L'Alcòy de Joaquim Martí i Gadea

Aquest treball que enguany he publicat en la Revista de la Festa que edita l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi i que he titulat L'Alcòy de Joaquim Martí i Gadea (VAP 084), ni de bon tros pretén ser ni un estudi lexicogràfic ni dialectològic, sinó més bé vull que a més de parlar de les nostres vivències, servisca d’homenatge a uns éssers que han aconseguit que la nostra llengua amb totes les seues variants, continue sent un idioma viu, destacat i comú entre tots nosaltres.

I un d'aquests éssers va ser Joaquim Martí i Gadea, un "hombre de pueblo de extracción rural humildísima, pulido más tarde en el Seminario Conciliar de Valencia", què ens a llegat una extensa obra literària amb la llengua que des de sempre s'ha parlat i que reflecteix graficament "á fi de qu' el poble sapia son pasat, unich mitj de voler com se deu á la térra del Gé (xe) y treballar per la sehua grandea y prosperitat".

Nascut el 15 de juliol de 1837 a Balones (El Comtat), des de molt xicotet i exercint d’acòlit del rector del poble, rep lliçons de gramàtica, de llati i d'altres matèries. Als 17 anys la seua vocació religiosa el duu a Ingressar al Seminari Conciliar de València on estudia filosofia, humanitats i Teologia amb un excel·lent resultat.

Ordenat rector en 1865, oficia la seua primera missa al seu poble, després es destinat a altres poblacions: Casinos, Pedreguer, Dénia i Senija, on comença el seu treball literari gràcies a la col·laboració dels llauradors i veïns a través de l'anotació en unes llibretes de dades, anècdotes, etc. les quals les reflecteix en la seua entretinguda i popular producció literària. 

En 1876, ja de regent a Anna, publica diversos llibres fins 1876 en que guanya, mitjançant unes oposicions el curat de Mislata, ciutat on escriu quasi tota la seua obra fins als 83 anys edat en que mor el 16 de novembre de 1920.

Amb referència a la seua obra literària, cal tindre en compte que quan les escriu, les normes ortogràfiques que actualment utilitzem no existien (Normes del 32 o de Castelló), no obstant amb les quatre narracions escollides he preferit destacar el llegat fonètic, narratiu i fins i tot retòric i amb això, reflectir els diversos tipus de personatges amb els costums i les festes de llavors.

Jordi Vila Llàcer 
Acrilic sobre tela

I com parlem de festes i aquesta Revista tracta de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, he seleccionat quatres narracions compostes per Martí i Gadea en les que només inseriré alguns fragments, els quals, en la seua totalitat, estan inclosos en les pàgines 224 a 227 de la citada revista.

En la primera narració del treball, el nostre protagonista narra La Embaixá de Sen Jòrdi d'Alcòy.

Es un simulacre de batalla entre mòros y cristiáns, compòst de varies filades ó digas batallòns de gent armada, vestida á l' antiga, representant als antichs reynes d' Espanya, ademés dels capelláns, matuters ó contrabandistes y alguns grèmis de arts y oficis; el día de la festa del sant ...

Mosen Torregrosa és el seguent protagonista i que com tots sabem  Fon un capellà, fill d’ eixa població, del qual se conta que també va pendre part en la batalla del barranch d’ este nòm, durant la reconquista, en la que guanyaren als mòros els cristiáns per mediació de Sen Jòrdi, patró dels alcoyáns, el que s' aparegué p' els ayres, segóns la tradició, montat sobre briós cavall, ...

Li segueix la Cuca fea d’Alcòy de la qual recordarem la cançoneta composta per Marti i Gadea:

La Cuquè feè, com dihuen

els alcoyáns á l’antiga,

es una bestia que tot

lo que pòt hu agarra y pilla.

Finalment parlarem d’eixe paratge que són Les Uxoles d’Alcòy  ... fresch en l’ estiu y calent l’ ivèrn, per estar acarasolát, van els amos á estiuar en los mesos de la calor, y á juar tot l’ any en los díes festíus els afectats á mirarse les ungles y á vóreles vindre, lo mateix qu’ els que tenen el gust de vórelo jorrar y d’ alçar el colse. ... 

No voldria acabar aquesta síntesi del meu treball sense subratllar l'opinió d'un erudit com Francisco Rodríguez Marín, director de la Biblioteca Nacional d'Espanya en aquell temps: ... todos los lectores que han leído sus obras, coinciden en afirmar que Martí Gadea es el máximo folklorista de la literatura valenciana. Corroborant aquest parer, Severino G. Borrás, secretari de "Lo Rat Penat", destaca: ... la obra del Sr. Martí Gadea vale mucho y opino que en su patria o no es bastante conocido o no se le da toda la importancia que se merece.

Llengua, Salut i Música.

Pd. Els títols de tota la seua obra literària estan inclosos en el treball publicat en la Revista de la Festa de l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi de 2023.