Treball Publicat per l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris d'Alcoi
en la Revista Lilia de 2024 (pàg. 97 a 107)
en l'epígraf «La Música de Inspiración Mariana»
Cap. II.- Josep de San Juan
Oratori: Afectos de una alma Reconocida al beneficio de su justificción en el exemplar de Santa Maria Madalena (sic) - VAP 100
Joseph de San Juan (1685? – 1735)
Afectos de una Alma Reconocida al beneficio de su justificacion en el exemplar de santa maria madalena. (sic)
El següent oratori amb la mateixa temàtica està compost per dues parts independents interpretant-se en els anys 1715 i en 1716.
Oratorio Sacro PRIMERO que se canto en la Real Congregación de San Felipe Neri de la Ciudad de Valencia. Año 1715.
Reducido à concento musico a cuatro vozes por Don Joseph de San Juan, Maestro de Capilla de las Descalzas reales de Madrid. Con licencia En Valencia por Antonio Bordazar.
Els violins 1rs. i 2ns. juntament amb el baix continu musiquen l’oratori amb els personatges que representen a Santa María Madalena (sic) que és interpretada per la veu de Tiple I; el registre de Contralt (Alto) li dóna llum a la Luz Divina mentre que el Tenor representa a l’Ángel i la Tentación, usa la tessitura de Tiple II sense oblidar el Cor, que el vocalitzen els quatre personatges.
D’aquest Oratori solament s’ha conservat un manuscrit solfístic original, que roman en l’Arxiu de la Congregació de Sant Felip Neri de Palma de Mallorca i dos originals literaris, l’un a València i l’altre a Palma. No obstant, algunes còpies de l’oratori es conserven en diversos arxius espanyols i ressaltar, que aquest drama sacre es va representar esporàdicament a Palma de Mallorca i en altres ciutats.
Els set quaderns de l’oratori estan copiats a mà per un mateix copista, que també va transcriure dos oratoris dels quals parlarem pròximament (Triunfo de la Castidad en San Felipe Neri de Pere Vidal, estrenat en 1721 i La Soberbia abatida por la Humildad de San Miguel, de Francisco Hernández y Llana en 1727), amb la particularitat de que en els tres intervenen els violins (a més d’un oboè en el d’Hernández y Llana), així mateix, en cada quadern trobem diverses indicacions destinades als cantants i als músics.
Expressions com “solo”, “a duo”, “a 3” i “a 4”, informen del nombre d’intèrprets, com també les indicacions de tempo: “Grave”, “Despacio” o “Vivo”… Por último, encontramos rótulos que identifican la forma musical, como los de “coplas”, “tonada”, “recitado” y “aria”... En los cuadernillos vocales está escrita la música que canta un único personaje... (Angulo /Pons 2023:07).
Íncipits musicals
L’íncipit sacre cantat pel cor ens introdueix en la primera part d’aquest Oratori Sacre Primer, que no és sinó el de rememorar la vida de Maria Magdalena versada i cantada en un sentit metafòric i/o al·legòric, és a dir, tracta dels diversos episodis com el de la seua existència amoral i la posterior confessió i penediment dels seus pecats, en els que cerca a Déu a través de la Llum Divina i l’Àngel que l’ajuden a refutar amb contundència, els argument que li ofereix la temptació per allunyar-la de Jesús recordant què, Servir à Dios, es reynar, morir por èl, es morir; amar su Cruz, es vencer; feliz llega à conocer el que le consigue hallar, que servir, morir, y amar, es reynar, vivir, vencer. (Recitat per Maria Magdalena, l’Àngel i la Llum Divina -Trio-).
Segona part.-
Amb la interpretació del cor i la música dels violins, l’íncipit literari ens comunica què Lazaro enferma, muere, y le sepulta, ocupa ya su casa triste llanto, no obstant, cal ressenyar que la mort de Llàtzer no es deu a la injustícia de Déu (Llum Divina) sent la resurrecció que anuncia l’Àngel la que reconforta a Maria Magdalena.
La unció dels peus de Jesús amb perfum és considerat com un acte de penediment i d’amor per Jesús, ... Eterno en piedades inmenso en las gracias, inmenso en las glorias, quien Señor os ama. que no os quiera con vida, y con alma, amb Magdalena i la Llum a duo ho rimen acompanyats dels violins.
