SANTA CECÍLIA AMB LLIBERTAT, IGUALTAT I FRATERNITAT

Amb els valors de la REVOLUCIÓ FRANCESA i combinant-los amb el tarannà musical alcoià i de tot l'univers musical, he enllestit la següent i musical reflexió.

Aquest mes de novembre, període en que la Festa de Tots Sants ja ha determinat l'inici del cicle de la terra, -després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs-, és una època de descens progressiu de temperatures, on els dies s'escurcen i les nits es fan més llargues, però també és una fase on rebrota l'art, facultat que està associada a l'equilibri, a la maduresa, a la harmonia, ..., concordança que mostrem els músics d'Alcoi i de tots el pobles, què donant una vertadera lliçó de LLIBERTAT, d'IGUALTAT i de FRATERNITAT, celebrem amb música, molta música, la festivitat de la nostra patrona Santa Cecilia.

Col·laboradors i Entitats Musicals
que pertanyen a la Comissió de Santa Cecília.
Ernest Valor Calatayud
dirigint el Dia dels Músics d'Alcoi
l'Himne de Festes

LLIBERTAT

Com hem dit abans, és en aquest més quan totes les músiques s'enlairen sonorament, convertint Alcoi en una ciutat musical, aquest art brolla amb LLIBERTAT per qualsevol part, començant per eixa música tan especial i diferent que les formacions de música de cambra i corals ens gratifiquen. O les balladores i els balladors dels grups de danses, que ens mostren la seua efervescència popular amb un singular repertori de balls propis de les nostres comarques, com també les colles de dolçainers i tabaleters què ens delecten emprant una perspectiva vital i alegre de les nostres tradicions. -Des d'ací vull recordar de tot cor a Pepe Armengol Ruzafa, una excepcional persona i amant de les nostres arrels, professor dels meus fills i dolçainer del Grup "La Degollà"-.

Gaudim de les orquestres -simfònica i de plectre-, que ens sorprenen amb la interpretació de les seues obres no obstant de la dificultat tècnica dels seus instruments, i com no podia ser d'altra manera, fruim amb els recitals programats i amb les audicions instrumentals dels alumnes de les entitats musicals.

Sense oblidar la tradicional missa interpretada pels músics de l'orquestra i cantada per les corals alcoianes, ens apassionem amb les obres interpretades en els concerts per les bandes simfòniques de les societats musicals alcoianes, i finalment, per concloure les celebracions en honor a Santa Cecília, celebrem tots junts un dinar de germanor 

IGUALTAT

Abans de continuar, vull expressar que el concepte de LLIBERTAT, en aquest cas LLIBERTAT MUSICAL, i com he dit anteriorment, ha quedat sens dubte clarament demostrat, i definint la IGUALTAT dins del mateix marc i amb una indubtable referència als membres de les entitats que integren aquest món, tots ells baix l'organització de la Comissió de Santa Cecília, queda amplament consolidada.

Cal ressaltar què enguany, rep un merescut homenatge l'investigador i músic de la Societat Musical Primitiva d'Alcoi, Ernest Valor Calatayud, autor de diversos treballs d'investigació i membre de la Comissió de Santa Cecília.

FRATERNITAT

Recordava una reflexió de Joaquin Sabina que deia Hoy se habla mucho de libertat i de igualdad, pero poco de fraternidad.

Fraternitat, aquest terme s'entén per la unió i bona correspondència entre germans o entre un un grup d'éssers humans, i en aquest cas de la companyonia i de l'amistat entre tots els membres de les entitats que integren aquest col·lectiu.

Reprenent el conjunt de qualitats d'aquests valors, vull parlar del missatge fraternal i musical de les obres que interpretaren el dia 22 de novembre de 2014 en el Teatre Calderón d'Alcoi i amb la direcció de Gaspar Nadal Maronda, les músiques i els músics de la Societat Unió Musical d'Alcoi, la banda amb la qual m'he criat.

Varen encetar la seua participació amb un afalagador aire criollo, el joropo veneçolà ALMA LLANERA, cançó de la sarsuela del mateix nom de Pedro Elías Gutierrez amb versos de Rafael Bolivar Coronado escrita en 1914. Composició mundialment coneguda i considerada com a nexe d'unió i d'avinença per tot el poble veneçolà, actualment és apreciada per ser el segon himne nacional de Veneçuela, i com va passar amb el nostre Himne de Festes, des de l'inici ha gosat de la fraternitat popular de tots.

