Respon la Cadernera: -Tot arbre reverdeix, tota branca floreix com si fos primavera-.
Xiuxiueja lo Pinsà: -Glòria
avui, festa demà, sento gran alegria de veure el diamant tant hermós i brillant
als braços de Maria.-
El Xot i lo Mussol, al veure eixir el sol, confosos se retiren.
El Gamarús i el Duc diuen:
-Mirar no puc: les resplendors m’admiren.
Amb
el paisatge sonor emès per la Cadernera
i el Pinsà gaudim de l’exultació1
primaveral del Diamant més Gran sense principi ni fi. Així mostren el Xot i el Mussol
una exaltació1 especial àdhuc1 el Gamarús i el Duc,
que en un esclat de glòria i llum, glosen tots
el Naixement de Jesús.
La cadernera té plomes del cap roges per què se li van
tacar de sang al arrancar amb el bec les espines de la corona de Jesús
crucificat: els Dijous i Divendres Sant refila més que tot l’any. Per això es té
per un pecat matar una cadernera. (Soler 1998:102).
Aquest ocell pren el nom de les
llavors dels cards (menjar favorit) i és conegut, per l’alegre successió de
refilets aflautats i accelerats organitzats ells, en forma d’estrofes o
dringadisses que les finalitzen, amb un aspre so una mica nasal. D’uns 13 cm. de llargària, pic
esvelt i cua forcada es distingeix pels vistosos colors del seu plomatge.
-Alegre com un pinsà-. Aquest
mot reflexa el tarannà d’aquesta au, per l’especial talent musical transmès pel
seu pare, canta i domina a la perfecció tots els sons tan de nit com de dia. Símbol
de bon humor i d’alegria, és molt comú entre nosaltres, distingint-se sobre tot
quan vola, per les ratlles blanques de les ales i de la cua.
Amb els
quatre últims companys, de la família dels estrigids o mussols que inclou el xot, el gamarúsi el duc,
enllestirem vistosament el treball.
Ocells
nocturns, es caracteritzen pels dos ulls frontals i grossos, que per a veure,
només necesiten poca llum gràcies a una retina sumament receptiva (no obstant,
pateixen a la claredat del dia), tenen l’oida molt semsible i els ulls rodejats
de plomes eritzades que també cobreixen les orelles i un bec comprimit i corb.
Volen silenciosament i el seu cant produeix feredat a qui l’escolta.
El xot, està cobert de plomes grises i taques
vermelloses i grises més fosques, amb dos grans ulls de color groc daurat i orelles
que li alteren la redondesa del cap, el seu cant és un intèrvalic “xiuu..
xiuu..” xicotet, oclusiu i aflautat. Cal ressenyar què quan es queda quiet, els
quasi 45 cm.
d’envergadura es confonen amb la vegetació.
El costumari li dona al xot el paper de defensor de la nit protegint als humans dels
dimonis.
Joan Soler (1998:474) ens explica que el mussol2 fou creat pel diable quan Nostre
Senyor va crear la cadernera. Les bruixes en tenen per fer bruixeries, i es creu
que elles mateixes es tornen mussols i òlibes per anar de nit a fer mal.
Un
mussol clavat a la porta de les cases és amulet contra maleficis de bruixes.
El
refranyer ens parla d’un ésser poc comunicatiu, taciturn, solitari o poc
fiable.
La
silueta rabassuda d’aquest estrigid, que s’estén pertot arreu, es caracteritza
pel seu cap mancat de plomalls cefàlics però adornat amb fines taques blanques
i plomes en el pic, les cridaneres celles blanques emmarquen els seus grans
ulls grocs. El vol és ràpid i irregular i destacar el seu cant penetrant i
llastimós “kiuuu..” o un rapid xisclat “xii-xii-xii...” que emet quan està
espantat.
El
tercer estrigid d’aquesta nadala, el gamarús destaca tan pel seu gairebé metre d’envergadura, com per la diversitat de
colors (vermell, marró i gris), de matissos (barrats, puntejats i ondulats
imitant als cucs per passar invisibles en el arbres) i sobre tot pels enormes
ulls negres amb dues linies blanques com a celles. Un crit planyívol llarg “houuu..
ho ho houuu”. que l’alterna amb seqüències més curtes, és el cant més habitual.
Cridant emet un repetitiu “ku..wiq” estrident, sent un “kuuà..” brusc, el so
d’alerta.
Es diu d’una persona que és curta
d’enteniment, cabut, etc, -Ets un gamarús-.
Finalment,
el duc és el més gran d’aquesta
família. Reservat i solitari i amb quasi dos metres d’envergadura, ressalten
les poderoses urpes, el voluminós cap amb dos grans ulls color taronja rematats
pels llargs plomalls cefàlics, predominen en el seu plomatge, les tonalitats
marrons grisoses més fosques al dors i blanquinoses a la gola. Aquesta au emete
un profund i greu “buhuu..” que s’escolta a gran distància. Durant l’època de
zel, les parelles dialoguen amb una
sèrie ràpida de notes curtes acabades amb “bu..huu-bu..huu-buhuuu”.
La gent interpreta que quan el duc es
posa dalt de la muntanya ens diu: -Pu..ja!, pu..ja!- (Gomis Zool. 330), com
també que la presència del duc prop d’una casa, senyala desgràcia per a algú
dels qui l’habiten.
Per Compartir un Món Millor en la Nit més Joiosa de
l’Any
A mode de
conclussió i després de recordar amb aquests ocells, les seues capacitats sensorials
inclosa l’extensa habilitat d’alegrar-nos amb els seus cants, i sense oblidar
el taranna simbòlic, llegendari i proverbial, vull subratllar d’aquesta nadala el cant dels ocells3, la seua emotiva tendresa i que ens estimule ella, per agermanar-nos amb
el seu missatage ple d’amor i d’alegria, i aixì gaudir tots, d’un millor món compartint
esperances i sentiments comuns i únics.
Postil·les
1.
Exultació: Mostrar felicitat i alegría. –
Exaltació: Elevar un sentiment, una passió. – Àdhuc: Fins i tot.
2.
El
mussol comú (Catalunya), miula (Illes Balears) i xot (València).
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mussol_com%C3%BA(26-03-2020).
3. La
música d’aquesta nadala està composta en la tonalitat de mi menor, per això el
seu emotiu discurs harmònic i melòdic.
Agraïments – Bibliografia – Cibergrafia:
Amades, Joan
-
Costumari Català – Tom I
De Nadal a cap d’any
-
Edicions 62,s.a. – 2008
Diccionari Català-Valencià-Balear
- https://dcvb.iec.cat/
Ferrer,
Xavier
-
Enciclopèdia.cat –
Característiques generals dels ocells
https://www.enciclopedia.cat/ec-hn-1201501.xml
(27 i 30-03-2020) gec-0014481.
Fundació Pau Casals
- http://www.paucasals.org/ca/PAU-CASALS-discurs-a-la-ONU/ (26-03-2020)
- https://www.2020.paucasals.org/biografia/ (30-03-2020)
Martí Maestre, Joaquín
-
Diccionari Històric
Col·loquial (Segles XVII, XVIII i XIX)
Universitat de València – 2006.
Soler i Amigó, Joan
-
Enciclopèdia de la
Fantasia Popular Catalana
Editorial Barcanova SA – 1998 – Generalitat de Catalunya.
Valls i Jordà, Joan
-
Obra Poètica – La Cançó de
Mariola – Paisatges de Serra i Vall n. 4
Instituto de Estudios Alicantinos – Excma. Diputación de
Alicante – 1981.
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm
https://www.seo.org/aves-y-conservacion/
Postil·la 1: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tetramorf
(24-10-2019).
Postil·la 9: https://ca.wikipedia.org/wiki%C3%88xode (23-02-2020)
https://www.nationalgeographic.com.es/animales/pajaros
Fotografies
Ocells
https://ebird.org/home
– 11/04/2020: Àguila – Cotxa (Colirrojo tizón)
https://animapedia.org/
– 11/04/2020: Teuladí (Gorrión) – Rossinyol – Garsa (Urraca) – Gamarús (Carabo
común).
https://ca.wikipedia.org/
– 11/04/2020: Tord –Verdum – Francolí – Griva (Zorzal Charlo) – Gaig
(Arrendajo) – Cadernera (Jilguero) – Pinsà – Duc (Buho Real).
https://pardillo2016.blogspot.com/2015/12/cannabina.html
– 13/04/2020: Passerell.
https://www.flickr.com/
– 03/04/2020: Reietó.
https://commons.wikimedia.org/
– 11/04/2020: Canari – Cotoliu (Alondra totovía) – Merlot – Estiverola
(Carbonero común) – Colom.
https://sites.google.com/site/totornitologia/home/ndex/bitxac-com
– 11/04/2020: Bitxac (Tarabilla).
https://www.enciclopedia.cat/
– 05/04/2020: Lluer (Jilguero lugano) – Tórtora – Picot (Pito real) – Borroner
(Camachuelo común) – Guatlla (Codorniz) – Cucut – Perdiu.
https://mauricioperalta.wordpress.com/
– 02/04/2020: Puput (Abubilla).
http://info.biodiversitat.cat/
– 04/04/2020: Xot (Autillo).
https://www.diariandorra.ad/
– 04/04/2020: Mussol (Mochuelo común).
Treball publicat en la REVISTA LILIA de 2020 que edita
l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris en les pàg.
92 a 98 conjuntament amb altres interessants articles escrits pels diversos col·laboradors
en que conta aquesta publicació.
Amb els Ocells, Salut i Música.
