Sense oblidar-me de les meues arrels maternes que tinc documentades i que procedeixen d'
Ador, del
Real de Gandia, de
Gandia i de
Benipeixcar, vull relatar que en les vacances d'enguany, la meua esposa Inma i jo, vàrem gaudir d'un llogaret que amb el significatiu nom d'
AGULLÓ, primer cognom meu, està situat en la
Vall d'Àger a la comarca de la Noguera.
Primer de tot i en memòria dels meus avantpassats amb aquest cognom, vull retre el meu respecte a ells i les seues esposes, recordant els seus noms i els seus cognoms, així mateix, només puc afirmar la coincidència del cognom
AGULLÓ amb la població o les persones vingudes d'aquelles terres a establir-se aquestes comarques, posat que és molt dificil (sinó impossible) trobar més dades.
A causa a la manca en molts pobles de localitzar els diversos arxius, els registres que he pogut trobar dels meus avantpassats només es remonten a principis del segle XIX i que són els següents:
REBESAVIS
MANUEL AGULLÓ
Naix a la població de
Gorga sobre l'any del Nostre Senyor de 1815
ROSALINA CARDONA
Naix a
Cocentaina, cap de la comarca del
Comtat en el primer terç del segle XIX
BESAVIS
FRANCISCO AGULLÓ CARDONA
Naix a
Gorga en l'any 1851 - Mor a
Cocentaina el 18 de març de 1932
MILAGROS FERRER FERRÁNDIZ
Naix a Cocentaina en l'any 1848 - Mor a Cocentaina el 3 de març de 1926
AVIS
ANTONIO VICENTE AGULLÓ FERRER
Naix a
L'Alcudia de Cocentaina el 15 de juny de 1891
Mor a
Alcoi el 5 de maig de 1973
JULIA LLORÉNS JORDÁ
Naix a
Alcoi el 15 de juny de 1893
Mor a
Alcoi el 7 de juliol de 1968
PARES
ANTONIO AGULLÓ LLORÉNS
Naix a
Alcoi el 24 d'octubre de 1922
Mor a
Alcoi el 26 desetembre de 1996
CARMEN PÉREZ SERRA
Naix a Benipeixcar (
Gandia) el 20 de setembre de 1919
Mor a
Alcoi el 9 d'agost de 2013
ACTUALMENT
La meua germana
MARI CARMEN AGULLÓ PÉREZ
Jo mateix VICENT ANTONI AGULLÓ PÉREZ
amb els nostres cònjuges i els nostres fills
I de tot cor satisfet per haver recordat als meus avantpassats, vaig continuar amb el relat vacacional. recalcant que en la nostra estada en aquelles comarques, a més del poble d'
AGULLÓ, vàrem conèixer diversos llocs assentats històricament en la
Corona d'Aragó, i que de forma resumida vull recodar mitjan-çant les següents línies.
A la comarca de l'
Urgell, visitarem el
Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, únic monestir
cisterciense femení que a hores d'ara, encara existeix. De dimenssions reduïdes però dotat d'una bellesa singular, sobreïx el cimbori en forma de llanterna de vuit cares, el claustre construït amb uns estils diferents (romànic, àrab i gòtic), la sala capitular, l'obrador de farmàcia o les tombes on estan les restes de la Reina
Violant d'Hongria, dona de
Jaume I i la seua filla
Sancha d'Aragó.
"Pensat i fet", el mateix dia i amb una "expedició marationana", vam gaudir d'un poc més de la nostra història repetint la visita als Monestirs de
Santes Creus a l'
Alt Camp i de
Santa Maria de Poblet a la
Conca de Barberà. (Sabeu on està el
Conill en la capella de Sant Jordi en el
Monestir de Santa Maria de Poblet?).
 |
Inma en l'interior del Portal
de Sant Jordi amb la llegenda |
 |
| Portal de Sant Jordi |
Durant la nostra estada a la maginfica població mediaval de
Montblanc, vam recordar la llegenda recollida en el
Costumari Català de
Joan Amades que situa la
lluita de
Sant Jordi amb el drac davant de les muralles que envolten a la població, a més vam ascendir a la lloma del castell en la que vam gaudir de les peculiaritats de la vila, coneixent tot el recinte amurallat on destaquen els diversos portals d'accés (entre ells el de Sant Jordi en l el que figura la llegenda), la plaça de la vila, l'antic hospital i fins i tot vam dinar extraordinàriament en "El Cortijo", nom d'un restaurant montblanquí.
