La CONGA DEL FUEGO NUEVO, una EXPEDITTION amb la UNIÓ MUSICAL

                    VAP 29

DISSABTE 23 DE NOVEMBRE DE 2013 A BOQUETA NIT – STOP – 

TEATRE CALDERÓN D’ALCOI – STOP – 

LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D’ALCOI – STOP –  INTERPRETA

LA  CONGA DEL FUEGO NUEVO  AUTOR DE L'OBRA  ARTURO MÁRQUEZ – STOP – 

I  EXPEDITTION ARTÍFEX DE LA COMPOSICIÓ OSCAR NAVARRO  

 

      RECOMANE L’ASSISTÈNCIA  – STOP –  GAUDIRAS DE LES DUES OBRES

                                                                                            NO FALTES. 

            

          Mogut per la curiositat del telegrama rebut, vaig acudir al Teatre Calderón per escoltar a la Unió Musical d’Alcoi dins del programa commemoratiu de la festivitat de Santa Cecilia, però abans, vaig voler assabentar-me del treball musical dels autors, amb això, m’he permès donar breument, el meu punt de vista d’ells i de les dues obres interpretades.

  

          Per començar, els músics van interpretar la Conga del fuego nuevo, composició del mexicà Arturo Márquez, singular compositor amb unes particularitats especials, ja que pràcticament tota la seua música gira en torn al sentiment llatí, on detectem una varietat, riquesa i melodies fruit de la seua herència i educació musical.

        Sabent que la conga és un ball cubà d’origen africà en el qual els efectes rítmics són fonamentals, no és res d’estranyar tota la gama d’instruments de percussió en que està composta l’obra, destacant d'ella, l'alegria, el ritme i el sabor peculiar de la música llatina, tot això reforçat per les melodies dels instruments de vent i corda. Afegir que en la conga, els compassos pars subratllen l’efecte de la síncopa, on els balladors alcen la cama marcant amb el cos un moviment brusc. 

En quan a la interpretació musical, és difícil destacar l’actuació particular de cadascun dels instrumentistes, no obtant això, voldria realçar al trompetista, molt segur i afinat el la interpretació del “solo” com també el conjunt sonor i rítmic del resto de la banda, dirigits per Gaspar Nadal Maronda.

La segona obra que van interpretar, el poema simfònic d’Óscar Navarro González  Expedittion, els músics descriuen musicalment un viatge ple de sensacions on l’escoltador viu l’emoció dels preparatius de les galeres en el port (dansa) que una vegada acabats, i amb el so del tambor, de les trompes i de les trompetes (galeres) indiquen l’exida de l’expedició, què, solcant l’oceà, poc a poc ens submergeixen en el misterios clima de les aigues fredes de l’Antàrtida on els icebergs formen un paisatge majestuós i enlluernador, ... internant-se tranquil·lament en el cor de l’oceà, gaudint (escoltant el) del suau balanceig de les ones, ... de sobte el desglaç, una allau de neu i de gel sorprenen a les naus, que com poden, i amb gran perill van sortejant-los per no enfonsar-se, tot això brillantment reflectid amb els efectes rítmics de la percussió, el so de la sirena i d’altres instruments, ... finalment la calma torna als expedicionaris i l’ausència de perill, la soledat màgica de la bonança de la mar, (resolta brillantment pel “solo” de la violoncel·lista, .. de la pianista, ...), ens relaxa plàcidament fins a la llum que precedeix l’eixida del sol,  ... amb el nou dia, els vaixells tornen a casa (tornada). 

Els moviments en que consta l’obra, Dansa del port, Galeres, Antàrtida, Desglaç, Allau, Soledat, Tornada estan ressaltats en roig.

Com hem tingut ocasió de comprovar, la categoria i la dificultat de l’obra han estat lligades amb la interpretació per part dels el músics, i com he dit adés, tots nosaltres conjuntament amb ells, vam gaudir d’una EXPEDICIÓ plena d’emocions i sensacions màgiques.  

Óscar Navarro González, compositor de la veïna ciutat de Novelda, és un músic en el que cal destacar a més de les seues creacions per a orquestra, banda simfònica i formacions de cambra, per la seua producció musical de cinema, en què habitualment segueixen una trama i que han que concordar els personatges i les situacions, amb la música. En el poema simfònic interpretat en el concert, crec que ha tingunt més llibertat musical i al aportar la música necessària en cada moment, ens ha transmès d’una forma suggeridora i realista aquest vaitge sensorial a l’Antàrtida. Cal afegir que baix el meu punt de vista, Óscar Navarro compon el que sent, és a dir, vol que la seua música arribe a l’ànima del públic.

I aquestes són les reflexions d’un degustador de música i escoltador de silencis.

Salut i Música