Translate

dimecres, 31 de gener del 2024

Una aproximació al Jesuset del Miracle i a Joan Prats de malnom, Joan Cresòl

Altar de l'Església del
Monestir del Sant Sepulcre
Enguany rememorant el 456 Aniversari del robatori del Santíssim Sagrament en el temple parroquial d'Alcoi i la posterior troballa en casa d'un veí de la vila nomenat Joan Prats, he volgut inserir una narració del rector i literat Joaquim Martí y Gadea. Així mateix, he volgut inserir en el treball d'una forma esquemàtica, l'ampla i extraordinària tasca d'investigació que han realitzat diversos religiosos i historiadors que han tractat aquest trist i controvertit episodi i que ha publicat 
PÀGINA66 en el seu mitja de comunicació. (En les hemeroteques es poden consultar aquestes i altres dades d'aquests i d'altres autors que no apareixen en el treball). 
VAP 101 JMG 
L'enllaç en PÀGINA66 és el següent:
Una mirada en temps passat

Recorde que al voltant de 1960, en la última setmana de gener era habitual que els alumnes i els mestres de les Escoles Nacionals d'Alcoi(1), férem la visita a l'església del Monestir del Sant Sepulcre per a rememorar la Història del Jesuset del Miracle.
Aleshores i una vegada en l'església, asseguts als bancs i tots en silenci, esperaven al rector, en aquell temps José Botella Martín que eixia de la sagristia per a dirigir-se al púlpit amb gran solemnitat.
Púlpit o trona de
l'Esglèsia
Una vegada damunt la trona, situada ella a certa altura sobre els banquets i amb tots els xiquets asseguts, ens contava, dramatitzant amb molta fervor i religiositat, tot el succés del robatori i la posterior recuperació del Santíssim Sagrament.
Ressenyar que en aquestes rememoracions mai no coincidíem en l'església les xiquetes i els xiquets atès que la narracions d'aquest succeït es feien en dies separats, això si, tots els que romaniem en el temple eixos dies,  no tindríem més de 9 o 10 anys i escoltaven al rector amb interès i curiositat i algun que altre amb por i nerviosisme per aquest fet que va ocórrer a Alcoi.
Cal dir que entre altres, un dels moments més significatiu d'aquesta història, era quan amb el dit, el rector i amb una actitud prou vehement, feia el gest que va executar el Jesuset inclinant-se i marcant el lloc on es trobava amagat el Reliquiari amb el Calze, en aquell moment i amb tota la candidesa i honestedat del món, tots nosaltres ens alegraven perquè una vegada més, trumfava el valor de la fe cristiana,
Recordar que aquest trist i controvertit episodi es va produir en 1568, època molt llunyana en el temps a la forma ser i de pensar en el món actual, però en aquelles dates, el Santo Oficio o l'Inquisición tenia una extraordinària capacitat per a implantar qualsevol control religiós dins de les corones de Castella i d'Aragó i que qualsevol afronta al catolicisme, el causant del pecat era jutjat pels inquisidors i a fi de que confessara la falta i/o duguera a terme el consegüent penediment (o no), era prou freqüent castigar-lo amb el turment i depenent del "delicte", era condemnat fins i tot a mort, puniment que es va produir en aquest cas.
Postil·la (1): En el meu cas, era alumne de la popularment coneguda Escola de la Plaça de Dins o del Mestre Gonzalo Faus.

En el següent vídeo gaudirem amb les imatges del lloc on es van trobar les Sagrades Formes i que posteriorment es va construir per rememorar la troballa, la Capella de l'Església del Monestir del Sant Sepulcre:

En el video, observem en primer lloc una còpia de la "Sabana Santa" que li va regalar l'almirall Joan d'Àustria al seu secretari l'insgne alcoià Joan Lluis d'Alçamora i Pérez de Requena.
Recomane la visita al Monestir del Sant Sepulcre i gaudiran de tot el seu contingut religiós.

CELEBRE CENTVRIA QVE CONSAGRO 
LA ILVSTRE Y REAL VILLA DE ALCOY, 
A HONOR Y CVLTO DEL SOBERANO
SACRAMENTO DEL ALTAR.
 QUE SEA POR SIEMPRE ALABADO EN EL AÑO 1668.
Per finalitzar el treball, adjunte tres "COPLES" que pertanyen a la CELEBRE CENTURIA escrita per Vicente Carbonell i que possiblement ens apropen al malnom que li varen donar a Joan Prats. (Pàg. 170 i 172).
Que seria quant portava
En lo pit lo que robà,
El veure vn Cresol fens llum
Del Sol en la claredat.

Tan negre, y tan atrevit
Volguè fer com Satanàs:
No remediaràn cent Metjes
de aquell Cresol el mal.
Cresol brut và ser lo lladre,
Velador Alcoy serà;
El Velador queda en peu,
Y el Cresol queda penjat.
Tradició, Salut i Música.

Si alguna persona pot aportar més dades sobre la predicació del rector als alumnes en eixos dies, agrairia ho escrigueren en l'apartat de comentaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada