LA MÚSICA I L'ESCRIPTURA FORMEN PART D'UNA MATEIXA CULTURA

Concert de la Societat Unió Musical d'Alcoi amb motiu de la Festivitat de Santa Cecília, celebrat en el Teatre Calderón el diumenge dia 21 de novembre de 2021.

Inserit en  PÀGINA66  el dia 25 de novembre de 2021  -  VAP 75

 Desprès d'un temps de silenci, el diumenge dia 21 de novembre de 2021 amb motiu dels actes en honor a la nostra patrona Santa Cecília, vaig tornar a gaudis de la música de la Societat Unió Musical d'Alcoi dirigida pel seu director Iñaki Lecumberri Camps en un Concert interpretat en un recinte tancat com és el Teatre Calderón d'Alcoi que si bé (mal) a causa de la maleïda Covid 19 i per  qüestions del protocol sanitari, no el vàrem poder gaudir amb la totalitat dels músics en una mateixa formació en l'escenari, ja que es van alternar en la interpretació de les obres, però a través d'elles, si que el meu cor i la meua ànima es van omplir d'unes sensacions quasi oblidades i com he dit adés, en un recinte tancat. 

Però abans de gaudir de la música, Àngela Esteve, cap d'estudis de l'Escola de Música i música de la banda, amb unes cordials i sentides paraules em ca convidar a pujar a l'escenari, lloc musical en el qual vaig entregar al president de la Societat Alfons Yépez Santamaria (Chipi) d'un llibre dedicat a la Unió Musical qua amb el títol "No és Solfa, però si que és Música", recull una sèrie d'articles escrits durant molt temps i en les que parle de diversos concerts i actuacions de la Banda, aglutinant també, algunes reflexions personals i altres treballs històrics i literaris, publicats tots en diferents mitjans de comunicació.

Emocionat i sense paraules em vaig quedar en l'escenari quan l'amic Alfons em va obsequiar amb una placa commemorativa amb el seguen text: "Col·laborador incondicional de la Societat Unió Musical d'Alcoi. La teua Banda vol agrair-te l'estima, dedicació i suport continu que sempre ens ofereixes".

A continuació i després de rebre la calor afectiva de tot el públic i una vegada en el meu seient acompanyat de la meua família, Àngela va continuar presentant el programa del concert, explicant-nos detalladament totes les seues característiques, peculiaritats que ens van servir per a comprendre millor aquestes composicions.

Qualitatsque vàrem comprovar en l'obra interpretada pels músics de la Unió, titulada "Orient el Occident", marxa creada pel músic francès Saint-Saëns on l'ampul·lositat rítmica dels metalls i de la fusta s'alternen amb la música d'ascendència oriental i moresca tan habitual en les nostres terres, i que desprès de diverses "fugues" musicals i amb la fusió dels dos estils, la composició finalitza amb una introducció del tema occidental.

Del compositor Alfred Reed els músics de la banda ens varen meravellar amb la interpretació de "A Little Concert Suite". Fent un breu resumen de l'obra, cal dir que la introducció ens trasllada als solemnes aires d'ua festa reial amb tota la seua parafernàlia. contrastant ella amb el segon moviment del seu caràcter lent i suau. El "Scherezo", amb unes melodies lleugeres i dinàmiques donen pas a l'últim moviment "Gigue" què està inspirat en les danses angleses i franceses que es ballaven en la cort. Finalitza l'obra rítmicament amb uns distingits aires alegres.

La última obra que van interpretar i possiblement, gràcies als nostres arrels comuns més coneguts, va ser la suite del film "Berlanga - Blasco Ibàñez" composta per Bernardo Fuster, Luis Mendo i Ramón Garcia i Soler, que amb la continua successió de melodies i fragments musicals populars, combinats ells amb ritmes llatins, va causar una extraordinària impressió al públic, sobretot, quan al final de l'obra, una "Xaranga" de músics de la banda (tan usual en les pel·lícules d'aquest mestre cinematogràfic), ens va sorprendre tocant pel corredor central del Teatre Calderón els últims compassos d'aquesta cinematogràfica suite.

                                        Moltes gràcies a l'autor dels videos

Per finalitzar, voldria reflectir l'emoció que vaig sentir quan en el moment de "xafar" l'escenari, els meus ulls es van omplir d'imatges inoblidables, primerament tocant el clarinet i temps desprès amb la caixa, els timbals o el triangle, ... i tenint molt present en la meua memòria, el record de tots els directors i de tots els amics músics, no només per les vivències i les músiques compartides, sinó també per totes les ensenyances rebudes.

Salut i Música.