"ASUNTOS FESTIVOS - CHARADAS" - MI REI I MI SOLFA / RepublicaNO

 Mª del Milagro Jordá y Puigmoltó, una poetessa en el segle XIX - Revista LILIA 2017  VAP 49-3

“ASUNTOS FESTIVOS – CHARADAS”  7a. entrega

Bandera de la
Primera República Espanyola

Si fins ara hem recordat uns esdeveniments històrics on els alcoians es veuen immersos i hem resolt dues xarades en les quals, el leitmotiv ha sigut l'aspiració carlista al tron espanyol d'Isabel II, tot seguit i enllaçant amb la seua trajectòria literària, tractarem les dues següents.

Aquestes xarades ens mostren la seua opinió sobre la proclamació de la Primera República Espanyola i sobre diversos dirigents d'ella.

Inicialment i amb la seua ideologia carlista, veu molt favorable el destronament d'Isabel II atès que reviu l'optimisme i l'esperança del possible regnat de l'aspirant Carles (Carles VII)(9), però eixa il·lusió es veu esvaïda amb la proclamació de la República, a més, una gran part de la burgesia dóna el seu suport a aquest nou projecte polític a pesar de les diverses divisions internes dels republicans i altres moviments com el cantonalisme, anticlericalisme, alfonsisme, carlisme, ... 

Però influenciada pel seu pensament religiós i diguem polític, a més de la pertinença a l'aristocràcia, possiblement li assemblen perillosos i poc propicis tots aquests moviments republicans amb molts "ismes", matisos que finalment desembocarà en la nostra ciutat amb els tràgics fets del Petroli i que ella plasmarà amb els versos del poema "Alcoy en el dia 9 de julio de 1873".

XARADA XXII (pàg 140) - Mi re i mi sol fa (RepublicaNO)

Si ves el diapasón
Mi primera encontrarás
La cuarta y quinta verás
Que dos negativas son:
Mi todo en esta nación
Fatal recuerdo ha dejado
Yo aunque en edad avanzado,
Que cuarta y quinta ya estoy.
De él huyendo lejos voy
De motines ya cansado.

"REPUBLICANO" és la resposta a aquesta xarada, la qual fragmentem de la següent manera:

"Si ves el diapasón Mi primera "RE" encontrarás", nota musical i primera síl·laba de la resposta.

"La cuarta "CA" y quinta "NO" verás Que dos negativas son" síl·labes que repetim després per saber la solució.

La nostra poetessa sentència " ... Que dos negativas son: mi todo "RE PU BLI CA NO" en esta nación fatal recuerdo ha dejado. És a dir que la República ha deixant un funest record. 

Yo aunque en edad avanzado "Que de cuarta "CA" y quinta "NO" ya estoy, és a dir Cano és una persona amb el cabell total o parcialment blanc i possiblement major.

De él huyendo lejos voy, les síl·labes segona "PU"  i "BLI" tercera. de motines ya cansado, És a dir: del RE "PU BLI CA NO" va fugint.

Sabem que Isabel II abandona Espanya amb trenta-huit anys i vint i cinc anys de regnat, amb un marit inútil per a desenvolupar la seua tasca com a rei, deu embarassos i amb un llegat polític amb més d'una quarantena de ministeris, els conflictes carlins, l'atemptat que pateix causat pel rector Martín Merino, innombrables pronunciaments, varies reformes, .... 

El seu regnat s'inicia amb la'anomenada "Década moderada"(10), després li succeeix el "Bienio Progresista", 1854-56, la desamortització de Madoz (1854-1856), els governs de la "Unión Liberal" i dels moderats entre 1856-68, any de la Revolució de setembre.

El "Pacto de Ostonde", dóna pas al Sexenni Revolucionari, 1868-74 i amb Isabel II ja en l'exili, etapa que ressalta per ser la més democràtica però la més inestable del segle. Tot comença el 18 de setembre de 1868 quan l'almirall Juan Bautista Topete al capdavant de l'Armada de Cadis es revolta contra la reina Isabel II amb el crit "Viva España con honra" i a la que força a l'exili, llavors s'obri un període lliberal democràtic en el que irrompen amb força els programes de les distintes forces polítiques com també els moviments obrers i la xicoteta burgesia. 

El General Serrano presideix el primer Govern provisional amb el suport de l'almirall Topete (unionista) i els general Prim i Práxedes Sagasta (progressistes), en la que cal destacar la Constitució Parlamentària Monàrquica(11) de 1869. Tot conflueix quan descartats el Borbó (Alfons) i el Carlí (Carles) i prèvia votació de 191 parlamentaris, el dia 30 de desembre de 1870(12), Amadeu de Savóia desembarca en Cartagena per a ser proclamat rei d'Espanya.

Resumir que el seu regnat es caracteritza pel desinterès i la indiferència de l'alta aristocràcia i la inseguretat i la falta d'il·lusió de les classes populars (unionistes, progressites i demòcrates); finalment i cansat per totes aquestes causes, Amadeu de Savóia abdica l'11 de febrer de 1873(13).

Aquest mateix dia, amb la votació del Congrés i del Senat (258 vots contra 30), s'instaura la Primera República Espanyola, règim Constitucional Federal que amb quatre presidents, Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolas Salmerón i Emilio Castelar i amb l'únic President de la República Unitària, Francesc Serrano, tindrà una efímera vida. 

Aquesta fragilitat hi ha que buscar-la no només en el descontent i l'escepticisme de les classes més poderoses (aristòcrates, conservadors, monàrquics, ...) sinó també per la falta de suport de la classe obrera i de la burgesia, atès que les mesures empreses per revertir la situació, per distints motius no es poden aplicar. Amb això, la Primera República Espanyola es va enfonsar als onze mesos de la seua proclamació.

Cal destacar que en juny de 1870, Isabel II abdica de la corona a favor del seu fill Alfons coronat posteriorment amb el nom d'Alfons XII

NOTES (ALGUNES MOLT RESUMIDES)

Els texts escrits en llengua castellana formen part de l'Álbum Poético dedicado á la Purísima Concepción de la Fuente Roja de Mª Milagro Jordá y Puigmoltó i de la Realidad Imaginada. Milagro Jordá y Puigmoltó de Pepa Botella de Castañer.

9.- Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), en un manifest fet als pobles de l'antiga Corona d'Aragó, publicada el 16 de juny de 1872, els carlins prometen anul·lar el Decret de Nova Planta i reinstaurar les Constitucions Catalanes, els Furs de València i els Furs d'Aragó.

10.- La Segona Guerra Carlista o dels matiners (setembre 1846 - maig 1849) té lloc fonamentalment a Catalunya amb motiu de suposat fracàs del casament d'Isabell II amb Carles Lluis de Borbó i Bragança i l'amenaça de les reformes centralistes per eliminar els drets forals. Constatar que amb els partidaris carlistes lluiten progressistes i republicans, quasi tots amb unes desafortunades condicions de vida i cansats del govern moderat de Narvaez. Finalment el conflicte conclou a causa de diverses desercions i a la gràcia d'un Decret del govern amnistiant-los. En questes guerres, la qüestió foral té una gran importància (recordar que amb la victòria de Felip V, als naturals de la Corona d'Aragó li són anul·lats els seus furs),

11.- La Constitució Democràtica de 1869, recull entre altres articles el reconeixement de la sobirania nacional, el sufragi universal directe d'homes majors de 25 anys, limitació de poders a la corona, llibertat religiosa, drets de reunió i associació, etc. Aquesta Constitució amb una clar influència amb la d'EEUU, se situava a l'avantguarda de les europees. 

12.- Aquest dia el general Prim és assassinat, això significa que amb la seua mort, el regnat del nou rei, progressivament va delebitat-se.

13.- Circular del 14 de febrer de 1873 del titular del Ministeri de Governació, Francesc Pi i Margall, dirigida a tots els governadors provincials: "Vacante el trono por renuncia de D. Amadeo de Saboya, el Congreso y el Senado constituidos en Cortes Soberanas, han reasumido todos los poderes y proclamado la República. 

A consolidarla y darle prestigio deben ahora dirigirse los esfuerzos de todas las Autoridades que de este Ministerio dependen. Se ha establecido sin sangre, sin sacudimiento, sin la menor alteracióndel orden y sin disturbios, connviene que se la sostenga para que acaben de desengañarse los que la consideran compañera inseparable de la anarquia".

Orden, Libertad y Justicia: tal es el lema de la República!.

Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia consultada.

ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:

1a. Part 2016: Pòrtic 2016  -  1a. E.  -  2a. E.  -  3a. E,  -  4a. E.

2a.Part 2017 

En la última entrega insereix tota la bibliografia consultada.

Pòrtic treball 2017: Maria delMilagro Jordá i Puigmoltó, Una poetessa en el segle XIX - "2a. Part"

5a. Entrega 2017:  Fiabilitat d'un projecte

6a. Entrega 2017: A Espanya falta rei (REI NA DO)

8a. Entrega 2017:  Fuchirem al cap del mòn 

"ASUNTOS FESTIVOS - CHARADAS" - A ESPANYA FALTA REI (REI NA DO)

Mª del Milagro Jordá y Puigmoltó, una poetessa en el segle XIX - Revista LILIA 2017  VAP 49-2

“ASUNTOS FESTIVOS – CHARADAS”  6a. entrega

Isabel II amb la seua filla Isabel
(Palau Reial)
Franz Xaver Winterhalter

Si en l'anterior entrega, hem recordat el significat de la XARADA en el que el misteri està en endevinar la seua solució, resposta que surt de la paraula "todo", en la xarada d'aquesta entrega tractarem amb els seus versos, d'un contingut sempre actual com és el de la sobirania nacional.

La història ens mostra que a la mort sense descendència masculina del rei Ferran VII el 29 de setembre de 1833, la situació política s'agreuja entre els partidaris al tron d'Espanya de la seua filla Isabel (Maria Isabel Lluisa de Borbó i Borbó-Dues Sicilies) i els de Carles Mª Isidre de Borbó on es contraposen dues formes d'entendre i governar un regne.

Cal recordar que en 1830 es promulga la "Pragmàtica Sanció", votada en les Corts de 1789, que estableix el sistema de successió, segons la qual, les dones podran regnar si no tenen germans homes, llavors, Carles Mª Isidre, obviant aquesta llei, no reconeix a Isabell II com a Reina d'Espanya i per aquesta causa, esclata la Primera Guerra Carlista (1833-1840).(4)  

Ressenyar que quan en l'any 1833 i Milagro amb 10 anys continua en el Col·legi de les Saleses, es proclama a Isabel II Reina d'Espanya, els primers anys al ser menor d'edat, la regència incumbeix a la seua mare Mª Cristina de Borbó Dues Sicilies i al general progressista  Joaquin Baldomero Fernández-Espartero(5)  des de 1841 fins a mitjans de 1843, data que és obligat a abandonar el càrrec i que per a evitar una tercera regència, Isabel II amb 13 anys assumeix la majoria d'edat.

Constatar que a Alcoi, durant els anys del Regnat d'Isabel II, políticament, és un reflex del que succeeix a la resta d'Espanya, on els canvis de govern s'alternen entre conservadors i liberals (aquests últims dividits en progressistes i moderats). Tanmateix en l'any 1840, secundant el pronunciament(6) d'Espartero alineant-se a favor de la Constitució i d'Isabel II, la vila és atacada per les tropes del general Pavia (setembre de 1840), però en conèixer la resistència de la Milícia Nacional i la victòria d'Espartero, que es nomenat regent, cessen les hostilitats.

Anys després, i com a conseqüència del desastrós regnat d'Isabel II (segons les seues conviccions), la nostra aristòcrata compon aquesta xarada convençuda que tan el regnat, afegit a la fugida d'Espanya de la reina amb el seu marit i els infants el 30 de setembre de 1868 (jornada que Espanya enceta un nou període amb la Revolució de 1868 coneguda amb "La Gloriosa"), és molt més que negatiu per als interessos de la nació.

Amb aquesta perspectiva, la nostra protagonista crea la xarada abordant una qüestió segons ella transcendental, és a dir, donant a entendre que "A España falta Rey", monarca que segons la seua visió deuria recaure ja no en Carles Mª Isidre de Borbó sinó més bé en el seu net Carles de Borbó i Austria Este.

XARADA XXIII (pàg 141) - A Espanya falta Rei (Rei na do)

A España falta primera
Por eso sin paz está

Y tan solo en ella ya

Primera y dos la ambición;

Tercia es nota musical. 

Y el todo sigue plagiando.

Al anterior, y explotando

Sin piedad nuestra nación.  

El vocable primera que representa al "REI" com he dit adés es refereix a Carles VII: "A españa falta "Rey", primera "REI" Por eso sin paz está".

"Y tan solo en ella ya Primera i dos "NA", és a dir REI NA la ambición".

Tan abans com durant la Revolució de 1868, es viuen molts moments de tensió a causa de l'enfrontament dels diversos partidaris polítics de llavors, fins i tot el 6 de juny de 1869 amb la nova Constitució es proposa a Francisco Serrano Domínguez com a regent del regne, no obstant no surt favorable aquesta proposició i ... ? 

"Tercia "DO" es nota musical",

Amb el todo condemna; "Y el REI NA DO sigue plagiando. Al anterior, y explotando Sin pedad nuestra nación".

I com ja he dit altres vegades i jugant amb les dates, és important recordar els esdevenirs que succeeixen en aquests temps on Maria del Milagro és un testimoni directe.