Per reafirmar el missatge final de l’Oratori Sacre Primer, el cor amb els violins a l’uníson versen amb una extensa fulgència: Emplead, ò mortales, felizes amantes las ansias, en amar, y servir al que siempre como hijos os ama; pues por leves obras sus piedades altas os previenen premios que jamás se acaban. Emplead, ò mortales.
Santuari de Santa Maria Magdalena
Novelda
Quadro que representa
la unció amb perfum dels
peus de Jesús,
com un símbol d’estima
Oratorio Sacro SEGUNDO que se canto en la Real Congregación de San Felipe Neri de la Ciudad de Valencia. Año 1716.
Destacar que l’autor dels versos d’aquest oratori (anònim) es va basar en diverses llegendes àuries2 i evangèliques per escriure’l.
Per tant i amb el protagonisme de Maria Magdalena com a fidel seguidora de Jesús, es versen els episodis de la Passió, de la Crucifixió i de la Mort de Jesús per finalment i com a primer testimoni directe, mostrar-se-li com la veritat, en la Seua Resurrecció.
No obstant, quan Maria Magdalena arriba al sepulcre on està Jesucrist, troba la pedra d’entrada moguda i que el Cos del Nostre Senyor no roman en ell, ... aleshores Jesús es manifesta i li anuncia la bona nova, ràpidament i a tot córrer ho fa saber als qui convivien amb Jesús i que ploren i estan afligits. (Joan 20, i ss, / Mateu 28, i ss / Marc 16, 1 i ss / Lluc 24, i ss).
Així mateix, el Papa Sant Gregori Magne (Roma 540 /12-03-604), va concordar a Maria Magdalena amb Maria de Betània, germana de Llàtzer i Marta (Joan 11:2 i 12, 1-9) i amb la dona pecadora de l’Evangeli de Lluc (7, 36, 50) 3.
Iconogràficament es representa a Jesús crucificat amb La Verge Maria, Joan l’Evangelista i Maria Magdalena, com també l’Evangeli de Joan (19:25) situa a Maria Magdalena prop de Jesús, al costat, la seua Mare i la germana de s’ha mare, Maria, la dona de Cleofàs (esmentada també en l’Evangeli de Felip) i el seu benvolgut deixeble 4.
Tanmateix, els Evangelis de Marc (15:40), de Lluc (23:49) i de Mateu (27:55), a més dels anteriors personatges, situen a les dones i altres persones observant un poc allunyades de Jesús.
Això si, de forma esquemàtica, cal ressenyar que els discursos apòcrifs dels Evangelis de Felip i de Tomàs, suggereixen que Maria Magdalena és la companya, l’amant o la consort espiritual del Mestre5, com també diverses comunitats gnòstiques cristianes primitives como los valentinos6 en el caso de Pistis Sophia7 o el mismo Evangelio de María8 (Tamarit 2009:5), li atribueixen un paper primordial com a portadora del missatge cristià a través de les revelacions de Jesús.
Consegüentment, podem afirmar sense por d’equivocar-nos gens, que la figura de Maria Magdalena està considerada com un model d’ascensió moral, de penediment, d’amor i de solidaritat.
Matisar què front a la filosofia luterana, (la justificació per la fe, el sacerdoci universal i l’autoritat de la Bíblia), la confessió, la unció a Jesús i el penediment entre altres, gosen d’un important argumentari dins de la religió catòlica, raonaments que inclosos en els primers versos de l’oratori, els duia a interpretar-lo en aquells anys, en període quaresmal.
Per concloure aquest drama sacre, vull rememorar l’Evangeli de Joan (20:11-18) quan Jesús es mostra a Maria Magdalena com la veritat del cristianisme:
Maria està plorant a fóra, al costat del sepulcre. Mentre plora, s’acatxa per mirar dins del sepulcre i veu dos àngels vestits de blanc asseguts al lloc on havia estat el cos de Jesús:
- Dona, per què plores?
- S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat. -contesta-
En dir aquestes paraules, es gira i veu a Jesús allà dret, però no sap que és Ell, aleshores Jesús la crida:
- Maria!
- Rabuní! -que vol dir “Mestre”- exclama.
Llavors, Jesús li diu:
- Deixa’m, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar al meus germans i digues-los. “Puje al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu”.
Aleshores, Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anuncia:
- “He vist al Senyor”.
