Translate

dimecres, 11 de desembre del 2013

LA UNIÓ MUSICAL, UN DOMINÓ MUSICAL

                                                                                                                                 VAP 21                   
   7 d'abril de 2011                     
Periódico CIUDAD de Alcoy el 10 d'abril de 2011

           La música és un art, i com a tal posseeix una funció perceptiva i suggeridora, on l’ésser humà és capaç de sentir i experimentar unes emocions, com les que ens ha transmès enguany la Societat Unió Musical d’Alcoi en el Concert d’Exaltació de la Música Festera celebrat el passat diumenge 3 d’abril al Teatre Calderón.
Des de l’inici i conforme avançava el programa del concert, anaven unint-se les fitxes jugades pels musics amb els seus instruments, marcant cada jugada amb la batuta el director, engalzant perfectament i formant una UNIÓ en harmonia, melodia i ritme, és a dir modelant un Dominó Musical.

Com a mostra d’aquest DOMINÓ MUSICAL vaig a comentar algunes obres que van formar part del concert.

Convé destacar l’obra “La Torre es Cristiana”, composta pel mestre Amando Blanquer Ponsoda, cèlebre per la seua trajectòria i estil musical propi, i com ciutadà nostre sempre trobem algun esdeveniment per recordar-lo.

“Judith”, de Jose Grau Benedicto és una marxa cristiana diferent a les estem acostumats a escoltar, i que produeix en el públic estímuls musicals poc habituals tan per la seua diversitat harmònica, melòdica i rítmica que convida a l'acord dels sentiments i de les idees.

“Picadilly Circus”  de José Vicente Egea Insa, és una exquisita  composició que barreja amb molta imaginació els ritmes de percussió amb la resta dels instruments de la banda.

Entre les composicions que personalment no coneixia i que van ser interpretades en el concert, vull ressaltar el pasdoble-marxa militar “El Magyar”, de Gabriel Parès, director en aquell temps de la Música de la Guardia Republicana de París, i composta a principis del segle XX,  “un petit bijou”, tan pel ritme ràpid i endimoniat, com per unes melodies enèrgiques i vigoroses amb un final original i inesperat.
També vam escoltar un desenfadat i perfecte pasdoble del mestre actual de la banda, Francesc X. Martínez Martínez , titulat “Lolita Bru”.
Pel que fa a la marxa solemne “Confiar i esperar” de Santiago Quinto Serna, els comentaris que em van arribar van ser molt positius, i a més confien i esperen que s’interprete enguany el dia de sant Jordi.
Per concloure em faig aquesta pregunta:
Perquè, al finalitzar els concerts i quan s’interpreta l’Himne de Festes, a alguns espectadors els entra la pressa per posar-se la jaqueta, agafar la bossa, i fins i tot posar-se les sabates, (entre mig de tot aquest afer canten i aplaudeixen), i uns altres volen abandonar el seu seient per córrer la marató i sortir del teatre com més aviat millor?.
                                                                                                             Salut i Música          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada