Si amb música s'estima, es riu i es plora, com també es canta, es viu i es balla, el següent treball no pretén sinó ressaltar aquest art mitjançant diverses parèmies que ens traslladen a l'entranyable món familiar dels instruments de fusta que amb la singular gamma de sons profunds, misteriosos i malenconiosos que produeixen, contrasten ells amb els summaments lírics, solemnes i brillants o les fantasioses notes còmiques i penetrants.
Vull ressenyar que en l'anterior entrega (treballs sobre música) vàrem parlar de la flauta com un exclusiu instrument musical i principal motivador de moltes frases fetes, per tant i abans d'encetar el repertori paremiològic, recordarem que els instruments de fusta solen estar fabricats d'auró, freixe, banús, granadilla, ..., no obstant això, en trobem altres construïts amb metall (llautó) i fins i tot amb altres materials sintètics.
Doncs bé, per a estimar i així fer-nos gaudir amb el seu so, cada instrumentista es preocupa del seu manteniment diari, no obstant, quan aquests instruments "ixen" al carrer, els canvis tèrmics com el fred i la calor els afecta, ja que aquests repercuteixen negativament en l'afinació com en la sonoritat modificant-los substancialment, així què, Si cuides el teu instrument musical, et durarà molts anys, com el temps inestable i plujós que també els perjudica, ja que L'Abril aiguat, (o altre més) és bo per al camp, però dolent per a l'instrument, atès que l'aigua al penetrar en l'instrument de fusta, pot unflar-se i per tan clivellar-se i avariar-se.
Quan diem en un to amoïnat i empipat Esta canya és un tauló!, clarament ens referim a la duresa o la capacitat de resposta i de claredat de la canya que usem i que també empren, en aquest dubte filosòfic Canya fluixa o canya forta!, quina tenim que gastar?.
Però sense l'embocadura o el tudell i les canyes mai no podriem fer sonar un instrument de fusta que depenent d'ell, estan conformades per una peça (clarinets o saxòfons) o per dues (fagots i oboès) solent estar fetes de canya (Arundo donax) i últimament de plàstic i de metall.
- Costa més que netejar un saxòfon.
- Convertir el saxo en una llauna de sardines.
- Tocar un pipa amb moltes claus.
- El saxòfon és un instrument de circ.
Amb l'anterior tetralogia de refranys més o menys sarcàstics, volem sentenciar aquestes ratlles saxofonils dient què Sempre se'n porta la mala fama aquell que no la té gens bona, és a dir, que el qui té l'anomenada de dolent, sol ser considerat sempre culpable, fins i tot quan no ho és, sent una d'aquestes víctimes l'instrument, l'instrumentista o els dos al mateix temps, al que rematarem dient-li que Ja està fen borregaes.
Les següents parèmies Un bon clarinet fa un bon enteniment o Dels clarinets ve la música, ens trasllada a l'excel·lència d'un clarinetista per convertir la música en un art únic i personal com també lloa al músic que Toca el clarinet, clar i net.
No obstant això, quan diem Pepet amb el clarinet, ni clar ni net, detectem el perquè del seu art interpretatiu, com també quan es toca amb un Clarinet de cinc claus, és a dir poc fiable, però es aquest el que possiblement s'emporta la grossa: Tocar el clarinet amplificat (sempre en octava alta, fort i esgarrifat).
Seguidament, i com un bon exemple del protagonisme dels instruments de fusta, voldria destacar el popular conte musical titulat Pere i el llop composició de Sergei Prokófiev en la qual, els instruments de corda: violins, violes, violoncels i contrabaixos són els que personifiquen a l'heroic protagonista Pere, mentre que les trompes "encarnen" al llop, sent els personatges de l'avi amb el so del fagot, l'ànec amb el de l'oboè, el gat que és miolat pel clarinet i la flauta amb el cant dels ocells, els altres instruments que ens delecten gratament del conte amb el seu espectacle visual i sonor, amén dels caçadors representats pels instruments de percussió en el que destaquen el bombo i els timbals que emeten el so dels trets d'escopeta.
- És un bon xicot perquè és un bon instrumentista de fagot.
- Bon músic es, perquè sap tocar el fagot i el clarinet.
- El fagot, millor en les mans que en l'armari. (És a dir, que cal estudiar molt per a tocar aquest instrument).
- Com un oboè que fa el fullatge i l'aigua com un violí.
- Engrescar-se amb el so d'un oboè. (Realitzar una tasca amb tenacitat i solvència).
- Ser l'amor dels dos oboès. (Joc de paraules amb el protagonisme de l'oboè d'amor o italià o italià).
Totes aquestes parèmies (i altres), estan inserides en el moviment Instruments de vent fusta, que forma part del meu bloc Música, Festa i Parèmia, que amb més de 7000 entrades us convida a conèixer aquest meravellós món de la Música i de les Nostres Tradicions.
Salut i Música.
Video de You Tube, gentilesa de JLVIDEOSOFT. (10-05-2020)
Interpreta Pere i el llop l'Orquesta Sinfónica de Radiotelevisión Española. sota la direcció de Sergiu Comissiona i amb la narració del polifacètic Constatí Romero, emès en 1991.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada