LA MÚSICA PAREIX DEL CEL GRAN MELODIA

 VAP 60 - 4t.

El Cant dels Ocells

... el Canari segueix: la música pareix del Cel gran melodia. Ja n’entra el Cotoliu: -Ocells, veniu, veniu, a festejar l’Aurora.- 

I lo Merlot, xiulant anava festejant a la més gran senyora. 

L’Estiverola diu: -No és hivern ni és estiu sinó que és primavera; perquè ha nat una flor que pertot dóna olor, i omple el cel i la terra.-

 Canta el Francolí: -Ocells: qui vol venir a glossar melodia, a veure el gran Senyor amb son gran respledor a dins d’una establia?.- 

Ve cantant la Puput: -Eixa nit ha vingut el Rei de més grandesa.-     

... i el Canari amb una gran melodia, acompanya al Cotoliu i el Merlot. L’Estiverola, la Puput i el Francoli, agasajen aquesta flor que dóna olor i ompli la terra sencera, com És el Rei Nostre Senyor.

         Amb les següents interjeccions sobre el canari: Qu -Eu, que té rahó, canari- (Martí 2006:34). -Recanari!, si s'ha ouit un atropoll com si una batalla donares- (Martí 2006:464). -

        Recordem aquest ocell, habitual tan en ambients forestals com domèstics i estimats per l'especial coloració verdosa del seu plomatge i la qualitat i la varietat harmònica del seu cant. Bella i dòcil au que és, ens alegra a tots inmensament, conexió que el cotoliu amb una mena de "u liu liu" i la seua xicoteta cresta al clatell juntament amb el plomatge gris amb ratlles blanques a la cara i cella molt marcada, ens acompanya audaçment amb el seu vol ràpid de forts batuds.

I lo merlot amb el seu variat repertori, abastant des del cantussol aflautat i greu, fins l’aterridor i agressiu “riiiiis..touk..touk....” on el mascle per marcar el seu territori, emet sons com “xiiinx..xiiinx..xoonc”, no deixa indiferent a la l’estiverola o capellana, que amb el niu fet de molsa, llana i pel i amb la seua corbata negra sobre el color groc del pit, emet un ampli repertori de sons entre el quals destaquen els aguts “iisstt..iisstt..isstt” o trinos curts “isste..isste..isste..isste”.

El francolí, ocell hui en dia escàs en aquestes terres, destaca pels virolats matisos negres, marrons i blancs del seu plomatge, conjuntament amb l’eixordador i aspre so que emet.

Amb el cant “pfu..pfu..pfut”, la cridanera cresta, ales ocres i les puntes negres del llarg pic i amb una envergadura d’uns 48 cm., la puput o la palput  és una de les aus més populars de la mediterrània.

Quan els Seus Pares van perdre a Jesús en Jerusalem, la puput volant, els va guiar cap al Temple, Aleshores la Mare de Déu li va donar en reconeixement, el plomell semblant a una corona que té en la testa i una pedra calenta per a covar ous i que duu baix la llengua: el llegendari diu que quan ix a volar i la deixa en el niu, dóna alegria a qui la troba.

Puput: Bolic de cabells que sobreixen per damunt la cresta de la cabellera.

Treball publicat en la REVISTA LILIA de 2020 que edita l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris en les pàg. 92 a 98 conjuntament amb altres interessants articles escrits pels diversos col·laboradors en que conta aquesta publicació.

Amb els Ocells, Salut i Música.

Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia i cibergrafia consultada