LES NOSTRES TRADICIONS I LA MÚSICA DE LA UNIÓ

VAP 32

Parlaré en primer de tot, de la gran quantitat de tradicions que atresora la nostra ciutat d'Alcoi, tradicions festives en les que unes tenen un caràcter religios i altres, són costums laiques o populars.

D'entrea les festes de caràcter religios, destaca el cicle de NADAL, que abraça des de les emotives representacions del BETLEM DE TIRISITI (declarat Be Immaterial d'Interés Cultural, Alta distinció de la Generalitat Valenciana al "Mérit Cultural"), les PASTORETES, el TIO PIAM i el BAN REIAL, fins a la CAVALCADA DELS REIS D'ORIENT (la més antiga del món).

Ressaltar la festivitat de la Patrona d’Alcoi la MARE DE DÉU DELS LLIRIS, on el dia 21 d'agost celebrem els actes religiosos per posteriorment en setembre presentar la Revista LILIA en la que diversos col·laboradors (entre el quals m’encontre jo) aporten els seus treballs sobre la patrona i altres facetes de la vida alcoiana, sent el tercer diumenge de setembre quan se celebra la Romeria a la Font Roja.

Subratllar que a causa de la pesta que va devastar aquest territori en el Segles XIV-XV, els alcoians intercedeixen a Sant Sebastià en l’any 1466 perquè els protegisca d’aquesta epidèmia i posteriorment a Sant Roc en 1487 per la mateixa causa. Destacar el nomenament en diferents dates dels dos sants, com a patrons protectors d’Alcoi i que en l’església de Sant Jordi, al primet terç de S XVI es va construir un altar dedicat a Sant Roc i a Sant Sebastià. 

Recordem a SANT MAURE cada 3 de desembre per demanar-li la seua intercessió a causa dels terratrèmols que va patir aquesta vila en l’any 1620 i que va causar greus danys, L’acord per a proclamar-lo patró va ser pres pels alcoians de llavors en “Les Eres Noves” (actualment o està construïda l’església de Sant Maure i Sant Francesc) i a SANT GREGORI, bisbe d'Ostia, advocat intercessor contra les plagues del vinyer, sobretot les de la llagosta, en el "Llibre de notas diferentes" del desaparegut Arxiu de la Parròquia de Santa Maria, constava quen es va votar el seu patronatge el 7 d'abril de 1641, (podem gaudir del retaule ceràmic al Museu Arqueològic Municipal beneint el camp afectat per la plaga). 

Considere importantissim destacar als sants que representen el gremis artesanals de la vila, és a dir a SANT ISIDRE i SANT FRANCESC (protectors dels llauradors i dels comerciants) i  a SANT MIQUEL, SANT ELOI i SANT JOSEP que protegeixen als paraires, manyans i fusters.

Partitura de "El repertori de Benedicto Ripoll Peidro
          (1907 - 1999) i altres peces tradicionals"
  LA XARAMITA EN ALCOI

D'altres costums que abasten les dos vessants, podem ressenyar les festes de carrer. En el barri de la Verge Maria (on vaig naixer) se celebraven a setembre, amb carrers engalanats amb banderoles de tots el colors, jocs per a xiquets com a cucanyes, amb piules i petards, revetles, la important processó a la Mare de Déu dels Desamparats que eixia i tornava de la seua església (actualment seu del "Museu de Nadal" i els entranyables personatges dels Nanos i Gegants on el dolçainer d'Alcoi Benedicto Ripoll Peidro ens interpretava acompanyat pel tabalet de Ramón Porta Vañó totes eixes tonades que tots cantàvem i ballàvem al seu voltant.

EL BALL DELS NANOS:

Nanos i gegants, 

xicotets, xicotets i grans,

Quan serem fadrins,

tots serem, tots serem iguals.

Nanos i gegants,

xicotets, xicotets i ......

Finalment, una altra tradició és anar-se'n de pinytata, (al Xorrador, al Preventori, a la Font de la Salut, etc) i naturalment "pegar" les tradicionals voltes als ponts.

Però ara, a l’inici de la primavera “toca” parlar, naturalment, de les nostres festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, en les que assumim el repte de commemorar els orígens d’una tradició històrica i que ho rememorem amb una sèrie d’actes en que tots nosaltres ens reforcem com a poble.

Com tots sabem, la música i les festes apareixen sempre indissolublement lligades, és un fenomen tradicional, col·lectiu i social, i com a tal, productor d’integració d’entre totes les col·lectivitats, per això una de les tradicions més arrelades que se celebren a Alcoi, són els Concerts d’Exaltació a la Música Festera, amb les que les Societats Musicals d’Alcoi, la Unió Musical, la Societat Musical Nova, la Corporació Musical - Banda Primitiva i últimament l’Agrupació Musical Serpis, ens donen a conèixer un repertori, on el perfum de la música, és la substància aromàtica i balsàmica i al mateix temps trepidant i marcial de la festa.

I aquest perfum, el vam percebre el passat diumenge dia 30 de març, en el concert protagonitzat pels músics de la UNIÓ MUSICAL D’ALCOI baix la direcció del seu director Gaspar Nadal Maronda. Descriure cada una de les partitures del concert ens portaria a omplir moltes pàgines, però si que vull assenyalar que gràcies als compositors seleccionats, amb una demostrada creació musical, lligada a l’especial noció d’aquesta festa, aquest “Concert”, és himne i és cantar de nostra història⁽¹⁾

Primerament la presentadora de l’esdeveniment ens va introduir amb l’argument musical de cada obra i amb aquesta informació vam començar a gaudir del concert.

Com he dit adés, és difícil ressaltar una composició sobre una altra, això sí, cal assenyalar les obres dels quatre compositors alcoians, tots ells ligats a la idiosincràcia festera en les que els espectadors vàrem quedar quedar suggestionats per l’excepcional màgia de les partitures: la marxa mora Al Primer Tró, dedicada a José Luis Corcoles Bordera per Rafael Mullor Grau, com l'alegre i enèrgica marxa contrabandista Farolero de José Mª Valls Satorres i la sorprenent i extraordinària marxa mora 10 de setembre de Francisco Amaya Martínez i ressaltar al benvolgut mestre Amando Blanquer Ponsoda, del que vam assaborir de l'essència de la marxa cristiana Tino Herrera.

Destacar la marcialidad sonora i la complexa harmonia de la marxa mora SARAF YEDDID del compositor murer José Rafael Pascual Vilaplana, així com el concepte creatiu de la marxa cristiana Morer de l’ontinyentí Saül Gómez  Soler, que van delectar a tots els espectadors.

Com és tradició, es va interpretar el pasdoble dianer Romualdo Soler del compositor Enrique Alborch Tarrasó "Premi de Composició de Musical Festera d’Alcoi, any 2014”. A més, vam recordar la marxa cristiana, Te Deum, “Premi Amando Blanquer Ponsoda, any 1997” del recentment desaparegut compositor de Beneixama Pedro Joaquín Francés Sanjuan.

Sense abandonar el fil d’aquest treball, vull destacar l’atraient marxa mora LagebreB (Berbegal) de Benedicto Ripoll Belda, dedicada al capità moro i abanderada 2012 dels Mudèjars d’Ibi, dirigida pel mateix compositor, que ens va impressionar pel seu ritme i per la seua força melòdica. Bene, com és conegut per tots, està vinculat familiarment a músics d’aquesta societat musical, (qui no recorda al seu avi, Bene el dolçainer d’Alcoi, evocat en aquest mateix treball).

No voldria acabar aquesta ressenya sense parlar d’un extraordinari i polifacètic músic de la veïna població de Muro, Francisco Esteve Pastor, del qual enguany es compleixen 25 anys de la seua desaparició. Aquest compositor ha destacat per les seues melodies vives i alegres i pels ritmes marcials i solemnes en les seus obres, que representen una recompensa emocional i sensitiva difícil d’oblidar, per això, el pasdoble L'Alcoià “Premi Juan Cantó Francés, any 1986”, és un clar exemple de la seua intel·ligència musical.

Si amb el pasdoble Festa Alcoiana de José Albero Francés, vam començar a degustar fragments del nostre HIMNE, vam continuar assaborint aquestes notes amb el pasdoble dianer Amado, de Ramón García Soler, i va ser finalment a la cloenda del concert i amb la interpretació del nostre HIMNE DE FESTES del mestre Gonzalo Barrachina Selles, quan el vam glossar amb llum i color, alegre bullidor, renovador. Manantial d’il·lusions que esclata en cançons⁽¹⁾

⁽¹⁾ Fragments de la lletra del nostre HIMNE DE FESTES.

Aquest treball va ser acabat el dia 5 d'abril, festivitat de Sant Vicent Ferrer.
Salut i Música.