Benvinguts i Ben trobats a aquest 8è. treball (VAP097JMG) de recerca i de recopilació de narracions originals de Joaquim Martí y Gadea que en desembre tenen un clar protagonisme amb les Festes de Nadal.
Treball publicat en PÂGINA66 el 20 de desembre de 2023
Gentils i familiars, són les més alegres i trdicionals del any, festes de cançons i música
on el so festiu i harmonios de les melodies emergeixen en la Nit de Nadal al sò de carranchs, pandorgues i giulitets i que amb algaçara y ruido, li canten villanchis y albaes al Jesuset de Belem, a més, la gent menuda (i no tan menuda) aquesta nit al resplendor, la fragància i
el so de Les jamèles o manats
d’espigol que es cremen, ensomien en les
estrenes y l’ esguilando que sos pares, ses
parents y els benvolents els donaran el Dia
de Nadal.
LA NIT de Nadal
Es
la més alegra y santa de totes les nits del any, com a qu’ en ella va naixer el
Redentor del mon d’ una Verge purísima, la Mare de Deu; per aixó en eixa nit
els trists, els malalts y tots s’ alegren y disfruten, pero moltísim més els
cristians que contemplen el asombrós mistéri del Naiximent ó venguda del Nòstre
Senyor, y per això també els giquets y giquetes mòhuen tanta algaçara y ruído,
cantantli villancichs y albaes al Jesuset de Belém, al sò de carranchs,
pandorgues ó simbombes, giulitets y flautetes y atres instruments pastorils, á
imitació dels pastorets y pastoretes que al avís del ángel anaren á adorarlo á
la còva ó portal ahon naixqué.
¿Farém nosatros algo demés si en tal
nit, dempuix del gòig y alegría que tots esperimenten, oferirem al Infant diví
l’ obsèqui de les nòstres pobres oracions?. Creém que no, y per eixa mateixa
rahó, una vòlta tiraes les anteriors ralles, li dirigím al Nyinyo les coples
antigues traduides al valenciá:
¡Qué ditja, germans, la nòstra, si
guardats per tan bòn pastor, logrém al fi d’ esta mundial jornada anar á
gojarlo al Cèl, menjant coquetes en mèl y rollets en sucre, com dihuen els
giquets.
Postil·les
Giquets, Giquetes i altres redactades amb “G”: Les escriu amb “G” però la pronunciació és amb “X"
Algacara /Algatzara: Cridadissa i gran soroll per demostrar alegria.
Carranch / Carranc / Matraca: Instrument de fusta que té una roda dentada, ala qual, fent-la rodar, pega un bastonet que produeix un soroll sec i repetit.
Dempuix / Despuix / Desprès: Seguit de "de" i "que", indica terme respecte del qual s'afirma la posterioritat d'una acció.
Nyinyo: Es referix a Jesús.
Les jamÈles de Nadal
Son manolls d’ espigol sech, dits en atres pòbles maisèles, els que arrepleguen de la muntanya els gichs, y els guarden pera cremarlos les nits de Nadal, anant cantant les letrilles y villancichs per los carrers, acompanyats del còrn que dihuen en la Marina ó caragòl de mar, es una manera especial de solemniçar eixos díes en les montanyes d’ Alcòy, Cocentayna y les valls d’ aquella part de la provincia d’ Alacant, com també la d’ eixir les giques cantant y tocant els panderos y els fadrins entonant cansons de tota clase, valencianes y castellanes, al sò de la guitarra, citra, orguenet, ferrets y pandorgues ò simbombes, com dihuen en Valencia; puix encara que no mòhuen el ruido y algaravía que tan fan en eixa capital y la Vega en los carranchs, cencèrros, crits, avalòts y sobre tot en la copla indecent de
que canten
á tot rem y sense parar, no per això déixen de festejar tan grans y alegres
solemnitats del mòdo referit; y per això també nosatros ham volgút obsequiarles
en estes pòbres ralles y en la canso que seguix:
Y ho fan imitant als pastorets, que
també deurien dur tées enceses quant anáren á vórelo y adorarlo en la còva de
Belém, per més qu ‘els gichs no se donen conte d’ això ni molts dels grans
caiguen en lo significát de la còsa.
Postil·les
Jameles, Xameles: Cadascun dels manolls
d’espigol sec que s’arrepleguen per la muntanya per cremar-los les nits de
Nadal.
Maisèla / Jamèla: Especie de jazmin de
Arabia, con hojas acorazonadas, permanentes, y flores blancas dobles, muy
olorosas i que produce mucho humo al qumarse.
Citra: Cítara, instrument de música de corda i plectre.
Algaravia: Griteria confusa de
muchos que hablan a la vez.
Avalòt: Tumulto con voces y estrepito.
Teés: Trosos de fusta resinosa usats per fer claror.
Les estrenes y l’ esguilando de Nadal
Les
festes ó pasqües de Nadal, sobre vindre tan gelaes y en un temps en que
persones, animals y tot está tremolant de fret, tenen tal atractíu en tots els
pòbles cristiáns, que se impòsen y fan respetar dasta dels que no combreguen en
la Esglesia catòlica, ja que també seguixen y observen les costums introduïdes
per ella.
Per
ahon se veu més caracteriçát Nadal es en los giquets y giquetes, ó siga la gent
menuda, la que, així com abans de l’ hora ja pensa y fa pensar en la mona de Pasqua,
així també ans de vindre eixa solemnitat, no més ensomía les estrenes y l’ esguilando
que sos pares, ahuelos, tíos, parents y benvolents els donarán, i quíns trages
estrenarán; y ¿qui no tira una cana al ayre y sonríu de plaer al vore lo molt
que gòja y desfruta la família en tals díes, y que dasta el mercát, la fira,
les botigues, les sucreríes y tot respira cèrta ignocència, sencilléç y
naturalitát, que si contrasta per una part en l’adormitòri que’ esperimenta
tota la naturalea, per atra está en caracte durant les festes de Nadal? Sí,
téndre y bonico es tot lo que se referíx á eixa gran festa dels gichs, en la
qu’ el prototipo de la ignocència d’ ells es un Infant recen naixcút en un
pesebre, el que sòls per ser el Fill de Deu y el Salvador del llinyage humá, y
per lo tant l’ amo y duenyo absolut de tots y de tot, havera pogut nàixer en un
paláu suntuós, sense pèdre res de la sehua divinitat y caracte.
Just,
puix, es que á Nadal y á les sehues estrenes y esguilandos dediquém estes
pòques y pòbres lletres, y que entoném estes letrilles:
Que
fon cabalment lo que al Nòstre Senyor l’ obligá a nàixer en estat tan abatut, y
per això sòls anirá al Cel el que l’ imite en la humildat y abatiment, qu’ es
el principal fonament de la virtut y santitat.
Postil·la:
Combreguen: Ser participant convençut de certes
idees, escoles, religió, ...
Afegir què escrites en
un temps on les normes ortogràfiques actuals no existien, aquestes narracions de
Nadal de Joaquim Martí i Gadea pertanyen al seu
recull Tipos,
modísmes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (xe) és a dir, redactades amb la parla d’aquell temps en els
nostres pobles.
Bibliografia:
Col·lecció Biblioteca Valenciana / Librerías
París – Valencia
DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balear)
DGMG (Diccionario General Valenciano-Castellano / Martí Gadea)
DGLV (Diccionari General de la Llengua Valenciana)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Barball%C3%B3
(19-12-23)
Salut, Música i Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada