AÇÒ ÉS MÚSICA CELESTIAL O LA IRONIA NECESSITA CÒMPLICES

     

EN MEMÒRIA DE JOAN FUSTER I ORTELLS

VAP 39

 PÒRTIC 
          Aquest pòrtic fa referència a l'article d'opinió inserit en la seua totalitat en el Diari digital PÀGINA66 el divendres 24 d'abril de 2015, dia en que els músics que participen en Alcoi en les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, ens ofereixen un Concert en Moviment en el Desfiles del Dia dels Músics.
       Recordar que en la revista número 179 de MÚSICA I POBLE pàgines 66 i 67, corresponent al més de maig de 2015, i que edita la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, també ha sigut inserit aquest article d'opinió.

      Agrair des d'ací a aquests mitjans de comunicació, com també als seguidors del bloc, l'interès mostrat pels meus treballs.
       El text escrit en lletra cursiva forma part del llibre INDAGACIONS I PROPOSTES del filòsof i escriptor nascut a Sueca JOAN FUSTER I ORTELLS.

     La coneguda sentència Açò és música celestial, ens condiciona a reflexionar sobre els seus diferents parers i la metàfora La ironia necessita còmplices us convida a participar activament en la narració, relat que amb l'estructura musical d'un pasdoble, li done un caràcter irònic, festiu i desenfadat.

          Introducció: Aquest principi pretén endinsar-vos en les diverses singularitats i essències solfístiques i populars que es perceben en les festes que se celebren pertot arreu del nostre país.
          Reitere que Les metàfores -les bones metàfores- no són sinó definicions imprevistes: dir la mateixa cosa, però per sorpresa. És una manera de dissimular-ne la trivialitat, i per això els poetes l'usen copiosament, com també que Qualsevol soroll premeditat ja pot considerar-se que és música. ... Quasi sense adonar-se, sentim les notes de "La música es el arte de bien combinar los sonidos en el tiempo", curta però clara definició de l'Acord dominant, que ens indueix a parlar d'aquest art.

          Melodia principal: Aquest fragment desenvolupa els objectius que tenen les festes en la societat, engrossint-les amb les següents metàfores: Les veritats cal exagerar-les perquè resultin creïbles com també La ironia necessita còmplices (nom inclòs en el títol del treball).

      Amb Les lliçons més útils són aquelles que decidim no aprofitar, i precisament perquè no les aprofitem, musique la part piano del Trio, en el que entre altres notes, afegeix, L'artista mai no està obligat a justificar la seua obra. Per principi, ell sempre té raó.

         En art, la forma més justa de realisme és la caricatura ens trasllada als forts del Trio, fragments on està l'esperit dramàtic del article, en el qual trobem expressions com, Açò és música celestial (primera estrofa del títol), i que continue amb els sons de la fanfara ... concert que ofereixen els executants de ... Indage diverses situacions amb ... realisme personificat per alguns timbalers ..., commoció produïda ... colles de batucades..., ... vull sentir els timbals ..., i fins i tot l'arxiconeguda sentència açò ho pague jo. Finiquite aquest fragment amb la següent reflexió, Fins i tot en els plaers més sensuals, hi ha una manera intel·ligent de gaudir-los.

        Da capo: A traves d'una sonora i emotiva melodia, pretenc fer-vos reflexionar sobre els diversos comportaments personificats en l'article. (Si ho aconsegueix, benvingut siga).

         Mitjançant el Coda, manifeste tot el meu respecte pels músics, pels festers i per les festes.

       Desenllaç o final: El poble és savi i diu: "Fer com fan n'és pecat". O sigui "Quan més serem, més riurem".                                                                                     
          Salut i Música.
     
         Destacar que en la mateixa revista MÚSICA I POBLE i en les pàgines  48 - 49 i 50 trobarem un interessant article d'Ernest Lloréns Climent, que parla de Josep Francesc Almeria Serrano, director enguany de l'Himne de Festes d'Alcoi, i descobrirem altres dades referents a aquest esdeveniment com també gaudirem d'altres treballs inserits en la Revista.