VAP 54
Amb una Identitat comuna que parla una mateixa Llengua,
he volgut arrodonir-ho tot amb uns vincles Familiars.
Sense oblidar-me de les meues arrels maternes que tinc documentades i que procedeixen d'Ador, del Real de Gandia, de Gandia i de Benipeixcar, vull relatar que en les vacances d'enguany, la meua esposa Inma i jo, vàrem gaudir d'un llogaret que amb el significatiu nom d'AGULLÓ, primer cognom meu, està situat en la Vall d'Àger a la comarca de la Noguera.
Primer de tot i en memòria dels meus avantpassats amb aquest cognom, vull retre el meu respecte a ells i les seues esposes, recordant els seus noms i els seus cognoms, així mateix, només puc afirmar la coincidència del cognom AGULLÓ amb la població o les persones vingudes d'aquelles terres a establir-se aquestes comarques, posat que és molt dificil (sinó impossible) trobar més dades.
A causa a la manca en molts pobles de localitzar els diversos arxius, els registres que he pogut trobar dels meus avantpassats només es remonten a principis del segle XIX i que són els següents:
REBESAVIS
MANUEL AGULLÓ
Naix a la població de Gorga sobre l'any del Nostre Senyor de 1815
ROSALINA CARDONA
Naix a Cocentaina, cap de la comarca del Comtat en el primer terç del segle XIX
BESAVIS
FRANCISCO AGULLÓ CARDONA
Naix a Gorga en l'any 1851 - Mor a Cocentaina el 18 de març de 1932
MILAGROS FERRER FERRÁNDIZ
Naix a Cocentaina en l'any 1848 - Mor a Cocentaina el 3 de març de 1926
AVIS
ANTONIO VICENTE AGULLÓ FERRER
Naix a L'Alcudia de Cocentaina el 15 de juny de 1891
Mor a Alcoi el 5 de maig de 1973
JULIA LLORÉNS JORDÁ
Naix a Alcoi el 15 de juny de 1893
Mor a Alcoi el 7 de juliol de 1968
PARES
ANTONIO AGULLÓ LLORÉNS
Naix a Alcoi el 24 d'octubre de 1922
Mor a Alcoi el 26 desetembre de 1996
CARMEN PÉREZ SERRA
Naix a Benipeixcar (Gandia) el 20 de setembre de 1919
Mor a Alcoi el 9 d'agost de 2013
ACTUALMENT
La meua germana MARI CARMEN AGULLÓ PÉREZ
Jo mateix VICENT ANTONI AGULLÓ PÉREZ
amb els nostres cònjuges i els nostres fills
I de tot cor satisfet per haver recordat als meus avantpassats, vaig continuar amb el relat vacacional. recalcant que en la nostra estada en aquelles comarques, a més del poble d'AGULLÓ, vàrem conèixer diversos llocs assentats històricament en la Corona d'Aragó, i que de forma resumida vull recodar mitjan-çant les següents línies.
A la comarca de l'Urgell, visitarem el Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, únic monestir cisterciense femení que a hores d'ara, encara existeix. De dimenssions reduïdes però dotat d'una bellesa singular, sobreïx el cimbori en forma de llanterna de vuit cares, el claustre construït amb uns estils diferents (romànic, àrab i gòtic), la sala capitular, l'obrador de farmàcia o les tombes on estan les restes de la Reina Violant d'Hongria, dona de Jaume I i la seua filla Sancha d'Aragó.
"Pensat i fet", el mateix dia i amb una "expedició marationana", vam gaudir d'un poc més de la nostra història repetint la visita als Monestirs de Santes Creus a l'Alt Camp i de Santa Maria de Poblet a la Conca de Barberà. (Sabeu on està el Conill en la capella de Sant Jordi en el Monestir de Santa Maria de Poblet?).
Durant la nostra estada a la maginfica població mediaval de Montblanc, vam recordar la llegenda recollida en el Costumari Català de Joan Amades que situa la lluita de Sant Jordi amb el drac davant de les muralles que envolten a la població, a més vam ascendir a la lloma del castell en la que vam gaudir de les peculiaritats de la vila, coneixent tot el recinte amurallat on destaquen els diversos portals d'accés (entre ells el de Sant Jordi en l el que figura la llegenda), la plaça de la vila, l'antic hospital i fins i tot vam dinar extraordinàriament en "El Cortijo", nom d'un restaurant montblanquí.
Altra vila que vam conèixer, situada en la comarca de l'Urgell va ser la de Guimerà, que destaca pel conjunt arquitectònic medieval amb la construcció de les seues cases-ponts, cobertes, arcs, etc. on cobra la seua estratègica importà ncia la torre de vigilància en la part d'amunt de la vila.
A la Conca de Barberà, concretament vam gaudir de tracte i del menjar extraordinari en l'Hostal Colomí i com no, del Castell dels comtes amb la torre circular d'homenatge, les fonts de les canelles i la Plaça Major de la població de Santa Coloma de Queralt.
Balaguer, ciutat de la comarca de la Noguera, on la influència del riu Segre es primordial, vàrem gaudir de la bonhomia dels seus habitants, els quals ens van fer partícips del seu patrimoni, ... de la plaça del Mercadal, amb més de 7000 m2 en l'antic nucli jueu, del barri àrab (centre històric), dels carrers empinats medievals o del Museu de la Noguera, llocs que naturalment vam conèixer.
La Vall d'Àger
Llogaret de la Vall d'Àger, comarca de la Noguera i prop de la divisió d'aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
"Pensat i fet", el mateix dia i amb una "expedició marationana", vam gaudir d'un poc més de la nostra història repetint la visita als Monestirs de Santes Creus a l'Alt Camp i de Santa Maria de Poblet a la Conca de Barberà. (Sabeu on està el Conill en la capella de Sant Jordi en el Monestir de Santa Maria de Poblet?).
 |
| Inma en l'interior del Portal de Sant Jordi amb la llegenda |
 |
| Portal de Sant Jordi |
Altra vila que vam conèixer, situada en la comarca de l'Urgell va ser la de Guimerà, que destaca pel conjunt arquitectònic medieval amb la construcció de les seues cases-ponts, cobertes, arcs, etc. on cobra la seua estratègica importà ncia la torre de vigilància en la part d'amunt de la vila.
A la Conca de Barberà, concretament vam gaudir de tracte i del menjar extraordinari en l'Hostal Colomí i com no, del Castell dels comtes amb la torre circular d'homenatge, les fonts de les canelles i la Plaça Major de la població de Santa Coloma de Queralt.
Balaguer, ciutat de la comarca de la Noguera, on la influència del riu Segre es primordial, vàrem gaudir de la bonhomia dels seus habitants, els quals ens van fer partícips del seu patrimoni, ... de la plaça del Mercadal, amb més de 7000 m2 en l'antic nucli jueu, del barri àrab (centre històric), dels carrers empinats medievals o del Museu de la Noguera, llocs que naturalment vam conèixer.
La Vall d'Àger
AGULLÓ
Llogaret de la Vall d'Àger, comarca de la Noguera i prop de la divisió d'aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
Aquest llogaret, situat al mig de la Vall d'Àger, geogràficament forma part de la zona prepirinenca al nord de la Noguera, rodejada de la serra del Montsec, que és una llarga alineació calcària d'uns quaranta kilòmtres que s'esten d'oest a est.
Les dues Nogueres divideixen la serralada en tres parts, (el seccionat mont dóna nom al Montsec d'Estall, Montsec de Rúbies i Montsec d'Ares que amb 18 km. és el més llarg on trobem el seu cim més alt (1678 metres).
El Montsec i la Vall d'Àger estan formats per sediments del fons del primitiu mar pirinenc on fa milions d'anys, amb l'elevació dels pirineus, aquests sediments van relliscar pujant-se sobre els materials rígids, trencan-se i formant l'actual Serra del Montsec.