Altra vila que vam conèixer, situada en la comarca de l'
Urgell va ser la de
Guimerà, que destaca pel conjunt arquitectònic medieval amb la construcció de les seues cases-ponts, cobertes, arcs, etc. on cobra la seua estratègica importà ncia la torre de vigilància en la part d'amunt de la vila.
A la
Conca de Barberà, concretament vam gaudir de tracte i del menjar extraordinari en l'
Hostal Colomí i com no, del
Castell dels comtes amb la torre circular d'homenatge, les
fonts de les canelles i la
Plaça Major de la població de
Santa Coloma de Queralt.
Balaguer, ciutat de la comarca de la
Noguera, on la influència del riu Segre es primordial, vàrem gaudir de la bonhomia dels seus habitants, els quals ens van fer partícips del seu patrimoni, ... de la plaça del Mercadal, amb més de 7000 m2 en l'antic nucli jueu, del barri àrab (centre històric), dels carrers empinats medievals o del Museu de la Noguera, llocs que naturalment vam conèixer.
La Vall d'Àger
AGULLÓ
Aquest llogaret, situat al mig de la Vall d'Àger, geogràficament forma part de la zona prepirinenca al nord de la Noguera, rodejada de la serra del
Montsec, que és una llarga alineació calcària d'uns quaranta kilòmtres que s'esten d'oest a est.
Les dues Nogueres divideixen la serralada en tres parts, (el seccionat mont dóna nom al Montsec d'Estall, Montsec de Rúbies i Montsec d'Ares que amb 18 km. és el més llarg on trobem el seu cim més alt (1678 metres).
El Montsec i la Vall d'Àger estan formats per sediments del fons del primitiu mar pirinenc on fa milions d'anys, amb l'elevació dels pirineus, aquests sediments van relliscar pujant-se sobre els materials rígids, trencan-se i formant l'actual Serra del Montsec.
Aquesta vall fou habitada almenys des del neolític on es possible la vida a partir d'un assentament ibèric. La toponomia, les restes arqueológiques, elcamí i un sarcòfag (S III), donen estimoni d'un passat romà. Al costat del cementiri d'Àger s'ha trobat una necròpolis viksigòtica. Durant els segles VIII, IX i X, període de dominàció islàmica, "
Ayera" era la base militar musulmana de la línia fronterera Àger-
Artesa de Segre.
I ja centran-nos en
AGULLÓ: IDENTITAT, LLENGUA I FAMÍLIA, podem afirmar que aquest llogaret ja és citat en l'any 1070 com a
Torres de l'Agulló, posteriorment aquest nucli és cedit pel vesconte Arnau Mir de Tost a Ponç Onofre per a fer un mur i millorar-lo, deixant les servituts a la gent del poble, els quals pagarien a Onofre els delmes i primícies. Més endavant, en 1267, quan formava part dels dominis de Ramón de Lliiana, és cedit al
Monestir de Sant Pere d'Àger.
 |
| Plaça Major d'Agulló - font |
Dins de la població trobem l'església dedicada a
Sant Mateu i que la seua festa major se celebra el tercer diumenge d'agost. Ressenyar que en la façana de la casa situada a l'esquerra de l'església existeix la següent inscripció:
"PUEBLO DE AGULLÓ".
En el mateix poble hi havia l'antiga
Casa dels Montardit amb especte de fortalesa i les antigues
Masies de Gasal.
A poca distància es troba l'
Ermita de Sant Pere Martir (segles XVII-XVIII) de estil rural popular, actualment està molt reformada. Aquesta ermita ocupa un lloc de devoció antiquíssima on prop d'ella es va trobar un cementiru amb restes de dues tombes mediavals del segle XII.
 |
Plaça Major
Església de Sant Mateu |
Actualment la població d'
Agulló es de menys de cent habitants, no obstant, trobem en aquest lloc i als voltans d'ell, diversos allotjaments rurals i diversos paratges i espais naturals com el
Congost de Mont-rebei, la singular i històrica
Vila d'Àger o els pantans de
Canelles i Camarasa en el que destaca la
Baronia de Sant Oïsme.
Subrallar l'expedició que vàrem fer en el catamarà pel pantà de Canelles amb Mique Pifarré, responsable d'
ÀGER Aventura't en el que vam gaudir pels racons de l'embassament, d'unes imponents vistes del
Congost de Mont-rebei en el que enguany i gràcies a la quantitat d'aigua embassada, encara està més espectacular.
Després d'aquesta excursió, vam dinar exquisitament en el
Restaurant Lo Poble de la Vila d'Àger, la qual vàrem coneixer i en la que destaca el seu
conjunt històric.
... continuarà .....
Salut i Música
