Amb aquesta peculiar parèmia vull encetar el treball que ens serveix per a recordar aquests instruments i la seua important i musical repercussió en el nostre refranyer i que està publicat en els següents mitjans de comunicació:
- Quan pitos, flautes; quan flautes, pitos!.
És a dir, que entre un motiu o una altre, tot posant excuses i no fent cas de l'opinió o dels consells d'un altre, una tasca o qualsevol activitat no es realitza, s'executa a desgana o fins i tot, l'individu la rebutja per ser per a ell insignificant i mediocre.
- Entre pitos i flautes.
Amb el "pito" com un objecte sonor en consonància amb la flauta, s'al·ludeix a una despesa innecesària o a la pèrdua de temps que fem sense cap profit. Usant un terme agrícola podem dir Entre naps, cols i xerevies.
Si sabem que dins de la riquesa del nostre refranyer, la flauta com a instrument musical Està en totes les notes del diapasó, a continuació recordarem diverses frases que parlen d'aquest instrument tant en un sentit pejoratiu i/o contradictori com d'una forma netament positiva, i fins i tot, trobarem adagis que és el lector el qui ha d'Endevinar en quin diapasó estan.
Però abans cal dir que la família de les flautes, amb una gran diversitat de mides i per tant de sons, s'originen aquests, gràcies a insuflar aire contra la vora d'una xicoteta obertura circular o longitudinal anomenada embocadura, bé per un extrem com la flauta de pic o punta, o bé en el lateral (flauta travessera).
Així mateix, parlar de les característiques i la procedència de cada flauta ens portaria a escriure u extens treball, no obstant sabem que juntament amb els instruments percudits, possiblement són els instruments més antics ja que apareixen com a testimoni musical en la prehistòria on s'han trobat glautes fabricades amb ossos d'ocell o d'altres animals en els que fent-los diversos forats, els seus sons originarien als primers intèrprets, unes sensacions melòdiques indescriptibles.
Amb aquest xicotet apunt voldria recordar la Flauta de Pico o de Punta, molt important en el sistema occidental de digitació abans de que s'inventés els mecanismes o claus, i molt representativa encara, gràcies a la gran quantitat d'obres compostes, com també la Flauta de Pan, la Flauta del Déu Pan o Siringa (1), sense oblidar la Flauta travessera, que a través de diverses modificacions realitzades, com el sistema de claus d'anell, hui en dia és un instrument essencial en les orquestres, bandes de música o com intèrpret solista.
 |
| Fragments de flauta d'os d'ocell i d'altres instruments Període Aurinyaciense Cova d'Isturitz - França Museu de la Cova d'Altamira |
Si mitològicament les flautes en les civilitzacions antigues eres considerades instruments màgics i sobrenaturals, res ens pot estranyar que amb el so creat per elles i a través de cerimònies i danses, els éssers humans pregaren als seus deus i als esperits abundat caça i collita a més d'implorar salut i prosperitat, tal com ens recorda el següent proverbi:
- Per les flautes bufen els esperits.
Tots estem d'acord en que L'experiència és la mare de la ciència i la coneixença d'una tasca adquirida per l'ús i per la pràctica de molts anys, per això no ens equivocarem gens glossant els següents aforismes:
- Fer sonar la flauta no vol dir ciència, sinó paciència.
- Qui té canyes, fa flautes. (O tñe flautes).
- Quan passa el vent per la flauta, és l'hora de moure els dits.
- La flauta no la toca qui vol, (sinó qui sap o pot).
- Bufant, bufant, la flauta va tocant. (Ballant, ballant i l'ataüt davant).
Si la clau està en la música i Per pitos o per flautes aprofites les les ocasions que es presenten, Seguint la pauta, tocaràs la flauta.
- Duu molt vent a sa flauta.
L'anterior acudit que s'empra en les Illes Balears, parla d'una persona presumida, creguda i que es creu superior a una altra.
Com he dit adés i amb la raó, el sentiment i la ironia musical de les següents frases fetes, són vostés els que tenen que Descobrir en quin diapasó estan:
- Tuuu!, nom de flauta.
- Flauta o flauteta?.
- Eixir en una flautà.
- Just i quadrat com una flauta.
- Portar la vida d'un tocador de flauta.
Tenint en compte que a l'home prim com un fideu el bategarem amb que està Com una flauta, i que a l'impertinent i molest l'acomiadarem dient-li que L'home que toca la flauta, ací no fa falta com també al qui Té molt vent a sa flauta per parlar molt i amb disparitat de criteris; ... als éssers que senten la bellesa i estan dotats d'una gran creativitat i especial sensibilitat semblant-se als progenitors, els direm que: En casa del flautiste, tot el món és un artiste i que Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen. (Els vailets són els aprenents o deixebles).
- L'ase de la faula, amb un bufet va tocar la flauta.
- De xiular res n¡has de treura, si és que l'ase no vol beure.
- L'ase va bufar i la flauta va sonar.
- Per l'ase, la flauta (o la lira) li sona de bades.
- Molta orella té el burro i no sap música.
- L'ase va bufar la flauta, i lo sonà.
Saben que no hi ha que jutjar les qualitats d'un ésser pel seu aspecte, he cregut interessant i adequat enllestir el treball amb les anteriors definicions ja què "L'ase de la faula, possiblement no era cap ase, i si amb un bufet va tocar la flauta, siga per casualitat o no, devem escoltar-lo i no emetre a compte cap judici erroni o sense fonament.
Tot aquest monogràfic de refranys i frases fetes, dedica a la flauta i inserit en el "moviment" dels Instruments de vent fusta, formen part del meu bloc Música, Festa i Parèmia, que amb més de 7000 entrades ens convida a conèixer aquest meravellés univers de la Música i de les Nostres Tradicions.
Nota (1): El Déu Pan en la mitologia grega s'associa amb el déu dels boscos, dels pastors i dels ramats com també s'aparella, motivat per la seua irrefrenable luxúria, a la fertilitat i la sexualitat masculina.
La llegenda conta què enamorat de la nimfa Syrinx la persegueix, però ella al verur'es acorralada s'amaga dins del riu on demana ajuda a les seues germanes, les quals la converteixen en un boscam de canyes, aleshores Pan ja dins de riu, sentint el so i exitat pel fi tacte de les canyes, decideix crear un instrument musical que denomina Siringa en record de la nimfa.
Syrinx o la Flauta de Pan - (Flautístico. La comunidad de flautistas)
Una vertadera joia de sentiment i d'emoció continguda, no exempta d'una sublim poesia i d'una expressiva bellesa.
Considerada l'obra més important del Segle XX per a Flauta sola, la va compondre Claude Debussy, màxim representant de l'impressionisme musical on les seues innovacions harmòniques van obrir el camí a les noves tendències musicals del segle XX (Biografías i vidas)
Salut i Música.