Enguany es compleixen 100 anys d'ALMA LLANERA, per tan i celebrant aquesta efemèride juntament amb els actes de Santa Cecília, vull realçar el seu missatge amb l'estrofa en la que Rita canta: Yo nací en esta ribera, del Arauca vibrador, soy hermana de la espuma, de las garzas de las rosas, soy hermana de la espuma, de las garzas de las rosas, y del sol y del sol, me arrulló la viva diana de la brisa ....

Subratllar tan la transcripció de l'obra realitzada per Paco Segura com la interpretació dels 9 instrumentistes de percussió llatina, reflectida ella, amb el meravellós i rítmic espectacle visual i sonor.

La Societat Unió Musical d'Alcoi
durant la seua actuació
el dia 22 de novembre de 2014

El joropo es un gènere musical i dansa tradicional a Veneçuela i a Colòmbia. L'origen es troba en el fandango espanyol, en la música melismàtica àrab i posteriorment, en diverses aportacions indianas amulatadas. Així mateix, el joropo, a més de la música i de la lletra, és una manifestació festiva, caracteritzant-se per ser un ball de parelles o d'associació, on l'home subjecta a la dona amb les dues mans, sent ell el qui determina les figures a realitzar i en el què la dona, demostra la seua habilitat en seguir-lo. Cal ressenyar que el ball es considera un sentiment nacional i que gossa de diverses variants musicals depenent del lloc del país on es balla.

Basada en la Muntanya del Kilimanjaro, EL RUGIR DEL KIMBO, del compositor i director valencià Ferrer Ferran, composició amb una gran dificultat tècnica, va ser l'obra amb que va concloure la seua participació la UMDA, Aquesta simfonieta (con l'autor diu), està composta per tres moviments: I - Jambo, II - La Muntanya Sagrada, III - Ruwa, el Deu del Kilimanjaro.

Aquesta muntanya destaca per la seua grandiositat de forma oval amb tres volcans inactius, sent un espai encisador, llegendari i sublim, aquest paisatge sensorial queda molt ben reflectit en el desenvolupament de l'obra, amb el so de la natura, ... dels atractius i trepidants ritmes africans (tambors, canyes, cabasses,...), ... dels crits dels nadius (músics), per finalment remarcar, la capacitat compositiva de l'autor, destacant el contrast melòdic apassionat i intens de l'obra amb una sonoritat sensible i esperançadora, composició que els intèrprets van subratllar amb un final apoteòsic i brillant. 

El nom del Kilimanjaro segueix sent un enigma, no obstant això, sabem que els massais la descriuen com la casa de Deu (Nygage Ngai), o els chagges, que centren en Ruwa el seu poder. -Ruwa, és conegut per la seua misericòrdia i tolerància i quan és buscat, és considerat com l'alliberador-. És el triomf de la natura i de l'ésser humà, per tan és el reeiximent de la LLIBERTAT, de la IGUALTAT i de la FRATERNITAT.

Recordar que amb motiu del Centenari de la Societat Unió Musical d'Alcoi en l'any 2005, el mestre Ferrer Ferran va crear una seductora obra colorista i atraient amb tres moviments: I - El Somni Compartit, II - Elegía, III - Cap el Centenari, què amb el nom de SUITE SINCRÒNICA, glosa musicalment aquests CENT ANYS d'història musical, de les músiques i dels músics.

A tall de comiat i deixant (de moment) de parlar d'aquest món musical, com tots sabem, el concepte de LLIBERTAT, d'IGUALTAT i de FRATERNITAT, ens duu als valors de la REVOLUCIÓ FRANCESA, termes que actualment són al debat de la societat. Com he dit adés, hui es parla molt dels dos primers conceptes (consulteu les hemeroteques), però quasi gens de fraternitat, per la qual cosa, des d'ara us convide a més d'aquests dos valors, a parlar de FRATERNITAT. Si ho aconseguim, ben vingut siga, en cas contrari, només jo passaré la pena.

Aquest treball ha estat revisat en Juliol de 2023, no obstant si volen llegir la reflexió original de novembre de 2014, la podeu reviure mitjançant el següent enllaç de PAGINA66  

https://pagina66.com/art/98237/llibertat-igualtat-i-fraternitat

Salut i Música.

 VAP 35-94   

... QUINA CONSTEL•LACIÓ DE MÚSICA I DE MÚSICS!!!

VAP 34

En PAGINA66 ha sigut inserit el meu treball que he titulat

... QUINA CONSTEL·LACIÓ DE MÚSICA I DE MÚSICS!

Aquest article tracta del CONCERT que els músics de la Societat Unió Musical d'Alcoi dirigits pel seu mestre Gaspar Nadal Maronda i els músics del Quintet Spanish Brass Luur Metalls ens van obsequiar amb un bon grapat d'extraordinària música el dia 1 de novembre d'enguany en el Teatre Calderón d'Alcoi.

LA LIBERTAD ES ALGO QUE SÓLO EN TUS ENTRAÑAS 

BATE COMO EL RELÁMPAGO

Miguel Hernández Gilabert, fragment del poemari 

"CANCIONERO Y ROMANCERO DE AUSENCIAS"

Si en la primera part del Concert, vàrem gaudir d'un magnific repertori de música interpretada pel QUINTET SPANISH BRASS LUUR METALLS, la segona part, a més d'altres interessants obres interpretades per la SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D'ALCOI, per exemple l'obertura de James Barnes titulada "Alvamar", les dues formacions musicals ens van obsequiar amb el "Poema simfònic" compost i dirigit pel seu autor, el mestre murer Jose Rafael Pascual Vilaplana, i creada en commemoració del "AÑO HERNANDIANO 1910-2010", titulada HERNANDIANA,  (adjunte copia del "score" de l'obra per a conèixer el plantejament de l'obra que em va enviar J. R. P. Vilaplana) i que tots vàrem gaudir a més de per la qualitat musical, per la trajectòria humana i poètica del MIGUEL HERNÁNDEZ GILABERT, un POETA DEL POBLE, ESPECIAL I BENVOLGUT per tots nosaltres, i com no, agrair a tots els músics per la genial interpretació oferidqa en el concert.

L'enllaç del treball és el següent:

https://pagina66.com/art/97901/-quina-constel-lacio-de-musica-i-de-musics-

Poesia, Salut i Música

UNA BANDA AMB MOLTA ÀNIMA - JAZZ A BANDA

Els músics de la banda durant la seua actuació

VAP 33

         Una banda de música està “composta” per un mínim de trenta sonadors que combinen vent i percussió.

Aquesta definició tan singular que vaig escoltar, no necessàriament defineix tot l’espectacle musical, visual i sensitiu que vàrem percebre el diumenge 20 de juliol d’enguany en la Plaça de Dins de la nostra ciutat, en el concert JAZZ A BANDA, interpretat per la Societat Unió Musical d’Alcoi, sota la direcció de Gaspar Nadal Maronda. Més bé cal ressaltar que en aquest “banquet”, i com he dit adés, el principal objectiu dels músics, va ser contagiar al nombrós públic amb tots els sentits, de la qualitat i la quantitat dels “menjars” (música), i de la gran reserva de “tequila” instrumental i vocal, tot això gràcies les seues “ÀNIMES MUSICALS DE NEGRE”, encertada màxima que va manifestar Francisco Blanco “Latino”, professor convidat a l’esdeveniment, (Director musical de SEDAJJAZ, col·lectiu de músics independents dedicat a l’aprenentatge i coneixement musical de jazz en totes les seues vessants -clàssic, llatí, salsa, blues & soul, fusió, etc.-).  

Ressaltar que tots els temes jazzístics, improvisacions instrumentals i efectes sonors interpretats, van ser llargament ovacionats pels espectadors, com també va ser difícil destacar a un interpret d’un altre. No obstant això, si que em va enlluernar la veu d’Àngela Esteve amb el tema Georgia on my Mind,  com també la força rítmica del bateria Carlos Aracil.

Amb tot, parlar de jazz ens portaria per un mon ple de suggestives sonoritats on es barregen diferents ritmes afroamericans amb una música instrumental genuïna. Ressenyar que el jazz s’ha ramificat en molts subestils, i que en ells destaquen, les improvisacions personals que fan tots els instrumentistes d’un mateix tema, melodia que es repeteix, com també de la tímbrica tan especial dels vocalistes.

Salut i Música.

