstia i la palma del martiri. Datada al S. XIX, la imatge de Santa Bàrbara que es troba actualment en l’altar de la capella romania en el Quarter d’Artilleria de Medina del Campo.

En síntesi i en mancança de més dades, es pot afirmar (o desmentir) si les poesies d’aquest oratori tenen un nexe comú amb la màrtir, sabent bé què, quan es va interpretar el Triunfo de la Gracia Divina, representada en el martirio de la Gloriosa Santa Bárbara, la Capella dedicada a la santa ja estava construïda en l’Església de Sant Joan de l’Hospital i volent apregonar en l’hagiografia de la màrtir i la veneració que se li professava, el compositor va compondre aquest drama sacre en honor a ella?.

Joseph de San Juan va nàixer al Principat de Catalunya sobre 1685, però poc més sabem del seua infantesa fins als 12 anys, que en la Catedral de Sigüenza (Guadalajara) roman com a deixeble del cor rebent lliçons del valencià Francisco Hernández Pla, mestre de capella de la Catedral, després, en novembre de 1707, en el Real Colegio de Niños Cantoricicos ensenya música i compon obres per a la Real Capilla de Carles II atès que el seu mestre, Sebastián Durón Picazo s’exilia a Baiona a causa del seu manifest a favor del pretenent a la monarquia hispànica l’Arxiduc Carles d’Àustria (Agost 1706).

En 1708 exerceix el magisteri en el Real Monasterio de la Encarnación de Madrid i és a finals del mateix any quan oposita al Magisteri de la Catedral de Sigüenza amb altres dos mestres de capella.

Desprès dels diversos exercicis en els què, habia excedido a todos, así en el contrapunto como en dicha oposicion, guardando las reglas que se le habian señalado y asimismo habia satisfecho con mas presteza todas las preguntas que se le habian hecho, manifestando así su habilidad como los fundamentos de ellas, guanya la plaça de Mestre de Capella d’aquesta Catedral.

No obstant, per a prendre possessió del càrrec, un dels requisits era el de superar las pruebas de limpieza de sangre, aleshores el Cabildo va descobrir el seu origen català, el qual contravenia un decret de Felip V que prohibia als catalans ocupar empleos honorificos y publicos en Castilla, tot i això, el Cabildo desprès de diverses gestions, va considerar positivament el seu passat com a deixeble des dels 12 anys i posteriorment com a passant i component diverses obres per al culte en el Col·legi de música.

Per tant i atendiendo a las justas causas referidas y su pobreza, el Cabildo les dispenso las pruebas, habiendo votado por habas blancas y negras, de cuya regulación consto tener 30 habas blancas que concedian dicha gracia y una negra que la negaba, se li va concedir la plaça de mestre de Capella de la Catedral de Sigüenza.

El 21 de juliol de 1711 passa a ocupar la plaça de Mestre de Capella en el Real Convento de las Descalzas de Madrid¹¹ ja com a prevere i llicenciat, i fins la seua mort possiblement en 1735, va romandre de mestre en aquest Convent.

Entre la seua obra musical, destaquen a més dels oratoris, diverses composicions sacres: una Missa sobre el Tantum Ergo (en honor i lloança al Santíssim Sagrament) a 8 veus i arpa, un Magnificat. Ofici de difunts a 8 veus, flauta, violins, trompes i acompanyament, un Pelli meae, lliçó a 4 veus i acompanyament, L’Spiritus meus, lliçó a 8 veus i acompanyament i nombrosos villancets.

Tanmateix va compondre varies obres profanes com l’òpera Angélica y Medoro datada en 1722 i escrita per Antonio de Zamora i les sarsueles Comedia nueba de dos jornadas: Un prezipizio con otro, Calipso y Telemaco (1723), Eurotas y Diana o Amando bien no se ofenderá un desdén (1729) de José de Cañizares i La enigma cósmica (1723). Dissortadament a hores d’ara, moltes de les seues composicions o estan extraviades o estan incompletes.

En pròxims treballs, parlarem d’alguns dels més de 30 oratoris que es varen representar en la Congregació de Sant Felip Neri de València al llarg del Segle XVIII.

Salut, Poesia i Música, i com va dir Sant Felip Neri SIGUEU BONS … SI PODEU.

Postil·les

9. Querúbic: Que pertany a l’univers o als esperits celestials des d’un pla diví contemplant directament a Déu i cantant la seua glòria.

En la “Jerarquia angèlica”, pertanyen a la “Jerarquia Suprema” a l’igual que els Serafins.

Trono: Que pertany als querubins com guardians de la glòria de Déu.

10 Part que tracta dels relats de la Bíblia, explicant les llegendes de Babilonia i de l'època grega i romana, etc. és una de les obres de referència més ambicioses del període, amb quasi 3 milions de mots, resumeix la pretensió de reflectir per escrit tot el coneixement disponible.

Publicada al segle XIII, va gaudir d'una important difusió al Renaixement. El seu títol Gran Mirall, consta de tres parts: Speculum Naturale, Speculum Deoctrinale i el Speculum Historiale que resumeix la història del món fins al 1250.

11 Fundat en 1559 per Juana d'Àustria, és un monestir de monges de clausura clarisses coletines, originàries del Convent de Gandia i enviades per Francesc de Borja, la primera abadesa sor Francisca de Jesús, tia del San t va morir abans de la inauguració del Convent.

v Bibliografia / Cibergrafia

Vull agrair de tot cor a totes les persones i institucions que a continuació deta, les diverses dades transmeses per a poder dur a terme aquest treball.

Angulo, Raúl – Edición crítica 2020

- Oratorio Sacro a la pasión de Cristo, Nuestro Señor (1706) – A. Teodoro Ortells

Asociación Ars Hispania / DiScrip Preimpresión S.L. – 2017 – 2020

Angulo, Raúl / Pons, Antonio– Edición crítica 2023

- Oratorio Sacro a Santa María Magdalena

Asociación Ars Hispania / DiScrip

Preimpresión S.L. – 2017 – 2023

Biblioteca Valenciana Digitalhttps://bivaldi.gva.es

- Afectos de una Alma Reconocida al beneficio de su justificacion en el exemplar de Santa Maria Madalena.

Generalitat Valenciana / Biblioteca Nicolau Primitiu

Blay Verdú, Juan Miguel, Tesis de

- El Oratorio de San Felipe Neri de Valencia / Programa de Humanidades para el Mundo contemporaneo

Universidad CEU Cardenal Herrera / CEU San Pablo – Valencia 2021

Revista de Musicologia Vol. 15 n. 1 – Enero-Junio 1992 / (pàg. 209-220)

Casares Rodicio, Emilio / Diaz Gómez, Rafael / Galbis López, Vicente

- Diccionario de la Música Valenciana Vol. II

ICCMU / Fundación Autor / Institut Valencià de la Música – 2006

Ferrer Ballesterer, Mª Teresa

- El Oratorio barroco hispànico: Localización de fuentes musicales anteriores a 1730

Revista de Musicologia Vol. 15 n. 1 Enero-Junio 1992 / (pàg. 209-220) https://doi.org/10.2307/20795546•https://www.jstor.org/stable/20795546 (04-11-2023)

Isusi-Fagoaga, Rosa / Villanueva Serrano, Francesc

- La Música de la Corona d’Aragó: Investigació, Trasferencia i Educació nº 20

Col·lecció Monografies & aproximacions educatives / Universitat de València – 2020

Marti y gadea, joaquin (m)

- Tipos,Modísmes y còses rares de la terra del gè, arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella.

MP. de Antonio López y Compª – València 1906

Sanchis y Sivera, Dr. D. José

- La Iglesia Parroquial de Santo Tomás de Valencia – Monografia Histórico-Descriptiva

Establecimiento Tipográfico Hijos de F. Vives Mora – Valencia 1913

Gentilesa de Santos Martínez Ramírez

Soriano Bellver, José M. / Segura Martí, Josep M.

- Els antics Gremis d’Alcoi – Vessant cívic i religiós