Un d'ells i a causa de l'aprovació pels moderats a gener de 1844 de la Llei d'Ajuntaments(7), té una important repercussió en la nostra vila d'Alcoi.

El seu origen el trobem en el que es coneix com la Rebel·lió de Boné, pronunciament protagonitzat en Alacant pel coronel progressista Pantaleó Boné Fernando per considerar aquesta llei antidemocràtica. 

L'alcalde d'Alcoi, el moderat José Espinos i Candela rep l'ordre de la "Junta Provincial de Gobierno de la Provincia de Alicante"(8), per a que viatge a Alacant per a rebre les ordres de la Junta, amb l'amenaça de que "los alcaldes, comandantes y cualquiera otra persona que directamente o indirectaamente se oponga a la ejecución del presente decreto, será irremisiblemente pasado por las armas".

No obstant, les autoritats d'Alcoi no obeeixen el manament, i amb un ban es dóna  a conèixer aquesta decissió -Determinar que un grup de progressistes entre els quals s'encontra Agustí Albors i Blanes, intenten aconseguir el domini de l'Ajuntament, però l'actitud de l'alcalde al capdavant de les autoritats i per tan d'Isabel II, ho impedeix-.

Amb aquesta actitud, les tropes de Boné s'acantonen en l'actual paratge de Sant Antoni, però Alcoi es protegida per cercats, i el fort del Cementiri (a la part damunt del carrer de Sant Vicent) és ocupat pels moderats alcoians. Al mateix temps que les autoritats locals reben un missatge per a què es rendisquen, el Capità General de València i Múrcia Federico Roncalli, comunica la seua decisió d'auxiliar-los.

Assabentant-se d'aquesta noticia, l'alcalde refusa l'exigència de Boné, llavors, la vila és bombardejada per l'artilleria del comandant Juan Maria Carsy, defensar Alcoi es cada vegada més difícil, però finalment el 3 de febrer les tropes del general Rocalli la rescaten de les tropes progressistes i el dia 6, Roncalli constitueix en aquesta població la"Diputación Provincial".

Destacar que durant el temps que la ciutat d'Alacant continua baix les ordres de Boné, a Alcoi s'editen 14 Butlletins Oficials de la Província i una vegada sufocada la rebel·lió on són afusellats Boné i 23 dels seus soldats, les autoritats municipals alcoianes concedeixen a Roncalli el títol de Comte d'Alcoi.

Seguint amb el fets, el 20 de febrer, facultant a José Romero i Juan A Zayas, es demana a la reina, per l'heroic comportament de les autoritats, milícia i poble, una lògica i important proposició de sis punts, entre els quals demanen "La traslación a esta Villa de la capital de la Provincia que hasta ahora ha tenido su residencia en Alicante".

Com tots sabem aquesta proposició no va ser acceptada per la reina Isabel II, però si que va atorgar a Alcoi el títol de Ciudad Leal amb el següent decret: 

"Ministerio de la Gobernación de la Península. Negociado 2º, S,M. se ha servido espedir el real decreto siguiente: Deseando recompensar con una muestra de mi real aprecio la lealtad y el valor que la villa de Alcoy ha sostenido la causa del trono, de la Constitución y el orden, rechazando los ataques de los enemigos del reposo público en el 1º del corriente mes, he venido a conceder á dicha villa el nombre de ciudad, con el título de Leal, dado en Palacio á 28 de febrero de 1844. -Está rubricado de la real mano". Transcrit del Butlletí oficial de Madrid n. 1770 de 5 de març de 1844.

Delimitar que la fidelitat d'Alcoi a la reina Isabel II, la trobem en l'activitat dels seus industrials, interessats més en una política proteccionista què, en la política de lliurecanvisme que plantegen els progressistes, així també, destacar que la ciutat d'Alcoi, no mai més li donarà suport en cap pronunciament posterior.

En el Portal del patrimoni documental d'Alcoi -BIVIA- podem consultar el "Acta de la Sesión Permanente celebrada por la Junta de Autoridades de la Villa de Alcoy con motivo de la conmoción popular de dicho pueblo y rebelión de la ciudad de Alicante", que abasta des del dia 30 de gener fins el 9 de febrer de 1844 i que relata aquests fets amb l'òptica dels dirigents municipals d'Alcoi d'aleshores.

Si fins ara hem recordat uns esdeveniments on els alcoians es veuen immersos, tot seguit .... (ho llegirem en la 7a. entrega).

