LA UNIÓ MUSICAL I ELS SEUS COMPOSITORS

VAP 16

LA UNIÓ MUSICAL I ELS COMPOSITORS QUE SÓN PART VIVA DE LA HISTÒRIA DE LA BANDA  
     Publicat en el suplement de nostra festa del Periódico CIUDAD de Alcoy el 18 de març de 2010. 

          L’aroma de les Festes a Sant Jordi comença a flairar-se pertot, és una fragància que s’escampa pertot arreu, però que sobretot, fa sentir ganes de fruir d’aquesta essència. Des de fa molt anys, aquest aroma el tenim tan impregnat, que si no el poguérem assaborir, no sé quina impressió anímica ens produiria.
          Podem dir, sense por d’equivocar-nos gens, que la composició musical és l’art que té com objectiu, la creació d’obres musicals i per això requereix de l'estudi de moltes disciplines, tals com l'harmonia, el contrapunt, la orquestració i el coneixement de formes musicals. 

          Aquest any, la Societat Unió Musical d'Alcoi, ens ha oferit el tradicional Concert d’Exaltació a la Música Festera amb una emissió de partícules musicals, una exhalació subtil de compositors, que són part viva de la història d’aquesta banda de música, no m'oblide tampoc dels mestres Antonio Mompean Valenzuela (veure nota al final del treball), José Almeria Gisbert, Benedicto Ripoll Martínez, José M. del Valle Galvañ, Andrés Arévalo Cots, .., i tots aquests mestres i compositors, amb un nexe en comú, la seva estima per l’art de la música, i en aquest cas, la música composta per a les Festes de Moros i Cristians. I aquesta gamma d’essències musicals dirigides amb destresa per Francesc Xavier Martínez Martínez, amb l’estrena de pasdoble premiat per l’Associació de Sant Jordi l’any 2009 Llevantins del compositor Enrique Gosp Martínez  i a la marxa Cid de Pedro Joaquín Francés Sanjuán, obra que la banda interpretarà en l’Entrà de Cristians acompanyant a l’esquadra especial del 50è aniversari de la Filà Alcodianos, són les que han fet gaudir del concert a un públic entregat i que gairebé omplia el Teatre Calderón. 
      Cal ressaltar també, la figura del presentador del concert Enrique Pacheco, que amb les narracions de cada obra, ens ha endinsat hàbilment en el contingut de tot el programa. 

En el següent enllaç escoltarem a D. ANTONIO MOMPEÁN VALENZUELA, director i mestre destacat d’aquesta Societat Musical en el Programa “La entrevista del día”, realitzada per Lorenzo Rubio Orsi en Radio Alcoi amb motiu de l’homenatge que va rebre dels músics d’aquesta Societat Musical el 13 de març de 1977 per  la seua jubilació com a director de la banda.

https://devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=14335.mp3  

Aquest enllaç forma part  del Projecte de la Universitat d'Alacant per la reconstrucció de la nostra història per mitjà de material sonor principalment rediofònic, centrat en els anys del franquisme i la transició democràtica "Devuélveme la voz".
       Conjuntament en aquesta entrevista, gaudim d'un resum de la trajectòria de l'emissora radiofònica EAJ-12 RADIO ALCOY.

El meu agraïment a Ràdio Alcoi, a la Universitat d'Alacant i a tots aquells que fan possible els enllaços per a completar els treballs.

Salut i Música.

 

L'ESCRIPTURA MUSICAL

VAP 15

Treball curs de valencià 7 de febrer de 2010
Connectors: Conseqüentment. Malgrat tot. Per concloure

La música, a més de ser una manifestació cultural i artística, és el fruit d’una intuïció creativa, que s’expressa en el temps i en l’espai. La finalitat d'aquest art és despertar una experiència en l'home, estimulant el seu camp perceptiu, i expressant sentiments, pensaments i idees.

Avui estem familiaritzats amb els signes d’una partitura musical: el pentagrama, les claus, els ritmes, les notes, els temps, etc.-. D'aquesta manera, pareix que les coses relacionades amb l'escriptura musical han estat sempre les mateixes i no ens adonem que són fruit d'una evolució al llarg de la història.

Malgrat tot, al principi la transmissió dels cants en la música occidental va ser oral, i que es memoritzaven i es transmetien d'unes persones a unes altres, i per a evitar que aquestes composicions s’oblidaren, va sorgir la necessitat d’escriure-les.

Els grecs van posar en pràctica sistemes de notació musical que, més tard, van adoptar els romans, però fins a l'Edat Mitjana, no es va trobar l'origen de l’actual notació musical, època en la qual els monjos van descobrir la utilitat d’escriure les melodies dels himnes religiosos, en lloc de glossar-los oralment.

En aquest període, sota l’impuls de sant Gregori Magne, i amb l’intent d’estructurar el Cant Gregorià, van sorgir diferents tipus de notacions: pneumàtica, dasiana, alfabètica, aquitana, pentatònica ... La notació més important serà la notació pneumàtica.

Conseqüentment, les nostres notes, les nostres pautes, provenen del cant gregorià. Els pneumes (s.VII-VIII), no tenien una clara representació ni definició de l’altura tonal de les notes. Més tard es van inventar les línies per a indicar altures musicals fixes. Dues en principi -roja i groga- i poc a poc, anar augmentant-les fins arribar a les cinc línies i quatre espais en què actualment està configurat el  pentagrama.

Per concloure, les notes i el tetragrama -utilitzat en la música gregoriana- s’atribueix al teòric medieval Güido d’Arezzo (990-1050), que glossant l’Himne de Vespres de Sant Joan Baptista, escrit per Paulus Diaconus (720-797), va organitzar l’escala musical: -Ut quéant láxis, resonáre fíbris, míra gestórum, fámuli tuórum, sólve pollúti, lábii reátum. Sáncte Ioánnes.  Perquè les nostres veus puguen cantar les seves admirables gestes, guia els llavis dels teus serfs. Sant Joan-.

Salut i Música.

CONCERT EN FAMILIA I LA FAMILIA EN CONCERT

VAP 14

                                                                                                           8 de gener de 2010
                         Periòdic CIUDAD de Alcoy l'11 de gener de 2010

            El Concert de Nadal que va oferir el dia 3 de gener de 2010 la Societat Unió Musical d'Alcoi, té un lloc privilegiat en la seua programació anual, i en aquesta ocasió amb el títol Concert en Familia hem tingut l'ocasió de gaudir d'un gran espectacle oferit pels músics de la banda sota la direcció del mestre Xavier Martínez i amb la col·laboració de Fernando Argenta.

Fernando Argenta és conegut pel seu paper divulgatiu de la música en Radio Nacional de España, quan dirigia diàriament el programa Clásicos Populares, en el qual va aconseguir unir dos conceptes de música diferents “clàssica i popular” en una sola fórmula, i en el programa de TVE, El Conciertazo porta la música als mes menuts de manera audiovisual i divertida.

Per començar el concert, els alumnes de l’Escola de Música ens van delectar cantant “El Caragol MiFaSol” del compositor valencià F. Ferran amb l’acompanyament de la banda.

Tot seguit cal destacar l’aparició del androide C3PO mentre s'interpretava ”La Guerra de les Galàxies”, i així com la posta en escena en les obres “Guillermo Tell” i “Orfeo als Inferns”  contant amb la participació dels xiquets del públic que van acompanyar cada peça musical.

En l’òpera “Carmen”, el Sr. Argenta indicant als músics que tocaren per separat els instruments de la banda, va explicar al públic les diferents parts de l’obra, com la melodia, el temps, el contratemps i l’acompanyament, i seguidament al interpretar-la tots junts el públic va reconèixer l’obra de Bizet.

La barreja de música, ball, participació i molta diversió van ser els ingredients destacats d’aquest entranyable Concert.

Salut i Música.

 

EL PRIMER CERTAMEN EN QUE VAIG PARTICIPAR I LA SIRENA

                           VAP 30

1 de desembre de 1968  -  1 de desembre 2013

          Aquests dos dies han coincidit en diumenge i el de l'any 1968 va ser el primer certamen en que vaig participar tocant el clarinet amb la meua banda, la UNIÓ MUSICAL D'ALCOI baix la direcció de Antonio Mompean Valenzuela. Patrocinat per la Diputació Provincial d'Alacant es va celebrar en l'Auditori de l'Explanada d'Alacant.

          En el Certamen la música va concursar amb dues obres, BOCETOS DEL CÁUCASO  del compositor rus Mikhaïl Ippolítov-Ivànov (obra característica de l'orientalisme rus i amb la qual el compositor va aconseguir el reconeixement internacional), va ser l'obra obligada i la de lliure elecció, la  MARCHA ESLAVA, del també compositor rus Pyotr Ilvich Tchaikovski, creada en 1876 en record dels voluntaris russos que van participar en la guerra contra l'Imperi Otomà.

         Recorde amb satisfacció d'aquest esdeveniment, que per a donar una imatge musical satisfactòria, el músics estudiàvem els "papers" i assistíem sempre que podiem als assajos (cal tindre en compte que en aquell temps molts del músics fein torns en el treball), com també ens adonaven, que gràcies a les indicacions del director, cada vegada les obres eixien millor, vull dir que els últims quinze dies assajàvem tots els dies sense mirar l'hora, en resum, que aquesta experiència musical va ser molt positiva (a pesar que el resultat final no ho va ser del tot),

        L'anecdota del Certamen va ser l'inssitència del capità d'un barco que estava atracat en el port per voler sumar-se a l'esdeveniment i per això, durant tota la nostra participació ens va acompanyar amb el so fort, greu i esgarrifat de la SIRENA del seu vaixell. 

                                                                                                 Salut i Música