AQUESTA NIT DE NADAL

EN AQUESTA NIT DE NADAL

QUE ÉS LA FESTA DELS ESTELS

I LA FESTA MAJOR DEL CEL

US DESITGE DE TOT COR

BONES FESTES I MILLOR ANY

Salut i Música

VAP41

LA FONT ROJA I LLUIS BLANES ARQUÉS

   VAP 40 

       














     Aquest treball està publicat en la Revista LILIA que edita l'Arxinconfraria de la Mare de Déu dels Lliris d'Alcoi. (pàgs. 78 i 79).
     El punt d'encontre d'aquesta reflexió és el Carrascar de la Font Roja amb totes les seues particularitats i la persona de Lluis Blanes Arqués, compositor que amb unes profundes arrels alcoianes, va crear la Suite per a Banda Simfònica titulada La Font Roja, nexe comú d'aquest treball.

   Vull enllestir aquest treball amb el video de l'excepcional interpretació d'aquesta obra per la Societat Musical l'Artesana de Catarroja, Primer Premi i Menció d'Honor en el Certamen Provincial de València de l'any 2011.

Aquesta composició la va dirigir Beatriz Fernández Aucejo.

AÇÒ ÉS MÚSICA CELESTIAL O LA IRONIA NECESSITA CÒMPLICES

     

EN MEMÒRIA DE JOAN FUSTER I ORTELLS

VAP 39

 PÒRTIC 
          Aquest pòrtic fa referència a l'article d'opinió inserit en la seua totalitat en el Diari digital PÀGINA66 el divendres 24 d'abril de 2015, dia en que els músics que participen en Alcoi en les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, ens ofereixen un Concert en Moviment en el Desfiles del Dia dels Músics.
       Recordar que en la revista número 179 de MÚSICA I POBLE pàgines 66 i 67, corresponent al més de maig de 2015, i que edita la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, també ha sigut inserit aquest article d'opinió.

      Agrair des d'ací a aquests mitjans de comunicació, com també als seguidors del bloc, l'interès mostrat pels meus treballs.
       El text escrit en lletra cursiva forma part del llibre INDAGACIONS I PROPOSTES del filòsof i escriptor nascut a Sueca JOAN FUSTER I ORTELLS.

     La coneguda sentència Açò és música celestial, ens condiciona a reflexionar sobre els seus diferents parers i la metàfora La ironia necessita còmplices us convida a participar activament en la narració, relat que amb l'estructura musical d'un pasdoble, li done un caràcter irònic, festiu i desenfadat.

          Introducció: Aquest principi pretén endinsar-vos en les diverses singularitats i essències solfístiques i populars que es perceben en les festes que se celebren pertot arreu del nostre país.
          Reitere que Les metàfores -les bones metàfores- no són sinó definicions imprevistes: dir la mateixa cosa, però per sorpresa. És una manera de dissimular-ne la trivialitat, i per això els poetes l'usen copiosament, com també que Qualsevol soroll premeditat ja pot considerar-se que és música. ... Quasi sense adonar-se, sentim les notes de "La música es el arte de bien combinar los sonidos en el tiempo", curta però clara definició de l'Acord dominant, que ens indueix a parlar d'aquest art.

          Melodia principal: Aquest fragment desenvolupa els objectius que tenen les festes en la societat, engrossint-les amb les següents metàfores: Les veritats cal exagerar-les perquè resultin creïbles com també La ironia necessita còmplices (nom inclòs en el títol del treball).

      Amb Les lliçons més útils són aquelles que decidim no aprofitar, i precisament perquè no les aprofitem, musique la part piano del Trio, en el que entre altres notes, afegeix, L'artista mai no està obligat a justificar la seua obra. Per principi, ell sempre té raó.

         En art, la forma més justa de realisme és la caricatura ens trasllada als forts del Trio, fragments on està l'esperit dramàtic del article, en el qual trobem expressions com, Açò és música celestial (primera estrofa del títol), i que continue amb els sons de la fanfara ... concert que ofereixen els executants de ... Indage diverses situacions amb ... realisme personificat per alguns timbalers ..., commoció produïda ... colles de batucades..., ... vull sentir els timbals ..., i fins i tot l'arxiconeguda sentència açò ho pague jo. Finiquite aquest fragment amb la següent reflexió, Fins i tot en els plaers més sensuals, hi ha una manera intel·ligent de gaudir-los.

        Da capo: A traves d'una sonora i emotiva melodia, pretenc fer-vos reflexionar sobre els diversos comportaments personificats en l'article. (Si ho aconsegueix, benvingut siga).

         Mitjançant el Coda, manifeste tot el meu respecte pels músics, pels festers i per les festes.

       Desenllaç o final: El poble és savi i diu: "Fer com fan n'és pecat". O sigui "Quan més serem, més riurem".                                                                                     
          Salut i Música.
     
         Destacar que en la mateixa revista MÚSICA I POBLE i en les pàgines  48 - 49 i 50 trobarem un interessant article d'Ernest Lloréns Climent, que parla de Josep Francesc Almeria Serrano, director enguany de l'Himne de Festes d'Alcoi, i descobrirem altres dades referents a aquest esdeveniment com també gaudirem d'altres treballs inserits en la Revista.

LA MÚSICA QUE M'AGRADA

VAP 38

http://pagina66.com/not/99969/la-musica-que-m-agrada

           Amb LA MÚSICA QUE M'AGRADA, no només vull relatar aquest treball, sinó també convidar-vos a participar en un joc responent a la pregunta: PERQUÈ M'AGRADA. (Espere les vostres respostes).

M'AGRADA ESTIMAR LA NOSTRA TERRA, 

Perquè a més de referir-me a la seua peculiaritat territorial, vull destacar la seua idiosincràsia cultural, social i històrica.

M'AGRADA ESTIMAR LA NOSTRA MÚSICA, 

Perquè entre altres coses, aquest treball és un punt d'encontre d'una xicoteta part d'ella.

M'AGRADA ESTIMAR LA NOSTRA LLENGUA, 

Perquè és la meua llengua materna i és la manera habitual d’expressar-nos entre tots nosaltres.

I M'AGRADA ESTIMAR-LES PERQUÈ SÓN NOSTRES.

BENVINGUTS I BEN TROBATS

LA UNIÓ DE L'ÀGORA MUSICAL D'ALCOI

VAP 37

         Per començar ja que dir que en l’antiga Grècia, l’ÀGORA era el cor neuràlgic on es reunien els grecs per harmonitzar diferents temes comercials i polítics, però també tenia una important rellevància parlar de la creativitat artística, per això, el músics de la Societat Unió Musical d’Alcoi van escollir la Sala Àgora d’Alcoi per oferir-nos un concert ple de valsos i polques en el qual tots vam gaudir de les obres interpretades, a més, ara en temps de Nadal, es vàrem reunir al voltant d’aquest esdeveniment, els músics en actiu (com jo dic) amb el músics que hem format part de la història viva de la Banda.

LA UNIÓ DE L’ÀGORA MUSICAL D’ALCOI

He volgut donar-li aquest títol, ja que aquest treball aglutina a les dues entitats, per l’altra banda l’article està desenvolupat a més d’una part musical, una altra part emotiva, a la qual he afegit unes pinzellades d'ironia i tres llatinismes.

Per llegir la totalitat de l’article, adjunte el següent enllaç de pàgina66

http://pagina66.com/not/98695/la-unio-de-l-agora-musical-d-alcoi

                                                                               I com sempre "SALUT I MÚSICA"