NOTES (ALGUNES MOLT RESUMIDES)

Els texts escrits en llengua castellana formen part de l'Álbum Poético dedicado á la Purísima Concepción de la Fuente Roja de Mª Milagro Jordá y Puigmoltó i de la Realidad Imaginada. Milagro Jordá y Puigmoltó de Pepa Botella de Castañer.

4.- En aquest conflicte, els partidaris isabelins tenen el suport d'alts escalafons de l'exèrcit i de l'església a més de l'estat i dels liberals, en canvi, destacats aristòcrates i nobles rurals, diversos eclesiàstics i camperols influenciats pels sermons catòlics, donen el seu fonament a la causa carlista de Carles Mª Isidre de Borbó.

Inicialment la guerra liderada per Ramón Cabrera i Grinyó (la inspirada xarada IV -pàg. 122- està dedicada a ell) es favorable als partidaris carlistes, però després de fracassat el setge a Bilbao en la que mor el general Tomás de Zumalacárregui i de Imaz i l'intent de conquerir Madrid, els partidaris isabelins amb el suport de francesos i anglesos, apropen la guerra als seus interessos. Amb el Conveni de Vergara en Agost de 1839, es dóna per finalitzada aquesta Primera Guerra Carlina.

5.- Joaquin Baldomero Fernández-Espartero, militar i comte de Vitòria i príncep de Vergara (1793-1879), es distingeix per les seues victòries en la Primera Guerra Carlista (1833-1840) i per les idees progressistes ... 

6.- Pronunciamiento: Declaració pública d'un grup d'oficials militars que exposen la seua oposició algovern establert, esperant una resposta de la resta de forces armades.

7.- Aquesta Llei proposada per la majoria moderada, consisteix en eliminar l'elecció dels alcaldes per part del poble, conseqüentment, l'elecció la farà  la reina, o en la pràctica pel govern.

8.-Aquests fragments escrits en llengua castellana pertanyen al Manual de la Història d'Alcoi de Ricard Bañó i Armiñana.

ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:

1a. Part 2016: Pòrtic 2016  -  1a. E.  -  2a. E.  -  3a. E,  -  4a. E.

2a.Part 2017 

En la última entrega insereix tota la bibliografia consultada.

Pòrtic treball 2017: Maria delMilagro Jordá i Puigmoltó, Una poetessa en el segle XIX - "2a. Part"

5a. Entrega 2017:  Fiabilitat d'un projecte

7a. Entrega 2017:  Mi re (i) mi solfa / RepublicaNO

8a. Entrega 2017:  Fuchirem al cap del mòn 

"ASUNTOS FESTIVOS - CHARADAS" - FIABILITAT D'UN PROJECTE - CARLISTA

Mª del Milagro Jordá y Puigmoltó, una poetessa en el segle XIX - Revista LILIA 2017 VAP 49-1

“ASUNTOS FESTIVOS – CHARADAS”  5a. entrega

Com tots sabem, la "Charada - Xarada" és una endevinalla en la què es tracta d'encertar una paraula a partir d'una indicació sobre el seu significat i el de les paraules, que es poden formar prenent-ne una síl·laba o combinant-se dos síl·labes o més, per la qual cosa la nostra protagonista emprant aquestes xarades ens oferirà seguidament la seua visió crítica i raonada sobre les seues creences polítiques.

https://commons.wikimedia.org/wiki/
File:Abraham_Bosse_Salon_de_dames

Per començar aquesta segona part, vull reflectir que la dramàtica situació social i econòmica en la qual es troben molts espanyols al segle XIX, no permet generalment una educació digna i adequada, tan de molts homes com també de moltes dones, atès que quasi sempre i per ajudar al manteniment familiar, es veuen en la necessitat de treballar fora de casa de de molt xicotets. Tanmateix quan gaudeixen d'aquesta oportunitat, habitualment l'ensenyament que reben té una clara influència religiosa i en el cas de les dones, la seua educació està destinada a les llavors domèstiques.(1)

Paral·lelament, l'educació baix la tutela eclesiàstica que reben les dones de l'alta societat, complementada amb les peculiars costums conferides a aquesta classe social, no està orientada a formar dones acadèmiques i cultes, sinó més aviat, ella és la reina del llar, com també és una bona esposa i una bona mare, conseqüentment és una dona piadosa, i a més, té la responsabilitat de ser una singular amfitriona en tots els esdeveniments que es produeixen en el seu llar. Naturalment, sempre podrem diferenciar evidents excepcions i múltiples matisos, peculiaritats que hem descobert en la nostra protagonista. 

Com vàrem tractar en la primera part, sabem que Mª Milagro Jordá i Puigmoltó amb una important llavor altruista en pro dels més necessitats, pertany a l'alta societat alcoiana, llinatge que organitza vetllades en les quals, els jocs d'atzar, desxiframent de xarades, tertúlies crematístiques, conjuntament amb recitals musicals i poètics, són compartides amenament per tots els convidats.

Literàriament, a més d'altres composicions publicades en la "Revista de Alcoy" coneixem el singular "ÁBUM POÉTICO DEDICADO A LA PURÍSIMA CONCEPCIÓN DE LA FUENTE ROJA, AMADÍSIMA PATRONA DE ALCOY CON MOTIVO DE LA RESTAURACIÓN DE SU SANTUARIO".

Si en la primera part d'aquest treball hem conegut a través dels poemes religiosos, dedicats a la Mare de Déu, als xiquets, a la seua família, com també a l'horror d'un fet luctuós d'una part de la seua vida, ara en la segona part, bategada amb el nom de "ASUNTOS FESTIVOS - CHARADAS", vinculem quatre xarades seues amb diversos moviments socials i polítics del Regnat d'Isabel II, en els quals crec necessari aportar determinades dades per situar-nos dins del context del treball.

Façana del Santuari de la
Mare de Déu dels Lliris

És important recordar que en el Diccionari Normatiu Valencià, la xarada (charada) és una endevinalla en que es tracta d'encertar una paraula a partir d'una indicació sobre el seu significat i el de les paraules que es poden formar prenent-ne una síl·laba o combinant-se dues síl·labes o més. Així doncs, si precisem d'una gran imaginació per resoldre els trencaclosques o mots encreuats, no és menys cert que tan l'emissor com el receptor de la xarada deu estudiar-les per entendre-les i en el cas del receptor desxifrar-les, qualitat que Mª Milagro Jordá amb un extens coneixement intel·lectual i una hàbil intel·ligència, va saber solucionar, disposant, combinant i distribuint a la perfecció tot el seu engranatge.

Reafirmant aquesta percepció, Pepa Botella de Castañer ens diu: "Sin duda, Milagro Jordá escribió las charadas por diversión, pero por mucha facilidad que se tenga en escribirlas, necesitan un tiempo de preparación, y no tiene ningun objetivo, ingeniar una andivinanza sin proyección de alguien que la resuelva", endevinalles que com he dit adés, tenen que resoldre els assistents d'aquestes vetllades, a més "la forma poética son principalmente décimas, o composiciones de ocho, doce o veinte versos; y a partir de la número XXX, con ritmo de seguidilla y versos de siete y cinco sílabas. Los temas, algunos, ¡Como no!, de carácter religioso, una mayoria circunstanciales y otros muy intencionados".

Doncs bé, seguidament i per raons òbvies, només coneixerem (recordarem) quatre d'aquestes xarades, "acertijos" que són analitzats per Pepa Botella, en les que el misteri està en endivinar la paraula "todo" que dividim en síl·labes, i cada síl·laba és "prima si es la primera; segunda, tercia, cuarta o quinta, según el número de sílabas de que conste el todo y que, casi siempre, las charadas se expresan en versos".(2)   

Incidir que la doctrina carlista té en ella una indubtable ascedència, per aquest motiu he seleccionat les xarades n. III i n. XXIII en les que enjudicia la monarquia d'Isabel II

XARADA N. III (pàg 121) - Fiabilitat d'un projecte

Carlos Mª Isidro 
de Borbón - Pretendent
Carlí al tron reial

Causa dolor y placer
Prima y tercera en la ausencia.
Segunda es flor sin esencia.
Símbolo que gozo el ver;
Es discreta la mujer
Dos tercia, no hay que dudar.
Y el todo ha de consumar
Su empresa con tanta gloria,
Que en la nacional historia
Su nombre se ha de elevar.

"CARLISTA" és la solució d'aquesta xarada, què desglossem de la següent manera:

La paraula Prima representa el terme "CAR"

Vegem els versos: "Causa ... en la ausencia". Només vol agrupar les paraules Prima "CAR" i la tercera "TA", posat que una CARTA "puede causar dolor y placer".

La segona solució és "LIS", "segunda es flor sin esencia". La flor de LIS, inclosa en l'escut reial, representa la monarquia espanyola.

El tercer terme "TA": "Es discreta la mujer DOS (segon "LIS" tercia (tercera "TA") no hay que dudar". És a dir, la dona "LISTA" és discreta, a més de ser intel·ligent, enginyosa i prudent. Tota una lliçó (intencionada?) sintetitzada en dos versos, o més bé, segon "LIS" i tercia car "TA" puede causar ...   

Finalment "Y el todo ha de consumar ..." El todo resumeix la credibilitat al projecte "CAR LIS TA" que la nostra poetessa albira del pretendent a la corona espanyola Carles Mª Isidre de Borbó, Carles V.

Sabem per la primera part del treball que Mª´Milagro Jordá, estudia interna en el Col·legi del "Real Monasterio de las Religiosas Salesas" d'Oriola, centre construït gràcies al finançament de Carles Mª Isidre de Borbó.(3)

La història ens mostra que a la mort sense descendència masculina del rei Ferran VII el 29 de setembre de 1833, la situació política s'agreuja entre els partidaris al tron de la seua filla Isabel i els de Carles Mª Isidre on es contraposen dues formes d'entendre una nació:

Els  partidaris d'Isabel II defensen un règimen liberal, és a dir, la unificació de l'estat amb unes lleis comunes, assegurar la independència de l'home i de l'estat a tota influència religiosa, i sobre tot atresorant una sobirania nacional; en contrapartida, l'ideari carlista és el de perpetuar una monarquia d'origen diví, ideològicament tradicionalista, rebutjant el liberalisme i que amb el de "Déu, Pàtria i Rei" i l'additament dels furs, preserve el concepte més tradicionalista del catolicisme.

Cal recordar que en 1830 es promulga la "Pragmática Sanción", votada en ...(veure en la 6a, entrega)

NOTES (ALGUNES MOLT RESUMIDES)

Els texts escrits en llegua castellana formen part de l'Álbum Poético dedicado á la Purísima Concepción de la Fuente Roja de Mª Milagro Jordá y Puigmoltó i de la Realidad Imaginada. Milagro Jordá y Puigmoltó de Pepa Botella de Castañer.

1.- Així mateix vull destacar dos models d'ensanyament que es produeixen en la nostra població.

Primerament la "Real Fábrica de Paños, con el ya indicado fin de propagar la instrucción en el pueblo, evitando que los jovenes tuvieran que ausentarse de sus familias para adquirir en otros centros fabriles una aptitud conduncente al perfeccionamiento de su industria", aprova el 20 de març de 1828 la creació d'una Escola Industrial que comença el seu camí a principis de 1829 amb la implantació de quatre càtedres o classes.

En la 1ª classe, José Lisón perfecciona la instrucció primària als alumnes auxiliat per un religiós secularitzat. En la 2ª càtedra, Mossèn Gregorio Gisbert ensenya aritmètica, àlgebra i geografia. El científic Juan Subercase en la 3a. classe, té al seu càrrec la geometria, mecànica, física i disseny geomètric aplicat a les arts, a més el mateix professor en la 4t. càtedra imparteix l'assignatura de química.

El segon exemple el tenim amb l'escriptor i professor Miguel Parera Cort, que inaugura després dels "Fets del petroli" una Acadèmia de comptabilitat i francès en el carrer Mercado (Sant Llorénc) i posteriorment obri un col·legi (San Rafael) en el que el mètode d'educació es deslliga del tradicional posat que comunica idees i coneixements en lloc de memoritzar les matèries.

2.- Aquesta segona part consta de 42 xarades amb la seua solució (pàgs. 165-166) i un poema (Un pobre bufón alcoyano).

3.- El col·legi del "Real Monasterio de las Religiosas Salesas" d'Oriola es fundat baix la tutela de l'infant d'Espanya Carles Mª Isidre de Borbó i la seua esposa Mª Francisca de Braganza, infanta de Portugal a principis del s. XIX, finalitzant la seua construcció en l'any 1832. Segon fill del rei Carles IV i germà del rei Ferran VII, a la mort d'aquest, és el primer pretendent carlista a la corona d'Espanya amb el nom de Carles V. Recordar que en 1823 comença la Dècada Ominosa coincidint amb el naixement de Mª Milagro, període caracteritzat per un règim ultra absolutista amb una accentuada repressió de liberals i una depuració de funcionaris docents entre altres decisions.

Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia consultada

ENLLAÇOS D'AQUEST TREBALL:

1a. Part 2016: Pòrtic 2016  -  1a. E.  -  2a. E.  -  3a. E,  -  4a. E.

2a.Part 2017 

En la última entrega insereix tota la bibliografia consultada.

Pòrtic treball 2017: Maria delMilagro Jordá i Puigmoltó, Una poetessa en el segle XIX - "2a. Part"

6a. Entrega 2017:  A Espanya falta rei (Reinado) 

7a. Entrega 2017:  Mi re (i) mi solfa / ReoublicaNO

8a. Entrega 2017:  Fuchirem al cap del mòn 

SANT GREGORI, ADVOCAT INTERCESSOR CONTRA LA PLAGA DE LA LLAGOSTA

Plafo Ceràmic que roman en el 
Museu Arquològic Municipal d'Alcoi
"Camilo Visedo Moltó"

El plafó mostra a Sant Gregori beneint els camps envaïts per una plaga de llagosta representada en esta iconografia en forma de papallones volant.

El Sant vist ornaments de bisbe, amb la mà esquerra subjecta el bàcul i amb la dreta, l'aspersori o salpasser.

Al seu voltant trobem fins a vuit personatges: l'escolà que li subjecta el poalet de l'aigua beneïda, altres escolans portant ciris i una creu alçada i un personatge noble.

Al seu costat, Santo Domingo de la Calzada amb l'aurèola de Santedat que li subjecta un llibre obert.

Al terra, es representa un camp amb vinyes i el Cel blau difuminat.

La col·lecció de plafons ceràmics devocionals del Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó d'Alcoi. Treball realitzat per Josep Maria Segura Martí.

VAP 61

     Quin ès l

La llagosta (xtec.cat)

'animal que s'asembla a tots els animals?

La llagosta, perquè té les banyes de cérvol, els ulls de vaca, el front de cavall, les potes de cigonya, la cua de colobra i les ales de colom. (Dita popular).

Hui dia 9 de maig celebrem la festivitat de Sant Gregori bisbe d'Òstia, patró d'Alcoi i intercessor contra les terribles plagues de la llagosta que arruïnaven (i arruïnen) els cultius i les faenes del camp. 

Cal ressenyar que aquest patró és prou desconegut per a tots els alcoians, per la qual cosa enguany amb aquest treball, publicat en la Revista de Festes de Moros i Cristians que edita l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi, vull que recordem amb dit treball, uns quants passatges de la vida d'aquest sant protector i dels seus miracles.

Nascut a la península Itàlica, va vindre com legat Papal a les Corts de Burgos i Pamplona per a combatre una espantosa plaga de llagosta que enfosquia el sol. El Sant, convençut de que la plaga era un càstig de Déu ....

Va predicar sobre tot a Navarra i La Rioja morint a Logronyo el 9 de maig de 1044, .... ressaltar que introduint aigua en la part superior de la seua relíquia formada per un cap de plata en la qual es conserven ossos del sant, aquesta aigua adquireix propietats miraculoses ....

.... A Alcoi, en el més de gener de 1513 trobem la primera documentació on es demana la ajuda de Déu per a lluitar contra la plaga, els dos anys posteriors aquest insecte es multiplica perillosament, .... un síndic es desplaça a la Basílica de Sant Gregori a recollir aquesta aigua portentosa i en tornar a Alcoi amb l’aigua beneïda aquesta plaga va cessar miraculosament ....

.... 1547 – 1641 – 1687 són anys on la plaga destrueix tot el que troba al seu abast com el 1693 i 1694 on novament tornen a la Basílica per recollir l'aigua beneïda i en ruixar els camps "veíase como nubes de compacta lagosta levantaba el vuelo ..." o en plena Guerra de Successió quan en 1708 a més "se dieron tres misas cantadas para procurar la protección del santo patrono" (Santonja 2001:257) i fins i tot en 1748 quan agreujat pels terribles terratrèmols es van suspendre les festes a Sant Jordi. 

Des de 1753 fins 1757  la llagosta destrueix cultius duent a la misèria a milers de persones ...., en Abril de 1757 retorna la plaga per finalment el dia 9 de maig de 1757, festivitat de Sant Gregori “pudo considerarse totalmente destruida la calamitosa plaga” .... A causa d’aquestes adversitats les festes a Sant Jordi de 1755 a 1757 també es van suspendre ....

Vull destacar la fe que professa Sant Gregori i la seua aigua miraculosa, quan els fidels de més de 1500 pobles han anat a recollir-la a la seua Basílica a Sorlada (Navarra) sent l’última visita documentada, la dels veïns de la Torre de les Maçanes que el té com a Sant Patró, ....

Tot aquest treball el podeu llegir complet en l’edició de la Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi de 2021.

Finalment, ressenyar que amb la terrible pandèmia de la Covid-19 que actualment estem patint, tots devem de conscienciar-nos per a lluitar contra ella, (elles) atès que només adoptant criteris rígids però transparents, podrem reduir les seues fatals conseqüències.

          Tradició, Salut i Música.