PER LES SENDES DE LA UNIÓ MUSICAL D'ALCOI

        VAP 25

"CONCERT PER A QUATRE TROMPES" per les "SENDES" de la UNIÓ MUSICAL

                     Periódico CIUDAD de Alcoy del 4 de desembre de 2012

          El passat dissabte 24 de novembre, les tres Societats Musicals d’Alcoi, (Corporació Musical Primitiva, Música Nova i Unió Musical), van celebrar la festivitat de Santa Cecilia amb una excel·lent quantitat de música, molta música.

Com ja és habitual, el meu comentari versa sobre els autors de les obres i la seua interpretació per part dels músics de la Societat Unió Musical d’Alcoi sota la direcció de Gaspar Nadal Maronda.

En primer lloc, la banda va oferir als espectadors una obra del compositor alcoià Amando Blanquer Ponsoda titulada “Concert per a quatre trompes”.

Considere molt important, recalcar que la música del mestre Blanquer, es basa en un anàlisi compositiu difícil d’encasellar ja que la seua música la crea des d’un punt de vista molt personal, dins de l’humanisme més radical i amb els mitjans tècnics que té al seu abast. Naix de la inspiració, i com no, de saber entendre aquest art. És una música amb que atorga al “timbre” un paper predominant, inclús també, utilitzant en moltes composicions el sistema atonal, combina una gran creativitat melòdica, per això, compon una música atractiva, clara i agradable.

“La meua música me la suggereix l'instrument. En un concert per a trompa, l'harmonia, la intervàlica, tot ho componc en funció de les possibilitats de la trompa”. Aquest fragment, tret d’una entrevista del periodista Manuel Muñoz en maig de 1985 en el diari “El País”, serveix d’introducció per comentar el Concert per a quatre trompes.

Aquesta obra amb els tres moviments (Entrada – Quasi una fantasia – Rondo), descriu perfectament i amb una gran creativitat i talent, el seu pensament, concedint el protagonisme a la combinació i al diàleg de les trompes amb els altres instruments de la banda. Dintre de la gran dificultat tècnica que comporta aquesta obra, cal ressenyar la més que notable interpretació dels solistes Bárbara Revert Fayos, Mauro Esteve Pérez, Iván Moreno Ripoll, José Humberto Albero Sempere i Itamar Caballero Tortosa.

La interpretació de l'obra és el resultat del treball d’investigació del compositor Victor Vallés Fornet, en la transcripció per a banda del Concert per a quatre trompes, ja que aquest, està compost per a orquestra. 

Crec que és necessari conèixer cada sensació que sentim, és a dir, que les emocions que vivim al llarg de la nostra vida, les pugem reflectir mostrant-les a l’exterior, i eixes emocions són les que ens ha mostrat José Alberto Pina Picazo, autor de la segona obra titulada “Sendes”, amb el subtítol “Variacions sobre la vida d’un mortal”. 

Encapçalat per un leitmotiv, en aquest cas les notes RE-MI-SOL que simbolitzen el ser humà, escoltem el tema principal que és el que descriu la personalitat del protagonista, des d’aquest instant, la seua música ens transporta pels diferents estats emocionals. L’ÀNIMA, que és l’esperit del ser humà considerat com a part fonamental dels sentiments i de les passions. Com no, l’AMOR, que és un sentiment d’efecte, d’inclinació i d’entrega, inclús també per la pròpia insuficiència, necessita i busca l’encontre i la unió amb un altre ser. La perplexitat, el desassossec, l’equivocació o un estat en que les situacions no es poden distingir les unes de les altres; el torbament de l’ànim davant d’un perill real o imaginari i la indignació, el desig de venjança o la fúria, queda expressada musicalment per la CONFUSIÓ, la POR i la IRA. També la DESESPERACIÓ, la carència de companyia (la SOLETAT) i la CONFLAGRACIÓ  formen part de l’obra, però finalment l’ANHEL, és el que després d’una evolució emocional, ens transporta mitjançant l’ESPERANÇA a aconseguir allò que es desitja.  Les paraules clau en majúscula formen part de l’argument musical i tracta dels diferents estats en els que conviu l’home.

L’ànima dels músics que es va “palpar” amb la interpretació de l’obra, (la sensibilitat de l’oboista, el càlid so dels clarinets, dels saxofons, de les trompes i de les flautes, els canvis súbdits dels forts als pianos i al inrevés, … tot això trencat pel frenètic i brillant ritme dels percussionistes, per acabar l’obra amb una exaltació musical a la vida), va ser llargament recompensada amb una gran ovació per part de tots els espectadors que vam assistir al concert.

En definitiva, amb aquestes “variacions sobre la vida d’un mortal”, obra amb una gran dificultat tècnica, el compositor ha sabut representar des d'un punt de vista musical, les emocions i les vivències amb les que un “mortal” conviu diàriament.

Salut i Música.