Mª del Milagro Jordá y Puigmoltó, una poetessa en el segle XIX - Revista LILIA 2017 VAP 49-1
“ASUNTOS FESTIVOS – CHARADAS” 5a. entrega
Com tots sabem, la "Charada - Xarada" és una endevinalla en la què es tracta d'encertar una paraula a partir d'una indicació sobre el seu significat i el de les paraules, que es poden formar prenent-ne una síl·laba o combinant-se dos síl·labes o més, per la qual cosa la nostra protagonista emprant aquestes xarades ens oferirà seguidament la seua visió crítica i raonada sobre les seues creences polítiques.
 |
| https://commons.wikimedia.org/wiki/ File:Abraham_Bosse_Salon_de_dames |
Per començar aquesta segona part, vull reflectir que la dramàtica situació social i econòmica en la qual es troben molts espanyols al segle XIX, no permet generalment una educació digna i adequada, tan de molts homes com també de moltes dones, atès que quasi sempre i per ajudar al manteniment familiar, es veuen en la necessitat de treballar fora de casa de de molt xicotets. Tanmateix quan gaudeixen d'aquesta oportunitat, habitualment l'ensenyament que reben té una clara influència religiosa i en el cas de les dones, la seua educació està destinada a les llavors domèstiques.(1)
Paral·lelament, l'educació baix la tutela eclesiàstica que reben les dones de l'alta societat, complementada amb les peculiars costums conferides a aquesta classe social, no està orientada a formar dones acadèmiques i cultes, sinó més aviat, ella és la reina del llar, com també és una bona esposa i una bona mare, conseqüentment és una dona piadosa, i a més, té la responsabilitat de ser una singular amfitriona en tots els esdeveniments que es produeixen en el seu llar. Naturalment, sempre podrem diferenciar evidents excepcions i múltiples matisos, peculiaritats que hem descobert en la nostra protagonista.
Com vàrem tractar en la primera part, sabem que Mª Milagro Jordá i Puigmoltó amb una important llavor altruista en pro dels més necessitats, pertany a l'alta societat alcoiana, llinatge que organitza vetllades en les quals, els jocs d'atzar, desxiframent de xarades, tertúlies crematístiques, conjuntament amb recitals musicals i poètics, són compartides amenament per tots els convidats.
Literàriament, a més d'altres composicions publicades en la "Revista de Alcoy" coneixem el singular "ÁBUM POÉTICO DEDICADO A LA PURÍSIMA CONCEPCIÓN DE LA FUENTE ROJA, AMADÍSIMA PATRONA DE ALCOY CON MOTIVO DE LA RESTAURACIÓN DE SU SANTUARIO".
Si en la primera part d'aquest treball hem conegut a través dels poemes religiosos, dedicats a la Mare de Déu, als xiquets, a la seua família, com també a l'horror d'un fet luctuós d'una part de la seua vida, ara en la segona part, bategada amb el nom de "ASUNTOS FESTIVOS - CHARADAS", vinculem quatre xarades seues amb diversos moviments socials i polítics del Regnat d'Isabel II, en els quals crec necessari aportar determinades dades per situar-nos dins del context del treball.
 |
| Façana del Santuari de la Mare de Déu dels Lliris |
És important recordar que en el Diccionari Normatiu Valencià, la xarada (charada) és una endevinalla en que es tracta d'encertar una paraula a partir d'una indicació sobre el seu significat i el de les paraules que es poden formar prenent-ne una síl·laba o combinant-se dues síl·labes o més. Així doncs, si precisem d'una gran imaginació per resoldre els trencaclosques o mots encreuats, no és menys cert que tan l'emissor com el receptor de la xarada deu estudiar-les per entendre-les i en el cas del receptor desxifrar-les, qualitat que Mª Milagro Jordá amb un extens coneixement intel·lectual i una hàbil intel·ligència, va saber solucionar, disposant, combinant i distribuint a la perfecció tot el seu engranatge.
Incidir que la doctrina carlista té en ella una indubtable ascedència, per aquest motiu he seleccionat les xarades n. III i n. XXIII en les que enjudicia la monarquia d'Isabel II
XARADA N. III (pàg 121) - Fiabilitat d'un projecte
 |
| Carlos Mª Isidro de Borbón - Pretendent Carlí al tron reial |
Causa dolor y placer
Prima y tercera en la ausencia.
Segunda es flor sin esencia.
Símbolo que gozo el ver;
Es discreta la mujer
Dos tercia, no hay que dudar.
Y el todo ha de consumar
Su empresa con tanta gloria,
Que en la nacional historia
Su nombre se ha de elevar.
"CARLISTA" és la solució d'aquesta xarada, què desglossem de la següent manera:
La paraula Prima representa el terme "CAR"
Vegem els versos: "Causa ... en la ausencia". Només vol agrupar les paraules Prima "CAR" i la tercera "TA", posat que una CARTA "puede causar dolor y placer".
La segona solució és "LIS", "segunda es flor sin esencia". La flor de LIS, inclosa en l'escut reial, representa la monarquia espanyola.
El tercer terme "TA": "Es discreta la mujer DOS (segon "LIS" tercia (tercera "TA") no hay que dudar". És a dir, la dona "LISTA" és discreta, a més de ser intel·ligent, enginyosa i prudent. Tota una lliçó (intencionada?) sintetitzada en dos versos, o més bé, segon "LIS" i tercia car "TA" puede causar ...
Finalment "Y el todo ha de consumar ..." El todo resumeix la credibilitat al projecte "CAR LIS TA" que la nostra poetessa albira del pretendent a la corona espanyola Carles Mª Isidre de Borbó, Carles V.
Sabem per la primera part del treball que Mª´Milagro Jordá, estudia interna en el Col·legi del "Real Monasterio de las Religiosas Salesas" d'Oriola, centre construït gràcies al finançament de Carles Mª Isidre de Borbó.(3)
La història ens mostra que a la mort sense descendència masculina del rei Ferran VII el 29 de setembre de 1833, la situació política s'agreuja entre els partidaris al tron de la seua filla Isabel i els de Carles Mª Isidre on es contraposen dues formes d'entendre una nació:
Els partidaris d'Isabel II defensen un règimen liberal, és a dir, la unificació de l'estat amb unes lleis comunes, assegurar la independència de l'home i de l'estat a tota influència religiosa, i sobre tot atresorant una sobirania nacional; en contrapartida, l'ideari carlista és el de perpetuar una monarquia d'origen diví, ideològicament tradicionalista, rebutjant el liberalisme i que amb el de "Déu, Pàtria i Rei" i l'additament dels furs, preserve el concepte més tradicionalista del catolicisme.
Cal recordar que en 1830 es promulga la "Pragmática Sanción", votada en ...(veure en la 6a, entrega)
NOTES (ALGUNES MOLT RESUMIDES)
Els texts escrits en llegua castellana formen part de l'Álbum Poético dedicado á la Purísima Concepción de la Fuente Roja de Mª Milagro Jordá y Puigmoltó i de la Realidad Imaginada. Milagro Jordá y Puigmoltó de Pepa Botella de Castañer.
1.- Així mateix vull destacar dos models d'ensanyament que es produeixen en la nostra població.
Primerament la "Real Fábrica de Paños, con el ya indicado fin de propagar la instrucción en el pueblo, evitando que los jovenes tuvieran que ausentarse de sus familias para adquirir en otros centros fabriles una aptitud conduncente al perfeccionamiento de su industria", aprova el 20 de març de 1828 la creació d'una Escola Industrial que comença el seu camí a principis de 1829 amb la implantació de quatre càtedres o classes.
En la 1ª classe, José Lisón perfecciona la instrucció primària als alumnes auxiliat per un religiós secularitzat. En la 2ª càtedra, Mossèn Gregorio Gisbert ensenya aritmètica, àlgebra i geografia. El científic Juan Subercase en la 3a. classe, té al seu càrrec la geometria, mecànica, física i disseny geomètric aplicat a les arts, a més el mateix professor en la 4t. càtedra imparteix l'assignatura de química.
El segon exemple el tenim amb l'escriptor i professor Miguel Parera Cort, que inaugura després dels "Fets del petroli" una Acadèmia de comptabilitat i francès en el carrer Mercado (Sant Llorénc) i posteriorment obri un col·legi (San Rafael) en el que el mètode d'educació es deslliga del tradicional posat que comunica idees i coneixements en lloc de memoritzar les matèries.
2.- Aquesta segona part consta de 42 xarades amb la seua solució (pàgs. 165-166) i un poema (Un pobre bufón alcoyano).
3.- El col·legi del "Real Monasterio de las Religiosas Salesas" d'Oriola es fundat baix la tutela de l'infant d'Espanya Carles Mª Isidre de Borbó i la seua esposa Mª Francisca de Braganza, infanta de Portugal a principis del s. XIX, finalitzant la seua construcció en l'any 1832. Segon fill del rei Carles IV i germà del rei Ferran VII, a la mort d'aquest, és el primer pretendent carlista a la corona d'Espanya amb el nom de Carles V. Recordar que en 1823 comença la Dècada Ominosa coincidint amb el naixement de Mª Milagro, període caracteritzat per un règim ultra absolutista amb una accentuada repressió de liberals i una depuració de funcionaris docents entre altres decisions.
Nota.- En la última entrega inseriré tota la bibliografia consultada
