SPARTACUS, DANZÓN I LA UNIÓ MUSICAL D'ALCOI

                                                                                                                             VAP 23                                                                                                     6 de desembre de 2011

                      Periódico CIUDAD de Alcoy l'11 de desembre de 2011

           Quan em vaig assabentar del programa que la Societat Unió Musical d’Alcoi interpretava en el Concert de santa Cecilia, vaig decidir recordar dues dates molt significatives en la història de la banda, i encara més, indagar els orígens de les dos obres que van interpretar.
 

Anem a fer un poc de memòria!.

El dia 19 de novembre de 1972, aquesta societat musical va participar en el IV Certamen Provincial patrocinat per la Diputació d’Alacant dintre de la 2a. Secció, es a dir, amb 40 músics damunt de l’escenari de l’emblemàtic Teatre Principal d’Alacant, en aquest Certamen els músics dirigits pel mestre D. Antonio Mompeán Valenzuela van interpretar dues obres, en primer lloc d’obra obligada, el Preludio de la “Revoltosa” de Ruperto Chapí i posteriorment d’obra de lliure elecció, la 2a. Suite de “L’Arlesienne” del compositor francès George Bizet. 

         Quan els músics de la banda van interpretar les dues obres, els espectadors que assistien a l'esdeveniment van quedar gratament sorpresos per la extraordinària i brillant interpretació, cosa que va ratificar el jurat del Certamen, amb el lliurament del Primer Premi. 

Pose en èmfasi l’estrena del nou instrumental que es va adquirir –costejat pels mateixos músics– ja que els que s’usaven eren vells i obsolets. També vull recordar amb molta emoció a José Almeria Gisbert, aleshores subdirector, instrumentista de bombardí, que de forma espontània i en l’interior de teatre va començar a tocar les primeres notes de l’Himne d’Alcoi, en aquell moment, i formant una pinya, tots els altres músics es van sumar a aquesta interpretació. 

Per la vesprada i ja en Alcoi, la banda, compartint el premi amb tots els veïns de la ciutat, va desfilar tocant el pasdoble de José Albero “FESTA ALCOIANA” des de l’Ajuntament fins a la seu de la banda, en el carrer de sant Vicent.  

I ara, toca fer menys memòria!

Enguany, el dia 19 de novembre al Teatre Calderón d’Alcoi, en el Concert de santa Cecilia es van interpretar dues obres amb un clar significat social i també reivindicatiu, que a continuació us comente.

El poema simfònic, “SPARTACUS” rememora la vida d’Espàrtac, esclau gladiador, no obstant això era considerat com un home culte, intel·ligent i just, que va militar en les tropes auxiliars romanes, de les quals va desertar, va ser capturat i per no ser ciutadà romà, el van condemnar a treballs forçats; però gràcies a la seua força física, un mercader el va comprar per a la seua escola de gladiadors, i durant la permanència en aquesta escola, va dur a terme amb altres companys una rebel·lió èpica contra la república romana, fet ocorregut entre els anys 73 a. C. i 71 a. C., coneguda com la III Guerra Servil o Guerra dels Esclaus.

Aquest Poema Simfònic compost pel belga Jan Var der Roost m’ha causat una extraordinària impressió, és una peça increïble, que destaca per la seua harmonia i sensibilitat, per la varietat instrumentativa, de ritmes, i com no, per la seua força vigorosa.

Durant els mesos de l'aixecament Zapatista encetat en l’estat mexicà de Chiapas a l’any 1994, el compositor mexicà Arturo Márquez influït anímicament per aquesta situació social, va composar l’obra “DANZON nº 2”.

L’obra “Danzón nº 2”, ens convida a un ball sensual, a un desig sexual, tracta la tristesa i la malenconia com un estat permanent d'insatisfacció, les quals són les principals característiques de l’obra. Tampoc podem oblidar el sentiment popular sobre l’amor, la frustració, el sexe, el sentit de la vida i de la mort.

L’obra comença amb un tema melòdic interpretat pel clarinet, que repeteix l’oboè, que reprèn més endavant el saxo soprano, ... la flauta, la trompeta, els canvis rítmics i la intensitat d’ells molt ben interpretats pels percussionistes ... així doncs, i amb unes clares influències de música popular mexicana, aquesta obra va deixar a tots els assistents bocabadats.

Si la morfologia, la semàntica, la lèxica i la sintaxi són parts importantíssimes d'una llengua, podem dir sense por d’equivocar-nos gens, que l’afinació, la sonoritat, la interpretació i la tècnica, són les qualitats més significatives de la música, i aquestes singularitats són les que van percebre els espectadors que van assistir a la interpretació de les dues obres interpretades pels músics de la Unió Musical sota la direcció de Francesc Xavier Martínez Martínez.

El bon mestre fa bo al músic, el bon músic fa bo al mestre!.

Per concloure, i amb molta música, vull acomiadar-me de Francesc Xavier Martínez Martínez que ha sigut un mestre i una persona que al llarg de la seua trajectòria com primer faristol de la banda, ens ha deixat un record inoblidable amb la seua manera de ser i el seu caràcter tant en els músics com en el públic que ha seguit a la música ens totes les seues actuacions.

Salut i música.