VAP 13
30/11/2009
Periódico CIUDAD de Alcoy el 6 de deseembre de 2009
La Unió Musical va començar la seua actuació amb l’estil romàntic que caracteritza al
compositor rus Rachmaninoff, que en la seua obra Simfonia n. 2, i amb la
interpretació de l’Adagi, la qual considere la part més bella de l'obra,
i complementada amb la sonoritat que els musics van posar en la seua interpretació,
va causar tal sensació que em va deixar bocabadat pels sentiments de tendresa,
de fascinació i d’admiració.
No
se'm va passar desapercebut el solista de clarinet que va tocar admirablement i
amb una dolçor excepcional.
No
m'importa reconèixer-ho, però mai aconseguiré comprendre totalment La Divina Comèdia de Dante,
sempre em perdré en el seu llenguatge, en les seues metàfores i amagatalls, per
això la música composta per Robert W. Smith, que expressa
de forma perfecta la llegenda, m'ha servit de gran ajuda per entendre millor
l’obra literària.
L’argument
de l’obra La Divina
Comèdia, ens relata el viatge de Dante per l'Infern, el
Purgatori i el Paradís, guiat pel poeta romà Virgili.
El
compositor Robert
W. Smith, basant-se sempre en l’argument de l’obra literària,
completa la seua part musical creant el 3r. temps el qual denomina L’Ascensió, intercalant-lo
musicalment entre el Purgatori i el Paradís.
La Unió Musical a pesar de la gran complexitat de l’obra, va saber demostrar afinitat
amb els ritmes i crear bellíssimes atmosferes i diferents estats d'ànim en el
públic assistent.
Es
difícil ressaltar un moment especial, ja que tots els músics van estar en
concordança a la magnitud de l’obra; l’oboè a l’inici de l’obra; la percussió,
començant pels timbals i els moviments de les cadenes; la trompeta, les
trompes, la flauta, l’instrumentista del
saxo soprano; i una menció especial, per a tots els musics quan arrastraven els
peus i cantaven semblant ànimes sense esperança, el resultat era perfecte en
afinació i matisació.
La
especial col·laboració de Ximo Llorens, que amb la seva veu i preparació
prosòdica ens va portar a llarg de tota l’obra, aconseguint una perfecta harmonia
del tex amb la música influint positivament en el resultat final.
Per
crear una sincronització entre la lletra i la música en
l’escenari, va romandre l’Obra de Dante damunt d’un faristol amb una
il·luminació especial, mentre que sobre els faristols de la banda de música apareixia
la solfa de l’Obra de Smith.
“La
música és portadora de notes culturals, concerts, festivals, certàmens, etc.
que contribueixen a enriquir l’espirit de l’home, a intuir aquest misteriós i
alhora meravellós món de la música i, a conseqüència, a gaudir de les obres que
la història a catalogat d’immortals”. Aquest
axioma és del prestigiós musicòleg i compositor alcoià D. Lluis Blanes Arqués,
que va morir el passat 19 de novembre.
Salut i Musica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada