DE TOTS ELS REGALS QUE US FARAN,
UN HAURÀ D'ESTAR EL PRINCIPAL,
ÉS L'AMOR, QUE TOT HO EMPLENA
QUE NO US MANQUE MAI AQUESTA PRECIOSA VOLUNTAT!!.
Inserit en PÀGINA66 el dia 23 de desembre de 2021 - VAP 77
Amb aquest fragment del Ban Reial d'Alcoi de 1992, Josep Sou ens recorda que desprès d'un llar viatge, travessant la dura geografia a lloms de tres gentils camells, ses Majestats els tres Reis d'Orient conqueriran la llum infinita omplint de noves ventures a tota la humanitat.
Les Festes de Nadal són festes de cançons i música, són dies on la cançó brolla a flor de llavi i el so harmoniós i festiu de la melodia, emergeix per alegrar el naixement de Jesús, efemèrides que des de sempre els distingeixen pel seu accentuat sentit gentil i familiar, sent elles les més alegres i tradicionals de l'any.
Goig i jovialitat que vull que tots junts recordem revivint diverses parèmies a frases fetes desicades al Nadal i que estan inserides en el bloc Música, Festa i Parèmia.
La primera frase amable i afectuosa ens dona la benvinguda: PER NADAL, FEM FESTES CORDIALS, sent la següent molt sonora i musical: A NADAL, FERRETS I ESQUELLES, PANDEROS I TIMBALS. No obstant aquesta altra ens adverteix de EL QUI NO CELEBRA NADAL, ES HOME QUE POC VAL. No obstant en aquestes dates cal ser optimistes com a la Val d'Aran: ARRIBE NADAU, TOTI EM CONTENTI.
Tanmateix, una dita popular alcoiana ens parla dels qui portaven poca roba a l'hivern: A NADAL, CAPA NO EM CAL; I D'ALLÍ EN ENLLÀ, FRED JA NO EN FA. O una altra en un mateix sentit: A QUI VEGES AMB ESPARDENYES PER NADAL, NO LI PREGUNTES COM LI VA, o la que ens aconsella: PER NADAL A CASA, I MOLT PROP DE LA BRASA.
Sabem que les festes de Nadal tenen el seu origen en les festes paganes dedicades al solstici d'hivern, commemoració que honorava al deu romà i protector agrícola Saturn, en les quals es representava la igualtat que imperava inicialment entre tots els éssers humans.
El cristianisme, amb el seu calor afectiu, li va donar a la Nit de Nadal (24 de desembre) una especial ressonància, atès que és en aquesta nit, quan es reuneixen al voltant de la taula i del Betlem, les famílies en un ambient grat i de satisfacció per cantar-li a Jesús les típiques nadales amb la simbomba, el pandero o la matraca, intercanviar diversos regals ja que PER NADAL, QUI NO ESTRENA, RES NO VAL i fruir clar està, dels menjars tradicionals.
A mitja nit, és costum anar a la Missa del Gall que segons la llegenda, va ser aquest ocell el primer que va presenciar el naixement de Jesús, i que amb el seu cant va donar la bona nova.
Altra tradició quasi oblidada és la dels xiquets cantant nadales de felicitació a les portes de les cases, sent obsequiats desprès amb fruits secs i llepolies a la d'encendre fogueres davant l'església.
En Nadal trobem moltes parèmies amb un significat quasi idèntic: LA NIT DE NADAL ÉS NIT D'ALEGRIA I EL FIL DE MARIA ÉS NAT AL PORTAL, LA NIT ... LA FESTA DELS ESTELS I LA FESTA MAJOR DE L'ANY, ...LA MÉS GRAN DE L'ANY, ... LA MÉS SERENA DE L'ANY.
Joan Amades ens diu en el seu Costumari que en aquesta nit amb les LLIBERTATS D'ORGUE, els organistes de les esglésies podien tocar allò que volgueren per profà o antilitúrgic que fora. Entre verset i verset, feien llargues tocades, conegudes i populars, danses i nadales, les quals eres corejades i taral·lejades per tots els parroquians. Una d'aquestes ben bé pot ser la que es canta a Alcoi: ESTA NIT FA BONA NIT I DEMÀ SERÀ NADAL / MENJAREM ARRÒS AMB TROSSOS / QUIN MAL MOS FARÀ EL QUEIXAL.
Pel matí del 25 de desembre Dia de Nadal, a Alcoi es costum d'anar a DONAR ELS DIES a casa dels padrins i d'altres parents pèr desitjar-los bones festes i demanar les estrenes o l'asguilando: "DONEM L'ASGUILANDO, SI ME'L TÉ QUE DONAR I EN ESTA CISTELLA ME'L TÉ QUE POSAT, ME'L TÉ QUE POSAR ...".
Desprès a migdia i reunits tots al voltant de la taula, amb bona harmonia i cantant, cobra una gran importància el dinar. A les Valls del Vinalopó diuen: BONES FESTES I BON NADAL, BONES FASSEGURES I UN BON REGAL.
Les fassegures estan fetes de carn picada de magre de porc i pastades amb ou batut, pa ratllat, pinyons, julivert, sang i depenent de la cuina on s'elabora duen altres ingredients com la farina de dacsa, canyella, ratlladura de llima, sal i pebre i es couen en caldo de putxero solent acompanyar-se també d'ell. Fa temps, menjar carn era un luxe reservat només per a les festes importants, per això es menjaven per Nadal.
El fagotista de la Basílica de Santa Maria d'Alacant denominava amn un TE DEUM A GRAN ORQUESTA l'olla que mengen els alacantins per Nadal (tarongetes o pilotes de Nadal).
Sant Esteve o Segon dia de Nadal: Aquesta festa estava motivada per què antigament, desprès del Dia de NAdal, cadascú tenia que tornar a casa seua, per això diem: PER SANT ESTEVE, CADA OVELLA A CASA SEVA.
DEMÀ DE NADAL, ARRÒS DE CATEDRAL. Aquesta frase reflecteix el costum de cuinar-lo amb el sobrats del dinar de Nadal. Conegut també per ARRÒS DE MENUTS o ARRÒS DELS COLLS I PUNYS.
Una altra frase molt coneguda és: DURAR DE NADAL A SANT ESTEVE, és a dir, durar mot poc. Quan sant Esteve va donar a Jesús i als seus deixebles roba nova. el va beneir però també va predir-li que seria el primer màrtir del cristianisme: DE NADAL A SANT ESTEVE DURARÀ LA BONDAT TEVA.
Segons conta l'Evangeli de Mateu i recordant una profecia de l'Antic Testament, en el dia dels Innocents (28 de desembre) va aparèixer al cel l'Estrella d'Orient revelant als tres Reis el (lloc del) naixement de Jesús, estel que els va guiar fins arribar a Betlem, allí i en posar-se damunt del pessebre, els va indicar el naixement del Messies.
La paraula INNOCENT està relacionada amb la cruel matança realitzada pels soldats del rei Herodes, i que amb el temps va derivar en la innocentada , broma o mentida que tots coneguem i que recordem amb aquestes dues sentències: PELS SANTS INNOCENTS, NI DONAR NI PRESTAR o EN EL DIA DELS INNOCENTS, TOT ES PERMÈS.
ELS DIES DELS VOLTS DE NADAL, SÓN ELS MILLORS PER COMENÇAR L'ANY, atès què ens apropa a l'esperança d'aconseguir allò que es desitja com també hi ha qui sentència: QUI TREBALLA EL DIA DE CAP D'ANY, TREBALLA TOT L'ANY.
La Nit de Cap d'any no forma part de la tradició religiosa del Nadal. però és una celebració festiva. El costum popular ens aconsella menjar els dotze grans de raïm al mateix temps que sonen les dotze campanades que assenyales l'arribada del nou any. Destacar que des de fa poc temps a Castelló, mengen 12 gallons de clementina i en altres llocs 12 panses.
