NARRACIONS CURTES PERFECTAMENT IMPERFECTES

        

Taller d'Escriptura i Creativitat 2021-22 - Ajuntament d'Alcoi 

FER LES COSES QUE M'AGRADEN   VAP 067

"No depende de la posición social, ni de la educación recibida en un colegio elitista, ni del éxito que ha alcanzado en la vida".

Com a punt de partida d'aquesta reflexió de Manuel Vicent en la què ens aporta diverses consideracions sobre la "secreta seducción que emiten algunos individuos a través de su forma de ser y estar", vull parlar breument sobre una màxima que habitualment pose en acció i que abans del final del treball coneixerem la seua relació.

Fer les coses que m'agraden.

Una d'elles és la d'escoltar música, per què aquestes paraules descriuen perfectament imperfecte el que jo sent per aquest art i pel seu universal món. per què NO cal escoltar música, sinó més bé cal SENTIR-LA. Exacte, sentir tota aquesta harmoniosa successió de notes i melodies no només amb els sentits, sinó també amb tota aquesta gamma de sensacions sonores, és a dir, amb tot l'entusiasme i amb l'emoció que ens transmet aquest univers musical, i així, conscientment o inconscientment, en allibere de la foscor i de les tenebres vulgars i adverses.

Lo que no agrada als ulls, no agrada a la boca.

Aquesta frase feta del DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balear), ens diu que la bona presentació o aparença externa d'una persona o cosa influeix molt en l'elecció o en el judici que s'han de formar.

Així mateix, Joan Fuster i Ortells ens sentencia amb aquesta metàfora: Tot soroll premeditat ja pot considerar-se música.

S'enten com a Sentència l'opinió sobre un tema filosòfic o teòleg, que s'expressa d'una manera dogmàtica.

Pòstil.la.- He sigut durant molts anys músic percussionista de la Societat Unió Musical d'Alcoi, ara, ... el meu instrument musical és el teclat de l'ordinador.

Salut i Música   /   13/10/21

PULGARCITO I EL POSITIVISME   VAP 069

Tots coneixem aquest conte i recorde que des de xicotet, quan l'escoltaven per la ràdio (Tv no hi tenia), amb la nostra ingenuïtat infantil jo i possiblement tots deien, pobres Pulgarcito i els seus germanets, que no tenen res per a menjar i pateixen fam.

Doncs bé, i continuant amb el conte, un dia son pare, llenyater ell i per resoldre aquesta qüestió, decideix dur-los al bosc i deixar-los a la bona de Déu (la mare poc podia opinar, només escoltar i en aquest cas, massa), però aquesta conversa també la sent Pulgarcito (xicotet ell atès que el seu nom ve del dit "pulgar" polze en el nostre idioma i llest com tots sabem), enseguida ix de casa i s'omple les butxaques de pedres, quan les té plenes, es gita al catre i a dormir..

Al dia següent, pare i fills ixen d'excursió i una vegada en el bosc i després de caminar molt i rodejant tot el bosc, el progenitor fent-se el despistat, els deixa endins del tot, això si, amb el prec de que Déu no els abandone (cosa que el pare és el que té l'obligació de fer, clar).

Quan s'adonen els germans de que el pare no el veuen, comencen a plorar, però Pulgarcito es diu: es guiarem amb les pedres que he deixat caure pel camí i així podrem tornar a casa. I mira per on, quan arriben tots a casa, el MIRACLE!: en la llar hi ha menjar en abundància.

No obstant, com tot s'acaba, novament la tragèdia torna a casa, però aquesta vegada el pare i per a que Pulgarcito no agafe les pedretes, el tanca a clau i  forrellat. Que va passar?. Doncs que pel matí, no hi tenien les pedretes salvadores, però la mare,  molt sensible ella, els dóna un rosegó de pa i com he dit adés, altra volta al bosc i a la bona de Déu.

Així que altra excursió al bosc amb els rosegons de pa a la butxaca, així doncs, ja tenim al nostre protagonista tirant trossets de pa pels llocs estratègics i així veure'ls després i poder tornar a casa, però caram, en voler retornar, tots els trossos i les molles de pa han desaparegut. Segurament els pardalets del bosc se'ls van menjar.

Al fer-se de nit ...

Però com tots sabem el final, quedem contents i pagats, .... SEGUR?.

--------  

Sense voler fer-ho més llarg i amb una xicoteta reflexió, vull destacar el caràcter positiu i conscient de Pulgarcito que ens dóna una lliçó de com tenim d'afrontar tots els moments de la nostra vida.

La part negativa i inconscient: Cal evitar actituds possessives, amb mala bava i roins com les del pare i les de l'ogre que només generen sofriment i repressió.

Però el que de veritat que ens preocupa és el tradicionalisme mal entès, és a dir, la cultura? patrialcal que encara trobem en el dia a dia, com les dues mares (vull evitar dir les dones del llenyater i de l'ogre). víctimes d'un patriarcat fora de lloc i de temps, vertaderes perjudicades, i per a més maldat, les filles de l'ogre que són devorades pel pare?, salvatgismes que cal eradicar d'una manera eficaç i contundent.

Capítol apart mereix l'autor del conte que no obstant de tindre fills, va escriure aquest terrible i dolorós conte amb un final de contarella, és a dir d'alicorns i fades.

Salut i Música   /   26-10-21

EL CAVALL I LES MOSQUES

Tan apacible y tranquilo que me veia en el prado, en un dia soleado y con un infinito y verde campo. Tenia plena libertad y podia cabalgar hasta agotar mis energias. Mi pelaje negro brillaba al sol y diminutas gotas de sudor surcaban mi cuello.

Molestas moscas me hacian relichar, i aleshores les mosques se'n anaven, però com eren fastigoses, tornaven i encara més molestaven, amb això, jo desesperat pensava -que tinc de fer per lliurar-me d'aquests molests insectes-, ... finalment vaig trobar la solució, què va se la de galopar i tirar-me amb violència al cabalós riu i d'eixa forma lliurar-me de les molestes mosques. 

Vaig estar un temps dins del riu, gaudint de l'aigua neta i fresca, i finalment, vaig decidir eixir de l'aigua, però altra volta les mosques em fastidiavem (fastiguejaven) i la tranquil·litat que creia haver trobat. SE'N ANAVA.

M. Quiles  /  V. Agulló  /  26/10/21

EL PUTXERO I L'ARRÒS CALDOS    VAP 071

Si anteriorment hem parlat positivament del menjar de migdia, àpat que gaudeix i gaudim tots d'ell com és el "putxero", amb els deliciosos cigrons al seu punt de tendresa, les creïlles ben cuites però no desfetes i les miraculoses propietats de les penques i les bajoquetes, ... (les diverses varietats de carn no les incloc), tot això afegit a l'arròs, aliment primordial en la nostra alimentació mediterrània atès què, des de temps immemorial tota la humanitat a crescut amb aquesta família de les gramínies (això si, millor amb la varietat bomba, donat que és la més gustosa i grossa).

A continuació parle amb un canvi de postura alimentària emprant també de l'arròs com ingredient principal.

Em refereix a una altra varietat que trobem en la nostra cuina mediterrània com és l'arròs caldos.

Amb aquest aliment m'he criat, ja què des de molt xicotet, mon pare era un amant d'aquesta varietat alimentària i a casa ma mare la cuinava sovint, al principi li tenia molta estima, però amb el transcurs dels anys i de menjar-nen tant, la vaig avorrir, sobre tot pel "caldo".

El cas és què, des de que m'he casat no l'he tornada a menjar mai més.

Salut i Putxero   /   03/11/21

           DOS GOTS EN UN PORTAL     VAP 073  

Per la matinada, el dia 23 d’abril de l’any 20__, a causa d’un luctuós fet ocorregut la nit passada, el detectiu Josep Plagi i Jordà-Plagi es troba seguint la pista de dos gots de plàstic mig plens, aparentment l’un de plis-play i l’altre de mentida, que semblen deixats potser sense cap mirament, per uns amants de la gatzara i la gresca en el portal d’una casa del carrer de Sant Tomàs, quasi enfront de l’Església de Sant Jordi d'Alcoi.

Atès que amb les petges i els altres signes que troba i que han deixat visibles els dos gots, poden revelar als autors d’aquest succés violent ocorregut la passada nit en el carrer de sant Antoni, el nostre protagonista observa amb pulcritud l'emplaçament d’ells, els quals estan quasi amagats en un cantó del portal, aleshores, es posa meticulosament els guants i seguint amb el ritual acostumat en aquests casos, agafa amb delicadesa el primer got que el olora, i efectivament encerta plenament amb el seu criteri, la mescla que es troba en el primer recipient és plis-play! (això si, un poquet carregat de cafè), però quan duu el nas a l’altre, que ell creu que és de mentida, l’aroma que percep no és el típic de cafè licor amb granissat de llimó i sucre negre, més bé, aquesta fragància que l’impregna subtilment tot el nas, és, encara més dolça que la que desprèn la mentida.

Aquesta dolça essència, sumat a la viscositat del got i amb una forta olor a maduixa, el deixa totalment confús, ja que amb l’inesperat contingut del got, totes les seues sospites i la certesa sobre qui són els autors del crim, s’esvaeixen.  

Salut i Petges   /   12-11-2021

HI HA MIRADES QUÈ ...      VAP 074  

Cal dir que les mirades i el gestos d’una persona, formen part de la seua personalitat,

De vegades, quan converses amb ella i li veus com dóna la seua expressió amb els ulls i la cara, sembla que està molt interessada en allò que li contes, ja que creu que és interessant i positiu, no obstant la mateixa persona, altres vegades amb una altra conversació, els gestos que el fa quan li parles i la seua mirada ja et dóna la resposta, és a dir, et diu amb els ulls i la facció de la cara i dels llavis “quina conversació més inútil o vana”, per dir-ho d’una forma suau.

Salut i Mirades   /   19/11/2021