Translate

dilluns, 23 de desembre del 2024

Altres expressions musicals

  Una Tetralogia d’expressions amb música i paraules / 4a. Entrega

Amb dues reflexions d'Ernest Llorens Climent i de Vicent Andrés Estelles, finalitze aquesta tetralogia de treballs que he dedicat amb diverses parèmies o frases fetes a les "Expressions amb música i paraules", les quals estan inserides en el meu bloc "Música Festa i Parèmia".

Els quatre treballs amb aquesta temàtica estan publicats en la web de  Radiobanda, mitjà de comunicació que aglutina les noticies relacionades amb el mon musical i bandistic.

Per a gaudir d'aquest treball (VAP 108) cal clicar en aquest enllaç:

ALTRES EXPRESSIONS MUSICALS

A més adjunte els enllaços de Radiobanda dels altres tres treballs:

NOMES XIULANT, XIULET

VISTA, OÏDA I VEU

SO - SONORITAT - AFINACIÓ - TO - SOROLL - TOCAR 

O si prefereixen, també poden gaudir dels treballs a través d'aquest bloc.

A continuació acompanye l'article d'Ernest Llorens del qual he seleccionat la reflexió que encapçala el treball.

Salut i Música. 




dimecres, 4 de desembre del 2024

Només xiulant, Xiulet!

 Una Tetralogia d’expressions amb música i paraules / 3a. Entrega

Bombo de canya,
bombo de cartó,
la Música Vella
al carré Majó.

El següent treball ha sigut publicat en  Radio Banda el dia 16 de novembre de 2024 (VAP 107). Així mateix cal recordar que en la seua web, aquest mitja de comunicació reuneix totes les noticies relacionades amb el món musical i bandístic.

Aquests versos inclosos en la marxa composta per Gregori Casasempere Gisbert, titulada “Desperta’t Alcoi – Els xiulitets”, que a més, ens apropa amb diverses melodies a la nostra idiosincràsia, el canten i l’interpreten els músics de la Banda Primitiva d’Alcoi el Diumenge de Glòria en la “Processó dels Xiulitets”, sent acompanyats en senyal de goig i alegria, pel so bulliciós de centenars de xiulitets que s’assemblen al peculiar cant dels ocells i en la que rememorem la Resurrecció de Jesús.

Ressenyar que aquests xiulitets estan fets de terrissa i en forma de botija.

Amb aquest record de sons vius i colors brillants, seguidament i amb el monogràfic, només xiulant, xiulet!, recordarem que mitjançant l’aire que insuflem (o a l’inrevés) a través dels llavis, com també amb els dits o les mans en la boca, gaudim de l’art de XIULAR, destresa que com tots sabem, consisteix en emetre una diversa i cromàtica gamma de melodies agradables (o no) a més d’una habilitat per xiular diverses consignes o senyals.

Amb el XIULET o XIULITET, instrument musical fabricat de diverses formes i mides, revivim infinitat sons que emulen l’original gràcies a l’aire que s’introdueix per l’embocadura, el qual pega contra la vora de l’orifici d’eixida o directament a l’instrument.

A més, destacar que gràcies a un mecanisme afegit, els efectes sonors que provoquen, imiten situacions quotidianes, als cants dels animals o altres sorolls indeterminats que s’inclouen en infinitat de composicions musicals.

Així mateix, podem dir que el simple acte de xiular posa en èmfasi, la nostra capacitat de rememorar situacions agradables, harmonioses i plenes d’emocions, com també desencadenar reaccions no previstes i/o reprovables, i fins i tot, amb del so d’un “xiulet” als nostres nassos, apareix una cosa tant imprevisible com sorprenent.

Afegir que PITO és el nom col·loquial del xiulet.

I com tots els “pitos” ja estan fets, recordarem què:

-        Al músic amb poc gust, no és difícil xiular-lo. (Recorda la importància de la qualitat en l’art musical sentenciant al músic per la seua falta de sensibilitat i de saviesa artística).

(Ai d’aquell que no pense així!).

Per continuar amb:

-        Bé balla si la sort li xiula. (El Talent o l’habilitat no sempre influeix en l’èxit, la sort també juga un paper important, és a dir, que amb la sort de cara, les coses ixen millor del que u podria esperar).

-        De mal barro, malos pitos. (Adagi que utilitza el fang i els pitos per manifestar que l’esforç o els mitjans dedicats, determina el seu resultat final).

Venta del Moro (Plana d’Utiel-Requena).

-        El cervell dret, cantar a la taula i xiular en el llit. (Les expressions cervell dret, és a dir, conforme a la raó i al seu fi, s'associa amb la creativitat artística i el pensament intuïtiu. cantar a la taula, representa una actitud desenfadada i espontània i xiular al llit, indica una relaxació i un enfocament informal.

   Per tant, la suma del tres factors parlen d'una persona amb un comportament lliure i una mentalitat oberta).

-        El qui tinga el xiulitet, que xiule; i el qui no el tinga que cride. (Tant d’una forma com d’una altra, ens convida a viure el moment sense barreres ni preocupacions, i així celebrar-lo amb alegria).

A Alcoi, tant si es te xiulitet com si no, aquesta frase mostra l’entusiasme dels veïns que celebren la Resurrecció de Jesús amb festa, crits i xiulitets.

-        El qui té pito, pita. (Amb les influències o els recursos, el qui té poder pren les decisions que més li convenen per aconseguir tots els seus objectius).

-        Entre pitos i flautes. (Es refereix a una situació en la que s’empra més energia de la que es necessària i que complica allò que semblava ràpid i senzill).

-        Fet amb fusta de xiulets, tot s’ho pren a la lleugera i no es preocupa gens. (Tindre una ànima alegre i desenfadat, és a dir juganera i lliure com el so d’un xiulet.

-        Giulali, que té agonia. (S’aplica en tò de guassa ó burlesch als sorts, per no ouir lo qu’ els dihuen sinós después de pegarlos molts crits, y també dels que fan el sort de conveniència).

Acudit de Joaquim Martí i Gadea, folklorista i literari nascut a la població de Balones (El Comtat) en 1837.

-       Importar un pito. (Dóna a entendre que la rellevància d’un assumpte és mínima i poc important).

-        Mor el qui xiula i viu el qui piula. (Ens recorda la importància d’actuar sempre de forma positiva front a les queixes o les adversitats).

-        Qui neix xiulet (xiulitet), mai no arriba a trompeta. (Cadascú té el seu caràcter i és difícil canviar-lo dràsticament, per tant, suggereix que ens acceptem tal com som, amb totes les nostres virtuts i tots els defectes).

-        Tenir el pito acatarrat. (Irònicament en un pla lleuger i col·loquial i sense donar detalls específics, suggereix un patiment íntim per cert problema).

-        Xiular-li a algú. (Segons la intenció o la situació en que es produeix serveix per a mostrar la desaprovació o el descontent, com també s’utilitza per a cridar a algú -de manera ràpida- i fins i tot es fa fer servir com una forma de coqueteig o flirteig).

-        Xiular com el vent. (Amb el seu so incessant, fluid i suau, metafòricament evoca sentiments de misteri i llibertat, que també el podem associar al vent que xiula per espais oberts o paisatges malenconiosos).

-        Xiular i crits de cançó, pertanyen al ball de camperols. (Aquesta forma d’expressió forma part de l’ambient musical en el caràcter comunitari de la gent del camp),

Les anteriors parèmies i els seus comentaris, les trobarem recollides (conjuntament amb altres) en l’enllaç Expressions amb música i paraules del meu bloc Música, Festa i Parèmia, així mateix, els convide a llegir l’últim treball d’aquesta Tetralogia, en el que recordarem altres dites d’aquest “Moviment”.

Salut i Música

dilluns, 21 d’octubre del 2024

Vista - Oida- Veu

 Una Tetralogia d’expressions amb música i paraules – (2n Entrega)

Pòrtic.-

-   Una veu fa bella melodia, dues veus fan cantar amb alegria i tres veus juntes fan bella harmonia. 

(Text format per tres reflexions que ens duu a la màgia creada per la cohesió vocal i musical). 

La primera reflexió, melòdicament ens trasllada a la bellesa d’una veu que ens emociona per si mateixa. 

La segon, les dues veus creen una experiència alegre i rica, i amb la última reflexió, en la que s’afegeix una tercera veu, la combinació d’elles, puja a un alt nivell gràcies a unes harmonies més belles i profundes–.


L'anterior reflexió i el seu comentari formen part del treball (VAP 106) en les que tracte de tres facultats sensorials del nostre cos (VISTA, OÏDA I VEU), les quals es creuen constantment amb la música com també amb les interaccions que realitzem quotidianament. 


