SANTA CECÍLIA AMB LLIBERTAT, IGUALTAT I FRATERNITAT

Amb els valors de la REVOLUCIÓ FRANCESA i combinant-los amb el tarannà musical alcoià i de tot l'univers musical, he enllestit la següent i musical reflexió.

Aquest mes de novembre, període en que la Festa de Tots Sants ja ha determinat l'inici del cicle de la terra, -després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs-, és una època de descens progressiu de temperatures, on els dies s'escurcen i les nits es fan més llargues, però també és una fase on rebrota l'art, facultat que està associada a l'equilibri, a la maduresa, a la harmonia, ..., concordança que mostrem els músics d'Alcoi i de tots el pobles, què donant una vertadera lliçó de LLIBERTAT, d'IGUALTAT i de FRATERNITAT, celebrem amb música, molta música, la festivitat de la nostra patrona Santa Cecilia.

Col·laboradors i Entitats Musicals
que pertanyen a la Comissió de Santa Cecília.
Ernest Valor Calatayud
dirigint el Dia dels Músics d'Alcoi
l'Himne de Festes

LLIBERTAT

Com hem dit abans, és en aquest més quan totes les músiques s'enlairen sonorament, convertint Alcoi en una ciutat musical, aquest art brolla amb LLIBERTAT per qualsevol part, començant per eixa música tan especial i diferent que les formacions de música de cambra i corals ens gratifiquen. O les balladores i els balladors dels grups de danses, que ens mostren la seua efervescència popular amb un singular repertori de balls propis de les nostres comarques, com també les colles de dolçainers i tabaleters què ens delecten emprant una perspectiva vital i alegre de les nostres tradicions. -Des d'ací vull recordar de tot cor a Pepe Armengol Ruzafa, una excepcional persona i amant de les nostres arrels, professor dels meus fills i dolçainer del Grup "La Degollà"-.

Gaudim de les orquestres -simfònica i de plectre-, que ens sorprenen amb la interpretació de les seues obres no obstant de la dificultat tècnica dels seus instruments, i com no podia ser d'altra manera, fruim amb els recitals programats i amb les audicions instrumentals dels alumnes de les entitats musicals.

Sense oblidar la tradicional missa interpretada pels músics de l'orquestra i cantada per les corals alcoianes, ens apassionem amb les obres interpretades en els concerts per les bandes simfòniques de les societats musicals alcoianes, i finalment, per concloure les celebracions en honor a Santa Cecília, celebrem tots junts un dinar de germanor 

IGUALTAT

Abans de continuar, vull expressar que el concepte de LLIBERTAT, en aquest cas LLIBERTAT MUSICAL, i com he dit anteriorment, ha quedat sens dubte clarament demostrat, i definint la IGUALTAT dins del mateix marc i amb una indubtable referència als membres de les entitats que integren aquest món, tots ells baix l'organització de la Comissió de Santa Cecília, queda amplament consolidada.

Cal ressaltar què enguany, rep un merescut homenatge l'investigador i músic de la Societat Musical Primitiva d'Alcoi, Ernest Valor Calatayud, autor de diversos treballs d'investigació i membre de la Comissió de Santa Cecília.

FRATERNITAT

Recordava una reflexió de Joaquin Sabina que deia Hoy se habla mucho de libertat i de igualdad, pero poco de fraternidad.

Fraternitat, aquest terme s'entén per la unió i bona correspondència entre germans o entre un un grup d'éssers humans, i en aquest cas de la companyonia i de l'amistat entre tots els membres de les entitats que integren aquest col·lectiu.

Reprenent el conjunt de qualitats d'aquests valors, vull parlar del missatge fraternal i musical de les obres que interpretaren el dia 22 de novembre de 2014 en el Teatre Calderón d'Alcoi i amb la direcció de Gaspar Nadal Maronda, les músiques i els músics de la Societat Unió Musical d'Alcoi, la banda amb la qual m'he criat.

Varen encetar la seua participació amb un afalagador aire criollo, el joropo veneçolà ALMA LLANERA, cançó de la sarsuela del mateix nom de Pedro Elías Gutierrez amb versos de Rafael Bolivar Coronado escrita en 1914. Composició mundialment coneguda i considerada com a nexe d'unió i d'avinença per tot el poble veneçolà, actualment és apreciada per ser el segon himne nacional de Veneçuela, i com va passar amb el nostre Himne de Festes, des de l'inici ha gosat de la fraternitat popular de tots.