Salut, Poesia i Música, i com va dir Sant Felip Neri SIGUEU BONS … SI PODEU.
Postil·les
2. La Llegenda Àuria de Jacoppo de Varazze és una popular col·lecció d’hagiografies, on es parla de la vida dels sants (S. XIII) en la qual veiem a Maria Magdalena després de la mort de Jesús, ensenyant el cristianisme en companya d’altres deixebles, però desprès del martiri de Sant Esteban i la persecució dels cristians, Maria amb Marta i Llàtzer són expulsats de Palestina i en una barca sense rems, miraculosament arriben a l’actual Provença francesa on realitza diversos miracles i adoctrina als pagans en Marsella. Passat un temps es retira per a fer penitència en una cova on viu tres dècades i en les que segons l’imaginari medieval, és alimentada pels càntics celestials dels àngels.
Quan mor, Sant Maximin la soterra a Saint-Maximin-la-Sainte-Baume i des de llavors es venera en la cripta de la Basílica dedicada a ella, lloc on conserven les seues relíquies.
3 Sant Gregori Magne relaciona també els set dimonis expulsats per Maria Magdalena amb els set pecats capitals Marc (16:9).
Baix l’influencia de l’Evangeli de Lluc i la llegenda anacoreta, la representació de María penitent, narra la vida de Santa Maria Egipciaca, cortesana què penedida de la seua vida anterior i convertida al cristianisme, voluntàriament viu en el desert en soledat i allunyada de tot tracte fins la seua mort.
4 El seu benvolgut deixeble?, no queda gens definit i fins i tot qui és aquest estimat deixeble?. Potser l’autor d’aquest Evangeli o potser l’alumne que reposa el cap sobre el pit de Jesús?, o el que s’emporta Maria a casa seua desprès de la crucifixió? (Jesús li diu a la seua mare: -Ací tens al teu fill- i després al deixeble: -Ací tens la teua mare-).
5 En aquest oratori, amb l’acompanyament del violins, l’Àngel recita: Esposa del Señor favorecida, grande es tu deuda, llavors, Magdalena continua amb unes silves: O logre yo rendida, Serafines alados, espiritus abrasados, vuestro encendido amor, para que fina aclame à una piedad tan peregrina.
(Les silves són composicions mètriques que alternen versos de diferents mesures.
Serafí significa Amor fervorós, per tant els Serafins són els que constantment lloen al Senyor proclamant la Seua glòria i santedat i dins de la “Jerarquia angèlica”, pertanyen a la “Jerarquia Suprema).
6 Valenyino d'Alexandria, nascut a Frebonis (Delta del Nil), va ser un teòleg, filòsof i predicador en llengua grega de l'escola cristiana gnòstica. Entre els estudis que va rebre estan els ensenyaments esotèrics registrats en l'Evangeli de Felip i en altres escrits gnòstics. Inicialment va romandre de diaca de del pontificat del papa Iginio fis a Aniceto, però al no ser triat bisbe de Roma, es va allunyar del catolicisme per escollir definitivament el gnosticisme, fet que el va portar a l'excomunió baix el papat de Pius I. Va morir sobre l'any 16.
7 Descobert en 1773, és un destacable text gnòstica escrit possiblement al S. II que narren les ensenyances gnòstiques de Jesús transfigurat, és a dir, després de la seua mort i de la seua resurrecció entre els quals inclouen als deixables i la seua mare Maria, Maria Magdalena i Maria de Betania.
8 Evangeli apòcrif del qual només es conserven tres fragments, dos escrits en grec i l'altre més extens en copte entre els anys 30 i 180dC. D'autor anònim, cita a una seguidora de Jesús anomenada Maria que possiblement fora Maria Magdalena, encara que podria referir-se a Maria, la Mare de Jesús.
La Bibliografia / Cibergrafia està reflectida en el III Capítol del treball
Enllaços dels altres capítols.
Cap. I.- Introducció / Joaquim Martí i Gadea / Francesc Sarrió
Oratori: La Batalla de los Ángeles - 1712
Cap. III.- Joseph de San Juan / Bibliografia - Ciberhgrafia
Oratori: Triunfo de la Gracia Divina, representada en el martirio de la Gloriosa Santa Bábara - 1732 / Extracte bibliogràfic de Joseph de San Juan (1685? - 1735)