Una Tetralogia d’expressions amb música i paraules / 3a. Entrega
Bombo de canya,bombo de cartó,
la Música Vella
al carré Majó.
Aquests versos inclosos en la marxa composta per
Gregori Casasempere Gisbert, titulada “Desperta’t Alcoi – Els xiulitets”, que a
més, ens apropa amb diverses melodies a la nostra idiosincràsia, el canten i l’interpreten
els músics de la Banda Primitiva d’Alcoi el Diumenge de Glòria en la “Processó dels
Xiulitets”, sent acompanyats en senyal de goig i alegria, pel so bulliciós de centenars
de xiulitets que s’assemblen al peculiar cant dels ocells i en la que rememorem
la Resurrecció de Jesús.Ressenyar que aquests xiulitets estan fets de
terrissa i en forma de botija.
Amb aquest record de sons vius i colors brillants, seguidament i amb el monogràfic, només xiulant, xiulet!, recordarem que mitjançant l’aire que insuflem (o a l’inrevés) a través dels llavis, com també amb els dits o les mans en la boca, gaudim de l’art de XIULAR, destresa que com tots sabem, consisteix en emetre una diversa i cromàtica gamma de melodies agradables (o no) a més d’una habilitat per xiular diverses consignes o senyals.
Amb el XIULET o XIULITET, instrument musical fabricat
de diverses formes i mides, revivim infinitat sons que emulen l’original gràcies
a l’aire que s’introdueix per l’embocadura, el qual pega contra la vora de
l’orifici d’eixida o directament a l’instrument.
A més, destacar que gràcies a un mecanisme afegit,
els efectes sonors que provoquen, imiten situacions quotidianes, als cants dels
animals o altres sorolls indeterminats que s’inclouen en infinitat de composicions
musicals.
Així mateix, podem dir que el simple acte de xiular
posa en èmfasi, la nostra capacitat de rememorar situacions agradables, harmonioses
i plenes d’emocions, com també desencadenar reaccions no previstes i/o reprovables,
i fins i tot, amb del so d’un “xiulet” als nostres nassos, apareix una cosa tant
imprevisible com sorprenent.
Afegir que PITO és el nom col·loquial del xiulet.
I com tots els “pitos” ja estan fets, recordarem
què:
-
Al músic
amb poc gust, no és difícil xiular-lo. (Recorda la importància de la qualitat en l’art
musical sentenciant al músic per la seua falta de sensibilitat i de saviesa artística).
(Ai d’aquell que no pense així!).
Per
continuar amb:
-
Bé balla
si la sort li xiula. (El Talent o l’habilitat no sempre influeix en
l’èxit, la sort també juga un paper important, és a dir, que amb la sort de
cara, les coses ixen millor del que u podria esperar).
-
De mal
barro, malos pitos. (Adagi que utilitza el fang i els pitos per
manifestar que l’esforç o els mitjans dedicats, determina el seu resultat
final).
Venta
del Moro (Plana d’Utiel-Requena).
- El cervell dret, cantar a la taula i xiular en el llit. (Les expressions cervell dret, és a dir, conforme a la raó i al seu fi, s'associa amb la creativitat artística i el pensament intuïtiu. cantar a la taula, representa una actitud desenfadada i espontània i xiular al llit, indica una relaxació i un enfocament informal.
Per tant, la suma del tres factors parlen d'una persona amb un comportament lliure i una mentalitat oberta).
-
El qui
tinga el xiulitet, que xiule; i el qui no el tinga que cride. (Tant d’una
forma com d’una altra, ens convida a viure el moment sense barreres ni preocupacions,
i així celebrar-lo amb alegria).
A Alcoi, tant si es te xiulitet com si no, aquesta frase mostra l’entusiasme dels veïns que celebren la Resurrecció de Jesús amb festa, crits i xiulitets.
-
El qui
té pito, pita. (Amb les influències o els recursos, el qui té
poder pren les decisions que més li convenen per aconseguir tots els seus objectius).
-
Entre
pitos i flautes. (Es refereix a una situació en la que s’empra més
energia de la que es necessària i que complica allò que semblava ràpid i senzill).
-
Fet amb
fusta de xiulets, tot s’ho pren a la lleugera i no es preocupa gens. (Tindre
una ànima alegre i desenfadat, és a dir juganera i lliure com el so d’un
xiulet.
-
Giulali,
que té agonia. (S’aplica en tò de guassa ó burlesch als sorts,
per no ouir lo qu’ els dihuen sinós después de pegarlos molts crits, y també dels
que fan el sort de conveniència).
Acudit de
Joaquim Martí i Gadea, folklorista i literari nascut a la població de Balones
(El Comtat) en 1837.
-
Importar
un pito. (Dóna a entendre que la rellevància d’un assumpte és mínima i poc
important).
-
Mor el
qui xiula i viu el qui piula. (Ens recorda la importància d’actuar sempre de forma
positiva front a les queixes o les adversitats).
-
Qui neix
xiulet (xiulitet), mai no arriba a trompeta. (Cadascú té el seu caràcter
i és difícil canviar-lo dràsticament, per tant, suggereix que ens acceptem tal
com som, amb totes les nostres virtuts i tots els defectes).
-
Tenir el
pito acatarrat. (Irònicament en un pla lleuger i col·loquial i sense
donar detalls específics, suggereix un patiment íntim per cert problema).
-
Xiular-li
a algú. (Segons la intenció o la situació en que es produeix serveix per a mostrar
la desaprovació o el descontent, com també s’utilitza per a cridar a algú -de
manera ràpida- i fins i tot es fa fer servir com una forma de coqueteig o flirteig).
-
Xiular
com el vent. (Amb el seu so incessant, fluid i suau, metafòricament
evoca sentiments de misteri i llibertat, que també el podem associar al vent que
xiula per espais oberts o paisatges malenconiosos).
-
Xiular i
crits de cançó, pertanyen al ball de camperols. (Aquesta
forma d’expressió forma part de l’ambient musical en el caràcter comunitari de
la gent del camp),
Les
anteriors parèmies i els seus comentaris, les trobarem recollides (conjuntament
amb altres) en l’enllaç Expressions
amb música i paraules
del meu bloc Música, Festa i Parèmia, així
mateix, els convide a llegir l’últim treball d’aquesta Tetralogia, en el que
recordarem altres dites d’aquest “Moviment”.
Salut i Música
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada