PRÒLEG I RESSENYA DE L'ÀLBUM POÈTIC "DEDICADO A LA PURÍSIMA CONCEPCIÓN DE LA FUENTE ROJA

VAP 44-3ª

La Mare de Déu dels Lliris
i Sant Felipe Neri

En aquesta 3ª entrega del treball publicat en la Revista LILIA de 2016, “Mª Milagro Jordá i Puigmoltó – Una poetessa del segle XIX”, vull remembrar diverses dades del pròleg i alguns fragments de la Ressenya Històrica de la miraculosa troballa dels Lliris en la Font Roja, inclosos en l'Àlbum Poètic dedicat a la Mare de Déu dels Lliris amb motiu de la restauració del seu santuari.

Abans d'encaminar-nos per la primera secció de l'àlbum poètic, part que aquesta dama dedica als "ASUNTOS SERIOS", vull posa el relleu la imatge de "La Purísima Concepción de la Fuente Roja ó de los Liris Milagrosos venerada en el Monte Carrascal de Alcoy" que figura en la primera fulla de l'obra. Aquesta imatge de l'escultor valencià José Esteve Bonet, va ser destruïda en l'any 1936.

Tot seguit, l'autor del pròleg el prevere José Vilaplana Gisbert (autor de "Historia Religiosa de Alcoy"), expresa: "Si el prólogo es la introducción de un libro, en la que se condensa el pensamiento del autor, ó se aclara el objeto que se propone, ó el fin que pretende, pronto ha de verse como este libro es sencillamente el álbum de una noble i cristiana dama", tot seguit revela que "Resaltan generalmente en estas poesias, la riqueza de imaginación y la delicadeza de sentimientos, fecundas fuentes de la inspiración artística" en la que predomina el sentiment religiós, "reflejo fiel del alma de la autora y precioso legado de la educación y de la sangre". El prevere ens anuncia les dos seccions en que està creat l'àlbum, les de "carácter serio y las de carácter festivo", finalitzant el proemi, manifesta que "El celo por la pronta reedificación del Santuario de la Purísima Concepción en la Fuesnte Roja, unido á consideracionesz personales" són els motius que li han estimulat a escriure'l.

En el capítol dedicat a la "Reseña Histórico-Descriptiva del Santuario de la Fuente Roja", els editors de l'obra accentuen: "Siendo el Santuario de la Purísima Concepción de la Fuente Roja el piadoso motivo que impulsa y el santo fin á que se consagra la publicación del presente libro, parécenos justo y conveniente dar á sus lectores alguna idea de la situación tipográfica y de la significación histórica del expresado santuario ...", i definint la deliciosa harmonia del paratge, preceptuen que "Religión y naturaleza han combinado sus gracias y entrelazado sus encantos en torno a este bendito santuario a la Virgen".

Declaració feta en la cort del Justicia en la Vila de Alcoy en el any 1653 sobre lo milagre de les Zebetes en la flor del Lliri; que es trobá junt á la Font Roja en lo Carrascal de esta vila, on se mostrá la imatje de la Purísima Concepció de la Mare de Deu ...

Aquesta extensa acta testimonial autèntica signada pels demandants, pels testimonis i pel Tribunal, va romandre en l'Arxiu de la Parròquia de Santa Maria fins el 25 de maig de 1855. "En esta fecha fue sacada dicha acta por el archivero. Murió este sin devolverla y acaso envuelta entre otros papeles inútiles, se extravió en la casa mortuoria. Queda una copia autorizada por Notario público, y varias copias simples, una de ellas, la tenemos a la vista". Nota al peu de pàgina que figura en l'Àlbum poètic.

Sabem que aquesta acta, descriu minuciosament l'extraordinari miracle ocorregut el 21 d'agost de 1653 en el que el paborde de la Metropolitana de València, l'alcoià Antonio Buenaventura Guerau i Montllor troba entre uns esbarzers un LLIRI amb la imatge de la INMACULADA VERGE MARIA: á unos catorze pasos de donde brotó el primero, vieron ambos sacerdotes otro segundo Lirio lozano y esbelto como aquel, circuido de espinas y erizos. -Es refereix al rector de Confrides Mossèn Pérez (sic)-. Destacar la visita del cavaller Luis Merita el mateix dia i que al dia següent bajaron del Carrascar el paborde i compañeros, llevando los lirios que para la exibición pública fueeron depositados en la sala de la Villa. Fer constar què "la noticia de este milagro corrió rápidamente por España y fuera de ella. El Rey D. Felipe IV pidió explicaciones sobre tan extraordinario suceso, y con este conocimiento se enardeció su fe y devoción hácia el privilegio singular de la Madre de Dios, ..".

Escultura de la Mare de Déu dels Lliris
Obra de José Pérez Peresejo - 1927

Per enllestir aquesta ressenya, destacar que per fer més accessible el camí a la Font Roja, està construint-se una nova carretera que "por la amenidad de sus vistas, la pureza de sus aires, y la frescura de sus manantiales, está llamado á ser sin duda el paseo favorito, y á denominarse con toda propiedad el balcón o mirador de Alcoy".

El papa Alejandro VII, mitjançant una butlla expedida en Roma el 8 de desembre de 1661, "apoya la declaración del culto de la preservación original de la culpa en el primer instante de la Concepción de Maria Santísima, prohibiendo las disputas así públicas comoprivadas sobre este punto: cuya Declaración fué publicada con grande solemnidad en esta entonces villa. considerándola como efecto del milagro obrado en la Fuente Roja. En el año 1664 concedió el mismo papa Alejandro VII á instancias de dicho embajador (D. Luis Crespi de Borja) el rezo de la Concepción con octava".

Tots sabem que són molt benvolguts i de gran estima els versos que es canten en les romeries en honor a la Verge del Lliris, per la qual cosa és una satisfacció transcriure aquresta composició en valencià dedicada a la "Purísima Concepción de la Fuente Roja en su traslación á la ciudad de Alcoy con motivo de la reedificación de su Santuario", i que van ser recitats en la romeria del diumenge 8 de juny de 1884.

En el capítol XVII de la "Historia Religiosa de Alcoy" del prevere José Vilaplana Gisbert (autor del pròleg de l'àlbum poètic motiu d'aquest treball) i premiada aquesta Història Religiosa amb "una estatua ecuestre, de plata, de San Jorge Mártir" en el Certamen Literari celebrat en 1890, en la convocatòria i programa de la Romeria de 1884 a partir de la pàgina 587 ens diu:

¡A LA FUENTE ROJA!

Este fué el popular saludo y la frase entusiasta, que nuestros abuelos adoptaron como una palabra de compromiso y una llamada eficaz á todos los alcoyanos, para que el domingo 26 de mayo de 1743, fiesta de San Felipe Neri, nadie faltase al lugar de la cita.

A la Fuente Roja oyóse repetir por todos los ámbitos de la entoncers Villa, y nadie desoyó el llamamiento.

El objeto de aquella imponente Romeria al Santuario de la Purísima Concepción, fué determinar la construcción de un nuevo y más capaz Santuario, en sustitución del antiguo que amenazaba derrumbarse. (Com tots sabem Mª Milagro Jordá va contribuir amb la publicació del seu Àlbum Poétic a més d'altres contribucions dineràries a aquesta obra).

A continuació ens comunica, "... Alcoyanos: que el domingo 25 de Mayo de 1884, víspera de San Felipe Neri, segundo patrono del Santuario de la Púrísma Concepción, ninguno de los que se encuentren con fuerzas para superar las escabrosidades del Monte Carrascal, falte á la Fuente Roja (Las abubdantes y continuadas lluvias, fueron la causa de diferirse la Romeriahasta el domingo 8 de  Junio, Fiesta de la Santísima Trinidad).

Sí, ¡á la Fuente Roja! pero sin olvidar que vamos a practicar un acto sagrado de religión;  que hemos de asistir á la Romeria con un espírtu de devoción interior y de compostura exterior que edifiquen á la fé y á las prácticas religiosas que nos legaron nuestros antepasados".

A continuació és detallat minuciosament tot el programa de la Romeria. 

Tanmateix vull ressaltar a SANT FELIPE NERI com a SEGON PATRÓ del SANTUARI de la MARE DE DÉU DELS LLIRIS.

Josep Lluis Santonja amb l'edicio en 2001 per Lloréns Libreria de: ALCOI - SOCIEDAD, FIESTAS, DEVOCIONES, ICONOGRAFIA (S. XIII-XIX), pàg 161 ens transmet: "... otros testigos del hallazgo de los bulbos con la imagen mariana como el rector de Confrides, mosén Gregori Santamafria, con los sacerdotes mosén Agustí Valls y mosén Josep Just, residentes en Alcoi, el labrador Joan Pérez i los ciudadanos Joan Gisbert y Lluis Merita ...". I en la pàg. 205 ens comunica: "... al introducirse el culto a Nuestra Señora aparecida en los lirios del Carrascal, también favoreció a San Felipe Neri. Renunció el pavorde a aparecer representado en imagen escultórica (referint-se a Antonio Buenaventura Guerau i Montllor) junto a Nuestra Señora y pidió que en su lugar se incluyese a San Felipe Neri. Desde entonces es costumbre representar a Nuestra Señora de los Lirios y a sus pies el santo italiano".

Així mateix el prevere José Vilaplana en la "Historia Religiosa de Alcoy", pàg. 398 en diu: "Las primeras imágenes de la Purísima Concepcion y de San Felipe Neri, que hubo en este Santuario, estaban separadas en diferentes peanas, ... que los Electos, ó señores de la Junta, llevaban las dos andas de los Patronos del Santuario"(sic).

Cal destacar que Antonio Buenaventura Guerau y Monllor, nascut a Alcoi es va graduar en arts i teologia desenvolupant en diferents etapes la càtedra d'Arts en el Estudi General de València a més d'examinador en les facultats d'Art i Teologia i prefecte d'estudis en Reial Col·legi del Corpus Christi de València En l'any 1648 obté, la càtedra de Teologia Escolàstica en València i va ser "Calificador del Santo Oficio" sent aquest paborde un extraordinari orador (es van publicar com a mínim quatre sentits sermons). 

En poques línies, el paborde Guerau, al ser una ànima altament religiosa i molt influenciada per diverses manifestacions divines, va ser tutor de Pere Esteve, un afamat i estrany frare valencià que realitzava diversos successos excepcionals, i com tots sabem, aquest religiós alcoià, va ser el principal testimoni de la miraculosa i extraordinària troballa que va succeir quan amb altres religiosos de les parròquies d'Alcoi estaven realitzant uns exercicis espirituals en aquest paratge tan singular i apartat en aquells moments, com és el Carrascar de la Font Roja     

Finalment s'ha de tenir en compte que pel seu caràcter sobri i reclòs, va formar part, desenvolupant el càrrec de prepòsit (director) de l'Oratori de Sant Felipe Neri de València, fundada pel Sant en 1645 en l'Església de la Congregació en la plaça de Sant Vicent Ferrer. Així mateix el paborde Antonio Guerau va ser "La alma mater" de la devoció al Sant Felipe Neri a Alcoi fomentant els exercicis espirituals per obrir més tard (el 3 de novembre de 1677) la "Escuela de Cristo en Alcoy", congregació de perfecció cristiana que acollia a religiosos i a seglars a traves "obras de misericordia, la predicación, la música sagrada y el fomento de la piedad popular.". (Textos extrets de diverses fonts i del volum de Josep Ll. Santonja).

 Amb la Poesia i la Història, Salut i Música.

ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:

1a.Part 2016 (El treball complet està en l'edició en paper de la Revista LILIA)

En la última entrega insereix tota la bibliografia consultada.

2a. Part 2017: Pòrtic 2017  -  5a. E.  -  6a. E.  -  7a. E,  -  8a. E.

Pòrtic treball 2016: Maria del Milagro Jorda i Puigmoltó "Una poetessa del segle XIX

1a. Entrega 2016: Alcoy en el dia 9 de julio de 1873

2a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra social

4a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra poètica

UNA APROXIMACIÓ A LA SEUA OBRA SOCIAL - Mª MILAGRO JORDÁ I PUIGMOLTÓ – UNA POETESSA DEL SEGLE XIX

VAP 44-2ª

En aquesta 2ª entrega del treball publicat en la Revista Lilia de 2016 “Mª Milagro Jordá i Puigmoltó – Una poetessa del segle XIX”, vull aproximar-vos a la seua i interessant obra social.

Podem dir que la burgesia en aquest segle va ser el grup social més influent i econòmic de l'estat espanyol arran de la industrialització del comerç i de les empreses financeres. 

Els membres de la burgesia imitaven als aristòcrates en la celebració de festes i reunions en els salons de les seues luxoses residències. A Alcoi, a més, els xicotets comerciants, metges, advocats, etc. també compartien aquestes gales. La vida de Mª Milagro Jordá y Puigmoltó no va ser una excepció, ja que formava part d'aquesta societat, classe que organitzava aquestes vetllades i en les quals, els recitals de música i de poemes, conjuntament amb jocs d'atzar, recerca de xarades o tertúlies crematístiques, eren compartides d'una forma amena o fins i tot sarcàstica per part de tots els concurrents. Així i tot, cal destacar la llavor altruista que amb la formació religiosa, desenvolupaven moltes d'aquestes dames en pro de les persones més necessitades.

Per conèixer la seua llavor, cal recordar que Maria del Milagro Jordá y Puigmoltó va nèixer a Alcoi el dia 2 d'abril de 1823 i va ser bategada en la Parròqui de Santa Maria, com també destacar que per la condició social i religiosa dels seus pares "Doña María del Milagro Puigmoltó y Ortiz de Almodóvar, descendiente de una de las más ilustres familias de Alcoy, y su padre, el noble y distinguido Caballero Don José Jordá y Jordá, (maestrante de la Real Maestranza de Caballería de Valencia, Institución creada en l’any 1690)", va cursar la seua ensenyança en el Col·legi del "Real Monasterio de las Religiosas Salesas" d'Oriola.

Ressenyar que l'educació que va rebre en aquest col.legi és un reflex de la societat burgesa en la qual va viure, és a dir, va ser "educada con la mayor pureza religiosa y al propio tiempo con los adornos necesarios á quien había de ocupar un lugar distinguido en la sociedad" a més, al ser una persona extraordinàriament intel·ligent “se prestaba sin esfuerzo á todos los estudios, así como á todas las labores propias de su sexo".

Als quatre mesos d'haver complert 14 anys (el dia 5 d'agost de 1837), es va casar amb el noble José Luis Samper de las Casas, natural de Sax, fundant el seu domicili familiar en la "Plaza de San Agustín nº 24"  d'Alcoi, (actualment Plaça d'Espanya).

Aquesta dama, espill de virtuts i model d'esposa, no va tindre fills, no obstant això, dotada d'un extraordinari caràcter familiar i d'un gran esperit caritatiu, era inqüestionable tan per la seua ajuda com pel seu afecte amb les persones més desfavorides.

Com des d'ara veurem, cal destacar la importantíssima i altruista llavor social que es va dur a terme en aquesta ciutat en la segona meitat d'aquest segle com va ser la construcció i adequació de l'Asil de "Las Hermanitas de los Ancianos Desamparados", congregació religiosa que té la missió d'acollir als ancians en un ambient familiar per atendre les seues necessitats materials, d'afecte i espirituals.

Aquesta Congregació va començar la seua llavor "el dia 11 de mayo de 1878 vispera de la festividad de Ntra. Señora de los Desamparados"  en una casa del carrer de Sant Josep, propietat d'Eugenio Llopis i Camila Miralles, però al augmentar el nombre de persones acollides, es van traslladar a l'antiga fàbrica de cigarretes del carrer de Santa Teresa (Sant Blai) i més tard, per dificultats en el pagament del lloguer, l'antic Hospital de la Plaça de Mare de Déu va ser cedit per l'Ajuntament per allotjar a aquests ancians. 

"La necesidad de construir un edificio para las Hermanitas de los Pobres, si se quería que esta institución permaneciera entre nosotros, estaba en la conciencia de todas las personas piadosas".

Aquest fragment va ser inserit en la "Revista de Alcoy nº 115" del diumenge 8 d'agost de 1880. Un any abans, el dia 28 de març de 1879, diverses ànimes benefactores, encapçalades per Jaime Pajarón y Ripoll, Arxipreste de la Parròquia de Santa Maria, Francisco Pastor Boronat i Francisco Navarro y Martínez, Sacerdot de l'Església de Sant Maure i Sant Francesc, es van reunir en la llar de Maria del Milagro i del seu marit José Samper, per disposar de quina forma dotar a aquesta Congregació d'una casa, aleshores, aquest matrimoni va donar desinteressadament un terreny situat en el Camí de les Ombries o la prolongació del Carrer de la Corbella, (des de 1985, Santa Marta i actualment El Camí).

Després de molts càlculs, el projecte signat per l'arquitecte José Moltó i Valor (autor de l'estudi de reconstrucció de l'Ermita de la Font Roja en 1884), va prendre forma atès que les obres dirigides per José Verdú van començar el 25 d'agost de 1879 amb aportacions i donatius (constatar que es van reunir 240.000 reials). Aquestes obres fetes en menys d'un any van ser inaugurades amb les instal·lacions més indispensables el dia 8 d'agost de 1880 .

Destacar la crònica de Francisco de A Sempere publicada en la "Revista de Alcoy nº 115":

El edificio que hoy van á estrenar las Hermanitas de los Pobres con sus ancianos acogidos mide 22 metros y 50 centímetros de fachada y 13 metros de fondo, con un huerto de 35 metros de largo po 22 y 50 centímetros de ancho. La fachada es toda de piedra y ofrece un aspecto sumamente bello, pudiendo albergarse en este edificio 50 acogidos y 10 hermanitas. Tiene la casa todas las piezas indispendables para el servicio á que se destina con camas de hierro y todos los muebles y ropas necesarias, y además un bonito oratorio y un espacioso huerto, porque D. José Samper de las Casas y su virtuosa señora Dª Milagro Jordá, fueron muy pródigos en la cesión de terreno ...

Constarar que en l'ùltim testament de Mª del Milagro es va fixar "una renta perpetua ó por el mayor tiempo que permitan las leyes patria" pel manteniment de la residència. A més, la cláusula vintè setena, disposa que es construirà una església al costat de la Casa Asil amb una capacitat similar a la de la Mare de Déu dels Desamparats, destinada al culte del poble i dels acollits. (Timoteo Briet i Montaud, Arquitecte municipal amb Jorge Vilaplana Gisbert projecten aquesta església). Dintre d'ella, es construirà un senzill panteó "en el que se colocará su cadaver y el de su mencionado esposo". (Les seues restes romanen en una urna en l'altar major de la capella de l'actual residència del "Hogar San José" en el carrer de Santa Teresa de Jornet). 

En la clàusula vintè vuitena, es prevé la construcció d'una casa i un hort "que ha de servir de morada del capellán que ha de tener a su cargo la dirección y asistencia espiritual del citado asilo". L'església i la casa van ser inaugurades el 29 de juliol de 1893.

A més de les nombroses obres de caritat efectuades en la ciutat, i altres decisions, llegades en l'últim testament, convé destacar que la clàusula trenta tercera i successives disposa d'una renda per la construcció i adequació en el mateix carrer, d'un col·legi catòlic. En aquest recinte va veure la llum el "Patronato de la Juventud Obrera" que posteriorment, i ja al segle XX, amb una altra parcel·la es va edificar l'actual Col·legi dels Salesians Sant Vicent Ferrer.

Vull recordar la sentida nota necrològica inserida en la "Revista de Alcoy" del dia 22 de gener de 1887, la qual resumeix perfectament la personalitat i la humanitat d'aquesta dama.

Ayer a las nueve de la mañana entregó su alma á Dios la virtuosa señora Dª Milagro Jordá y Puigmoltó, esposa del acaudalado propietario D. José Samper de las Casas á una edad avanzada, después de una larga y penosa enfermedad sufrida con resignación cristiana.

Las cuantiosas limosnas que la finada distribuye entre los pobres, su profunda piedad, el cáracter simpático que la distingue y el pertenecer á la antigua nobleza han hecho que su muerte haya impresionado vivamente al público y que haya sido generalmente sentida.

Pocas semanas antes de su muerte dió á conocer el "Album Poético", dedicado á la Purísima Concepción de la Fuente Roja, del que ya nos ocupamos, preciosa colección de poesias cortas, pero sentidas, en el que predomina el tono lúgubre, propio de las almas que padecen y las miras elevadas del alma que es condición de los que creen.

Que el Cielo la haya acogido en su seno y descanse en paz.

Fragment del treball publicat en la Revista Lilia de 2016, (pàg. 74 a 81).

El meu agraïment a Pepa Botella de Castañer, autora de l'assaig "La Realidad Imaginada. Milagro Jordá y Puigmoltó".

Amb la Poesia i la Història, Salut i Música.

ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:

1a.Part 2016 (El treball complet està en l'edició en paper de la Revista Lilia)

En la última entrega insereix tota la bibliografia consultada.

2a. Part 2017: Pòrtic 2017  -  5a. E.  -  6a. E.  -  7a. E,  -  8a. E.

Pòrtic treball 2016: Maria del Milagro Jordá i Puigmoltó - Una Poetessa del segle XIX

1a. Entrega 2016: Alcoy en el dia 9 de julio de 1873 - 147 anys dels Fets del Petroli

3a. Entrega 2016: Pròleg i ressenya de l'àlbum poètic

4a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra poètica

ALCOY EN EL DIA 9 DE JULIO DE 1873 – 147 ANYS DELS FESTS DEL PETOLI

VAP 44-1ª

Fragment recollit en la 1ª part del meu treball “Mª Mlagro Jordá i Puigmoltó – Una poetessa del segle XIX”, publicat en la Revista LILIA de 2016 i que amb el poema "Alcoy en el dia 9 de julio de 1873", descriu el sofriment i l'horror que van patir els alcoians en eixos dies, atès que al viure en la plaça de Sant Agustí, va ser testimoni directe d'aquests fets:

...., sabem que en l’any 1808 comença la Guerra del francés, en ella, la població d’Alcoi es mobilitza creant un Cos de Veïns Honrats (l’ajudant major dels oficials és Pascual Puigmoltó, oncle de M del Milagro) , vuit partides de guerrillers i fortifica la vila. Així i tot, a principis de 1812 les tropes franceses del general Harispe, ocupen Alcoi i forcen la dissolució del Cos de Veïns confiscant els bens dels lleials alcoians. Els francesos s’acantonen en els convents de Sant Francesc i en el de Sant Agustí, saquejant ornaments litúrgics i llibres sacramentals, a més, converteixen en estables part de l’església de Sant Agustí i el panteó de Sant Francesc. Remarcar que en abril de 1813, en la població de Castalla, l’exercit francés és derrotat, aquesta desfeta representa la fugida de les tropes franceses d’aquesta vila i amb això, la població d’Alcoi i de la comarca es retroba amb les seues ocupacions habituals. 

No obstant, laboralment, la forma de treball manufacturer "casolà" canvia, ja que amb la incorporació de maquinària, l'entramat industrial d'Alcoi es transforma, convertint la producció tèxtil fins ara dispersa, en un sistema quasi centralitzat de fabricació, on el rendiment empresarial és més significatiu. A més, a la conclusió d'aquesta guerra, i amb el regnat absolutista de Ferran VII, totes les transformacions polítiques i socials (Corts de Càdis), són dràsticament anul·lades.

Destacar que Alcoi va ser la primera ciutat valenciana plenament industrialitzada. En l'any 1869 els teixidors d'Alcoi constitueixen la "Sociedad de Tejedores de Lana", associació obrera de caràcter reivindicatiu, i que la Federació Regonal de l'AIT "Associació Internacional de Treball, instal·la el seu sindicat al carrer Sant Tomàs nº 9 (erròniament es creia que la seu es va instal·lar al carrer del Forn del Vidre). Aquestes associacions s'enfronten a la 1ª República atès que aquesta es considerada un instrument burgès al servei dels patrons.

Amb aquests antecedents, el 7 de luliol de 1873 es declara vaga general en tota la ciutat, un dia desprès més de vuit mil persones la secunden, el dia 9 de juliol, els treballadors encapçalats pel mestre Severí Albarracín, s'entrevisten amb l'alcalde Agustí Albors Blanes, però amb la seua negativa de cedir als internacionalistes el govern de l'Ajuntament, en la mateixa plaça de Sant Agustí esclata una batalla que dura més de vint hores i en la que moren 16 persones (entre elles, el mateix alcalde Agustí Albors), incendien l'Ajuntament i algunes cases confrontants. Molts empresaris amb les seues families són retingudes, però a canvi de 25.000 duros -quantitat que els treballadors valoren per reparar els danys produïts i pagar els sous que no van percebre per aquests successos- són posats en llibertat. Ara bé, quan els activistes s'adonen que les forces militars estan prop d'Alcoi i per tal d'evitar represàlies, deixen lluires immediatament als demés patrons,

Cal dir que l'origen d'aquests successos el tenim en la vaga de paperers que es va produïr en el més d'abril en els Algars i que no tenia caire de cap solució.

Subrallar que aquesta reinvidicació obrera en la qual, els jornalers van controlar la ciutat més de tres dies, va ser la més important ocorreguda a Espanya al segle XIX. 

Malgrat que els patrons van prometre diverses millores laborals i socials, una vegada l'exercit va establir l'ordre, aquestes demandes van ser totalment anul·lades i les organitzacions obreres prohibides.

Aquests successos coneguts amb el nom de la Revolució del Petroli (pels edificis incendiats), va obrir una gran ferida entre tots els alcoians, nafra que va tardar molt temps en curar i encara anys després, moltes famílies dels encausats, patien per aquesta causa.

Excepcionalment en la ciutat tenim una plaça dedicada a l'alcalde Agustí Albors Blanes i un carrer al mestre Severí Albarracín Broseta. 

Reafirmant els fets anteriorment descrits, podem dir que el nostre Ajuntament ha estat testimoni directe dels nombrosos esdeveniments ocorreguts a la nostra ciutat, a més, ressalta tan pel seu estil arquitectònic, com per la seua extraordinària capacitat participativa, ja que des del primer moment, és un edifici viu, dinàmic i social, en el qual, tots els alcoians hem format i formem part de la seua història.  

Tots sabem que en el solar en que està construït, es trobava el Convent de Sant Agustí, però amb motiu de la desamortització i per lògiques necessitades, una part d’ell es adquirit per la construcció del nou Ajuntament. El dia 30 de març de 1846, l’arquitecte Jorge Gisbert Berenguer presenta els plànols i la memòria del nou consistori, projecte verificat per la “Real Academia de Nobles Artes de San Carlos de Valencia”. Poc temps després i en commemoració de les noces d’Isabel II amb Francisco de Asís, el dia 15 de novembre de 1846, es va col·locar la primera pedra. A poc a poc i amb molts problemes financers s’entaulen les obres que van progressant lentament. El 2 de juny de 1851, la Comissió d’obres manifestant el deterioració de les obres, va prendre la determinació de construir les instal·lacions més indispensables, i a més, va acordar llogar diversos baixos amb el propòsit de generar ingressos, però al ser insuficients aquestes rendes, el 8 de març de 1858, es va tindre que recorre a demanar un emprèstit. Per fi, i després de moltes dificultats, les obres es van donar per acabades a principis de 1863.  

Esquemàticament, l’edifici d’estil neoclàssic de quatre plantes, s’accedeix per dues grans portes a un gran vestíbul, on al fons parteix l’escala principal que duu a una gran estança en el qual destaca una exquisida vidriera amb l’escut de la ciutat que dona pas al Saló de plens i a diversos despatxos i instal·lacions. Realçar la mostra escultòrica i pictòrica dels diversos artistes locals, (Fernando Cabrera, Plàcido Francés, Ramon Castañer, Emili Sala, Antoni Miró, etc). 

Crec important ressenyar la protesta que va tindre lloc a Alcoi a principis del segle XIX amb el moviment Luddita o Ludisme, reivindicació en la qual els artesans s’oposaven a la introducció de maquinària, ja que amb elles, aquests treballadors eren substituïts per altres menys qualificats i que percebien salaris més baixos. Erròniament, les autoritats van creure que era una reacció a l’absolutisme, però realment la causa va ser l’animadversió que produïa la implantació d’una tecnologia, que va afectar al salari i a la activitat laboral d’aquests treballadors. 

La primera protesta luddita a Espanya, va tindre lloc a Alcoi el 2 de març de 1821, on més d’un miler d’obrers i camperols de la comarca, destrueixen 17 màquines de cardar i filar llana, i en la que per reprimir aquesta rebel·lió, va ser necessari l’ajuda de dos regiments vinguts des d’Alacant i des de Xàtiva. Afegir que les Corts van prendre la decisió d’indemnitzar als fabricants pels danys que es van produir.   

Salut, Història, Poesia i Música.

ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:

1a.Part 2016 (El treball complet està en l'edició en paper de la Revista LILIA)

En la última entrega insereix tota la bibliografia consultada.

2a. Part 2017: Pòrtic 2017  -  5a. E.  -  6a. E.  -  7a. E,  -  8a. E.

Pòrtic treball 2016 Maria del Milagro Jordá i Puigmoltó - Una Poetessa del segle XIX

2a. Entrega 2016: Una aproximació a la seua obra social

3a. Entrega 2016: Pròleg i ressenya de l'àlbum poètic

4a. Entrega 2016:Una aproximació a la seua obra poètica

LA FESTA DE BARCHELL - UNA APROXIMACIÓ A REMIGIO VICEDO SANFELIPE - 2ª PART

VAP 58

Si l’any passat vàrem recordar amb la 1ª part del treball el seu poema La Festa de Barchell, enguany, rememorarem el seu final i ens aproparem a la seua obra investigadora i literària.

Abans de seguir, cal dir que a causa de la pandèmia del Covid 19, les Festes de 2020 en Honor a Sant Jordi han sigut aplaçades. Per aquesta raó, la Revista de Festes de 2020, va ser presentada el dijous 28 de maig pels membres de Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi conjuntament amb la revista científica eWalí, per la qual cosa des de aleshores, podem gaudir de les dues publicacions.

Destacar que en els meus treballs publicats en les Revistes de Festes de 2019 i 2020, trobem un interessant inventari de vocables arreplegats en el Diccionari Català-Valenciá-Balear, i que en la Revista d'enguany, he conclòs el poema de Remigio Vicedo Sanfelipe, que com tots sabem versa sobre La Festa de Barchell i el seu inesperat final, a més, coneixerem la seua biografia, aproximant-vos després, a l’extensa i exhaustiva obra investigadora i literària, 

En ella i entre altres anàlisis, ressaltarem l’adaptació del Manual de Fonètica de Bernhard Schädel a la parla d’Alcoi, com també els dos especials i interessants volums de El Archivo de Alcoy, “Revista de investigación histórica local y Boletín del Excmo. Ayuntamiento” aprofundit amb el treball d’Àngel Beneito, Francesc X. Blay i Josep Mª Segura o la sempre actual i suggestiva Guia de Alcoy (La).

Tot aquest treball el podeu gaudir en les pàgines 222 a la 225 de la Revista de Festes de 2020 que edita l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi i descobrir a més, una extensa quantitat de treballs tan nostres com són els que els seus autors dediquen a la nostra ciutat.

Poesia, Salut i Música.