Totes les parèmies o frases fetes que estan incloses en el treball les poden seguir en el següent enllaç:

                                                     vista, oïda i veu


Recordar que Radio Banda, reuneix en la seua web totes les noticies relacionades amb les Bandes de Música i per consegüent amb la Música en tota la seua extensió.

Salut i Música.



dilluns, 9 de setembre del 2024

So - Sonoritat - Afinació - To - Soroll - Tocar

Una Trilogia d’expressions amb música i paraules– (1a. Entrega)

El soroll raspa les orelles.
La música és harmoniosa.
Isabel-Clara Simó i Monllor

Pòrtic.-

Amb aquesta frase de “El Professor de Música”, novel·la d’Isabel-ClaraSimó i Monllor, vull ressaltar la connexió que trobem entre les paraules, la música i les emocions, les quals ens apropen d’una manera sonora, afinada i/o desafinada, sorollosa, sentida o xiuxiuejada, al so de diversos refranys o frases fetes què, al llarg dels segles han esdevingut en saviesa popular.

Conjunt de coneixements populars que es manifesten a través de costums i tradicions com també de refranys, dites o consells .....

Per a llegir i gaudir de la resta d'aquest treball, clicar en el següent enllaç de Radio Banda:

So - Sonoritat - Afinació - To - Soroll - Tocar

Aquest  treball (VAP 105) que està inserit en l'anterior enllaç, forma part del primer dels tres treballs en que he dividit el "moviment" dedicat a les expressions musicals amb música i paraules del meu bloc Música Festa i Parèmia

Hui fa 52 anys, la Unió Musical d'Alcoi, la meua banda, va guanyar el 2n. Premi en el Certamen de Monòver, premi que va obrir un camí ple d'èxits en diversos certamens en que vàrem participar.

Salut i Música.

dimarts, 26 de març del 2024

Per a recordar! - La Unió Musical d'Alcoi en el seu concert

Després d’algun temps de només gaudir de la música interpretada pels músics de la Societat Unió Musical d’Alcoi en els tradicionals concerts d’Exaltació a la Música Festera, i amb el record sonor i afectiu d’Iñaki Lecumberri Camps, director que ens ha acompanyat durant els últims sis anys en aquesta llavor artística, enguany, fidel a aquesta cita anual, vull compartir amb vostès aquest concert que vàrem “sentir” el diumenge 17 de març de 2024, dirigit ell, per Rafael M. Garrigós García, nou director de la banda al qual vull donar de tot cor la benvinguda.

 Si RECORDAR, paraula derivada del llatí -RE- (de nou) i -CORDIS- (cor), significa TORNAR A PASSAR PEL COR referint-se a l'òrgan on es creia que es trobava la memòria, (però si que gaudim del COR com a centre dels afectes i de les passions), en el concert RECORDAREM
Ciutat de les Arts i les Ciències
Jardí del Palau de les Arts
València
amb totes les composicions interpretades, tot el que representa EIXOS PRIVILEGIS i EIXOS SENTIMENTS, a més, RECORDAREM diverses dades representatives de les obres.
        Aquest treball VAP-102 el podem llegir en els dos següents enllaços

Radio banda  

PAGINA66

Quines són les dues composicions que s'han interpretat en el concert que atresoren un nexe comú amb una ciutat andalusa?, o en quina Marxa cristiana sorgeix musicalment el caràcter històric de la Filà Vascos?, i fins i tot, quina Marxa cristiana sembla que s'allunya d'ella alhora què, musicalment s'apropa i és una marxa cristiana?.

En el treball trobaran l'explicació.

Salut i Música.


dimecres, 31 de gener del 2024

Una aproximació al Jesuset del Miracle i a Joan Prats de malnom, Joan Cresòl

Altar de l'Església del
Monestir del Sant Sepulcre
Enguany rememorant el 456 Aniversari del robatori del Santíssim Sagrament en el temple parroquial d'Alcoi i la posterior troballa en casa d'un veí de la vila nomenat Joan Prats, he volgut inserir una narració del rector i literat Joaquim Martí y Gadea. Així mateix, he volgut inserir en el treball d'una forma esquemàtica, l'ampla i extraordinària tasca d'investigació que han realitzat diversos religiosos i historiadors que han tractat aquest trist i controvertit episodi i que ha publicat 
PÀGINA66 en el seu mitja de comunicació. (En les hemeroteques es poden consultar aquestes i altres dades d'aquests i d'altres autors que no apareixen en el treball). 
VAP 101 JMG 
L'enllaç en PÀGINA66 és el següent:
Una mirada en temps passat

Recorde que al voltant de 1960, en la última setmana de gener era habitual que els alumnes i els mestres de les Escoles Nacionals d'Alcoi(1), férem la visita a l'església del Monestir del Sant Sepulcre per a rememorar la Història del Jesuset del Miracle.
Aleshores i una vegada en l'església, asseguts als bancs i tots en silenci, esperaven al rector, en aquell temps José Botella Martín que eixia de la sagristia per a dirigir-se al púlpit amb gran solemnitat.
Púlpit o trona de
l'Esglèsia
Una vegada damunt la trona, situada ella a certa altura sobre els banquets i amb tots els xiquets asseguts, ens contava, dramatitzant amb molta fervor i religiositat, tot el succés del robatori i la posterior recuperació del Santíssim Sagrament.
Ressenyar que en aquestes rememoracions mai no coincidíem en l'església les xiquetes i els xiquets atès que la narracions d'aquest succeït es feien en dies separats, això si, tots els que romaniem en el temple eixos dies,  no tindríem més de 9 o 10 anys i escoltaven al rector amb interès i curiositat i algun que altre amb por i nerviosisme per aquest fet que va ocórrer a Alcoi.
Cal dir que entre altres, un dels moments més significatiu d'aquesta història, era quan amb el dit, el rector i amb una actitud prou vehement, feia el gest que va executar el Jesuset inclinant-se i marcant el lloc on es trobava amagat el Reliquiari amb el Calze, en aquell moment i amb tota la candidesa i honestedat del món, tots nosaltres ens alegraven perquè una vegada més, trumfava el valor de la fe cristiana,
Recordar que aquest trist i controvertit episodi es va produir en 1568, època molt llunyana en el temps a la forma ser i de pensar en el món actual, però en aquelles dates, el Santo Oficio o l'Inquisición tenia una extraordinària capacitat per a implantar qualsevol control religiós dins de les corones de Castella i d'Aragó i que qualsevol afronta al catolicisme, el causant del pecat era jutjat pels inquisidors i a fi de que confessara la falta i/o duguera a terme el consegüent penediment (o no), era prou freqüent castigar-lo amb el turment i depenent del "delicte", era condemnat fins i tot a mort, puniment que es va produir en aquest cas.
Postil·la (1): En el meu cas, era alumne de la popularment coneguda Escola de la Plaça de Dins o del Mestre Gonzalo Faus.

En el següent vídeo gaudirem amb les imatges del lloc on es van trobar les Sagrades Formes i que posteriorment es va construir per rememorar la troballa, la Capella de l'Església del Monestir del Sant Sepulcre:

En el video, observem en primer lloc una còpia de la "Sabana Santa" que li va regalar l'almirall Joan d'Àustria al seu secretari l'insgne alcoià Joan Lluis d'Alçamora i Pérez de Requena.
Recomane la visita al Monestir del Sant Sepulcre i gaudiran de tot el seu contingut religiós.

CELEBRE CENTVRIA QVE CONSAGRO 
LA ILVSTRE Y REAL VILLA DE ALCOY, 
A HONOR Y CVLTO DEL SOBERANO
SACRAMENTO DEL ALTAR.
 QUE SEA POR SIEMPRE ALABADO EN EL AÑO 1668.
Per finalitzar el treball, adjunte tres "COPLES" que pertanyen a la CELEBRE CENTURIA escrita per Vicente Carbonell i que possiblement ens apropen al malnom que li varen donar a Joan Prats. (Pàg. 170 i 172).
Que seria quant portava
En lo pit lo que robà,
El veure vn Cresol fens llum
Del Sol en la claredat.

Tan negre, y tan atrevit
Volguè fer com Satanàs:
No remediaràn cent Metjes
de aquell Cresol el mal.
Cresol brut và ser lo lladre,
Velador Alcoy serà;
El Velador queda en peu,
Y el Cresol queda penjat.
Tradició, Salut i Música.

Si alguna persona pot aportar més dades sobre la predicació del rector als alumnes en eixos dies, agrairia ho escrigueren en l'apartat de comentaris.