LES NOSTRES TRADICIONS I LA MÚSICA DE LA UNIÓ

VAP 32

Parlaré en primer de tot, de la gran quantitat de tradicions que atresora la nostra ciutat d'Alcoi, tradicions festives en les que unes tenen un caràcter religios i altres, són costums laiques o populars.

D'entrea les festes de caràcter religios, destaca el cicle de NADAL, que abraça des de les emotives representacions del BETLEM DE TIRISITI (declarat Be Immaterial d'Interés Cultural, Alta distinció de la Generalitat Valenciana al "Mérit Cultural"), les PASTORETES, el TIO PIAM i el BAN REIAL, fins a la CAVALCADA DELS REIS D'ORIENT (la més antiga del món).

Ressaltar la festivitat de la Patrona d’Alcoi la MARE DE DÉU DELS LLIRIS, on el dia 21 d'agost celebrem els actes religiosos per posteriorment en setembre presentar la Revista LILIA en la que diversos col·laboradors (entre el quals m’encontre jo) aporten els seus treballs sobre la patrona i altres facetes de la vida alcoiana, sent el tercer diumenge de setembre quan se celebra la Romeria a la Font Roja.

Subratllar que a causa de la pesta que va devastar aquest territori en el Segles XIV-XV, els alcoians intercedeixen a Sant Sebastià en l’any 1466 perquè els protegisca d’aquesta epidèmia i posteriorment a Sant Roc en 1487 per la mateixa causa. Destacar el nomenament en diferents dates dels dos sants, com a patrons protectors d’Alcoi i que en l’església de Sant Jordi, al primet terç de S XVI es va construir un altar dedicat a Sant Roc i a Sant Sebastià. 

Recordem a SANT MAURE cada 3 de desembre per demanar-li la seua intercessió a causa dels terratrèmols que va patir aquesta vila en l’any 1620 i que va causar greus danys, L’acord per a proclamar-lo patró va ser pres pels alcoians de llavors en “Les Eres Noves” (actualment o està construïda l’església de Sant Maure i Sant Francesc) i a SANT GREGORI, bisbe d'Ostia, advocat intercessor contra les plagues del vinyer, sobretot les de la llagosta, en el "Llibre de notas diferentes" del desaparegut Arxiu de la Parròquia de Santa Maria, constava quen es va votar el seu patronatge el 7 d'abril de 1641, (podem gaudir del retaule ceràmic al Museu Arqueològic Municipal beneint el camp afectat per la plaga). 

Considere importantissim destacar als sants que representen el gremis artesanals de la vila, és a dir a SANT ISIDRE i SANT FRANCESC (protectors dels llauradors i dels comerciants) i  a SANT MIQUEL, SANT ELOI i SANT JOSEP que protegeixen als paraires, manyans i fusters.

Partitura de "El repertori de Benedicto Ripoll Peidro
          (1907 - 1999) i altres peces tradicionals"
  LA XARAMITA EN ALCOI

D'altres costums que abasten les dos vessants, podem ressenyar les festes de carrer. En el barri de la Verge Maria (on vaig naixer) se celebraven a setembre, amb carrers engalanats amb banderoles de tots el colors, jocs per a xiquets com a cucanyes, amb piules i petards, revetles, la important processó a la Mare de Déu dels Desamparats que eixia i tornava de la seua església (actualment seu del "Museu de Nadal" i els entranyables personatges dels Nanos i Gegants on el dolçainer d'Alcoi Benedicto Ripoll Peidro ens interpretava acompanyat pel tabalet de Ramón Porta Vañó totes eixes tonades que tots cantàvem i ballàvem al seu voltant.

EL BALL DELS NANOS:

Nanos i gegants, 

xicotets, xicotets i grans,

Quan serem fadrins,

tots serem, tots serem iguals.

Nanos i gegants,

xicotets, xicotets i ......

Finalment, una altra tradició és anar-se'n de pinytata, (al Xorrador, al Preventori, a la Font de la Salut, etc) i naturalment "pegar" les tradicionals voltes als ponts.

Però ara, a l’inici de la primavera “toca” parlar, naturalment, de les nostres festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, en les que assumim el repte de commemorar els orígens d’una tradició històrica i que ho rememorem amb una sèrie d’actes en que tots nosaltres ens reforcem com a poble.

Com tots sabem, la música i les festes apareixen sempre indissolublement lligades, és un fenomen tradicional, col·lectiu i social, i com a tal, productor d’integració d’entre totes les col·lectivitats, per això una de les tradicions més arrelades que se celebren a Alcoi, són els Concerts d’Exaltació a la Música Festera, amb les que les Societats Musicals d’Alcoi, la Unió Musical, la Societat Musical Nova, la Corporació Musical - Banda Primitiva i últimament l’Agrupació Musical Serpis, ens donen a conèixer un repertori, on el perfum de la música, és la substància aromàtica i balsàmica i al mateix temps trepidant i marcial de la festa.

I aquest perfum, el vam percebre el passat diumenge dia 30 de març, en el concert protagonitzat pels músics de la UNIÓ MUSICAL D’ALCOI baix la direcció del seu director Gaspar Nadal Maronda. Descriure cada una de les partitures del concert ens portaria a omplir moltes pàgines, però si que vull assenyalar que gràcies als compositors seleccionats, amb una demostrada creació musical, lligada a l’especial noció d’aquesta festa, aquest “Concert”, és himne i és cantar de nostra història⁽¹⁾

Primerament la presentadora de l’esdeveniment ens va introduir amb l’argument musical de cada obra i amb aquesta informació vam començar a gaudir del concert.

Com he dit adés, és difícil ressaltar una composició sobre una altra, això sí, cal assenyalar les obres dels quatre compositors alcoians, tots ells ligats a la idiosincràcia festera en les que els espectadors vàrem quedar quedar suggestionats per l’excepcional màgia de les partitures: la marxa mora Al Primer Tró, dedicada a José Luis Corcoles Bordera per Rafael Mullor Grau, com l'alegre i enèrgica marxa contrabandista Farolero de José Mª Valls Satorres i la sorprenent i extraordinària marxa mora 10 de setembre de Francisco Amaya Martínez i ressaltar al benvolgut mestre Amando Blanquer Ponsoda, del que vam assaborir de l'essència de la marxa cristiana Tino Herrera.

Destacar la marcialidad sonora i la complexa harmonia de la marxa mora SARAF YEDDID del compositor murer José Rafael Pascual Vilaplana, així com el concepte creatiu de la marxa cristiana Morer de l’ontinyentí Saül Gómez  Soler, que van delectar a tots els espectadors.

Com és tradició, es va interpretar el pasdoble dianer Romualdo Soler del compositor Enrique Alborch Tarrasó "Premi de Composició de Musical Festera d’Alcoi, any 2014”. A més, vam recordar la marxa cristiana, Te Deum, “Premi Amando Blanquer Ponsoda, any 1997” del recentment desaparegut compositor de Beneixama Pedro Joaquín Francés Sanjuan.

Sense abandonar el fil d’aquest treball, vull destacar l’atraient marxa mora LagebreB (Berbegal) de Benedicto Ripoll Belda, dedicada al capità moro i abanderada 2012 dels Mudèjars d’Ibi, dirigida pel mateix compositor, que ens va impressionar pel seu ritme i per la seua força melòdica. Bene, com és conegut per tots, està vinculat familiarment a músics d’aquesta societat musical, (qui no recorda al seu avi, Bene el dolçainer d’Alcoi, evocat en aquest mateix treball).

No voldria acabar aquesta ressenya sense parlar d’un extraordinari i polifacètic músic de la veïna població de Muro, Francisco Esteve Pastor, del qual enguany es compleixen 25 anys de la seua desaparició. Aquest compositor ha destacat per les seues melodies vives i alegres i pels ritmes marcials i solemnes en les seus obres, que representen una recompensa emocional i sensitiva difícil d’oblidar, per això, el pasdoble L'Alcoià “Premi Juan Cantó Francés, any 1986”, és un clar exemple de la seua intel·ligència musical.

Si amb el pasdoble Festa Alcoiana de José Albero Francés, vam començar a degustar fragments del nostre HIMNE, vam continuar assaborint aquestes notes amb el pasdoble dianer Amado, de Ramón García Soler, i va ser finalment a la cloenda del concert i amb la interpretació del nostre HIMNE DE FESTES del mestre Gonzalo Barrachina Selles, quan el vam glossar amb llum i color, alegre bullidor, renovador. Manantial d’il·lusions que esclata en cançons⁽¹⁾

⁽¹⁾ Fragments de la lletra del nostre HIMNE DE FESTES.

Aquest treball va ser acabat el dia 5 d'abril, festivitat de Sant Vicent Ferrer.
Salut i Música.