El seu origen és incert, uns diuen que es remunta a l'antiguitat amb la història hebrea, altres que en l'any 1909 i amb una extraordinària producció de raïm, va sorgir l'hàbit de menjar els 12 grans en senyal de bona sort. Peò també en trobem uns altres que depenent del dia de la setmana en que cau el primer dia de l'any, comporta patir diverses malalties o gosar de vivències favorables.
EL GENER ÉS EL MÉS VERDADER PERQUÈ ÉS EL PRIMER.
Amb aquesta dita encetem un nou any ple d'esperances i bons desitjos.
Per fi ariba el 4 de gener, i amb passió i confiança, sentirem a l'Enviat Reial que ple de goig i alegria ens anuncia l'adveniment dels tres Reis d'Orient per celebrar junts l'Epifania, festa que es manifesta amb el reconeixement de Jesús com el Messies.
La tradició ens conta que els tres Reis quan van arribar al pessebre guiats per l'etrella, van adorar i admirar a Jesús amb un gest d'alegria i felicitat, oferint-li Melcios, l'OR com a senyal de Glória del Creador i de reconeixement diví a pesar de nàixer en un lloc humil com és el pessebre. El rei Gaspar amb l'aroma de l'ENCENS, que s'oferia a les deïtats, autentificar a Jesús com a Déu i que s'utilitza en cerimònies catòliques com el perfum de la immortalitat i Baltasar, ofrenant-li la MIRRA, resina que s'usava per a embalsamar i amb això assenyalar la seua mortalitat com a home i simbolitzant així, la naturalesa humana.
Cal destacar que desprès d'oferir-li a Jesús els seus presents, en el camí de tornada a l'Orient, van repartir tots els obsequis que portaven i per això cada any en un gest generós i d'il·lusió i arran de llegir els cartes dipositades en busties que duen unes burretes, els desitjos d'aquestes cartes es veuen complits.
A Alcoi i altres poblacions tos cridem amb ganes: TIRURÍ, TIRURÍ, SENYOR REI JO ESTIC ACÍ, LES GARROFES PER AL ROSSÍ I LES COSES BONES PER A MI. Depenent de pobles, aquesta "cridà" conta amb variants com TIRURÍ, ... NO S'ENGANYEN DE CAMÍ I QUE DE LES COSES QUE DUGA, SIGUEN MOLTES PER A MI, ... UN CABASSET DE PALLA PER AL SEU ROSSÍ I LES CASTANYES I AVELLANES PER A MI, ... LA PALLA I LES GARROFES PER AL SEU ROSSÍ I LES PELADILLES I AMETLLES PER A MI, ... I ELS JOGUETS I COSES BONES PER A MI, ... I LA CASCA I ELS REGALS PER A MI, o una altra: PER A FOGUERES, LA NIT DE REIS per indicar el costum que hi havia d'encendre fogueres per a que els Reis no passaren de llar i els deixaren regals.
Dir que la casca és un dolç fet de massapà amb forma de serp i està decorat amb fuites confitades, peladilles, bombons, caramels, ...
Aquesta festivitat la celebrem pertot arreu amb cavalcades, per això és molt important que quan eixim de casa a gaudir-la, hi ha que deixar-li als Reis i al seu seguit, diverses viandes per a que piguen tornar a Orient.
A modo de cloenda, cal dir que des del S. XIII es va començar a atribuir-se'ls simbòlicament la representació de les races que es coneixien en aquell moment: Melcior per l'europea, Gaspar per l'asiàtica i l'africana a Baltasar. A finals del S. XVI, la fisonomia bereber de Baltasar va ser substituïda per l'ètnia negra. Excepcionalment a Alcoi el Rei d'ètnia negra és el que se situa al mig de la nostra Cavalcada.
JA VENEN ELS TRES REIS D'ORIENT
JA VENEN PER LA MARIOLA,
VENEN CARREGATS DEL FARDOS
I A TOTS ENS DEIXARAN ALGO.
Salut, Tradició. Música i Nadal