Aquesta vall fou habitada almenys des del neolític on es possible la vida a partir d'un assentament ibèric. La toponomia, les restes arqueológiques, elcamí i un sarcòfag (S III), donen estimoni d'un passat romà. Al costat del cementiri d'Àger s'ha trobat una necròpolis viksigòtica. Durant els segles VIII, IX i X, període de dominàció islàmica, "Ayera" era la base militar musulmana de la línia fronterera Àger-Artesa de Segre.
La Valld'Àger fou conquerida per Arnau Mir de Tost sobre l'any 1042 convertint-se en senyor de tota la frontera cristiana, esdevenint el tronc de la nova nissaga del Vescontat d'Àger i més tard del Comtat d'Urgell.
A començament del segle XV, amb la caiguda del Comtat d'Urguell, finalitza el capítol més brillant de la història d'aquesta vall, on des de llavors, es regirà pel Arquebisbaat de Tarragona fins a la desamortització de Mendizabal a 1836.
I ja centran-nos en AGULLÓ: IDENTITAT, LLENGUA I FAMÍLIA, podem afirmar que aquest llogaret ja és citat en l'any 1070 com a Torres de l'Agulló, posteriorment aquest nucli és cedit pel vesconte Arnau Mir de Tost a Ponç Onofre per a fer un mur i millorar-lo, deixant les servituts a la gent del poble, els quals pagarien a Onofre els delmes i primícies. Més endavant, en 1267, quan formava part dels dominis de Ramón de Lliiana, és cedit al Monestir de Sant Pere d'Àger.
Dins de la població trobem l'església dedicada a Sant Mateu i que la seua festa major se celebra el tercer diumenge d'agost. Ressenyar que en la façana de la casa situada a l'esquerra de l'església existeix la següent inscripció: "PUEBLO DE AGULLÓ".
En el mateix poble hi havia l'antiga Casa dels Montardit amb especte de fortalesa i les antigues Masies de Gasal.
 |
| Plaça Major d'Agulló - font |
En el mateix poble hi havia l'antiga Casa dels Montardit amb especte de fortalesa i les antigues Masies de Gasal.
A poca distància es troba l'Ermita de Sant Pere Martir (segles XVII-XVIII) de estil rural popular, actualment està molt reformada. Aquesta ermita ocupa un lloc de devoció antiquíssima on prop d'ella es va trobar un cementiru amb restes de dues tombes mediavals del segle XII.
Actualment la població d'Agulló es de menys de cent habitants, no obstant, trobem en aquest lloc i als voltans d'ell, diversos allotjaments rurals i diversos paratges i espais naturals com el Congost de Mont-rebei, la singular i històrica Vila d'Àger o els pantans de Canelles i Camarasa en el que destaca la Baronia de Sant Oïsme.
Subrallar l'expedició que vàrem fer en el catamarà pel pantà de Canelles amb Mique Pifarré, responsable d'ÀGER Aventura't en el que vam gaudir pels racons de l'embassament, d'unes imponents vistes del Congost de Mont-rebei en el que enguany i gràcies a la quantitat d'aigua embassada, encara està més espectacular.
Després d'aquesta excursió, vam dinar exquisitament en el Restaurant Lo Poble de la Vila d'Àger, la qual vàrem coneixer i en la que destaca el seu conjunt històric.
... continuarà .....
 |
| Plaça Major Església de Sant Mateu |
Subrallar l'expedició que vàrem fer en el catamarà pel pantà de Canelles amb Mique Pifarré, responsable d'ÀGER Aventura't en el que vam gaudir pels racons de l'embassament, d'unes imponents vistes del Congost de Mont-rebei en el que enguany i gràcies a la quantitat d'aigua embassada, encara està més espectacular.
Després d'aquesta excursió, vam dinar exquisitament en el Restaurant Lo Poble de la Vila d'Àger, la qual vàrem coneixer i en la que destaca el seu conjunt històric.
... continuarà .....
Salut i Música
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada