VAP 39
PÒRTIC
Aquest pòrtic fa referència a l'article d'opinió inserit en la seua totalitat en el Diari digital
PÀGINA66 el divendres 24 d'abril de 2015, dia en que els músics que participen en Alcoi en les
Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, ens ofereixen un
Concert en Moviment en el Desfiles del Dia dels Músics.
Recordar que en la revista número
179 de
MÚSICA I POBLE pàgines 66 i 67, corresponent al més de maig de 2015, i que edita la
Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, també ha sigut inserit aquest article d'opinió.
Agrair des d'ací a aquests mitjans de comunicació, com també als seguidors del bloc, l'interès mostrat pels meus treballs.
El text escrit en
lletra cursiva forma part del llibre
INDAGACIONS I PROPOSTES del filòsof i escriptor nascut a Sueca
JOAN FUSTER I ORTELLS.
La coneguda sentència Açò és música celestial, ens condiciona a reflexionar sobre els seus diferents parers i la metàfora La ironia necessita còmplices us convida a participar activament en la narració, relat que amb l'estructura musical d'un pasdoble, li done un caràcter irònic, festiu i desenfadat.
Introducció: Aquest principi pretén endinsar-vos en les diverses singularitats i essències solfístiques i populars que es perceben en les festes que se celebren pertot arreu del nostre país.
Reitere que
Les metàfores -les bones metàfores- no són sinó definicions imprevistes: dir la mateixa cosa, però per sorpresa. És una manera de dissimular-ne la trivialitat, i per això els poetes l'usen copiosament, com també que
Qualsevol soroll premeditat ja pot considerar-se que és música. ... Quasi sense adonar-se, sentim les notes de
"La música es el arte de bien combinar los sonidos en el tiempo", curta però clara definició de l'
Acord dominant, que ens indueix a parlar d'aquest art.
Melodia principal: Aquest fragment desenvolupa els objectius que tenen les festes en la societat, engrossint-les amb les següents metàfores:
Les veritats cal exagerar-les perquè resultin creïbles com també La ironia necessita còmplices (nom inclòs en el títol del treball).
Amb
Les lliçons més útils són aquelles que decidim no aprofitar, i precisament perquè no les aprofitem, musique la part piano del
Trio, en el que entre altres notes, afegeix,
L'artista mai no està obligat a justificar la seua obra. Per principi, ell sempre té raó.
En art, la forma més justa de realisme és la caricatura ens trasllada als forts del
Trio, fragments on està l'esperit dramàtic del article, en el qual trobem expressions com,
Açò és música celestial (primera estrofa del títol), i que continue amb els sons de la fanfara
... concert que ofereixen els executants de ... Indage diverses situacions amb ... realisme personificat per alguns timbalers ..., commoció produïda ... colles de batucades..., ... vull sentir els timbals ..., i fins i tot l'arxiconeguda sentència
açò ho pague jo. Finiquite aquest fragment amb la següent reflexió,
Fins i tot en els plaers més sensuals, hi ha una manera intel·ligent de gaudir-los.
Da capo: A traves d'una sonora i emotiva melodia, pretenc fer-vos reflexionar sobre els diversos comportaments personificats en l'article.
(Si ho aconsegueix, benvingut siga).
Mitjançant el
Coda, manifeste tot el meu respecte pels
músics, pels
festers i per les
festes.
Desenllaç o final: El poble és savi i diu:
"Fer com fan n'és pecat". O sigui "Quan més serem, més riurem".
Salut i Música.
Destacar que en la mateixa revista
MÚSICA I POBLE i en les
pàgines 48 - 49 i 50 trobarem un interessant article d'
Ernest Lloréns Climent, que parla de
Josep Francesc Almeria Serrano, director enguany de l'
Himne de Festes d'Alcoi, i descobrirem altres dades referents a aquest esdeveniment com també gaudirem d'altres treballs inserits en la Revista.