Enguany es compleixen 100 anys d'ALMA LLANERA, per tan i celebrant aquesta efemèride juntament amb els actes de Santa Cecília, vull realçar el seu missatge amb l'estrofa en la que Rita canta: Yo nací en esta ribera, del Arauca vibrador, soy hermana de la espuma, de las garzas de las rosas, soy hermana de la espuma, de las garzas de las rosas, y del sol y del sol, me arrulló la viva diana de la brisa ....

Subratllar tan la transcripció de l'obra realitzada per Paco Segura com la interpretació dels 9 instrumentistes de percussió llatina, reflectida ella, amb el meravellós i rítmic espectacle visual i sonor.

La Societat Unió Musical d'Alcoi
durant la seua actuació
el dia 22 de novembre de 2014

El joropo es un gènere musical i dansa tradicional a Veneçuela i a Colòmbia. L'origen es troba en el fandango espanyol, en la música melismàtica àrab i posteriorment, en diverses aportacions indianas amulatadas. Així mateix, el joropo, a més de la música i de la lletra, és una manifestació festiva, caracteritzant-se per ser un ball de parelles o d'associació, on l'home subjecta a la dona amb les dues mans, sent ell el qui determina les figures a realitzar i en el què la dona, demostra la seua habilitat en seguir-lo. Cal ressenyar que el ball es considera un sentiment nacional i que gossa de diverses variants musicals depenent del lloc del país on es balla.

Basada en la Muntanya del Kilimanjaro, EL RUGIR DEL KIMBO, del compositor i director valencià Ferrer Ferran, composició amb una gran dificultat tècnica, va ser l'obra amb que va concloure la seua participació la UMDA, Aquesta simfonieta (con l'autor diu), està composta per tres moviments: I - Jambo, II - La Muntanya Sagrada, III - Ruwa, el Deu del Kilimanjaro.

Aquesta muntanya destaca per la seua grandiositat de forma oval amb tres volcans inactius, sent un espai encisador, llegendari i sublim, aquest paisatge sensorial queda molt ben reflectit en el desenvolupament de l'obra, amb el so de la natura, ... dels atractius i trepidants ritmes africans (tambors, canyes, cabasses,...), ... dels crits dels nadius (músics), per finalment remarcar, la capacitat compositiva de l'autor, destacant el contrast melòdic apassionat i intens de l'obra amb una sonoritat sensible i esperançadora, composició que els intèrprets van subratllar amb un final apoteòsic i brillant. 

El nom del Kilimanjaro segueix sent un enigma, no obstant això, sabem que els massais la descriuen com la casa de Deu (Nygage Ngai), o els chagges, que centren en Ruwa el seu poder. -Ruwa, és conegut per la seua misericòrdia i tolerància i quan és buscat, és considerat com l'alliberador-. És el triomf de la natura i de l'ésser humà, per tan és el reeiximent de la LLIBERTAT, de la IGUALTAT i de la FRATERNITAT.

Recordar que amb motiu del Centenari de la Societat Unió Musical d'Alcoi en l'any 2005, el mestre Ferrer Ferran va crear una seductora obra colorista i atraient amb tres moviments: I - El Somni Compartit, II - Elegía, III - Cap el Centenari, què amb el nom de SUITE SINCRÒNICA, glosa musicalment aquests CENT ANYS d'història musical, de les músiques i dels músics.

A tall de comiat i deixant (de moment) de parlar d'aquest món musical, com tots sabem, el concepte de LLIBERTAT, d'IGUALTAT i de FRATERNITAT, ens duu als valors de la REVOLUCIÓ FRANCESA, termes que actualment són al debat de la societat. Com he dit adés, hui es parla molt dels dos primers conceptes (consulteu les hemeroteques), però quasi gens de fraternitat, per la qual cosa, des d'ara us convide a més d'aquests dos valors, a parlar de FRATERNITAT. Si ho aconseguim, ben vingut siga, en cas contrari, només jo passaré la pena.

Aquest treball ha estat revisat en Juliol de 2023, no obstant si volen llegir la reflexió original de novembre de 2014, la podeu reviure mitjançant el següent enllaç de PAGINA66  

https://pagina66.com/art/98237/llibertat-igualtat-i-fraternitat

Salut i Música.

 VAP 35-94